The Last Missionary to Leave the Temple Should Turn Off the Light Sociological Remarks on the Decline of Japanese ""Immigrant"" Buddhism in Brazil

Empirical data indicate that the so-called ""Buddhism of yellow color"" that is predominantly associated with Japanese ""immigrant"" Buddhism, is constantly in decline in terms of ""explicit"" adherents. After some methodological observations, this article gives an overview of the relevant statistical data. The last part discusses possible reasons for these negative dynamics, referring to causes within Buddhist institutions, the ethnic community, and at the level of the individual.

THE MAKING OF THE IMMIGRANT IDENTITY IN THE PRESS: Constructing the Immigrant Imagined Community

A dissertation submitted in partial fulfilment of the requirements for the degree of Master in Arts

Assessing the role of social networks on migrant labor market outcomes: Evidence from a representative immigrant survey

What role do social networks play in determining migrant labor market outcomes? We examine this question using data from a random sample of 1500 immigrants living in Ireland. We propose a theoretical model formally predicting that immigrants with more contacts have additional access to job offers, and are therefore better able to become employed and choose higher paid jobs. Our empirical analysis confirms these findings, while focusing more generally on the relationship between migrants’ social networks and a variety of labor market outcomes (namely wages, employment, occupational choice and job security), contrary to the literature. We find evidence that having one more contact in the network is associated with an increase of 11pp in the probability of being employed and with an increase of about 100 euros in the average salary. However, our data is not suggestive of a network size effect on occupational choice and job security. Our findings are robust to sample selection and other endogeneity concerns.

Assessing the role of social networks on migrant labor market outcomes: Evidence from a representative immigrant survey

What role do social networks play in determining migrant labor market outcomes? We examine this question using data from a random sample of 1500 immigrants living in Ireland. We propose a theoretical model formally predicting that immigrants with more contacts have additional access to job offers, and are therefore better able to become employed and choose higher paid jobs. Our empirical analysis confirms these findings, while focusing more generally on the relationship between migrants’ social networks and a variety of labor market outcomes (namely wages, employment, occupational choice and job security), contrary to the literature. We find evidence that having one more contact in the network is associated with an increase of 11pp in the probability of being employed and with an increase of about 100 euros in the average salary. However, our data is not suggestive of a network size effect on occupational choice and job security. Our findings are robust to sample selection and other endogeneity concerns.

Integració sociolaboral de la població immigrant en àrees rurals de Catalunya

Aquest estudi estableix una línia de recerca per iniciar el plantejament de les bases d’un programa d’acció que determini una sèrie de polítiques i d’estratègies d’integració de la població immigrant, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inserció en zones rurals que tinguin necessitat de conservar o de millorar la seva situació socioeconòmica actual. La dita situació està principalment amenaçada pel despoblament i, en alguns casos concrets, també per la disminució –o almenys el canvi en les condicions– de la percepció dels fons estructurals europeus. Amb aquesta investigació es pretén conceptualitzar el tema i mirar de detectar la possibilitat i la disposició per a l’absorció de contingents de població immigrant en algunes zones rurals de Catalunya. En una segona fase, ja es procedirà a determinar les zones concretes que puguin tenir la capacitat i la disponibilitat d’infraestructures suficients per ser una destinació d’immigrants amb una formació específica i la predisposició necessària per tal de garantir-ne l’adaptació a l’entorn rural d’aquest país.

Estat de salut, necessitat i utilització dels serveis d'atenció primària i urgències hospitalàries de la població immigrant

La identificació i caracterització de l'estat de salut dels diversos col•lectius d'immigrants que resideixen a la Regió Sanitària Girona (RSG), a la Regió Sanitària Lleida (RSL) i a la ciutat de Barcelona permetrà determinar quines són les seves necessitats, tot comparant-ho amb la població autòctona, i quin cost suposen per l'administració pública. El principal objectiu és el d'apuntar a polítiques sanitàries i socials més adients amb la situació migratòria actual. Per tal d'identificar el col•lectiu immigrant a la RSG es va procedir a la modificació del sistema d'informació primària de l'ICS, ECAP, a través de l'activació de variables existents. La tasca realitzada ha permés la identificació dels usuaris dels serveis sanitaris de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS ) i obtenir una referència poblacional fiable. Per detectar l'estat de salut i la necessitat i utilització de serveis s'ha elaborat una enquesta ad-hoc prenent com a referència l'enquesta ESCA i s'ha administrat a una mostra aleatòria dels usuaris (immigrants i autòctons). L’extracció de la mostra, amb un total de 900 efectius s'ha realitzat per estratificació segons origen del pacient atès, obtenint 637 qüestionaris vàlids. A Barcelona s'ha treballat el districte de Ciutat Vella amb un percentatge d'immigrants superior a la mitjana de la ciutat. L’anàlisi de la casuística de l'Hospital del Mar va evidenciar que la major utilització dels serveis hospitalaris per part dels immigrants estava centrada en l'atenció materno-infantil. Per aprofundir-hi es plantejà un estudi de freqüentació d'immigrants i autòctons als serveis d'urgències de l'Hospital del Mar i Peracamps. A la RSL es realitzà un estudi sobre 1699 pacients d'origen immigrant (agrupats per regió d'origen), atesos a l'Atenció Primària de cinc ABS de la ciutat de Lleida tot comparant-ho amb un total de 4156 pacients autòctons. D'altra banda es van estudiar les urgències hospitalàries ateses a l'Hospital Arnau de Vilanova.

El paper de l'esport en la integració de la població adulta immigrant d'origen internacional a Catalunya

Amb l’establiment de grups d’immigrants a Catalunya, l’abast de les polítiques socials s’ha vist ampliat per tal d’afrontar els reptes d'integració i cohesió social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona identifiquen t l’esport com a vehicle positiu per a la integració dels immigrants, el desenvolupament de polítiques en aquest àmbit encara està en una fase preliminar. La manca de recerca i l’absència d’aproximació política dificulten aquest procés. Comprendre la realitat de la participació esportiva entre la població adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulació i implementació de polítiques per part de les administracions públiques catalanes. S’ha realitzat una aproximació exploratòria a aquesta necessitat. La recollida de dades s’ha fet mitjançant observació i entrevistes semi-estructurades sobre experiències esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importància de l’esport per a l’immigrant en el procés d’establiment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducció i la negociació de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisió entre el sistema esportiu formal català i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de l’administració pública i el cas d’estudi d’un municipi han proporcionat una visió general de la resposta política. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma més sistemàtica, la necessitat d’incrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors públics i d’establir un conjunt d’indicadors socials per mesurar l’efectivitat de la intervenció política en aquest àmbit, així com la identificació de bones pràctiques i activitats per compartir coneixements.

Durcissement des lois sociales et santé des migrants forcés: trois ans après (a Loi sur l'asile (LAsi) [Social policy hardening and forced immigrant's health: 3 years after the Asylum Law (LAsi)'s introduction].

In the canton de Vaud, General Practioners (GPs) caring for asylum seekers under the "aide d'urgence" regime can ask for an adaptation of their housing conditions, by filling out a specific form and addressing it to the medical commission responsible for advising the EVAM (the housing institution for asylum seekers) on these issues. The forms addressed to the commission are indicative of a worrisome state of health in this population, especially for mental health. More than 70% report at least one psychiatric diagnosis. Most frequent are anxiety and depressive disorders, as well as many posttraumatic stress disorders, associated with traumatic events both in the country of origin and in Switzerland. Adapting the housing conditions, based on vulnerabilities that the GP has specifically documented, may contribute to improve the health of the most vulnerable asylum seekers.

Hepatitis C virus prevalence among an immigrant community to the Southern Amazon, Brazil

A community-based random survey was conducted in a southern Brazilian Amazonian county aiming to investigate hepatitis C virus (HCV) infection prevalence and the association of demographic variables and lifestyle behaviours. Seven hundred eighty individuals were serologically screened with a third generation enzyme-linked immunosorbent assay to detect anti-HCV antibodies between 1994/1995. Positive samples were retested for confirmation with a line immunoassay (LIA, Inno-LIA HCV Ab III). Most of these subjects were low income and came from southern Brazilian states (65.8). Two point four percent (IC 95% 1.2%- 4.6%) of the subjects had LIA-confirmed anti-HCV antibodies reactivity. The age-specific prevalence of HCV antibodies slightly increased with age, with the highest prevalence after the age of 40 years. The results of multivariate analysis indicate a strong association between HCV antibodies and previous surgery and history of intravenous drug use. There were no apparent association with gender, hepatitis B virus markers, blood transfusion, and sexual activity. Mean time living in Amazon did not differ between confirmed and negative anti-HCV individuals. The present data point out an intermediate endemicity of HCV infection among this immigrant community to the Amazon region and that few HCV infected participants presented known risk factors.

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona.

Perceived competition explains regional differences in stereotype content of immigrant groups

This research investigates differences in the stereotype content of immigrant groups between linguistic regions. We expected that immigrant groups who speak the local language of a specific linguistic region would be perceived as more competitive within this region than in another linguistic region. Further, we expected these differences would underlie regional differences in stereotype content, albeit only for the warmth dimension. Predictions were tested in the two largest linguistic regions of Switzerland. As expected, in the German-speaking region, locals perceived German immigrants as more competitive and thus as less warm, whereas in the French-speaking region, locals perceived French immigrants as more competitive and, consequently, as less warm. So, paradoxically, immigrants with strong integration potential are particularly disliked because they are regarded as direct competitors.

Tropical diseases screening in immigrant patients with HIV infection in a European country.

Prospective observational study of all HIV infected immigrants visited at the Infectious Diseases Department of the Hospital Universitari Vall d’Hebron from June 2010 to May 2011. Screening of most prevalent tropical diseases was performed according to geographical origin. 190 patients were included. Overall, 36.8% (70/190) patients had at least one positive result for any parasitic disease, including Chagas disease, schistosomiasis, strongyloidiasis, leishmaniasis, intestinal parasitosis and malaria. We propose a screening and management strategy of latent parasitic infections in immigrant HIV infected patients.

Global work with immigrant children (GWIK)

El programa GWIK (Global work with immigrant children) tiene como objetivo poner en contacto diferentes universidades europeas y americanas dedicadas a la formación de trabajadores sociales y educadores sociales con la misión de ofrecer espacios de intercambio de experiencias prácticas para estudiantes y profesorado alrededor del tema de la infancia inmigrada.