353 resultados para identitat
Resumo:
Projecte de recerca collaborativa entre professors duniversitat, mestres i membres del Centre de Recursos Pedaggics del Girons, realitzada durant l'any 2005. L'objectiu ha estat innovar el coneixement del medi natural, social i cultural. Davant lactual procs de globalitzaci de la societat que ha implicat, entre d altres coses, larribada de forts corrents migratoris i la presncia dalumnes darreu del mn a les escoles catalanes, i en especial a les comarques de Girona, es revisa el Coneixement del Medi com una de les vies tradicionals i necessries de ladquisici de la identitat, treballant alhora lacceptaci de la diversitat cultural i de punts de vista que aquesta pot aportar. Els objectius fixats pel treball han estat elaborar una proposta didctica interdisciplinar, oberta i flexible, per a treballar als diferents cicles de l'Educaci Infantil i Primria, experimentant-la en diferents escoles; generar la plana web www.coneixmedi.net que recull les experincies i aportacions de les diferents escoles que hi participen i facilita la comunicaci entre els alumnes dels centres; valorar els resultats de l'experincia, fent mfasi en les percepcions dels nens i nenes participants i en la repercusi dins de l'escola i en d'altres centres i finalment validar un model d'innovaci basat en la collaboraci i l's de recursos compartits. El pla general de funcionament sha articulat seguint el cicle bsic de la recerca-acci. Entre els resultats obtinguts destaquen molt positivament lelaboraci de nou material basat en el treball de la diversitat, el coneixement de les actituds que es donen en els mestres, les famlies o els alumnes davant de la diversitat i lalt nivell de participaci i dimplicaci de la major part dels membres del grup en la proposta i els intercanvis dexperincies i de reflexions generades.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, Ecuador, entre setembre i desembre del 2006. El projecte t l'objectiu general d'elaborar una monografia, entre el treball darxiu i el de camp, capa dexemplificar els processos de consolidaci dels sectors dirigents indgenes i de vincular-los amb les transformacions de la societat rural andina contempornia. Lestudi de cas s el duna organitzaci de segon grau molt representativa (la UNOCANC, parrquia de Toacazo, provncia de Cotopaxi, Equador), analitzant el que han significat aquest canvis des de la descomposici del rgim dhisenda fins a lascens duna part de llite camperola local a les altes instncies de la CONAIE (Confederacin de Nacionalidades Indgenas del Ecuador).
Resumo:
Aquest projecte de recerca es proposa construir coneixement sobre les diverses formes en qu els adolescents de famlia immigrada elaboren la seva identitat cultural, amb la finalitat destablir pautes i propostes dintervenci educativa que els ajudin a evitar, a causa de la interacci social en contextos multiculturals, lexclusi social per motius dtnia o cultura. La recerca es du a terme en quatre fases. Una primera fase est destinada a recollir informaci qualitativa sobre com construeixen aquests adolescents la seva identitat cultural. La segona fase consisteix en elaborar, de forma fonamentada i dacord amb la informaci obtinguda, un programa dactivitats educatives per aplicar. Aquesta fase es complementa amb una tercera dexperimentaci del programa i avaluaci dels resultats obtinguts, per poder dedicar-se posteriorment a la quarta i ltima, centrada en la difusi entre tots els centres de secundria vinculats a lInstitut de Cincies de lEducaci de la UAB. El projecte es desenvolupa en el marc del Campus taca, una iniciativa de la UAB per acostar-se a lalumnat que cursa estudis dESO. El Campus taca pretn, mitjanant el desenvolupament de diverses activitats, que els alumnes de secundria es motivin a continuar els seus estudis en etapes postobligatries. Es treballa, per tant, amb lalumnat immigrat dels centres de secundria que hi participen.
Resumo:
He organitzat aquest escrit de la manera segent: comeno amb una visi general de l'entorn social i econmic de la comarca, faig esment de breus aspectes lingstics dels mots, continuo amb un breu reps de la literatura culinria, principalment a Catalunya, i amb una breu visi histrica, continuo amb el mn del pa i de la pastisseria i acabo amb la visi ms ldica dels ccs: el moment de consumir-los. Finalment entro en l'exposici de les receptes ms genunes dels ccs terraltins, mirant que quedi tot ben clar, grcies a la informaci desinteressada de les persones a qui he consultat, i les comparo amb altres de semblants que trobem en antics manuscrits medievals. Per acabar, mostro quines conclusions podem extreure sobre els ccs i els dolos de la Terra Alta, vinculades bsicament amb el seu origen i la seva continutat fins als nostres dies.
Resumo:
Anlisi dels discursos sobre la identitat aranesa a Internet durant la polmica per l'aprovaci del Projecte de Llei de Vegueries, el mes de febrer de 2010. A travs de l'estudi d'aquests discursos s'identifiquen quins sn els principals trets identitaris amb els quals es defineixen els aranesos.
Resumo:
El projecte consisteix en desenvolupar un sistema que permeti a un client poder connectar-se auna pgina web, validar-se sense contrasenya (amb un certificat idCat), i accedir als seus recursos.
Resumo:
En aquest treball faig un estudi i anlisi de les identitats lingstiques d'un grup de persones que conformen una mostra qualitativa. Es tracta d'un grup redut de parlants de diferents edats i pertanyents a l'rea lingstica del Principat. Amb aquesta recerca pretenc comprendre millor la relaci entre llengua i identitat en el context sociolingstic catal.
Resumo:
La bomba atmica "representa la perfeccin del hombre por su parte 'malvada'. Ya no podemos ser ms malvados, inteligentes y defensivos" (Sloterdijk, P.; 2003. p. 218 ). Aquesta s la reflexi de Peter Sloterdijk sobre la humanitat que ha provocat aquesta barbrie, sent conscient que aquesta no pot ser ms maligna ni provocar ms dolor, desprs de destruir conscientment una ciutat sencera junt amb els seus habitants innocents. Per com es van sentir els hibakusha, supervivents de l'atac nuclear, i a qu van quedar reduts els ciutadans d'Hiroshima i de Nagasaki, havent patit aquesta maldat en la prpia pell? Desprs d'aquesta tragdia, molts d'aquells que van sobreviure van decidir explicar la seva experincia, donant lloc al conegut com genbaku bungaku o literatura de les bombes atmiques. En aquest estudi hem escollit dues de les obres ms importants del gnere per tal d'analitzar com aquesta vivncia va afectar a les seves vctimes. En primer lloc, hem analitzat Flors d'Estiu, de Tamiki Hara, primer relat en ser publicat que, en poc ms de vint pgines, descriu l'infern viscut pel propi autor i com aquesta visi de l'apocalipsi i el sofriment absolut el va marca per sempre ms. En segon lloc, hem analitzat Pluja Negra, escrita per Mabusi Ibuse, autor que, tot i no haver sigut testimoni directe de la tragdia, va aconseguir copsar el sentiment dels hibakusha, escribint una de les millors novelles del gnere. Per tal d'estudiar les obres hem seguit un cam del general al particular. Analitzant el context histric, ens hem pogut fer una idea de qu va significar la postguerra, des de la poltica sota la guia nord-americana a la reconstrucci econmica i tamb una societat que, perdent-ho gaireb tot, va haver de tornar a comenar. Desprs, hem volgut endinsar-nos en la literatura del perode, analitzant, junt amb el propi genbaku bungaku, dos dels gneres ms importants, el burai ha o escola decadent, i el nikutai bunaku o literatura de la carn. Finalment, hem analitzat les prpies obres, veient com els textos es veuen impregnats de tristesa i confusi. Desprs de veure com tota la seva vida s'esmicolava en qesti de segons, els protagonistes d'aquests dos textos queden totalment desolats, veient com ho han perdut tot, des de la seva identitat fins la seva esperana en la prpia humanitat.
Resumo:
Analisi des discorsi sus era identitat aranesa en Internet pendent era polemica peraaprobacion deth Projcte de Lei de Vegueries, en hereur de 2010. A traus der estudi d'aguesti discorsi s'identifiquen quini son es principaus trits identitaris damb es quaus se definissen es aranesi.
Resumo:
La present investigaci parteix de la urgncia de revisar la poesia catalana contempornia des dels parmetres de la teoria literria que abracen lmbit de la representaci del desig. Sota aquest paraiges teric i la seva estricta vinculaci amb les noves formulacions del subjecte lric postmodern, he proposat un estudi comparatiu entre tres grans potiques que han marcat, cada una delles en el seu context socioliterari, un punt dinflexi: Gabriel Ferrater, Maria-Merc Maral i Enric Casasses. Ms enll de la ruptura moderna entre escriptura i exaltaci duna subjectivitat nica i monoltica, he investigat i esclarit les variables retriques (teoria literria ) i ontolgiques (discursos filosfics) que coparticipen en la installaci dun subjecte lric i un quefer potic postmoderns. Un nou posicionament de la veu lrica que transforma la identitat textural en un procs, en una recerca. Aix s que lalteritat amorosa sevidencia com el centre de representaci i experimentaci dels lmits del jo lric. A partir de les aproximacions teriques sobre la representaci del desig que des del postestructuralisme han arribat, mitjanant la crtica literria feminista, fins als nostres dies -, he establert les coordenades metodolgiques que justifiquen el triangle comparatiu i mhan perms mostrar com la poesia erticoamorosa s epicentre de la poesia i la potica dels tres autors. Lexgesi de les seves obres ha guiat la investigaci cap a labordatge de les construccions dels jo lrics, tot prenent com a centre: a) lescriptura, obertura cap a lAltre, b) el subjecte de lenunciaci com a subjecte desitjant, c) les representacions de laltre/a amors, d) les retriques del desig, e) la recerca del plaer textual, i f)moral i potiques. Lobjectiu final ha estat dibuixar un mapa de carreteres per guiar els itineraris de lescriptura del desig en la nostra poesia i, palesar, a mode de sntesi i dobertura, com lobra dEnric Casasses recull la retrica de lalteritat amorosa i funda, des della, la necessitat de la paraula oral i lacci potiques.
Resumo:
This study attempts to throw some light on the identity of the Matiners of the regions of north-eastern Catalonia by analizing a notebook which was a register of rebels. This notebook gives the age, geographical origin and profession of the rebels. The War of the matiners (1846-49) was a Catalan rebellion framed within the context of popular opposition to the regime of the moderates, and in the midst of a general crisis. Themen who formed the groups of ((trabucaires)) were particulary young (the problemof recriting must not be forgotten), and came from the country, the crafts, and industry, and were militarized above all in the interior regions
Resumo:
Aquest treball se situa en el marc de l'estudi de les mirades en el cinema clssic de Hollywood. S'interroga, en concret, sobre una mirada: la que alguns personatgesdirigeixen a la seva imatge especular. A la llum del mite de Narcs, es proposa escatirquin s el desig que va unit a aquesta mirada i quins efectes produeix sobre aquells que hi recorren, sobretot pel que fa a la fonamentaci de la seva subjectivitat.Desprs de la identificaci i l'examen de les figures cinematogrfiques que mostrenpunts de contacte amb la figura de Narcs, s'ha procedit a una exploraci de les imatgesque les mostren mirant-se al mirall, per tal de precisar els trets que defineixen la sevamirada. Finalment, s'han resseguit certes variacions i prolongacions del mite de Narcs, presents tamb al cinema clssic, per tal de veure l'evoluci que hi sofreixen tant la prpia mirada com la relaci dels personatges amb la seva imatge. Aquest recorregut ha perms d'extreure algunes conclusions sobre la qesti principal que ens havem plantejat
Resumo:
El present treball, Crisi de leuro, identitat europea i la sostenibilitat de laUE com a projecte transnacional. Narratives meditiques de la crisi dedeute europeu (anys 2010-2011) a la premsa de referncia de diferentspasos de la UE, s una proposta de recerca doctoral. La recerca que esproposa pretn reflexionar sobre fins a quin punt es dnen les condicionsper a lexistncia duna esfera pblica europea en la premsa de refernciageneralista, a partir de lestudi de les cobertures informatives sobre la criside deute sobir a la zona Euro efectuades per diaris del Regne Unit,Frana, Espanya, Alemanya i Itlia. Amb aquest objectiu, es dissenya una recerca emprica centrada en determinar el grau de convergncia discursiva i la visibilitat i els valors atorgats a institucions europees i estatals, i a collectius identitaris mitjanant lestudi dagendes meditiques, frames, idees poltiques i fonts informatives.
Resumo:
[cat] Aquest treball recull el procs i els resultats de la recerca "Dones a la Cincia i a la Universitat: la contribuci de la identitat docent i investigadora en contextos de desigualtat" (2007 RDG 00001)finanada per l'Agncia de Gesti d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) en la convocatria d'ajuts per a l'estudi de desigualtats originades per motius de gnere en l'mbit cientfic i universitari (RDG) per l'any 2007. La finalitat d'aquest projecte ha estat explorar i reconstruirl'experincia personal i professional de tres generacions de dones en el procs de construcci de la seva identitat com a docents, investigadores i gestores. La forma d'assolir aquesta finalitat ha estatl'elaboraci de 8 histries de vida professional per tal de comprendre la relaci entre les seves trajectries i les condicions de la seva feina i esbrinar com es van convertir en la mena de donesprofessores, investigadores o gestores que ara sn; aix com les relacions entre les experincies personals i el desenvolupament de les seves trajectries professionals. En aquest procs s'han posat en evidncia les estratgies d'adaptaci, resistncia i creaci que les dones desenvolupen enla seva interacci amb el context de la docncia, la recerca i la gesti, les formes de violncia simblica que experimenten, i els canvis que s'han produt al centres de recerca i les universitats catalanes des de la perspectiva de gnere en els darrers trenta anys.
