996 resultados para fluvial


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Absolute dating methods have been used in chronological studies of geological processes and sedimentary units of Quaternary age in Central Amazonia, Brazil. Although radiocarbon dating has been very useful in archaeological research and soil studies, the temporal interval of this method is inefficient in evaluating the sedimentation aspects and geological events from the beginning of the Quaternary in the Amazon basin. The use of crystal luminescence dating has been one of the most promising tool for determining the absolute dating of Quaternary deposits in the Amazonian region. Optically stimulated luminescence (OSL) dating, following the MAR and SAR protocols, in a tectonic-sedimentary study of Quaternary fluvial deposits in the confluence area of the Negro and Solimões rivers, indicated ages from 1.3 (Holocene) to about 67.4 kyears (Late Pleistocene) for these sediments. Low radioactive isotope concentrations were found about 2ppm for 235U and 238U; 5ppm for 232Th; and the 40K concentrations were almost zero. A comparison was made between MAR and SAR protocols taking into account the fluvial depositional process.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

The transfer of carbon (C) from Amazon forests to aquatic ecosystems as CO(2) supersaturated in groundwater that outgases to the atmosphere after it reaches small streams has been postulated to be an important component of terrestrial ecosystem C budgets. We measured C losses as soil respiration and methane (CH(4)) flux, direct CO(2) and CH(4) fluxes from the stream surface and fluvial export of dissolved inorganic C (DIC), dissolved organic C (DOC), and particulate C over an annual hydrologic cycle from a 1,319-ha forested Amazon perennial first-order headwater watershed at Tanguro Ranch in the southern Amazon state of Mato Grosso. Stream pCO(2) concentrations ranged from 6,491 to 14,976 mu atm and directly-measured stream CO(2) outgassing flux was 5,994 +/- A 677 g C m(-2) y(-1) of stream surface. Stream pCH(4) concentrations ranged from 291 to 438 mu atm and measured stream CH(4) outgassing flux was 987 +/- A 221 g C m(-2) y(-1). Despite high flux rates from the stream surface, the small area of stream itself (970 m(2), or 0.007% of watershed area) led to small directly-measured annual fluxes of CO(2) (0.44 +/- A 0.05 g C m(2) y(-1)) and CH(4) (0.07 +/- A 0.02 g C m(2) y(-1)) per unit watershed land area. Measured fluvial export of DIC (0.78 +/- A 0.04 g C m(-2) y(-1)), DOC (0.16 +/- A 0.03 g C m(-2) y(-1)) and coarse plus fine particulate C (0.001 +/- A 0.001 g C m(-2) y(-1)) per unit watershed land area were also small. However, stream discharge accounted for only 12% of the modeled annual watershed water output because deep groundwater flows dominated total runoff from the watershed. When C in this bypassing groundwater was included, total watershed export was 10.83 g C m(-2) y(-1) as CO(2) outgassing, 11.29 g C m(-2) y(-1) as fluvial DIC and 0.64 g C m(-2) y(-1) as fluvial DOC. Outgassing fluxes were somewhat lower than the 40-50 g C m(-2) y(-1) reported from other Amazon watersheds and may result in part from lower annual rainfall at Tanguro. Total stream-associated gaseous C losses were two orders of magnitude less than soil respiration (696 +/- A 147 g C m(-2) y(-1)), but total losses of C transported by water comprised up to about 20% of the +/- A 150 g C m(-2) (+/- 1.5 Mg C ha(-1)) that is exchanged annually across Amazon tropical forest canopies.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

It has been established that large numbers of certain trees can survive in the beds of rivers of northeastern Australia where a strongly seasonal distribution of precipitation causes extreme variations in flow on both a yearly and longer-term basis. In these rivers, minimal flow occurs throughout much of any year and for periods of up to several years, allowing the trees to become established and to adapt their form in order to facilitate their survival in environments that experience periodic inundation by fast-flowing, debris-laden water. Such trees (notably paperbark trees of the angiosperm genus Melaleuca) adopt a reclined to prostrate, downstream-trailing habit, have a multiple-stemmed form, modified crown with weeping foliage, development of thick, spongy bark, anchoring of roots into firm to lithified substrates beneath the channel floor, root regeneration, and develop in flow-parallel, linear groves. Individuals from within flow-parallel, linear groves are preserved in situ within the alluvial deposit of the river following burial and death. Four examples of in situ tree fossils within alluvial channel deposits in the Permian of eastern Australia demonstrate that specialised riverbed plant communities also existed at times in the geological past. These examples, from the Lower Permian Carmila Beds, Upper Permian Moranbah Coal Measures and Baralaba Coal Measures of central Queensland and the Upper Permian Newcastle Coal Measures of central New South Wales, show several of the characteristics of trees described from modern rivers in northeastern Australia, including preservation in closely-spaced groups. These properties, together with independent sedimentological evidence, suggest that the Permian trees were adapted to an environment affected by highly variable runoff, albeit in a more temperate climatic situation than the modem Australian examples. It is proposed that occurrences of fossil trees preserved in situ within alluvial channel deposits may be diagnostic of environments controlled by seasonal and longer-term variability in fluvial runoff, and hence may have value in interpreting aspects of palaeoclimate from ancient alluvial successions. (C) 2001 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

O trabalho que se segue reporta as actividades resultantes da experiência em obra ao serviço da firma Interpaço A.C.E., durante um período de quatro meses. A esta empresa foi adjudicada a seguinte empreitada: “Execução dos Toscos, Acabamentos, Baixa Tensão, Telecomunicações e AVAC do Novo Terminal Fluvial, No Interface do Terreiro do Paço sito em Lisboa”. O objectivo principal foi o de adquirir conhecimentos nas várias áreas de execução de uma obra desta natureza: Área de Projecto, Produção, Preparação, Técnico/Comercial e Orçamentação. Adquiriram-se igualmente conhecimentos na área de gestão de consórcios e das subempreitadas, como seja a interacção e coordenação entre os diversos departamentos e organismos que integram o mesmo. O estágio consistiu principalmente no acompanhamento do Director de Obra nos vários processos de construção, na verificação da conformidade da execução destes processos, de acordo com planeamento efectuado, na verificação do registo de recepção dos diversos materiais, no contacto com os diversos intervenientes no processo construtivo e na elaboração de detalhes construtivos. Foram obtidas diversas competências nas seguintes áreas: Projecto, onde se ganharam noções básicas da leitura e interpretação deste, complementando-o com as informações fornecidas pelo caderno de encargos e memória descritiva; Encomenda e Recepção de Materiais, onde se adquiriu um conhecimento relevante do mercado disponível, tendo em conta igualmente futuros empreendimentos; Elaboração de Autos, onde se compreenderam as relações entre a Empresa Construtora, Subempreiteiros e Dono de Obra; Trabalhos de Preparação, onde se percebeu a importância de planear com antecedência todos os passos da execução dos trabalhos.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

The geomorphologic characteristics and lithostratigraphic units of the transition from the Tertiary filling stage to the Quaternary fluvial incision in the Vila Velha de Ródão area (Lower Tagus Basin, NE sector) are presented. Several morphodynamic episodes, which had an important tectonic control, were distinguished. The same main morphosedimentary processes can be identified in other areas of this important river basin. Five periods of Quaternary fluvial incision were characterized.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertação para obtenção do Grau de Mestre em Engenharia Geológica (Georrecursos)

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertação apresentada na Faculdade de Ciências e Tecnologia da Universidade Nova de Lisboa para obtenção do grau de Mestre em Engenharia do Ambiente, perfil Engenharia Ecológica

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertação para obtenção do Grau de Mestre em Engenharia do Ambiente, Perfil de Engenharia de Sistemas Ambientais

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Este trabalho teve como objetivo realizar um levantamento preliminar da entomofauna de flebotomíneos nas áreas de influência do gasoduto Coari-Manaus (AM). As coletas foram realizadas no período de 4 a 8 de agosto (2003), em cinco dos sete municípios da área de influência do gasoduto, utilizando-se de armadilhas de luz do tipo CDC. Foram capturados 205 indivíduos, distribuídos em 25 espécies, pertencentes a oito subgêneros (151 - 73,7%) e quatro grupos (54 - 26,3%). A espécie Lutzomyia umbratilis foi a mais numerosa encontrando-se 21,0% (43) do total coletado. Nestas coletas foi registrada pela primeira vez no Amazonas e segunda no Brasil a espécie Lutzomyia preclara, coletada nos municípios de Caapiranga e Manacapuru.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Las acciones antrópicas han alterado los ecosistemas a escala global mediante cambios en la estructura y función de los sistemas terrestres y acuáticos. En este sentido, la deforestación de bosques ripariales impacta fuertemente sobre los sistemas lóticos como así también el proceso inverso, la conversión de pasturas naturales a bosques debido a forestaciones extensivas. Las nacientes de los arroyos de la provincia de Córdoba se ubican en pastizales dominados por gramíneas, muchos de los cuales han sido reemplazados por plantaciones de coníferas, con potenciales efectos sobre la estructura y el funcionamiento de los cursos de agua. En consecuencia, la evaluación de los efectos de esta actividad forestal sobre los arroyos es esencial para la implementación de adecuadas estrategias de manejo y conservación del recurso acuático. El objetivo de este proyecto es evaluar los efectos de la forestación con pináceas sobre la estructura y el funcionamiento de sistemas fluviales en pastizales de altura de las sierras de Córdoba. Se pretende analizar la dinámica de la biota acuática en arroyos de pastizales y en arroyos forestados. Se cuantificarán productores primarios y materia orgánica particulada y se medirán procesos ecológicos como la producción primaria y descomposición de materia orgánica gruesa. Se espera que la forestación con pináceas altere el ciclo de los nutrientes, disminuya el caudal y cambie el balance de temperatura al incrementar la sombra y el ingreso de materia orgánica particulada gruesa. En consecuencia, y debido a los cambios abióticos contrastantes generados por la implantación de pinos, podrían detectarse alteraciones drásticas en el ecosistema. Se seleccionarán seis arroyos de la subcuenca del arroyo Santa Rosa (Subcuenca Ctalamochita). Tres arroyos discurren en pastizales naturales y tres en áreas forestadas con pináceas. Se tomarán muestras de invertebrados y materia orgánica en el bentos en aguas altas y aguas bajas y se registrarán parámetros físico-químicos. Se colectarán muestras de perifiton para análisis de especies, biomasa y clorofila. Se realizarán experimentos de campo para medir la tasa de degradación de la materia orgánica y la producción primaria. La detección del grado de alteración de los sistemas naturales es el punto de partida para la implementación de apropiadas estragias de manejo del recurso. Entre los indicadores que permitirán verificar el efecto de las forestaciones estan los cambios en la biodiversidad, en la tasa de degradación de materia orgánica y en la producción primaria, como así también en la dinámica de los nutrientes y en los ciclos de caudales. Esta propuesta pretende generar lazos de interrelación entre distintos sectores para la implementación efectiva de planes de conservación y restauración y propiciar las relaciones necesarias para el logro de objetivos que beneficien a la sociedad como un todo.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Two new serovars of Salmonella from estuary waters of potengi river in Natal, Rio Grande do Norte, were isolated. They were named S. natal (9,12: z4, z24:-) and S. potengi (18;z: -). Both types belong to the subgenus I, or subspecies 1, thought they showed atypical behaviour (KCN +).

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El riu Canaletes va resultar afectat per l’ incendi que es va produir a Horta de Sant Joan el juliol de l’any 2009. El foc va malmetre bona part de la flora i fauna de la zona, però un dels ecosistemes que en va sortir més perjudicat va ser el del bosc de ribera, ecosistema molt fràgil en front de pertorbacions d’aquest tipus, ja que la seva capacitat de regeneració no és tant senzilla ni ràpida com en altres ecosistemes mediterranis com podrien ser els boscos de pi blanc. No obstant, si que existeixen algunes espècies de ribera que presenten una ràpida resposta als incendis com és el cas dels salzes o alguns pollancres o àlbers, que en aquest cas, poc temps després del foc ja presentaven rebrots, segons observacions realitzades al camp. Per comprovar l’evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l’incendi, es van realitzar diverses sortides de camp. D’aquestes observacions, es va poder deduir que actualment el bosc de ribera de la zona estudiada, evoluciona segons les previsions realitzades en estudis immediatament posteriors al foc, de manera que hi estan proliferant de manera ràpida bardisses amb esbarzer, gavarrera, roldor i sanguinyol, en aquells llocs que abans de l’incendi eren ocupats per arbres caducifolis.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Diagnosi de l’estat actual del riu Onyar per tal de proposar unes directrius orientatives que permetin aconseguir el bon estat ecològic del medi fluvial. Aquestes propostes es presenten en format de fitxes segons els trams principals on cal actuar i les actuacions més concretes per a cada un d’ells

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest treball es descriuen les estretes relacions que la ciutat de Girona ha mantingut amb els seus rius al llarg de la seva història. Unes relacions que es poden estudiar des de diferents enfocaments (hidrològic, urbanístic, etc), però que en aquest cas se centraran específicament a resseguir la relació entre els rius gironins i el desenvolupament urbà de la ciutat de Girona a partir de l'amenaça que les inundacions han representat al llarg de la seva història. Bàsicament, es tracta de caracteritzar quan, com i per què la ciutat ha anat ocupant els espais situats a prop dels rius, i quines han estat les estratègies de defensa desenvolupades per la societat gironina per afrontar l'amenaça constant de les inundacions. En altres paraules, un exercici d'anàlisi i comprensió historicogeogràfica de la vulnerabilitat i l'adaptació de la societat gironina al risc d inundació