L'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (1928-1936)

Sobre la història, tasques i treballs de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura

Les Glosses romàniques del manuscrit de la Biblioteca Vaticana Ebr. 413

Estudi del manuscrit hebreu 413 de la Biblioteca Vaticana què conté un diccionari hebreu del segle XIII. Aquest diccionari té un gran interès per a la filologia romànica, atès que conté un conjunt de 155 glosses en una llengua romànica, que l'editor del manuscrit identifica com a provençal. L’anàlisi detallada d'aquestes glosses permet que,en bona part puguin ser llegides com a catalanes i, alhora, convida a pensar en les profundes concomitàncies existents entre les dues llengües en aquest moment de la historia dels orígens romànics

Bases psicolingüístiques i lingüístiques per a l'ensenyament i aprenentatge de la llengua a Catalunya. 'Bases psicolingüísticas y lingüísticas para la enseñanza y aprendizaje de la lengua en Catalunya'.

Analizar la fundamentación teórica de la didáctica de la Lengua en el campo científico de las didácticas especiales. Armonizar las aportaciones de distintas áreas de conocimientos que tienen como objeto aspectos relacionados con la enseñanza-aprendizaje de la lengua en la escuela. Dar respuesta a la crisis de la confianza en el conocimiento profesional y a que la didáctica de la Lengua sea un proceso de constitución. La didáctica de la Lengua en Catalunya. Desarrolla un marco teórico sobre la ciencia y el conocimiento científico y sobre la didáctica como ciencia. Analiza este marco teórico en el caso de la didáctica de la Lengua. Expone las conclusiones. Se propone un enfoque comunicativo para la didáctica de la Lengua, de forma que implique una manera diferente de estructurar las relaciones entre docentes y discentes: una visión de construcción de significados que afecte a todos los niveles, elementos y participantes en el hecho educativo. La actividad de la didáctica de la Lengua se articula a partir de una nueva visión del centro docente y no solo del área disciplinar.

Vestígios de permanência e mudança dos classificados do Jornal Tribuna do Norte (1951-2010)

The text, to be held in different linguistic spheres, in many aspects absorbs the changing processes through which language passes as a result of socio-historical changes. In this sense, this research proposes a study on gender sorted, motivated by the desire of understanding how the text incorporates traces of change and how to keep its constituents over time, in order to point out what are its characteristic traits. Our analysis is centered on the newspaper s section called classificados of Tribuna do Norte, state of Rio Grande do Norte, between the XX and XXI centuries. From the survey data a descriptive and analytical analysis was performed with a corpus of 250 listings, divided between the years 1951-2010. Based on a diachronic analysis, we also seek to investigate the macro-structural aspects of gender and microstructural compositional elements from the opportunities section that originated the Caderno de Classificados . For this reason, this approach has focused on particular Roman German Philology, especially in the works of Coseriu (1980) and Kabatek (2006). The analysis revealed that since its inception in Brazil, the classificados have fixed constituent elements, such as the use of "sell" and "rent" in the title or introduction, but also shows traces of change in the closure of the text, and especially with regard to the division of classificados by area of interest, that in the newspaper called Tribuna do Norte started in the Opportunities section

O catalão, problema romanístico

Em virtude de estar sobejamente comprovado e admitido que o catalão é uma língua étnica e tem status de língua românica autônoma, resulta ilógica e aberrante a sua classificação como mera dependência de outra língua mais ilustre. Apesar deste reconhecimento, a posição do catalão na România continua sendo um problema à espera de solução científica. Este artigo procura oferecer subsídios de ordem geral para a compreensão dessa polêmica romanística.

El proceso de deshumanización del morir en la literatura hispánica medieval

354 p.

Els inicis de la filologia catalana moderna: estudi biogràfic d'Antoni de Bastero i Lledó, canonge de Girona (1675-1737)

Treball resultat d’un seguit de recerques paral·leles a l’estudi de l’obra filològica d’Antoni de Bastero, considerat avui el més important filòleg del segle XVIII, precursor dels estudis literaris i lingüístics moderns al nostre país

Filologia de l'original : una experiència editora de la poesia. 'Filología del original : una experiencia editora de la poesía'.

Este artículo forma parte de la monografía 'Editar avui' (Editar hoy)

El Museu, història viva (II) : el mundo medieval, l'escultura romànica. 'El Museo, historia viva (II) : el mundo medieval, la escultura románica'.

Trata del arte románico. El románico catalán tiene, por una parte, rasgos peculiares y diferenciadores y, por la otra, acoge elementos de procedencia europea.

L'ofici de pintar a l'època romànica : visita a la secció romànica del Museu d'Art de Catalunya. 'El oficio de pintar en la época románica: visita a la sección románica del Museu d'Art de Catalunya'.

Este cuaderno pretende ser una guía, una orientación. Cada texto o capítulo introduce un tema, y el conjunto de todos ellos nos acerca a una selección de piezas del museo muy representativa de una gran variedad de materias y realidades.

Constructors i picapedres de l'època romànica : breu itinerari pels monuments de Catalunya. 'Constructores y picapedreros de la época románica : breve itinerario por los monumentos de Cataluña'.

Cuaderno que a través de una descripción didáctica de las construcciones románicas se puede ir viendo una historia, unas costumbres, un tipo de vida, un arte, una lengua y su evolución a lo largo de los años. La visión global, la relación entre todos los aspectos de la vida de cada época, hace que los lectores se pongan en la piel de los personajes que construyeron y visitaron esos monumentos.

Un nuevo plan de estudios de Filología Románica en Barcelona.

Se transcribe y comenta el plan de estudios de Filología Románica de la Universidad de Barcelona que quedó publicado en el BOE de 6 de agosto de 1954. Se expone el cuadro de enseñanzas, de materias básicas y de disciplinas añadidas por la Sección barcelonesa, estableciéndose la atribución de las asignaturas a los distintos cursos y las horas semanales de cada una de ellas.

Institut de Llengua i Cultura Catalanes: 25 anys de recerca en filologia catalana

Article sobre l'Institut de llengua i Cultura Catalanes (ILCC) que parla sobre el per què de la creació d'un centre de recerca en filologia catalana, sobre les característiques i recursos, l' activitat investigadora del centre, la tasca docent de l'ILCC, les activitats de tranferència i les publicacions de l' ILCC amb motiu dels 25 anys d' existència de l' ILCC

L'ús dels clítics pronominals del català i la seva adquisició per parlants de romanès i de tagal

The thesis L’ús dels clítics pronominals del català i la seva adquisició per parlants de romanès i de tagal [The use of pronominal clitics in Catalan and their acquisition by Romanian and Tagalog speakers] analyzes the mechanisms of transfer from the L1 in the process of acquisition of Catalan (L2) in two groups of learners, one of which has Romanian and the other Tagalog as their native language. Our study lends support to the idea of transfer from the L1 to a second language in general, and, in particular, within the process of acquisition of pronominal clitics from a Romance language (Catalan). The results show that the differences between the two groups are statistically significant and are attributable to the characteristics of the L1. Moreover, starting from a detailed description of the grammar of pronominal clitics in the three languages involved, we define the specific grammatical aspects of the Tagalog and Romanian languages that can have an influence on certain productions and on certain errors in the use of pronominal clitics in Catalan, within the process of acquisition of this Romance language as L2. In the theoretical domain, we started from studies on functional markedness to determine four reference terms that allowed us to carry out a systematized study of the difficulties in acquisition of the use of Catalan clitic pronouns according to their complexity and their degree of grammaticalization.

Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona. De la plaça religiosa del fòrum romà al conjunt arquitectònic de la seu romànica (ss. I aC - XIV dC)

S'estudia els precedents de l'actual edifici de la Catedral de Girona prenent com a guia bàsica les restes físiques detectades en el sector, combinant-les amb nombroses notícies procedents de la documentació escrita i la consideració de paral·lels. Un apartat historiogràfic posa de relleu les diferents opinions sobre la història de la Catedral i dels seus edificis d'ençà del segle XVII. El conjunt d'època romana consistia en la plaça religiosa del fòrum de la ciutat. Com que els segles de l'Antiguitat Tardana i Alta Edat Mitjana no deixaren rastre físic identificable, el següent conjunt arquitectònic estudiat és el de la catedral del segle XI (iniciada vers 1010), detallada en cadascuna de les seves parts així com en els seus aspectes generals (implantació, tècnica constructiva, decoració). Finalment, l'estudi del conjunt claustral (configuració i funcions) permet aclarir determinats aspectes de la història institucional del capítol de la Catedral.