Choreographic exploration of physical duress: motivation for and responses to exhaustion (a project in performance)

What motivates someone to dance until they are exhausted, sweaty, boiling hot and out of breath? I myself, recalling experiences when I have danced so hard I've nearly fainted, remember how exhilarating that motivation can be. But why? Why is that at all pleasant? Of course, I had several of my own explanations, but I was also interested in doing some scientific research on exhaustion. This question was of ample depth to become the basis of my project.

Antecedents, mechanisms and processes of deinstitutionalization and institutional change:a case study approach to understanding enterprise under duress

Adopting a grounded theory methodology, the study describes how an event and pressure impact upon a process of deinstitutionalization and institutional change. Three case studies were theoretically sampled in relation to each other. They yielded mainly qualitative data from methods that included interviews, observations, participant observations, and document reviews. Each case consisted of a boundaried cluster of small enterprises that were not industry specific and were geographically dispersed. Overall findings describe how an event, i.e. a stimulus, causes disruption, which in turn may cause pressure. Pressure is then translated as a tension within the institutional environment, which is characterized by opposing forces that encourage institutional breakdown and institutional maintenance. Several contributions are made: Deinstitutionalization as a process is inextricable from the formation of institutions – both are needed to make sense of institutional change on a conceptual level but are also inseparable experientially in the field; stimuli are conceptually different to pressures; the historical basis of a stimulus may impact on whether pressure and institutional change occurs; pressure exists in a more dynamic capacity rather than only as a catalyst; institutional breakdown is a non-linear irregular process; ethical and survival pressures as new types were identified; institutional current, as an underpinning mechanism, influences how the tension between institutional breakdown and maintenance plays out.

What Could Socially-just Literacy Instruction Look Like?

Schools in Australia today are expected to improve student outcomes in an increasingly constrained context focused on accountability. At the same time as teachers work within these constraints, they are also working to ensure that all students are able to achieve quality outcomes from schooling while dealing with increasing diversity of the student population. So what is a teacher’s role in providing equitable possibilities for all of the students in their care? Teachers are left with the difficult task of balancing the many mandatory requirements placed on them, and on their students, such as gaining improvements on high stakes test scores, with the important work of dealing with individual students and student cohorts in equitable and socially just ways. This impacts on the work of all teachers, however for those teachers working in schools in contexts of complexity and duress these pressures are never greater.

The emergence of emotions and religious sentiments during the September 11 disaster

Analyzing emotional states under duress or during heightened, life-and-death situations is extremely difficult, especially given the inability of laboratory experiments to replicate the environment and given the inherent biases of post event surveys. This is where natural experiments, such as the pager communications from September 11th can provide the kind of natural experiment emotion researchers have been seeking. We demonstrate that positive and pro-social communications are the first to emerge followed by the slower and lower negative communications. Religious sentiment is the last to emerge, as individual attempt to make sense of event. Additionally we provide a methodological discussion about the preparation and analysis of such natural experiments (the pager message content) and show the importance of using multiple methods to extract the broadest possible understanding.

The construction of social identity in new nuclear operators : a longitudinal study

Countless studies have stressed the importance of social identity, particularly its role in various organizational outcomes, yet questions remain as to how identities initially develop, shift and change based on the configuration of multiple, pluralistic relationships grounded in an organizational setting. The interactive model of social identity formation has been proposed recently to explain the internalization of shared norms and values – critical in identity formation – has not received empirical examination. We analyzed multiple sources of data from nine nuclear professionals over three years to understand the construction of social identity in new entrants entering an organization. Informed by our data analyses, we found support for the interactive model and that age and level of experience influenced whether they undertook an inductive or deductive route of the group norm and value internalization. This study represents an important contribution to the study of social identity and the process by which identities are formed, particularly under conditions of duress or significant organizational disruption.

The construction of social identity in newly recruited nuclear engineering staff : a longitudinal study

This study examines the process by which newly recruited nuclear engineering and technical staff came to understand, define, think, feel and behave within a distinct group that has a direct contribution to the organization's overall emphasis on a culture of reliability and system safety. In the field of organizational behavior the interactive model of social identity formation has been recently proposed to explain the process by which the internalization of shared norms and values occurs, an element critical in identity formation. Using this rich model of organizational behavior we analyzed multiple sources of data from nine new hires over a period of three years. This was done from the time they were employed to investigate the construction of social identity by new entrants entering into a complex organizational setting reflected in the context of a nuclear facility. Informed by our data analyses, we found support for the interactive model of social identity development and report the unexpected finding that a newly appointed member's age and level of experience appears to influence the manner in which they adapt, and assimilate into their surroundings. This study represents an important contribution to the safety and reliability literature as it provides a rich insight into the way newly recruited employees enact the process by which their identities are formed and hence act, particularly under conditions of duress or significant organizational disruption in complex organizational settings.

La eximente de miedo insuperable (art. 20.6 CP)

La te si doctoral tracte d' una causa d' exempció de la responsabilitat penal reconeguda a l'article 20.6 del vigent codi penal: la por insuperable. L' objectiu principal de la tesi és donar un contingut a aquesta eximent per tal de que trobi l'adient reconeixement als tribunals, que tradicionalment han ignorat aquesta eximent. El primer capítol de la tesi tracta del seu fonament, és a dir, de la raó o raons que han portat al legislador a reconèixer la por insuperable com a una causa de exempció de la responsabilitat penal. L'anàlisi del fonament de la por insuperable s'estudia a l'àmbit de les doctrines de justificació del dret penal (teories de la pena). Partint d' aquestes doctrines de justificació trobem que la doctrina utilitarista no pot fonamentar sòlidament l'eximent de por insuperable, doncs aquesta eximent no té a veure amb la maximització de la felicitat col·lectiva sinó més aviat amb qüestions de responsabilitat personal. Per això, en la tesi el fonament de la por insuperable es situa al marc de les doctrines retribucionistes i mixtes. Per a aquestes doctrines el fonament de l'exempció de pena en el cas de la por insuperable és l'afecció a la voluntat o llibertat d'elecció que es dóna en les situacions de por insuperable. Però aquesta afecció de la llibertat d' elecció no es pot interpretar com una pèrdua de les facultats psíquiques de la persona, tal i com, erròniament interpreten els nostres tribunal s, doncs la persona que es veu amenaçada no perd les seves facultats per valorar la situació. Per tant, "insuperable" no vol dir insuperable psicològicament, sinó que amb aquest adjectiu el legislador està fent referència a una avaluació normativa: es tracta d'una situació en la que no es pot exigir a la persona que superi la por que pateix i s'enfronti al amenaça. A la tesi es defensa aquesta reconstrucció normativa de l'eximent, posant de relleu, però, que el fonament de l'exempció de pena és la preferència legítima pels propis interessos. La base del principi d'inexigibilitat o raonabilitat és la legitimitat d'una valoració parcial del conflicte en el que es troba la persona, quan l' amenaça afecta als seus bens o als d'aquells pels que se sent afectivament lligat. Al segon capítol s' analitza el problema de la naturalesa jurídica de l'eximent de por insuperable. El cert és que la doctrina penal majoritària considera que la por insuperable és una causa d'inculpabilitat, malgrat que no han tampoc faltat autors que hagin catalogat a aquesta eximent com una causa de justificació. A la tesi s'analitzen els arguments tradicionalment utilitzats per la doctrina penal per a concloure que la por insuperable pertany a la categoria de la culpabilitat, posant de relleu que aquests arguments no semblen convincents. Això no obstant, no vol dir que l'eximent de por insuperable sigui en realitat una causa de justificació, però cal trobar una explicació més solida pel fet que aquesta eximent es consideri una causa d'inculpabilitat. Aquesta explicació pren com a punt de partida la diferència entre la valoració imparcial d'un conflicte (és a dir, la valoració que faria una persona no implicada en el conflicte) i la valoració parcial (és a dir, la valoració que fa la persona que es troba en aquell conflicte) del mateix. A la tesi es defensa que en las situacions d'amenaça i conflicte de bens jurídics, quan ambdós es troben en la mateixa situació enfront el dret, la justificació de la conducta necessita una fonamentació més forta que la valoració parcial del conflicte, doncs a nivell d' antijuridicitat, on el legislador valora els conflictes, s' ha de donar el mateix valors als bens jurídics de tots els ciutadans, sense que es pugui aquí apel·lar a preferències personals. La valoració parcial del conflicte queda amb això reservada per a un altre nivell de la teoria del delicte: la culpabilitat, on no és tracte ja de valorar un conflicte d'interessos com de decidir si la persona mereix un càstig pel seu fet. El tercer capítol tracta de la qüestió relativa als requisits que cal exigir per poder aplicar l'eximent de por insuperable. Certament, la llei penal no demana cap requisit concret per aplicar l'eximent, però les exigències normatives es troben en realitat resumides en l'adjectiu "insuperable" que acompanya i defineix a la por. La doctrina penal ha utilitzat tradicionalment el paràmetre del "home mig en la posició de l'autor" per a determinar quan la por és insuperable. Però aquest criteri de determinació de la insuperabilitat de la por té greus problemes, que porten que a la tesi es rebutgi i en el seu lloc es presentin tota una sèrie de requisits normatius que han de servir per determinar quan es pot considerar que la por és (normativament) insuperable. Aquests requisits es poden dividir en dos grans grups: per una part els requisits referents al mal que amenaça a la persona. Es tracta aquí de determinar com ha de ser aquest mal per tal de que es pugui aplicar l'eximent. Per altra banda, en segon lloc els requisits referents a l'acció defensiva duta a terme per la persona. Per últim, el quart capítol de la tesi es dedica a la delimitació de la por insuperable davant la resta d' eximents reconegudes pel codi penal. Es tracta aquí de determinar si la por insuperable té un àmbit reservat d' aplicació que justifiqui el seu manteniment al codi penal. La dificultat d'aquest tema és que l'eximent de por insuperable té relacions amb tota la resta d'eximents penals. En primer lloc amb les causes d'inimputabilitat reconegudes a l'art. 20.1 del codi penal: alienació mental i trastorn mental transitori. Però aquests casos no pertanyen en realitat a l'eximent de por insuperable sinó a les eximents d'alienació o trastorn mental transitori En segons lloc, l'eximent de por insuperable està relacionada amb les causes de justificació de legítima defensa, estat de necessitat i exercici legítim de un dret, ofici o càrrec i compliment del deure. A la tesi es defensa que l'eximent de por insuperable només es podrà aplicar quan, per no donar-se tots el requisits necessaris per aplicar alguna d'aquestes eximents, no es pugui justificar la conducta, però, malgrat això, hi hagin raons per no castigar la conducta, considerant-la inculpable. A la tesi s'analitzen detingudament aquests supòsits. Amb tot es pot afirmar que l'eximent de por insuperable és una eximent necessària que pot complir el paper d'eficaç clàusula de tancament del sistema de causes d'exempció de la responsabilitat penal.

Studying and working : a national study of student finances and student engagement

A key determinant of the new relationship between students and universities in Australia is the changing nature of higher education funding arrangements and the shift towards “user-pays”. In 2007, the Centre for the Study of Higher Education (CSHE) completed a commissioned national study, Australian University Student Finances 2006: Final Report of a National Survey of Students in Public Universities. Drawing on the project report, this article discusses selected findings relating to student expectations and engagement to present a worrying picture of financial duress and involvement in paid work and examines the possible effects on the quality of higher education.

Literature as activism: interrogating the 21st century demise of the Arendtian political public sphere

This article explores Don DeLillo's literary activism through Arendtian perspectives to investigate what the demise of literature's relevance, specifically in a political context, may mean in the current era of an increasingly complex and conflicting 'web of human relationships'.  In that it is accepted that narrative has a particular ability to reveal insights as prelinguistic elements that are distinct from all we are able to access through our limited human perceptions, it remarks the Lacanian paradox that if being is in excess of language, then language is the medium by which this is accessed in the world. For DeLillo, writers may be under threat in a dynamic but destabilizing era, their art superceded by technology and fundamentalist terrorism, however, as suggested in Mao II, this renders the writer all the more necessary.  It is at the point at which the writer has nothing to say or is under duress to say noting, that a human crisis is reached. I ask, do current forms of political pressure to censure literature constitute a further diminishing of the Arendtian political public domain in which speech as action has primacy?

A lógica social da moda: apontamentos para uma teoria crítica da cultura de consumo

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

El conflicto causalidad natural-libertad en la Crítica de la razón pura

El artículo analiza los argumentos en torno de los cuales se plantea el conflicto entre causalidad natural y causalidad por libertad en la obra Crítica de la Razón Pura /Kritik der reinen Vernunft/ del filósofo alemán Immanuel Kant. Específicamente, interesa desarrollar la solución kantiana a uno de los conflictos que los resultados de la crítica han generado, a partir de la Dialéctica Trascendental y su presentación del problema como antinomia de la razón y de la Doctrina Trascendental del Método, donde la noción de libertad es anunciada como núcleo del pensamiento moral. Se trata de la dificultad que enfrenta la razón al compaginar la necesidad en la naturaleza (sin la cual no es posible la ciencia) con la libertad humana (sin la cual no es posible la moral). La libertad inquirida por el examen crítico de la razón en su uso teórico, es restaurada desde la perspectiva de la razón práctica. Gracias a la restricción crítica del conocimiento humano, Kant abre el camino para la libertad humana, no tanto en los términos negativos de encontrarse “libre de coacción" sino en el sentido positivo de iniciar algo nuevo o no previsto en decurso de la historia fenoménica.

Autosuperación del Hombre

Según Nietzsche, a partir de la Revolución Francesa tenemos que estar preparados para 'conmociones fundamentales'; desde entonces se producen acontecimientos que anuncian modificaciones infra y superestructurales para el próximo milenio, con lo cual, el orden social se ajustará al rumbo de las ?nuevas ideas?. En la actualidad, los triunfos y logros de la civilización ponen en peligro el desarrollo mismo de la cultura; son tiempos de procesos políticos extraordinarios o en otras palabras, de grandes luchas por el dominio de la tierra. Es así que se aproxima el 'ocaso de los ídolos', es decir, la ruina de las verdades antiguas pues casi todo lo que hasta el presente se llama verdad es sólo mentira y, cuando la nueva realidad se enfrente a las fabulaciones milenarias, nuestra cosmovisión sufrirá terribles sacudidas; las guerras serán inevitables y todas las instituciones basadas en el engaño y la ilusión caerán ante el asombro de los sobrevivientes. Nietzsche inicia la desacralización o 'desenmascaramiento' de las verdades eternas y la transmutación de todos los valores que son, en definitiva, procesos ineluctables. Asimismo, no hay fenómenos morales sino una 'interpretación moral de los fenómenos' o, en todo caso, una falsa interpretación. Y la moral no es otra cosa que una coacción prolongada. En la medida en que la Humanidad se aleja de la fe, más se acerca a la Ciencia, porque mientras la primera significa no querer saber qué es la verdad, la segunda nos asemeja a Dios. Según Nietzsche, estamos en ese camino. Día tras día el Hombre se perfecciona mediante la investigación de la Naturaleza; forma un cuerpo físico, mental y espiritual cada vez más enaltecido, realiza experimentos para mejorar la nutrición, el modo de vivir, la manera de interpretar los fenómenos de la Naturaleza y la expansión de la conciencia; pero en última instancia, no se trata del Hombre, pues éste tiene que ser superado. En consecuencia con lo dicho, el propósito del presente trabajo consiste en brindar una interpretación de la propuesta nietzscheana de 'Autosuperación del Hombre' en relación con los diferentes períodos de la vida intelectual de Nietzsche; la misma se inscribe en el marco de una teoría política contraria a las doctrinas antes mencionadas: la filosofía de la historia hegeliana, el socialismo, el nacionalismo, el anarquismo, la democracia y el cristianismo

Autosuperación del Hombre

Según Nietzsche, a partir de la Revolución Francesa tenemos que estar preparados para 'conmociones fundamentales'; desde entonces se producen acontecimientos que anuncian modificaciones infra y superestructurales para el próximo milenio, con lo cual, el orden social se ajustará al rumbo de las ?nuevas ideas?. En la actualidad, los triunfos y logros de la civilización ponen en peligro el desarrollo mismo de la cultura; son tiempos de procesos políticos extraordinarios o en otras palabras, de grandes luchas por el dominio de la tierra. Es así que se aproxima el 'ocaso de los ídolos', es decir, la ruina de las verdades antiguas pues casi todo lo que hasta el presente se llama verdad es sólo mentira y, cuando la nueva realidad se enfrente a las fabulaciones milenarias, nuestra cosmovisión sufrirá terribles sacudidas; las guerras serán inevitables y todas las instituciones basadas en el engaño y la ilusión caerán ante el asombro de los sobrevivientes. Nietzsche inicia la desacralización o 'desenmascaramiento' de las verdades eternas y la transmutación de todos los valores que son, en definitiva, procesos ineluctables. Asimismo, no hay fenómenos morales sino una 'interpretación moral de los fenómenos' o, en todo caso, una falsa interpretación. Y la moral no es otra cosa que una coacción prolongada. En la medida en que la Humanidad se aleja de la fe, más se acerca a la Ciencia, porque mientras la primera significa no querer saber qué es la verdad, la segunda nos asemeja a Dios. Según Nietzsche, estamos en ese camino. Día tras día el Hombre se perfecciona mediante la investigación de la Naturaleza; forma un cuerpo físico, mental y espiritual cada vez más enaltecido, realiza experimentos para mejorar la nutrición, el modo de vivir, la manera de interpretar los fenómenos de la Naturaleza y la expansión de la conciencia; pero en última instancia, no se trata del Hombre, pues éste tiene que ser superado. En consecuencia con lo dicho, el propósito del presente trabajo consiste en brindar una interpretación de la propuesta nietzscheana de 'Autosuperación del Hombre' en relación con los diferentes períodos de la vida intelectual de Nietzsche; la misma se inscribe en el marco de una teoría política contraria a las doctrinas antes mencionadas: la filosofía de la historia hegeliana, el socialismo, el nacionalismo, el anarquismo, la democracia y el cristianismo