La competència lingüística dels docents : un dret dels alumnes. 'La competencia lingüística de los docentes : un derecho de los alumnos'.

Se analizan diferentes acepciones del concepto competencia, con el objetivo de exigir y reclamar el derecho que tienen todos los alumnos de las Islas Baleares a recibir la enseñanza en lengua catalana. Los docentes tienen el deber de tener una competencia lingüística que asegure el cumplimiento de la ley, para ello se estableció un Plan de reciclaje.

Mesurar i objectivar el grau de competència lingüística. 'Medir y objetivar el grado de competencia lingüística'.

Se exponen los motivos que conducen a medir la competencia lingüística y se aborda la complejidad de la objetivación. Se señalan los elementos que integran la competencia lingüística y se concreta cómo se mide y objetiva la competencia lingüística tanto a nivel oral como a nivel escrito y también en cuanto al conocimiento del código lingüístico. Se reflexiona acerca de las actitudes lingüísticas. Finalmente se proponen las pruebas objetivas a realizar para evaluar la competencia lingüística.

Disseny i avaluació d'un programa bàsic per al desenvolupament de la competència lingüística i acadèmica de l'alumnat immigrat en els tallers d'adaptació escolar. 'Diseño y evaluación de un programa básico para el desarrollo de la competencia lingüística y académica del alumnado inmigrado en los talleres de adaptación escolar'.

Resumen basado en el de la autora

Aproximació a una diagnosi de la competència lingüística de l'alumne fill d'immigrants al torn de nit de l'I.B. Vicenç Plantada de Mollet del Vallès. 'Aproximación a una diagnosis de la competencia lingüística del alumno hijo de inmigrantes en el turno de noche del I.B. Vicenç Plantada de Mollet del Vallès'.

Un resumen de este documento está publicado en la revista Guix, Barcelona, 1993, n 192, octubre; p. 59-60

Bordieu e a lingüística aplicada

Procura-se no presente trabalho: (a) analisar as concepções de Bourdieu no que diz respeito à competência lingüística e ao tratamento dos fatos lingüísticos; (b) traçar um paralelo entre essas concepções e a lingüística aplicada; e (c) definir a sua postura como sendo a de um lingüista aplicado.

Ensino de morfologia: um outro processo

O presente trabalho sugere que o ensino de morfologia possa contribuir com a proficiência em leitura e escrita dos alunos. Buscou-se refletir sobre essa prática com a intenção de mostrar o ensino de um componente curricular como meio e não como fim em si mesmo. Focaliza-se o funcionamento do sistema da língua para que, com tal domínio, amplie-se sua competência lingüística. Propomos a discussão em classe da pertinência do sentido contextual da nova formação que aparece nos textos dos cronistas eleitos seguida da reutilização das mesmas (ou similares) em seus próprios textos. O que sugerimos é exatamente uma prática inversa à habitualmente vista nas escolas. Confrontamos semelhanças e dessemelhanças das combinações lexicais com outros processos de formação de palavras por composição, além de verificar se as combinações lexicais são passíveis de análises estruturais e semânticas

Experiència d'autoregulació d'aprenentatges a partir dels blocs educatius dels alumnes de grau d'educació primària

La majoria dels alumnes actuals del grau d’educació primària que esdevinguin mestres es jubilaran als voltants de l’any 2050. Aquest fet, i la constatació que vivim en una societat canviant, fa cada vegada més necessari esenvolupar la competència d’aprendre a aprendre, no només per ser un ensenyant competent, sinó també per afrontar la realitat amb tota la seva complexitat. Les exigències del pla Bolonya, els suggeriments del Lifelong Learning Programme 2007-2013 de la Comissió Europea i els nostres propis programes educatius, ja incorporen l’autoregulació dels aprenentatges com una de les fites a assolir en el procés d’ensenyament aprenentatge. En aquests context, la pràctica que presentem persegueix dos objectius: per una part dotar als alumnes de grau d’eines per a la seva autoregulació dels aprenentatges, i per altra, comprovar fins a quin punt la introducció de la coavaluació era acceptada per l’estudiantat del grau d’educació primària i si es reconeixien els beneficis de la funció reguladora de la coavaluació en el procés l’ensenyament aprenentatge, en especial en els aspectes que feien referència a la competència lingüística i la capacitat crítica.

L'Autoregulació dels aprenentatges per competències en els alumnes de grau a partir de la coavaluació de blocs educatius

L'objectiu d'aquest estudi era comprovar si la introducció de la coavaluació era acceptada per l'estudiantat del grau d'educació primària i si es reconeixien els beneficis de la funció reguladora de la coavaluació en el procés d'ensenyament aprenentatge. L'anàlisi realitzat a partir dels treballs d'elaboració de blocs educatius, ens ha permès comprovar que l'estudiantat està disposat a considerar noves formes d'avaluar i que la coavalaució està més valorada i acceptada que l'avaluació del professor. Pel que fa a la l'aplicació de la coavaluació a primària, accepten que ajuda a desenvolupar la competència lingüística i la capacitat crítica, però mostren reticències a l'hora d'aplicar-la de manera generalitzada

Estatuto biológico do processamento de informação mental

Raciocinando no contexto do programa neomecanicista para a Biologia, estudamos a natureza do processamento de informação no sistema vivo em geral, e no cérebro humano em particular, onde uma aplicação do modelo da Auto-Organização nos conduz à hipótese do Supercódigo. Este seria um programa mental, molecularmente codificado, responsável pelas competências inatas, como a competência lingüística. Fazemos também uma comparação entre nossa hipótese e a da Linguagem do Pensamento, proposta por Jerry Fodor.

Propostes d’aula per a un enfocament motivador de la literatura

Els textos literaris, a banda de ser un terreny molt òptim per a desenvolupar la sensibilitat i ensenyar a sentir, són un recurs útil també per a millorar la competència lingüística de l’alumnat de manera motivadora i divertida. Aquests textos, junt a altres, formen part del treball diari a l’aula del Portafolis de Valencià on l’alumnat reflexiona sobre com millorar el seu nivell en aquesta llengua. La nostra proposta presenta seqüències didàctiques d’activitats on es desenvolupen tant les habilitats productives com receptives a traves del treball de textos literaris com l’endevinalla, les nadaletes, els textos narratius amb imatge (curt, fotonovel·la, còmic), el rap, els contes, la poesia...

L´assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua catalana i en llengua castellana per l´alumnat de les Illes Balears. 'El logro de la competencia en comunicación lingüística en lengua catalana y lengua castellana por el alumnado de las Islas Baleares'.

Resumen tomado del autor. Incluye gráficos y tablas de datos del análisis de los resultados obtenidos en las pruebas

Avaluació de la competència en castellà de l'alumnat immigrant de secundària a la província d'Osca. 'Evaluación de la competencia en castellano del alumnado inmigrante de Secundaria en la provincia de Huesca'.

Resumen basado en el de los autores

Racionalidade comunicativa e educação : um estudo sobre o pensamento de Jürgen Habermas enfatizando a formação da competência interativa como aprendizado da razão comunicacional

A presente dissertação tem como propósito, a partir do estudo e apropriação reflexiva da Teoria do Agir Comunicativo de Jürgen Habermas, identificar espaços alternativos no ambiente escolar através dos quais possamos implementar ações didático-pedagógicas e administrativas que oportunizem o aprendizado da razão comunicativa, bem como favoreçam o desenvolvimento de competências alicerçadas na interatividade. Para tanto, partimos de uma abordagem sobre a modernidade, enquanto contextualização geral, enfatizando os movimentos filosóficos através dos quais se criaram as condições que permitiram a formulação do paradigma da subjetividade. Visando desocultar a gênese da alienação nossa reflexão esteve atenta aos elementos que oportunizaram a transformação da razão emancipatória em razão instrumental, ou seja, os motivos circunstanciais que tornaram possível a geração de patologias e a obstrução dos canais da comunicação na sociedade capitalista ocidental. A racionalidade comunicativa, como resultado da reviravolta lingüística, representa uma formulação reflexiva e crítica da razão capaz de oferecer alternativas de ação que possibilitem o resgate, a renovação e a promoção da racionalidade na sua multiplicidade de formas e vozes. Constitui-se num novo paradigma através do qual torna-se viável a análise crítica das patologias sociais e escolares oriundas do processo de racionalização das relações sociais e produtivas, assim como das imagens religiosas e metafísicas do mundo. A racionalidade comunicativa, pelo fato de privilegiar a dialogicidade intersubjetivo-argumentativa, fecunda o mundo escolar com múltiplas possibilidades de ação calcadas no desenvolvimento de competências interativas via aprendizado da racionalidade.

A articulação língua-cultura na coconstrução da competência intercultural em uma parceria de Teletandem (Português/Espanhol)

Pós-graduação em Estudos Linguísticos - IBILCE

Competência referencial nitidamente inferencial na produção dos sentidos do texto escolar

Pós-graduação em Letras - FCLAS