Advanced process of microbiological control of wastewater in combined system of disinfection with UV radiation

The purpose of this study was to present a methodology with superior efficiency for inactivating pathogenic indicators commonly found in domestic sewage. The adopted method was based on synergistic effect resulting from the introduction of a UV radiation pre-disinfection stage of sewage followed by secondary treatment. A pilot unit was installed in the sewage treatment plant of the University of Sao Paulo to simulate the combined system in full-scale operational conditions. Its performance was evaluated through microbiological examinations for determining Escherichia coli, total coliforms and coliphages. The application of UV radiation at 5.1mW/cm(2) for 10 s of exposure in the first disinfection stage was enough to reduce the surviving number of E. coli around 100 times, in comparison to the conventional method. Therefore, based on experimental data, it is possible to conclude that combining treatment and pre-disinfection stage is an effective potential technique to produce effluents with lower degree of contamination by pathogenic organisms.

Identification and analysis of a nickel-inducible cation diffusion facilitator-NiCoT combined system in Rhizobium leguminosarum bv. viciae

Nickel, like other transition metals, can be toxic to cells even at moderate concentration (low microM range) by displacing essential metals from their native binding sites or by generating reactive oxygen species that cause oxidative DNA damage. For this reason, cells have evolved mechanisms to deal with excess nickel. Efflux systems include members of the Resistance-Nodulation-cell Division (RND) protein family, P-type ATPases, cation diffusion facilitators (CDF) and other resistance factors. Nickel-specific exporters have been characterized in Cupravidus metallidurans, Helicobacter pylori, Achromobacter xylosoxidans, Serratia marcenses and Escherichia coli.

Combined system of drainage and irrigation : "a new system of agriculture" /

Mode of access: Internet.

Evaluating the Performance of a Regional-Scale Photochemical Modelling System: Part I Ozone Predictions

We present a detailed evaluation of the seasonal performance of the Community Multiscale Air Quality (CMAQ) modelling system and the PSU/NCAR meteorological model coupled to a new Numerical Emission Model for Air Quality (MNEQA). The combined system simulates air quality at a fine resolution (3 km as horizontal resolution and 1 h as temporal resolution) in north-eastern Spain, where problems of ozone pollution are frequent. An extensive database compiled over two periods, from May to September 2009 and 2010, is used to evaluate meteorological simulations and chemical outputs. Our results indicate that the model accurately reproduces hourly and 1-h and 8-h maximum ozone surface concentrations measured at the air quality stations, as statistical values fall within the EPA and EU recommendations. However, to further improve forecast accuracy, three simple bias-adjustment techniques mean subtraction (MS), ratio adjustment (RA), and hybrid forecast (HF) based on 10 days of available comparisons are applied. The results show that the MS technique performed better than RA or HF, although all the bias-adjustment techniques significantly reduce the systematic errors in ozone forecasts.

Heat losses and thermal performance of commercial combined solar and pellet heating systems

Various pellet heating systems are marketed in Sweden, some of them in combination with a solar heating system. Several types of pellet heating units are available and can be used for a combined system. This article compares four typical combined solar and pellet heating systems: System 1 and 2 two with a pellet stove, system 3 with a store integrated pellet burner and system 4 with a pellet boiler. The lower efficiency of pellet heaters compared to oil or gas heaters increases the primary energy demand. Consequently heat losses of the various systems have been studied. The systems have been modeled in TRNSYS and simulated with parameters identified from measurements. For almost all systems the flue gas losses are the main heat losses except for system 3 where store heat losses prevail. Relevant are also the heat losses of the burner and the boiler to the ambient. Significant leakage losses are noticed for system 3 and 4. For buildings with an open internal design system 1 is the most efficient solution. Other buildings should preferably apply system 3. The right choice of the system depends also on whether the heater is placed inside or outside of the heated are. A large potential for system optimization exist for all studied systems, which when applied could alter the relative merits of the different system types.

A combined approach for hiding partial information in RSA

Partial information leakage in deterministic public-key cryptosystems refers to a problem that arises when information about either the plaintext or the key is leaked in subtle ways. Quite a common case is where there are a small number of possible messages that may be sent. An attacker may be able to crack the scheme simply by enumerating all the possible ciphertexts. Two methods are proposed for facing the partial information leakage problem in RSA that incorporate a random element into the encrypted message to increase the number of possible ciphertexts. The resulting scheme is, effectively, an RSA-like cryptosystem which exhibits probabilistic encryption. The first method involves encrypting several similar messages with RSA and then using the Quadratic Residuosity Problem (QRP) to mark the intended one. In this way, an adversary who has correctly guessed two or more of the ciphertexts is still in doubt about which message is the intended one. The cryptographic strength of the combined system is equal to the computational difficulty of factorising a large integer; ideally, this should be feasible. The second scheme uses error-correcting codes for accommodating the random component. The plaintext is processed with an error-correcting code and deliberately corrupted before encryption. The introduced corruption lies within the error-correcting ability of the code, so as to enable the recovery of the original message. The random corruption offers a vast number of possible ciphertexts corresponding to a given plaintext; hence an attacker cannot deduce any useful information from it. The proposed systems are compared to other cryptosystems sharing similar characteristics, in terms of execution time and ciphertext size, so as to determine their practical utility. Finally, parameters which determine the characteristics of the proposed schemes are also examined.

A static traffic assignment model combined with an artificial neural network delay model

As traffic congestion continues to worsen in large urban areas, solutions are urgently sought. However, transportation planning models, which estimate traffic volumes on transportation network links, are often unable to realistically consider travel time delays at intersections. Introducing signal controls in models often result in significant and unstable changes in network attributes, which, in turn, leads to instability of models. Ignoring the effect of delays at intersections makes the model output inaccurate and unable to predict travel time. To represent traffic conditions in a network more accurately, planning models should be capable of arriving at a network solution based on travel costs that are consistent with the intersection delays due to signal controls. This research attempts to achieve this goal by optimizing signal controls and estimating intersection delays accordingly, which are then used in traffic assignment. Simultaneous optimization of traffic routing and signal controls has not been accomplished in real-world applications of traffic assignment. To this end, a delay model dealing with five major types of intersections has been developed using artificial neural networks (ANNs). An ANN architecture consists of interconnecting artificial neurons. The architecture may either be used to gain an understanding of biological neural networks, or for solving artificial intelligence problems without necessarily creating a model of a real biological system. The ANN delay model has been trained using extensive simulations based on TRANSYT-7F signal optimizations. The delay estimates by the ANN delay model have percentage root-mean-squared errors (%RMSE) that are less than 25.6%, which is satisfactory for planning purposes. Larger prediction errors are typically associated with severely oversaturated conditions. A combined system has also been developed that includes the artificial neural network (ANN) delay estimating model and a user-equilibrium (UE) traffic assignment model. The combined system employs the Frank-Wolfe method to achieve a convergent solution. Because the ANN delay model provides no derivatives of the delay function, a Mesh Adaptive Direct Search (MADS) method is applied to assist in and expedite the iterative process of the Frank-Wolfe method. The performance of the combined system confirms that the convergence of the solution is achieved, although the global optimum may not be guaranteed.

A Static Traffic Assignment Model Combined with an Artificial Neural Network Delay Model

As traffic congestion continues to worsen in large urban areas, solutions are urgently sought. However, transportation planning models, which estimate traffic volumes on transportation network links, are often unable to realistically consider travel time delays at intersections. Introducing signal controls in models often result in significant and unstable changes in network attributes, which, in turn, leads to instability of models. Ignoring the effect of delays at intersections makes the model output inaccurate and unable to predict travel time. To represent traffic conditions in a network more accurately, planning models should be capable of arriving at a network solution based on travel costs that are consistent with the intersection delays due to signal controls. This research attempts to achieve this goal by optimizing signal controls and estimating intersection delays accordingly, which are then used in traffic assignment. Simultaneous optimization of traffic routing and signal controls has not been accomplished in real-world applications of traffic assignment. To this end, a delay model dealing with five major types of intersections has been developed using artificial neural networks (ANNs). An ANN architecture consists of interconnecting artificial neurons. The architecture may either be used to gain an understanding of biological neural networks, or for solving artificial intelligence problems without necessarily creating a model of a real biological system. The ANN delay model has been trained using extensive simulations based on TRANSYT-7F signal optimizations. The delay estimates by the ANN delay model have percentage root-mean-squared errors (%RMSE) that are less than 25.6%, which is satisfactory for planning purposes. Larger prediction errors are typically associated with severely oversaturated conditions. A combined system has also been developed that includes the artificial neural network (ANN) delay estimating model and a user-equilibrium (UE) traffic assignment model. The combined system employs the Frank-Wolfe method to achieve a convergent solution. Because the ANN delay model provides no derivatives of the delay function, a Mesh Adaptive Direct Search (MADS) method is applied to assist in and expedite the iterative process of the Frank-Wolfe method. The performance of the combined system confirms that the convergence of the solution is achieved, although the global optimum may not be guaranteed.

Evaluation of a mixed approach combining stationary and wearable systems to monitor gait over long distance.

Thanks to decades of research, gait analysis has become an efficient tool. However, mainly due to the price of the motion capture systems, standard gait laboratories have the capability to measure only a few consecutive steps of ground walking. Recently, wearable systems were proposed to measure human motion without volume limitation. Although accurate, these systems are incompatible with most of existing calibration procedures and several years of research will be necessary for their validation. A new approach consisting of using a stationary system with a small capture volume for the calibration procedure and then to measure gait using a wearable system could be very advantageous. It could benefit from the knowledge related to stationary systems, allow long distance monitoring and provide new descriptive parameters. The aim of this study was to demonstrate the potential of this approach. Thus, a combined system was proposed to measure the 3D lower body joints angles and segmental angular velocities. It was then assessed in terms of reliability towards the calibration procedure, repeatability and concurrent validity. The dispersion of the joint angles across calibrations was comparable to those of stationary systems and good reliability was obtained for the angular velocities. The repeatability results confirmed that mean cycle kinematics of long distance walks could be used for subjects' comparison and pointed out an interest for the variability between cycles. Finally, kinematics differences were observed between participants with different ankle conditions. In conclusion, this study demonstrated the potential of a mixed approach for human movement analysis.

Proyecto de ejecución para las obras de concesión de dominio público para la reforma y adecuación de la central térmica y de la red de saneamiento en un hospital de 350 camas

El Hospital Punta de Europa en Algeciras (Cádiz), centro sanitario del Servicio Andaluz de Salud, desea optimizar la gestión de sus instalaciones de generación de energía térmica (vapor, agua caliente sanitaria y agua caliente de calefacción) y adecuarlas a la normativa vigente así como la sustitución de bajantes del edificio, para lo cual sacará a concurso público la licitación para la concesión de dominio público de dichas instalaciones. Para definir el alcance y condiciones de la citada concesión, el Hospital Punta de Europa (Algeciras) del Servicio Andaluz de Salud ha solicitado a Pedro Alonso Martín el estudio para la reforma y adecuación de las instalaciones productoras de energía térmica del citado Hospital. El objetivo principal de este trabajo es hacer un estudio, propuesta y valoración de las actuaciones necesarias para la reforma y mejora de la explotación de las instalaciones generadoras de energía térmica y de la red saneamiento interior del Hospital Punta de Europa de Algeciras (Cádiz). Las actuales instalaciones de generación térmica consumidoras de energía del hospital dentro del alcance de este Proyecto son: Generación de vapor (lavandería y esterilización). Producción de agua caliente sanitaria (ACS). Producción de agua caliente de calefacción. La mayoría de los equipos productores de energía datan del año 1975, por lo que en la mayoría de los casos se ha cumplido su plazo de amortización y periodo de vida útil. Se hace necesaria la instalación de gas natural, debido a que se tendrá que abastecer a todas las calderas de la central térmica. El diseño del sistema de producción de agua caliente sanitaria garantiza el máximo confort y economía del usuario, compatible con el máximo ahorro energético y la protección del medio ambiente, cubriendo las necesidades de agua caliente sanitaria mediante la combinación de un sistema de calderas a gas con los colectores solares.

Proyecto de ejecución para las obras de concesión de dominio público para la reforma y adecuación de la central térmica y de la red de saneamiento en un hospital de 350 camas

El Hospital Punta de Europa en Algeciras (Cádiz), centro sanitario del Servicio Andaluz de Salud, desea optimizar la gestión de sus instalaciones de generación de energía térmica (vapor, agua caliente sanitaria y agua caliente de calefacción) y adecuarlas a la normativa vigente así como la sustitución de bajantes del edificio, para lo cual sacará a concurso público la licitación para la concesión de dominio público de dichas instalaciones. Para definir el alcance y condiciones de la citada concesión, el Hospital Punta de Europa (Algeciras) del Servicio Andaluz de Salud ha solicitado a Pedro Alonso Martín el estudio para la reforma y adecuación de las instalaciones productoras de energía térmica del citado Hospital. El objetivo principal de este trabajo es hacer un estudio, propuesta y valoración de las actuaciones necesarias para la reforma y mejora de la explotación de las instalaciones generadoras de energía térmica y de la red saneamiento interior del Hospital Punta de Europa de Algeciras (Cádiz). Las actuales instalaciones de generación térmica consumidoras de energía del hospital dentro del alcance de este Proyecto son: Generación de vapor (lavandería y esterilización). Producción de agua caliente sanitaria (ACS). Producción de agua caliente de calefacción. La mayoría de los equipos productores de energía datan del año 1975, por lo que en la mayoría de los casos se ha cumplido su plazo de amortización y periodo de vida útil. Se hace necesaria la instalación de gas natural, debido a que se tendrá que abastecer a todas las calderas de la central térmica. El diseño del sistema de producción de agua caliente sanitaria garantiza el máximo confort y economía del usuario, compatible con el máximo ahorro energético y la protección del medio ambiente, cubriendo las necesidades de agua caliente sanitaria mediante la combinación de un sistema de calderas a gas con los colectores solares.

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

Recuperação e purificação de proteínas do soro de queijo tipo coalho usando cromatografia de troca iônica e interação hidrofóbica em leito na forma expandida

Expanded Bed Adsorption plays an important role in the downstream processing mainly for reducing costs as well as steps besides could handling cells homogenates or fermentation broth. In this work Expanded Bed Adsorption was used to recover and purify whey proteins from coalho cheese manufacture using Streamline DEAE and Streamline SP both ionic resins as well as a hydrophobic resin Streamline Phenyl. A column of 2.6 cm inner diameter with 30 cm in height was coupled to a peristaltic pump. Hydrodynamics study was carried out with the three resins using Tris-HCl buffer in concentration of 30, 50 and 70 mM, with pH ranging from 7.0 to 8.0. In this case, assays of the expansion degree as well as Residence Time Distribution (RTD) were carried out. For the recovery and purification steps, a whey sample of 200 mL, was submitted to a column with 25mL of resin previously equilibrated with Tris/HCl (50 mM, pH 7.0) using a expanded bed. After washing, elution was carried out according the technique used. For ionic adsorption elution was carried out using 100 mL of Tris/HCl (50 mM, pH 7.0 in 1M NaCl). For Hydrophobyc interaction elution was carried out using Tris/HCl (50 mM, pH 7.0). Adsorption runs were carried out using the three resins as well as theirs combination. Results showed that for hydrodynamics studies a linear fit was observed for the three resins with a correlation coefficient (R2) about 0.9. In this case, Streamline Phenyl showed highest expansion degree reaching an expansion degree (H0/H) of 2.2. Bed porosity was of 0.7 when both resins Streamline DEAE and Streamline SP were used with StremLine Phenyl showing the highest bed porosity about 0.75. The number of theorical plates were 109, 41.5 and 17.8 and the axial dipersion coefficient (Daxial) were 0.5, 1.4 and 3.7 x 10-6 m2/s, for Streamline DEAE, Streamline SP and Streamline Phenyl, respectively. Whey proteins were adsorved fastly for the three resins with equilibrium reached in 10 minutes. Breakthrough curves showed that most of proteins stays in flowthrough as well as washing steps with 84, 77 and 96%, for Streamline DEAE, Streamline SP and Streamline Phenyl, respectively. It was observed protein peaks during elution for the three resins used. According to these peaks were identified 6 protein bands that could probably be albumin (69 KDa), lactoferrin (76 KDa), lactoperoxidase (89 KDa), β-lactoglobulin (18,3 KDa) e α-lactoalbumin (14 KDa), as well as the dimer of beta-lactoglobulin. The combined system compound for the elution of Streamline DEAE applied to the Streamline SP showed the best purification of whey proteins, mainly of the α-lactoalbumina

Inclusion complex of piroxicam with beta-cyclodextrin and incorporation in cationic microemulsion. In vitro drug release and in vivo topical anti-inflammatory effect

Topical formulations of piroxicam were evaluated by determination of their in vitro release and in vivo anti-inflammatory effect. The in vitro release assay demonstrated that the microemulsion (ME) systems provided a reservoir effect for piroxicam release. However, the incorporation of the ME into carboxyvinilic gel provoked a greater reduction in the release of piroxicam than the ME system alone. Anti-inflammatory activity was carried out by the cotton pellet granuloma inhibition bioassay. Topical anti-inflammatory effect of the piroxicam inclusion complex/ME contained in carboxyvinilic gel showed significant inhibition of the inflammation process (36.9%, P < 0.05). Subcutaneous administration of the drug formulations showed a significant effect on the inhibition of inflammation, 68.8 and 70.5%, P <0.05, when the piroxicam was incorporated in ME and in the combined system beta -cyclodextrin (B-CD)/ME, respectively, relative to the buffered piroxicam (42.2%). These results demonstrated that the ME induced prolonged effects, providing inhibition of the inflammation for 9 days after a single dose administration. (C) 2001 Elsevier B.V. B.V. All rights reserved.

Tratamento de águas residuárias de suinocultura em reatores anaeróbios horizontais seguidos de reator aeróbio em batelada sequencial

Avaliou-se o desempenho de um sistema combinado anaeróbio-aeróbio para o tratamento de águas residuárias de suinocultura, com concentrações médias de sólidos suspensos totais (SST) de 18.624 e 11.395 mg L-1. Foram utilizados quatro reatores anaeróbios horizontais com volume total de 49,5 L cada, um com manta de lodo (RAHML) e três de leito fixo (RAHLF), instalados em série e seguidos de um reator aeróbio operado em batelada sequencial (RBS) com volume total de 339 L e com alimentação contínua. Nos RAHLF, foram utilizados como meios suporte de anéis de bambu, anéis plásticos de eletroduto corrugado e anéis de bucha (Luffa cillyndrica), respectivamente. Os tempos de detenção hidráulica (TDH) e as cargas orgânicas volumétricas (COV) aplicadas no RAHML foram de 12 e 10 h e 53 e 61 g DQO (L d)-1, respectivamente. O RBS foi operado com ciclo de 24 h e COV de 0,34 e 0,50 g DQO (L d)-1. As eficiências médias de remoção de DQOtotal e SST para o conjunto de reatores anaeróbios horizontais, em série, foram de 96 e 99%, e de 96 e 95%, respectivamente. As maiores produções volumétricas de metano ocorreram nos RAHLF, com valores médios de até 0,744 m³ CH4 (m³ reator d)-1. A inclusão do RBS permitiu melhorar a qualidade do efluente e a estabilidade do sistema de tratamento, atingindo eficiências de remoção de DQOtotal e SST de 99 e 99%, e de 98 e 99%, respectivamente. No RBS, ocorreu nitrificação e desnitrificação, com remoções de N-amoniacal de até 65%.