El risc com a paràmetre de les estratègies de planejament del territori: condicions per la gestió de les emergències col·lectives mitjançant la prevenció dels riscos greus en l'ordenació territorial i l'urbanisme

Els riscos greus es poden materialitzar en emergències col·lectives on l’afectació a la població, als béns materials, a les infraestructures i als serveis bàsics pot ser molt intensa i de forma molt ràpida. Quan aquests elements vulnerables se situen molt pròxims al focus de l’emergència es pot dificultar l’actuació del sistema de gestió d’emergències i més concretament no poder aplicar a temps les mesures de protecció i autoprotecció a la població, o bé que aquestes siguin insuficients. La ubicació dels elements vulnerables en relació als potencials focus d’emergència queda definida per la planificació territorial i l’urbanisme. Per tant, una adequada ubicació dels elements vulnerables que faciliti la gestió de les emergències pel que fa a l’aplicació de mesures de protecció i autoprotecció requereix incorporar la prevenció dels riscos greus a la planificació territorial i l’urbanisme. Actualment aquest procés de prevenció es troba en fase embrionària i disgregat entre diversos col·lectius professionals i organismes sectorials de l’àmbit de la seguretat i el risc. Aquest estudi de recerca recull l’estat actual de la qüestió i valora i justifica la importància social i econòmica del problema de la prevenció d’emergències col·lectives. A partir d’aquest punt es proposa que atès el caràcter transversal i aglutinador del servei de protecció civil, a través d’aquest servei es defineixi un sistema i metedologia per incorporar la prevenció del risc als paràmetres que condicionen el plantejament territorial i l’urbanisme. Es proposa que aquest sistema incorpori les visions dels diferents organismes experts amb caràcter sectorial i gestors de riscos greus concrets, i que tingui una estructura i un procés d’implantació similar al model de prevenció d’incendis en edificis, altament implantat i efectiu.

Evaluation of MPI collectives for HPC applications on distributed virtualized environments

Through this study, we will measure how the collective MPI operations behaves in virtual and physical clusters, and its impact on the application performance. As we stated before, we will use as a test case the Weather Research and Forecasting simulations.

Discursos de gènere, nacionalisme i respostes col•lectives de les dones a Catalunya i Irlanda

El projecte realitzat se situa en el marc de la història contemporània, i s’ha centrat en primer lloc, en l’anàlisi, des d’una perspectiva comparativa, del desenvolupament dels discursos de gènere a Catalunya durant la Dictadura Franquista i a la Irlanda postcolonial. Mitjançant l’anàlisi del discurs, s’han estudiat els models de feminitat imposats pel Franquisme i les seves bases ideològiques com són el valors catòlics i l’antindividualisme. En el cas irlandès, s’ha analitzat com, a través de determinades institucions gestionades per l’Església Catòlica, es controlaven aquelles dones que es desviaven del model de gènere que propugnava l’Estat Irlandès, molt similar al proposat pel Franquisme i també basat en els catolicisme. De la mateix manera, s’ha estudiat com el feminisme Català i irlandès dels anys 1970 i 1980 van contrarestar aquests models de gènere imposats, a través de l’anàlisi d’un conjunt d’expressions culturals produïdes per ambdós moviments feministes. La perspectiva comparativa del projecte ha permès: El coneixement dels mecanismes culturals de repressió de les dones així com la seva institucionalització. Revelant els paral•lelismes pel que fa a les polítiques de gènere entre els dos casos estudiats malgrat diferències significatives entre els dos contextos (Catalunya es troba sota una dictadura, Irlanda és un Estat democràtic). La importància de l’agència de les dones i les seves diverses estratègies de resistència, especialment a través d’expressions culturals més efímeres o considerades frívoles que, malgrat el poc reconeixement que han obtingut, són molt eficaces en la deconstrucció de discursos de gènere repressius envers les dones. Ha posat de manifest, també, la importància de l’experiència i les pràctiques personals i íntimes com a pràctiques de resistència. Així mateix, ha visibilitzat les dinàmiques pròpies de moviments feministes.

Public perceptions of collectives at the outbreak of the H1N1 epidemic: Heroes, villains and victims

Lay perceptions of collectives (e.g., groups, organizations, countries) implicated in the 2009 H1N1 outbreak were studied. Collectives serve symbolic functions to help laypersons make sense of the uncertainty involved in a disease outbreak. We argue that lay representations are dramatized, featuring characters like heroes, villains and victims. In interviews conducted soon after the outbreak, 47 Swiss respondents discussed the risk posed by H1N1, its origins and effects, and protective measures. Countries were the most frequent collectives mentioned. Poor, underdeveloped countries were depicted as victims, albeit ambivalently, as they were viewed as partly responsible for their own plight. Experts (physicians, researchers) and political and health authorities were depicted as heroes. Two villains emerged: the media (viewed as fear mongering or as a puppet serving powerful interests) and private corporations (e.g., the pharmaceutical industry). Laypersons' framing of disease threat diverges substantially from official perspectives.

Una nova societat civil: accions col·lectives de masses a l'Espanya postransicional (ca. 1982-2002)

INFORME DE RECERCA: Aquest treball ha consistit en una indagació sobre la protesta socialrecent al nostre país (Espanya, 1982-2002); específicament, sobre els principals episodis contemporànisd'acció col.lectiva que han esclatat a Espanya i a Catalunya, amb dos paràmetresdelimitadors bàsics:a) haver-se produït en el periode postransicional, és a dir, amb la fase de resolució dela transició política ja culminada (cosa que, com altres investigadors, hipotitzemque es produí pel 1982, amb el primer relleu democràtic i pacífic del Govern iamb el que anomenem transició institucional ja acabada); per tant, entre 1982 i2003 aproximadament.b) haver mobilitzat un seguiment massiu i adquirit, degut a aquest motiu, a vegadesreforçat per altres, una significació política excepcional, fora d'allò que esconsidera normal en l'activitat política quotidiana (itenint en conseqüència un impacte molt notable en el decurs mateix delperiode postransicional).