Utilization behavior of the elderly in an HMO: A causal analysis

Planning and providing health care services for the elderly represents a major challenge to the health care system. One part of that challenge is the identification of those factors which determine the utilization of services by this population. The purpose of this study is to explain the use of health care services by elderly subscribers in a prepaid group health plan, using the theoretical framework developed by Andersen and Aday. The impact of the predisposing, enabling and need factors on utilization was modelled through a structural equation approach using LISREL. The data were derived from Kaiser-Permanente's Medicare Prospective Payment Project, August 1980-December 1982. Need factors, in general, were the most significant determinants of utilization, with the predisposing and enabling factors found to be secondary but necessary links in the causal chain. The model was fitted to the data from the youngest age group (65-74 years) and then evaluated for goodness of fit in the two older groups (75-84 and 85+ years). Implications of the study's findings and suggestions for further modelling the utilization behavior of the elderly are discussed. ^

Young men and drugs in Manhattan : a causal analysis /

Mode of access: Internet.

Investigating the possible causal association of smoking with depression and anxiety using Mendelian randomisation meta-analysis: the CARTA consortium.

OBJECTIVES: To investigate whether associations of smoking with depression and anxiety are likely to be causal, using a Mendelian randomisation approach. DESIGN: Mendelian randomisation meta-analyses using a genetic variant (rs16969968/rs1051730) as a proxy for smoking heaviness, and observational meta-analyses of the associations of smoking status and smoking heaviness with depression, anxiety and psychological distress. PARTICIPANTS: Current, former and never smokers of European ancestry aged ≥16 years from 25 studies in the Consortium for Causal Analysis Research in Tobacco and Alcohol (CARTA). PRIMARY OUTCOME MEASURES: Binary definitions of depression, anxiety and psychological distress assessed by clinical interview, symptom scales or self-reported recall of clinician diagnosis. RESULTS: The analytic sample included up to 58 176 never smokers, 37 428 former smokers and 32 028 current smokers (total N=127 632). In observational analyses, current smokers had 1.85 times greater odds of depression (95% CI 1.65 to 2.07), 1.71 times greater odds of anxiety (95% CI 1.54 to 1.90) and 1.69 times greater odds of psychological distress (95% CI 1.56 to 1.83) than never smokers. Former smokers also had greater odds of depression, anxiety and psychological distress than never smokers. There was evidence for positive associations of smoking heaviness with depression, anxiety and psychological distress (ORs per cigarette per day: 1.03 (95% CI 1.02 to 1.04), 1.03 (95% CI 1.02 to 1.04) and 1.02 (95% CI 1.02 to 1.03) respectively). In Mendelian randomisation analyses, there was no strong evidence that the minor allele of rs16969968/rs1051730 was associated with depression (OR=1.00, 95% CI 0.95 to 1.05), anxiety (OR=1.02, 95% CI 0.97 to 1.07) or psychological distress (OR=1.02, 95% CI 0.98 to 1.06) in current smokers. Results were similar for former smokers. CONCLUSIONS: Findings from Mendelian randomisation analyses do not support a causal role of smoking heaviness in the development of depression and anxiety.

Heavier smoking may lead to a relative increase in waist circumference: evidence for a causal relationship from a Mendelian randomisation meta-analysis. The CARTA consortium.

OBJECTIVES: To investigate, using a Mendelian randomisation approach, whether heavier smoking is associated with a range of regional adiposity phenotypes, in particular those related to abdominal adiposity. DESIGN: Mendelian randomisation meta-analyses using a genetic variant (rs16969968/rs1051730 in the CHRNA5-CHRNA3-CHRNB4 gene region) as a proxy for smoking heaviness, of the associations of smoking heaviness with a range of adiposity phenotypes. PARTICIPANTS: 148 731 current, former and never-smokers of European ancestry aged ≥16 years from 29 studies in the consortium for Causal Analysis Research in Tobacco and Alcohol (CARTA). PRIMARY OUTCOME MEASURES: Waist and hip circumferences, and waist-hip ratio. RESULTS: The data included up to 66 809 never-smokers, 43 009 former smokers and 38 913 current daily cigarette smokers. Among current smokers, for each extra minor allele, the geometric mean was lower for waist circumference by -0.40% (95% CI -0.57% to -0.22%), with effects on hip circumference, waist-hip ratio and body mass index (BMI) being -0.31% (95% CI -0.42% to -0.19), -0.08% (-0.19% to 0.03%) and -0.74% (-0.96% to -0.51%), respectively. In contrast, among never-smokers, these effects were higher by 0.23% (0.09% to 0.36%), 0.17% (0.08% to 0.26%), 0.07% (-0.01% to 0.15%) and 0.35% (0.18% to 0.52%), respectively. When adjusting the three central adiposity measures for BMI, the effects among current smokers changed direction and were higher by 0.14% (0.05% to 0.22%) for waist circumference, 0.02% (-0.05% to 0.08%) for hip circumference and 0.10% (0.02% to 0.19%) for waist-hip ratio, for each extra minor allele. CONCLUSIONS: For a given BMI, a gene variant associated with increased cigarette consumption was associated with increased waist circumference. Smoking in an effort to control weight may lead to accumulation of central adiposity.

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La societat xarxa a Catalunya. Informe de recerca I

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

Performance assessment and league tables. Comparing like with like.

We formulate performance assessment as a problem of causal analysis and outline an approach based on the missing data principle for its solution. It is particularly relevant in the context of so-called league tables for educational, health-care and other public-service institutions. The proposed solution avoids comparisons of institutions that have substantially different clientele (intake).

Performance assessment and league tables. Comparing like with like

We formulate performance assessment as a problem of causal analysis and outline an approach based on the missing data principle for its solution. It is particularly relevant in the context of so-called league tables for educational, health-care and other public-service institutions. The proposed solution avoids comparisons of institutions that have substantially different clientele (intake).

Reflections on Partial Least Squares Path Modeling

The purpose of the present article is to take stock of a recent exchange in Organizational Research Methods between critics (Rönkkö & Evermann, 2013) and proponents (Henseler et al., 2014) of partial least squares path modeling (PLS-PM). The two target articles were centered around six principal issues, namely whether PLS-PM: (1) can be truly characterized as a technique for structural equation modeling (SEM); (2) is able to correct for measurement error; (3) can be used to validate measurement models; (4) accommodates small sample sizes; (5) is able to provide null hypothesis tests for path coefficients; and (6) can be employed in an exploratory, model-building fashion. We summarize and elaborate further on the key arguments underlying the exchange, drawing from the broader methodological and statistical literature in order to offer additional thoughts concerning the utility of PLS-PM and ways in which the technique might be improved. We conclude with recommendations as to whether and how PLS-PM serves as a viable contender to SEM approaches for estimating and evaluating theoretical models.

Analyse de sensibilité de l’effet d’un programme de prévention avec randomisation : application de trois techniques d’appariement pour balancer les groupes contrôle et expérimental : distance de Mahanalobis, score de propension et algorithme génétique

Les analyses effectuées dans le cadre de ce mémoire ont été réalisées à l'aide du module MatchIt disponible sous l’environnent d'analyse statistique R. / Statistical analyzes of this thesis were performed using the MatchIt package available in the statistical analysis environment R.

Time is of the essence: a selective review of the fall and rise of brief therapy research

For compelling reasons of equity and the advance of public health, brief psychotherapy has become the dominant format in both practice and research. One consequence of this is the apparent decline of a distinct stream of brief therapy research. However, much of the agenda formerly identified with that research stream is of increasing importance to the field. Time is indeed of the essence in current psychotherapy research. For example, factors conducive to the time efficiency of brief psychodynamic therapy have been described recently. The important question ‘How much therapy is enough?’ has been addressed by studies inspired by the dose-response analysis of Howard and colleagues. The value of ultra-brief interventions has been examined. These issues are considered in a selective review, drawing in particular on the work of the Sheffield/Leeds psychotherapy of depression research group. This research treats the number of treatment sessions as an independent variable, thereby providing a causal analysis of the dose-response relationship over a range from two to 16 sessions, illuminated by a comparative analysis of change processes in treatments of different durations. Its results enable some specification of the extent and nature of incremental benefit derived from additional sessions in the psychotherapy of depression.

Biolinguistics or Physicolinguistics? Is The Third Factor Helpful Or Harmful In Explaining Language?

Noam Chomsky (2005) proposed that a ‘third factor’, consisting of general principles and natural laws, may explain core properties of language in a principled manner, minimizing the need for either genetic endowment or experience. But the focus on third-factor patterns in much recent bio-linguistic work is misguided for several reasons: First, ‘the’ third factor is a vague and disparate collection of unrelated components, useless as an analytical tool. Second, the vagueness of the third factor, together with the desire for principled explanations, too often leads to sweeping claims, such as syntax “coming for free, directly from physics”, that are unwarranted without a case-by-case causal analysis. Third, attention is diverted away from a proper causal analysis of language as a biological feature. The point with biolinguistics is to acknowledge the language faculty as a biological feature. The best way forward towards an understanding of language is to take the biology connection seriously, instead of dabbling with physics.