Projecte d’implantació d’un cultiu d’arbres de fusta noble a la finca El Portet de Les Planes d’Hostoles (La Garrotxa)

El projecte té per finalitat la implantació d’un cultiu d’arbres de fusta d’alt valor econòmic en uns terrenys que actualment estan ocupats per prats de pastura abandonats. L’objectiu prioritari que es proposa és augmentar el rendiment de la finca objecte d’estudi. Per assolir-lo es projectarà la realització d’una plantació sostenible de noguers híbrids (Juglans regia×nigra) i cirerers (Prunus avium), en la que s’aplicaran les més avançades tècniques de cultiu i una eficient metodologia que permetrà obtenir fusta noble en cicles productius curts, sempre de forma respectuosa amb el medi ambient

Avaluació de la flora i vegetació del bosc de ribera dins l'àmbit del projecte "Riberes del Ter"

L’any 2009, els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà i Torelló, sota la coordinació del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM, en endavant), varen engegar un projecte anomenat “Riberes del Ter”. Aquest projecte consisteix en la restauració ecològica del bosc de ribera al curs migalt del riu Ter, partint d’acords de custòdia amb els titulars de les finques (públics o privats). L’objectiu dels acords és ordenar els usos que afecten el bosc de ribera per millorar-ne l’estat ecològic i garantir-ne la conservació. Els instruments per aconseguir-ho són les tècniques silvícoles combinades amb la regulació dels usos ramaders, lúdics i de gestió de la biodiversitat (CAMPRODON et al., 2010). Tanmateix, l’avaluació de l’estat de conservació d’espais naturals és part fonamental, tant per la realització d’estudis del medi com també per poder planificar i desenvolupar projectes de restauració. La valoració de la qualitat o naturalitat d’un espai permet realitzar futures comparacions i conèixer d’una forma objectiva l’eficàcia de mesures correctores i treballs de restauració. En aquest sentit, el projecte “Riberes del Ter” es complementa també amb el projecte “RICOVER” (programa Interreg SUDOE 2009-2011) que, de forma prèvia i posterior a les actuacions, permet efectuar un pla de seguiment de variables hidromorfològiques i biològiques (CAMPRODON et al., 2010; ORDEIX et al., 2010). El present treball s’emmarca doncs, dins d’aquest dos projectes, com un primer estudi de vegetació riberenca al llarg del tram de riu afectat pels treballs de restauració, per poder avaluar en la posteritat els resultats de les actuacions de millora de l’entorn del riu.

Análisis de la estructura de la vegetación y su relación con la ocurrencia de incendios forestales

Aquest estudi sorgeix de la hipòtesis de la existència d’una relació entre l’estructura del paisatge i l’ocurrència d’incendis. Per a modelitzar aquesta relació i establir models predictius, s’analitza en primer lloc l’estructura del paisatge de l’Espanya peninsular i les Illes Balears, utilitzant eines SIG i un conjunt d’índexs d’ecologia del paisatge, aplicats sobre una malla regular de 10x10 km. Per a modelitzar els incendis d’origen humà ocorreguts durant el període 1989 – 1993, ambdós inclosos, s’utilitza la regressió logística binària, amb la prèvia reducció del nombre de variables mitjançant anàlisi de conglomerats.

Projecte de millora de l’hàbitat de la savina (Juniperus phoenicea) a la finca “Mas Grimau”, Tarragona (Tarragonès)

Projecte tècnic de tractaments silvícoles encaminats a millorar l’estat actual, assegurar la regeneració natural i garantir la persistència de la massa de savinar que pobla una superfície de 16,6 ha de la finca “Mas Grimau”, al terme municipal de Tarragona (Tarragonès), de manera que evolucioni cap a un estadi més madur, al mateix temps que es contribueix a disminuir el risc d’incendi forestal. L’anterior, respon tant a l’elevat valor ecològic com al considerable interès que desenvolupa aquesta massa, principalment per ser l’única representació existent a tot el territori de Catalunya.

Pla de Defensa d’Incendis Forestals de la Serra de Montsià

La Serra de Montsià igual que altres zones mediterrànies, té en els grans incendis forestals una de les principals pertorbacions, amb impactes negatius per als ecosistemes i la societat. El Pla de Defensa d’Incendis Forestals de la Serra de Montsià, té com a objectiu l’estudi i planificació de les actuacions de defensa més efectives per fer front als incendis forestals i ho fa a partir de l’estudi adequat del territori i del comportament previst del foc en diferents situacions amb l’ajuda de simuladors d’incendis.

Respuesta de encinas truferas y micelio de Tuber melanosporum a varios tratamientos de control herbáceo

La tòfona negra (Tuber melanosporum Vittad.) és molt apreciada gastronòmicament, pel que la seva activitat recol·lectora al bosc és molt comú. Actualment, la disminució de la producció silvestre ha fet que augmentin les plantacions per a la seva producció. L'entrada en producció és variable, i depèn del maneig de la plantació. La competència herbàcia és un factor rellevant per a la supervivència i desenvolupament dels plançons. En aquest treball s'ha estudiat l'efecte de vuit tractaments de control herbaci sobre la coberta herbàcia, el creixement de les alzines, la quantitat de PAR i el miceli de T. melanosporum, aquest últim mitjançant l'extracció de l'ADN del sòl i la posterior amplificació de regions específiques amb la tècnica PCR.

Análisis retrospectivo del decaimiento en Pinus sylvestris L. (Sierra de Gúdar, Teruel) mediante el análisis de la composición isotópica (13C/12C, 18O/16O) en anillos de crecimiento.

Al 2002 es van detectar els primers símptomes de decaïment en Pinus sylvestris, a la Serra de Gúdar (Teruel). Individus afectats i sans es trobaven barrejats. El contrast tèrmic de finals de 2001 es presumeix com a factor incitador del decaïment, degut a la manca d’enduriment i pèrdua de la conductivitat hidràulica. També es va detectar un factor de predisposició dels arbres en relació a una possible inanició del carboni sota un estrés hídric perllongat. Possiblement això va afectar prèviament als arbres decaiguts, donada la seva major sensibilitat davant de l’estrès hídric demostrada en el present estudi mitjançant els isòtops estables (δ13C, δ18O).

Caracterización mecánica de rollizos de sabina (Juniperus thurifera L.) de Castilla y León. Prueba de clasificación visual y evaluación mediante resonancia

El present treball es centra en la fusta en roll per a ús estructural de savina turífera (Juniperus thurifera L.) de Castella i Lleó. En ell s'ha caracteritzat mecànicament aquest material, determinant la resistència a flexió, el mòdul d'elasticitat i la densitat. En funció d'aquests tres paràmetres s'ha assignat una classe resistent al material. S'han avaluat diferents classificacions visuals per agrupar la població en subgrups en funció de les seves singularitats visuals, caracteritzant mecànicament cada un d'aquests subgrups. Així mateix s'ha avaluat el mètode de freqüència de ressonància com a estimador dels paràmetres mecànics. Aquesta metodologia està basada en la lectura de la freqüència sonora del material, a partir d'aquesta freqüència s'han proposat models per a estimar el mòdul d'elasticitat i la resistència a flexió del roll de savina.

Reconstrucción histórica y tipificación de los incendios forestales en el Prepirineo Central y Occidental de Aragón

El fuego forestal es a día de hoy la mayor perturbación que sufre el ecosistema mediterráneo, causando grandes pérdidas ambientales, económicas y generando una gran alarma social. El régimen de estas perturbaciones ha cambiando en los últimos años hacia incendios forestales de grandes proporciones, con velocidades de propagación extremas e intensidades que superan a la capacidad de trabajo de los sistemas de extinción. Para orientar la gestión forestal y como herramienta de planificación durante la extinción es imprescindible caracterizar el contexto espacio-temporal en que se desarrollan los incendios forestales más destructivos, analizar su recurrencia y definir su comportamiento. Se presenta el proceso de reconstrucción y caracterización de las superficies incendiadas en el Prepirineo Central y Occidental de Aragón en el periodo comprendido entre 1967 y 2009. De un total de 161 incendios superiores a 25 ha ha sido posible la reconstrucción de 108. Partiendo del profundo análisis histórico de los incendios forestales en el área de estudio se establecen las bases que permiten identificar las diferentes tipologías de incendios en función de un factor dominante en la propagación. Se analizan las características topográficas y de vegetación de las zonas quemadas, su dirección de propagación y se codifican los parámetros meteorológicos de cada uno de los incendios.

Relació entre els factors ecològics i la producció forestal en pi roig (Pinus sylvestris) de l’àmbit Pirinenc

Estudi de la relació de factors extrínsecs o variables ecològiques per estimar la qualitat d’estació de Pinus sylvestris, de l’àmbit Pirinenc. Ja que fins ara només s’han utilitzat mètodes intrínsecs (corbes de qualitat edat-alçada dominant) que presenten una sèrie de limitacions. Es preten d’aquesta forma posar de manifests possibles efectes derivats de variables climàtiques i fisiogràfiques, a partir de les parcel•les de l’IFN3. Per altre banda a partir de parcel•les mesurades a camp, s’estudia l’efecte d’una sèrie de variables climàtiques, edàfiques i fisiogràfiques en el site índex. Per últim, com un objectiu secundari s’estudia la relació entre l’índex d’estació i les característiques dasomètriques i la relació entre la posició fisiogràfic i profunditat efectiva de sòl.

Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la Finca "Les Garrigues" de 136,08 hectàrees , Olèrdola (Alt Penedès)

Aquest TPT (Treball Pràctic Tutorat) esdevé la última etapa a realitzar per a la culminació dels estudis d’Enginyer Tècnic Forestal (especialitat en explotacions forestals). El TPT en qüestió és un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF): Instrument d’Ordenació Forestal dels boscos públics i privats de Catalunya, gestionat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Centre de la Propietat Forestal (CPF), on s’organitzen en el temps i l’espai totes les actuacions que es pretenen dur a terme en una zona d’estudi en concret (que ha de ser sempre major a 25 hectàrees). Un PTGMF consta de 3 parts diferenciades: - El PTGMF, pròpiament dit, com a document principal. - La cartografia (mapes de situació, de gestió i cadastral). - Els annexes (les fitxes descriptives de les unitats d’actuació i els resultats de l’inventari forestal).

Estrategias de muestreo de micorrizas para encinas y avellanos jóvenes inoculados con Tuber melanosporum Vittad

La reforestació en marcs regulars de plantació per a la producció de tòfona negra és un recurs d’una gran importància econòmica per zones amb sòl poc fèrtils. Les primeres produccions de tòfona negra en condicions adequades solen aparèixer entre els sis i deu anys. Conèixer l’estat del fong productor de la tòfona negra abans de la fase de producció pot ser un gran ajut en la presa de decisions de gestió. Tanmateix, per a la correcta presa de postres i la seva posterior inferència sobre l’estat del fong, es necessari conèixer la distribució en l’espai de les micorizes del fong. En aquest treball es presenten els resultats de tres tècniques de mostreig que es comparen amb la població total, així com la distribució en l’espai de les micorizes en avellaner i alzina.