Estudi i propostes de gestió de les zones humides dels Estanys de Basturs

Estudi del medi abiòtic i biòtic dels estanys de Basturs (Conca del riu Tremp) a partir del qual s'han elaborat diverses propostes de gestió dirigides a una millora de la conservació les zones humides

Étude des impacts écologiques du dynamisme spatio-temporel des habitats naturels sur la faune menacée du Complexe Zones Humides Mahavavy-Kinkony, Madagascar.

This study of the Mahavavy-Kinkony Wetland Complex (MKWC) assesses the impacts of habitat change on the resident globally threatened fauna. Located in Boeny Region, northwest Madagascar, the Complex encompasses a range of habitats including freshwater lakes, rivers, marshes, mangrove forests, and deciduous forest. Spatial modelling and analysis tools were used to (i) identify the important habitats for selected, threatened fauna, (ii) assess their change from 1950 to 2005, (iii) detect the causes of change, (iv) simulate changes to 2050 and (v) evaluate the impacts of change. The approach for prioritising potential habitats for threatened species used ecological science techniques assisted by the decision support software Marxan. Nineteen species were analysed: nine birds, three primates, three fish, three bats and one reptile. Based on knowledge of local land use, supervised classification of Landsat images from 2005 was used to classify the land use of the Complex. Simulations of land use change to 2050 were carried out based on the Land Change Modeler module in Idrisi Andes with the neural network algorithm. Changes in land use at site level have occurred over time but they are not significant. However, reductions in the extent of reed marshes at Lake Kinkony and forests at Tsiombikibo and Marofandroboka directly threaten the species that depend on these habitats. Long term change monitoring is recommended for the Mahavavy Delta, in order to evaluate the predictions through time. The future change of Andohaomby forest is of great concern and conservation actions are recommended as a high priority. Abnormal physicochemical properties were detected in lake Kinkony due to erosion of the four watersheds to the south, therefore an anti-erosion management plan is required for these watersheds. Among the species of global conservation concern, Sakalava rail (Amaurornis olivieri), Crowned sifaka (Propithecus coronatus) and dambabe (Paretroplus dambabe) are estimated the most affected, but at the site level Decken’s sifaka (Propithecus deckeni), kotsovato (Paretroplus kieneri) and Madagascan big-headed turtle (Erymnochelys madagascariensis) are also threatened. Local enforcement of national legislation on hunting means that MKWC is among the sites where the flying fox (Pteropus rufus) and Madagascan rousette (Rousettus madagascariensis) are well protected. Ecological restoration, ecological research and actions to reduce anthropogenic pressures are recommended.

Faut-il en finir avec le développement durable ? Regard sur les zones humides méditerranéennes.

A partir de projets de conservation de la biodiversité ou de gestion intégrée des zones humides méditerranéennes, cet article montre que le développement durable de ces milieux relève avant tout d’une réflexion politique sur le maldéveloppement. Les projets de conservation de la biodiversité tentent de concilier conservation et développement avec divers succès. Parmi les obstacles, la réduction de la ressource en eau douce s’ajoute aux inégalités sociales et à la pauvreté. Favoriser et gérer les changements institutionnels, accroître le capital social des parties prenantes, apprendre et décider collectivement, constituent les éléments clés du développement durable.Il existe encore de nombreuses disparités dans les processus démocratiques aux échelles locales,régionales et nationales,mais un développement participatif est proposé. En étant davantage centré sur les besoins des populations locales que sur la croissance économique,en étant plus réflexif,en plaçant la critique de la science et la co-construction de projets au coeur du processus, le développement participatif des zones humides méditerranéennes peut offrir une alternative aux approches qui ont prévalues jusqu’à présent. Le développement durable des zones humides méditerranéennes est encore possible s’il accroît la capacité d’adaptation des systèmes sociaux et écologiques afin de repousser toute irréversibilité.

Geologia del Baix Ter

Article que analitza el valor i la singularitat de les zones humides del Baix Ter, tenint en compte la descripció de les característiques geològiques de la Plana del Ter i dels diferents ambients morfodinàmics que s' hi troben

L'Arpella vulgar

L'arpella vulgar, un rapinyaire de zones humides, més abundant al nord que al sud d'Europa, es pot veure durant tot l'any al Baix Ter

Participació de les aigües subterrànies en la gènesi d'ambients palustres continentals: el cas dels prats de Sant Sebastià (Caldes de Malavella, Girona)

The area known as 'prats de Sant Sebastià' is in Caldes de Malavella. It is part of the wetlands located in the south-eastern end of the Selva Basin. Several areas with unusually high conductivity (EC up to 24,500 uS/cm) have been identified in this place. This fact allows highly specialised and comparatively rare botanical species to grow in this area. These saline soils follow a north-south line-up. The geophysical data, obtained with a field conductivemeter (EM 31), show that this superficial line-up continues in the subsoil. In addition to this, the conductivity cartography, made for an electromagnetic exploration depth of 6 meters, shows that the width of the region where these salinity anomalies take place increases in depth. When included in the hidrogeological context of this sector of the Selva Basin, these data bring new elements for the study of the genesis and working of these marshy environments. The model that future research will have to confirm, maintains that the groundwater discharges coming from the underlying hydrogeothermal aquifer are a conditioning factor of the aforementioned phenomenon. This ascending flow of highly mineralised waters (TDS of about 3,500 mg/l) can produce and keep stable the soil salinity

Connectivité hydrologique et signature géochimique à l'échelle événementielle dans un bassin versant forestier

Dans un bassin versant, la connectivité hydrologique constitue un état hydrologique qui lie le versant à la zone riveraine. Ses impacts sur la production du débit et le transfert des éléments dissous vers le cours d’eau sont présumés substantiels. L’étude vise à 1) détecter les hydrotopes et les connexions hydrologiques à l’aide d’un réseau de puits qui permet la mesure des fluctuations de la nappe phréatique (NP); 2) identifier la variabilité spatio-temporelle et la signature géochimique des sources potentielles en eau à l’aide des éléments majeurs et traces et 3) examiner la contribution spatio-temporelle respective des sources en eau du bassin lors d’un événement de précipitation. L’étude s’effectue dans un bassin versant forestier du Bouclier canadien (l’Hermine). Nous démontrons l’existence de quatre hydrotopes représentant un gradient de convergence de l’eau, soulignant la diversité de comportement de NP. Les connexions hydrologiques se caractérisent par des coefficients de Spearman élevés des relations entre la profondeur de la NP et le débit, dans leur partie en aval, et s’enclenchent par le fill and spill. Le comportement de NP est influencé par la distance aux limites du bassin, l’horizonation du sol et la topographie souterraine. En somme, trois sources en eau se connectent à partir du versant vers la zone riveraine durant l’événement pluvial de manière chronologique: 1) les horizons B et la NP de l’ensemble du bassin (Sr); 2) les horizons LFH des zones de convergence (Ba et Zn) et 3) une dépression de sol humide sur le versant nord (Co et Mn).

Anàlisi de l’ impacte ambiental i humà als espais Xarxa natura 2000 del Solsonès

Aquest projecte estudia la situació actual dels espais Xarxa Natura 2000 del Solsonès amb l’ objectiu de: proposar futures actuacions en el territori, donar propostes de gestió turística sostenible per així assegurar-ne la protecció i establir una base per a la redacció de les directrius de gestió d’aquests espais. Dels espais XN2000 del Solsonès s’han escollit dos: Les Obagues de la Riera de Madrona i el de la Ribera Salada

Projecte de ruta, patrimoni cultural i natural del municipi de Llançà: "Llançà. Un Passeig pel temps descobrint el Patrimoni"

En aquest Projecte el que es planteja és abraçar el màxim d’elements patrimonials del municipi i crear una ruta, per conèixer, estudiar i descobrir quins són els elements més característics, emblemàtics, i més rellevants per després poder incloure’ls en la nostra proposta. En aquesta ruta, acabaran entrant doncs, tant el patrimoni inventariable, com el patrimoni intangible, sempre i quan tinguin una singularitat que la facin atractiva i interessant per al visitant. El que es vol és que aquest projecte sigui una alternativa real a les diferents rutes que es presenten al municipi de Llançà

Estat de conservació i propostes de gestió per a Stachys martitima Gouan a la Península Ibèrica

Es documenta la disminució de l’àrea de distribució i del nombre d’individus i s’avalua l’extensió actual d’Stachys maritima a la península Ibèrica, restringida a menys de 200 individus amb una àrea d’ocupació de només 8 km2. L’espècie és requalificada com a CR (en perill crític) en aquest territori, incrementant l’anterior valoració com a VU (vulnerable). Se suggereixen les mesures de conservació adequades que permetin garantir simultàniament activitats de turisme sostenibles

Patrimoni natural i projecte de ciutat a Torroella de Montgrí-l'Estartit

Promoció dels espais naturals al municipi de Torroella de Montgrí-l'Estartit com element clau en el projecte de ciutat

Els Paisatges d'atenció especial

Arreu hi ha paisatges que presenten característiques molt singulars, i que destaquen bé per la presència d’elements naturals amb un alt valor de conservació, bé per la configuració del mosaic paisatgístic que ha resultat d’una activitat humana. També hi ha paisatges que sobresurten perquè estan sotmesos a dinàmiques de transformació territorial molt intenses. Tots aquests paisatges necessiten polítiques de gestió especials, orientades tant a la conservació dels seus trets específics més valuosos com a una ordenació paisatgística que corregeixi els efectes perversos de les dinàmiques accelerades de transformació territorial

Primary succession in man-made wetlands: biodiversity, structure and dynamics of macrofaunal assemblages

Man-made wetlands are often created to compensate for the loss or degradation of natural wetlands, but little is known about the processes taking place in these artificial environments, especially at the community level. Throughout this thesis, we have assessed the phenomena of primary succession over different time (short-, mid- and long-term) and spatial scales (local, regional, interregional levels), applying different approaches (taxonomic and functional) and subject groups (invertebrates and amphibians). Our main findings regarding time scales show a 3-phase successional pattern in Mediterranean man-made wetlands’ communities, where at the short term (1 year) colonization processes dominate; at mid term perspectives (2 to 7 years) succession signs begin to be conspicuous, and later on (≥ 10 years) parameters such as species richness reach an asymptote. At that moment, some biological strategies dominate, and biodiversity surrogates indicate that communities are indistinct between man-made and natural wetlands. Regarding spatial effects, we corroborated that both local and regional factors affect the establishing communities. Particularly, the low hydrological stability of the Mediterranean region has enhanced biological traits favoring resilience and resistance to disturbances when comparing Mediterranean and cold temperate aquatic communities. Even within the Mediterranean region, low levels of hydrological stability have significant effects on the successional dynamics. In these cases, local communities are highly nested within regional natural ones, and so are not able to make net contributions to regional richness. We also showed the influence of the regional pool of recruiters over local communities, both in the case of invertebrates and amphibians. Especially for the latter group, man-made Mediterranean temporary ponds (MTPs) can play an important role in their conservation.

EDSS-maintenance prototype: an environmental decision support system to assess the definition of operation and maintenance protocols for horizontal subsurface constructed wetlands

Els Sistemes d'Aiguamolls Construïts (SAC) de Flux Subsuperficial Horitzontal (FSH) és una tecnologia apropiada pel sanejament d'aigües residuals procedents de nuclis de població petits. No obstant els SAC de FSH són considerats una tecnologia natural, l'operació i manteniment d'aquestes depuradores és crucial per a garantir el seu correcte funcionament. Aquestes necessitats d'operació i manteniment varien entre depuradores segons (1) les característiques de la comunitat, (2) la configuració de la depuradora i el disseny del SAC de FSH i (3) les característiques del medi receptor. En aquest sentit, en aquesta tesi es presenta el desenvolupament d'un Sistema d'Ajuda a la Decisió (SAD) per a la definició de protocols d'operació i manteniment per a SAC de FSH tenint en compte els factors que causen variabilitat entre aquest tipus de depuradores (1, 2 i 3).