El clam de la dona enamorada : 'La germana, l'estrangera' de Maria-Mercè Marçal. Interpretació tipològica radical de la paraula poètica

Interpretació del recull poètic 'La germana, l'estrangera' de Maria-Mercè Marçal a partir de la tipologia radical de Dolors Oller. Ens proposem amb aquest treball copsar les actituds interrogatives de Maria-Mercè Marçal subjectivades en clau de dona, d'amant i de mare, situant el lector en un discurs visionari el qual es gestiona a través de la paraula poètica simbolista. El recull és un clam de dona enamorada que reflecteix les interioritats de la pròpia experiència vital de l'autora.

Escriptura en femení a l'àmbit lingüístic català (segles XVI-XVIII)

Comentari d'alguns treballs que recullen i aborden la presència femenina en el món literari català dels segles XVI-XVIII, una presència sovint silenciada i que cal recuperar

Escriure poesia al convent entre la devoció i l'obediència. Primera aproximació a un manuscrit femení del segle XVIII

El manuscrit que ens disposem a donar a conèixer és un tresor documental interessantíssim per abordar l’estudi dels usos poètics de les dones d’època moderna als territoris de parla catalana, no només pel nombre de composicions recuperades d’una mateixa autora (un total de 53 poesies espirituals, no catalogades i desconegudes fins ara) sinó perquè es tracta d’un dels pocs autògrafs femenins accessibles per a la recerca. La inexistència de treballs dedicats exclusivament a la poesia femenina d’època moderna al panorama català, ens obliga necessàriament a iniciar el treball amb una primera part introductòria dedicada a qüestions relatives als usos poètics de les dones dels segles XVI-XVIII, tot centrant-nos en algunes autores de l’àmbit conventual, al qual pertany el manuscrit objecte d’estudi. En la segona part del treball, ens centrem particularment en l’anàlisi i estudi del manuscrit. Així doncs, en una primera aproximació, descrivim el contingut del quadern, íntegrament en castellà, que recull composicions d caire espiritual i devot, i esbossem les dades biogràfiques de l’autora, la religiosa dominica sor Eulària Teixidor. Tot partint dels interessants estudis apareguts en els darrers anys sobre la literatura conventual femenina, intentem vincular aquest manuscrit amb la variada producció monàstica escrita per nombroses religioses de l’època sota manament del confessor

Les veus de l'Altra : Escriptores catalanes i holocaust nazi

Anàlisi de l'aportació de les escriptores catalanes al gènere concentracionari en base a una pregunta de recerca global: quins efectes específics té el punt de vista de les autores catalanes en aquest gènere literari?

Revolutionary insurgencies, paradigmatic cases

This essay will examine and compare the production of women's writing during and after the Nicaraguan and Cuban Revolutions, a corpus that includes novels, poetry, and testimonies, but also features considerable generic hybridity. Since both revolutions are separated by some twenty years, each must be understood in the context of the specific ideological conditions that framed women’s participation in culture and revolution, and must also be considered in light of evolving gender discourses, both national and international. As such, these texts respond to both local and transnational paradigms of feminine subjectivity, and highlight the particular problems that arise from women’s insertion into the revolution and its representation in literature. These writers also have to negotiate the evolving context of revolution itself, with its moments of euphoria and disenchantment – and it is here that the greatest contrasts can be found between the two revolutionary instances and their political features: whilst Cuba’s revolutionary process has somehow survived economic crisis and created a level of political stability and continuity (not without its own problems), the Nicaraguan case is characterised by ruptures and resentments which are clearly reflected in the work of writers before, during, and after the Sandinista revolution, and which continue to the present day. This chapter will address the work of the most prominent woman writer of the Nicaraguan revolution, Gioconda Belli, whose main work reflects her involvement in the Sandinista struggle; ex-commander Mónica Baltodano has recently compiled a four volume piece with testimonials of men and women who participated in the organization and actions led by the Frente Sandinista de Liberación Nacional, and Violeta Barrios de Chamorro, former president of Nicaragua, who has recently co-authored an autobiography. There are other women poets to consider, especially under the auspices of the Asociación de Mujeres Nicaraguenses Luisa Amanda Espinoza, such as Vidaluz Meneses, Michele Najlis and Daisy Zamora. The testimonios compiled by Margaret Randall are also important pieces to consider for both Nicaragua and Cuba. The most important voices of the Cuban revolution still resident on the island are poet Nancy Morejón and writers Mirta Yáñez and Aida Bahr, with younger writers such as Adelaida Fernández de Juan and Marilyn Bobes representing a more recent generation.

Taẕkirah-ʼi ashʻār-i zanān-i vilāyat-i Īrān va-ghayruhu musammá ba-Javāhir al-ʻajāyib : manuscript, 1849

Unbound.

Poetas hispano-americanos. Mexico.

Entrega 1-3, Sor Juana Inés de la Cruz.--Entega 4, Refugio Barragán de Toscano.--Entrega 5-7 Esther Tapia de Castellanos, Dolores Guerrero, Laureana Wright de Kleinhans, Refugio Argumedo de Ortiz, Isabel Pesado, Julia G. de la Pena de Ballesteros, Luisa Muñoz Ledo, María del Pilar Moreno.

Mujer y poesía:la inscripción de la subjetividad femenina y la conciencia creativa del lenguaje poético

This article explores the place of Spanish women poets within the Spanish cultural space at the end of the 20th century. In clear opposition to the arguments presented by the editors and many of the articles included in this volume, Raquel Medina sees in the most recent poetry written by women an evolution towards a new and independent female poetic voice which clearly fights against the supremacy of male poetic voices and their manipulative poetic language. No longer stealing the male poetic word is necessary for the last generation of Spanish women poets. On the contrary, these women poets create their own language, their own poetic universe, and demolish a long tradition of male poetry which situated the female subject as a dead object of male poetry.

Poet May Sarton

General note: Title and date provided by Bettye Lane.

Emma Lazarus Room in Union Building

General note: Title and date provided by Bettye Lane.

Poet May Sarton at book fair

General note: Title and date provided by Bettye Lane.

Penelope Schott, Poet at Cerridwen Salon

: Title and date provided by Freda Leinwand.