Western Sahara, Mauritania, & Senegal, 1861 (Raster Image)

This layer is a georeferenced raster image of the historic paper map entitled: Carte du voyage exécuté dans le Sahara occidental, d'après les instructions du colonel ... Faidherbe..., par le capitaine ... Vincent, dressée par Vuillemin ; gravée chez Erhard. It was published by Société de Géographie in 1861. Scale [ca. 1:4,000,000]. Covers portions of Western Sahara, Mauritania, Senegal, and Guinea. Map in French.The image inside the map neatline is georeferenced to the surface of the earth and fit to the Africa Lambert Conformal Conic projected coordinate system. All map collar and inset information is also available as part of the raster image, including any inset maps, profiles, statistical tables, directories, text, illustrations, index maps, legends, or other information associated with the principal map. This map shows features such as drainage, cities and other human settlements, roads, shoreline features, and more. Relief shown by hachures and spot heights. Includes notes.This layer is part of a selection of digitally scanned and georeferenced historic maps from the Harvard Map Collection. These maps typically portray both natural and manmade features. The selection represents a range of originators, ground condition dates, scales, and map purposes.

(Tab. XIII.1) TOC content, carbonate content, carbonate mineralogy, percentage of total carbonate, aragonite, low magnesium calcium, and high magnesium calcium, and grain-size contents from samples from the Golfe d'Arguin and from the Western Sahara

Modern carbonate sedimentation takes place on the northern Mauritanian shelf (20°N), where typical tropical components (e.g. hermatypic reefs, calcareous green algae) are absent. Such deposits are reminiscent of extratropical sediment in the geological record. The tropical open shelf of Mauritania is influenced by large siliciclastic dust input and upwelling, highly fertilizing the ocean, as well as strongly limiting the light penetration. In this context, temperature does not appear to be the steering factor of carbonate production. This thesis describes the depositional system of the Golfe d'Arguin off Mauritania and focuses on environmental conditions that control the depositional pattern, in particular carbonate production. The description of this modern analogue provides a tool for paleoenvironmental interpretation of ancient counterparts. The Golfe d'Arguin is a broad shallow shelf comprising extensive shoals (<10 m water depth; i.e. the Banc d'Arguin) on the inner shelf where waters warm up. The sediments collected in water depths between 4 and 600 m are characterized by mixed carbonate and siliciclastic (dust) deposits. They vary from clean coarse-grained, almost pure carbonate loose sediments to siliciclastic-dominated fine-grained sediments. The carbonate content and sediment grain size show a north-south decreasing pattern through the Golfe d'Arguin and are controlled by the hydraulic regime influenced by wind-driven surface currents, swell, and tidal currents. The carbonate grain association is heterozoan. Components include abundant molluscs, foraminifers, and worm tubes, as well as barnacles and echinoderms, elements that are also abundant in extratropical sediments. The spatial distribution of the sedimentary facies of the Golfe d'Arguin does not display a depth zonation but rather a mosaic (i.e. patchy distribution). The depth and climatic signatures of the different sedimentary facies are determined by taxonomic and ecological investigations of the carbonate-secreting biota (molluscs and foraminifers). While certain planktonic foraminifers and molluscs represent upwelling elements, other components (e.g. mollusc and benthic foraminifer taxa) demonstrate the tropical origin of the sediment. The nutrient-rich (and thus also low light-penetration) conditions are reflected in the fact that symbiotic and photosynthetic carbonate-producing organisms (e.g. hermatypic corals) are absent. The Mauritanian deposits represent an environment that is rare in the modern world but might have been more common in the geological past when global temperatures were higher. Taxonomic and ecological studies allow for distinguishing carbonate sediments formed under either tropical high-nutrient or extratropical conditions, thus improving paleoclimate reconstruction.

U.S. policy and the conflict in the western Sahara : hearings before the Subcommittees on Africa and on International Organizations of the Committee on Foreign Affairs, House of Representatives, Ninety-sixth Congress, first session, July 23, and 24, 1979.

Includes bibliographical references.

Chorological analysis and morphological variations of Saurians of the genus uromastyx (Reptilia, Agamidae) in western Sahara: Description of two new taxa.

[ES]Se describe una nueva especie del género Uromastyx sobre la base de dos especímenes procedentes del Adrar Sutuf (Sahara Occidental). Los individuos del nuevo taxón difieren fuertemente de Uromastyx acanthinura por el gran tamaño que llegan a alcanzar los adultos, su siempre mayor número de escamas, la disposición diferente de los tubérculos en los muslos, y por su diseño y coloración. Sus características generales se asemejan a las de Uromastyx aegyptia, un hecho que sugiere la posible existencia de lagartos del complejo U. aegyptia en poblaciones relícticas a lo largo del desierto del Sahara.

Maroc

carte dessinée par R. de Flotte de Roquevaire.

El conflicto Sahara Occidental - Marruecos como obstáculo para el proceso de integración de la Unión del Magreb Árabe, UMA

Constituida en 1989, la Unión de Magreb Árabe (UMA) es la asociación económica y política que reúne a los cinco Estados del Magreb. No obstante, la organización no funciona desde 1995 debido a varios factores, siendo el principal el problema del territorio de Sahara Occidental, una zona con valiosos recursos naturales (petróleo, fosfato, gas y fuentes de pesca), que fue controlada por Marruecos luego de que España abandonara el Sahara. En la actualidad, el conflicto entre Marruecos y quienes reivindican la independencia de Sahara Occidental ha causado un profundo daño a la UMA, distanciando a los Estados que deben enfrentar nuevos retos de seguridad ante el terrorismo y la escasez de agua y alimentos. Las tentativas internacionales para llegar a un acuerdo no han surtido efecto, y la UMA se debilita con los nuevos escenarios internacionales en los que se proyectan de manera separada los Estados del Magreb.

Análisis de las implicaciones políticas para Marruecos frente al reconocimiento de Sahara Occidental como estado por parte de la Unión Africana, 2002 - 2008

En 1974, España como potencia administradora del Sahara Occidental, decide retirarse de este territorio bajo la resolución 1514 de Naciones Unidas, dejando como administrador a Marruecos con el fin de que llevara a cabo el derecho de autodeterminación a través de un referendo. Actualmente y después de treinta años, este referendo no se ha llevado a cabo siendo Sahara Occidental la última colonia en África. Durante este tiempo, Marruecos ocupó militarmente gran parte del Sahara Occidental reclamándolo como parte de su territorio, hecho que no es aceptado por la población saharaui ni por el Frente Polisario (movimiento independentista del Sahara Occidental), quienes reclaman la independencia total del territorio. De esta manera, la constitución de la República Árabe Saharaui Democrática como Estado en 1976 logró el reconocimiento de varios Estados y organizaciones internacionales como la Unión Africana, hecho que hizo que Marruecos sea el único país africano que no pertenezca a esta organización. Así mismo, su ausencia dentro de la organización trajo para Marruecos implicaciones políticas en tres importantes temas: la Nueva Alianza para el Desarrollo – NEPAD, el Sistema Africano de Derechos Humanos y de los Pueblos y la participación de la Unión del Magreb Árabe como Comunidad Económica Regional CER.

Incidencia del frente Polisario en la búsqueda del reconocimiento internacional del Sahara Occidental

Esta monografía revisa algunos de los sucesos más significativos que han incidido en el movimiento de reivindicación del Frente Polisario, en la búsqueda del reconocimiento internacional del Sahara Occidental. Para ello, la investigación se ocupa de describir y analizar los hechos que han permitido la evolución de la estructura de oportunidades política, en medio la cual se ha llevado el accionar del Frente Polisario, a través de los diferentes repertorios de acción colectiva que han facilitado la internacionalización de la causa saharaui. Para tal fin, se usan los postulados teórico-conceptuales tomados de los estudios sobre movimientos sociales. La investigación concluye con una serie de reflexiones que permiten tener un mayor acercamiento a la situación del Sahara Occidental y a los factores que han permitido generar mayor solidaridad en torno a la lucha saharaui.

República saharaui [Ressenya del llibre 'Sahara Occidental : passat i present d'un poble']

Ressenya del llibre 'Sahara Occidental : passat i present d'un poble', de Narcís Soler, Carles Serra i Joan Escolà, publicat l'any 1999. Obra bilingüe en català i castellà, organitzada en quatre blocs dedicats al medi natural, la cultura tradicional, la prehistòria -sobretot les manifestacions d'art rupestre i la història

Les pintures rupestres prehistòriques del Zemmur (Sahara Occidental)

El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako. Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes. El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial. Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig. A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni.