Influence of rootstocks and pruning times on yield and on nutrient content and extraction in 'Niagara Rosada' grapevine

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Anàlisi de la capacitat de regeneració en estadis inicials del desenvolupament en diverses espècies mediterrànies del gènere Quercus

Aquest treball es centra en l'estudi de la regeneració vegetativa en els estadis inicials del desenvolupament de Quercus coccifera, Q. humilis, Q. ilex i Q. suber, analitzant la capacitat de rebrotada després de l'eliminació de la biomassa aèria. S'ha realitzat una descripció, a nivell histològic, de l'ontogènesi del nus cotiledonar des de l'embrió fins a la plàntula de mig any d'edat de Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex. Així mateix, s'ha analitzat el contingut de midó i de nitrogen a la primavera, l'estiu i l'hivern en diferents parts de les plàntules de les quatre espècies, avaluant, alhora, l'efecte de la tala. D'altra banda, també s'ha estudiat la biometria de les glans, la capacitat de germinació i el creixement de les plàntules de les quatre espècies de Quercus. A partir dels resultats s'ha comprovat que les glans de Q. suber, en general, són més grans, tant en diàmetre com en longitud, i tenen un pes superior, mentre que les de Q. ilex són més petites i pesen menys. En les quatre espècies estudiades, el pes de la llavor està determinat per la longitud i el diàmetre, si bé, també hi ha un cert efecte de l'espècie. Amb les dades obtingudes de les tres variables de la gla s'ha calculat una funció discriminant a partir de la qual es pot determinar, amb un alt grau d'encert, a quina espècie pertany una determinada gla coneixent la mida i el pes. En relació a la capacitat de germinació, en Q. coccifera i Q. ilex la germinació depèn del pes de la gla, mentre que en Q. humilis i Q. suber és independent. Així mateix, també s'ha comprovat que el pes de la llavor afecta positivament en el creixement de les plàntules de tres i sis mesos d'edat. Possiblement un major pes de la gla implica un contingut de substàncies de reserva més elevat, i per tant representa un major subministrament de nutrients cap a la planta, repercutint així en el seu creixement inicial. En plàntules de nou mesos d'edat ja no s'ha trobat relació entre el pes de la gla i el creixement de la planta, la qual cosa es podria explicar pel fet que les substàncies de reserva de la llavor s'han esgotat. Pel que fa al creixement de la plàntula, les plàntules de Q. ilex han tingut la major taxa de creixement per quasi totes les variables estudiades. En aquesta espècie, al principi de l'experiment la grandària de les plàntules ha estat baixa, però al final han crescut més que les de les altres espècies. Les plàntules de Q. coccifera han presentat la menor taxa. En les plàntules de les quatre espècies s'ha constatat, també, que la biomassa del sistema radicular és superior a la de l'aeri. Les plàntules de Q. coccifera i Q. humilis han tingut una relació BA/BR (biomassa aèria/biomassa radicular) més baixa que les de Q. ilex i Q. suber. En espècies mediterrànies s'ha relacionat sovint una baixa relació BA/BR com una adaptació a la sequera. No obstant això, Q. humilis és una espècie que viu en zones més humides que la resta d'espècies estudiades. En referència a la regeneració vegetativa, amb aquest estudi es demostra que les plàntules de les quatre espècies tenen una elevada capacitat d'emissió de rebrots, quan s'elimina la biomassa aèria per sobre la zona d'inserció dels cotilèdons. Tanmateix, el grau de supervivència difereix segons l'espècie i la intervenció. Així, per exemple, les plàntules de Q. ilex han presentat una major mortalitat tant en la primera com en la segona tala, mentre que en Q. humilis i Q. suber la supervivència de les plàntules ha disminuït després de talar dues vegades. En el cas de Q. coccifera el grau de supervivència és bastant similar tant en la primera com en la segona intervenció. La tala successiva afecta negativament al vigor dels rebrots en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex. Ara bé, en el cas de Q. suber s'ha trobat que els rebrots emesos després de talar dues vegades han estat més grans que els obtinguts després d'una sola tala. Després de tallar la biomassa aèria per sobre la zona d'inserció dels cotilèdons, els rebrots s'originen a partir de les gemmes del nus cotiledonar. L'estudi de l'ontogènesi del nus cotiledonar ens ha permès de constatar que el patró de desenvolupament d'aquest en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex és similar, però difereix del descrit per a Q. suber. En les tres primeres espècies el nus cotiledonar pràcticament no s'allarga i només es desenvolupen gemmes cotiledonars just en l'axil·la del pecíol cotiledonar. En aquest sentit, cal ressaltar que en el cas de Q. coccifera i Q. ilex les gemmes es formen després de germinar la gla, mentre que en Q. humilis i Q. suber són ja presents en l'embrió. Tal i com també s'ha descrit en Q. suber, en l'estadi de plàntula, en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex a l'axil·la de la gemma cotiledonar proliferen noves gemmes, de tal manera que es formen plaques de gemmes. Les anàlisis del contingut de midó han permès de determinar que el sistema radicular de les plàntules de Q. coccifera, Q. humilis, Q. ilex i Q. suber conté aproximadament un 90% del midó de tota la planta. Concretament de les diferents fraccions del sistema radicular (nus cotiledonar, 11 pimers centímetres de l'arrel i resta de l'arrel) la major concentració de midó es troba ens els 11 primers cm de l'arrel, que en el cas de Q. suber correspon al nus cotiledonar. Quant a les estacions, a l'estiu la concentració de midó de la part aèria i radicular disminueix en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex, si bé es recuperen a l'hivern. En canvi en el cas de Q. suber els nivells més baixos de midó s'han obtingut a l'hivern. La tala provoca una disminució dels nivells de midó, ja que una part d'aquest és mobilitzat per a la síntesi dels nous brots. En les quatre espècies la major proporció de midó mobilitzat és en els primers 11 cm de l'arrel, és a dir, el nus cotiledonar en el cas de Q. suber. Per tant, amb aquest estudi es reafirma que el nus cotiledonar de Q. suber és un lignotúber. Tanmateix, Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex no presenten cap lignotúber o estructura especialitzada en la rebrotada, si bé el fet de tenir gemmes i substàncies de reserva els confereix igualment una elevada capacitat per rebrotar. En relació al nitrogen, en les quatre espècies el sistema radicular presenta aproximadament el 70% del nitrogen total de la planta. A l'estiu, la concentració de nitrogen del sistema radicular de Q. humilis i Q. suber és més baixa que a l'hivern, mentre que en Q. coccifera i Q. ilex els valors són bastant similars en ambdues estacions. La tala no provoca una davallada dels nivells de midó, això possiblement es degui a que les plàntules van rebre continuament un aport de nitrogen a través de l'aigua de reg.

Teores de macronutrientes em pecíolos e folhas de figueira (Ficus carica L.) em função da adubação potássica

Objetivou-se com este experimento avaliar o estado nutricional de figueira (Ficus carica L., cv. Roxo de Valinhos) conduzida durante o estágio de formação (dois anos agrícolas), submetida a níveis crescentes de potássio. O experimento foi conduzido em área do Pomar da Fazenda Experimental Lageado, da Faculdade de Ciências Agronômicas, Campus de Botucatu. O delineamento experimental utilizado foi em blocos casualizados com quatro repetições e seis tratamentos, dispostos em esquema de parcelas subdivididas no tempo. Os tratamentos constituíram-se de seis níveis de adubação potássica (0, 30, 60, 90, 120 e 150 g. planta-1 de K2O) aplicados em cobertura. Foram realizadas avaliações do estado nutricional das plantas mediante amostragens de folhas e pecíolos cinco meses após a poda de inverno. Os teores nutricionais obtidos no segundo ano agrícola revelaram a manifestação de interação competitiva entre potássio e magnésio nas dosagens acima de 50 g. planta-1 de K2O. Os teores de nitrogênio e enxofre não foram afetados pelas doses crescentes de potássio e os de fósforo tiveram aumentos lineares.

Exigência térmica e produtividade da amoreira-preta em função das épocas de poda

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Growing degree-days for the 'Niagara Rosada' grapevine pruned in different seasons

Plant growth and development are proportional to biological time, or the thermal time of the species, which can be defined as the integral of the temperature over time between the lower and upper temperature developmental thresholds. The objective of this study was to investigate the efficiency of the growing degree-day (GDD) approach for vines of the 'Niagara Rosada' cultivar pruned in winter and summer seasons, and physiological phases (mobilisation and reserve accumulation) in a humid subtropical region. The experiment was carried out on 13-year-old plants in Piracicaba, So Paulo State-Brazil, evaluating 24 production cycles, 12 from the winter pruning, and 12 from the summer pruning. The statistical design was comprised of randomised blocks, using the pruning dates as treatment: 20 July, 4 August, 19 August, and 3 September (winter); 1 February, 15 February, 2 March, and 16 March (summer). Comparison of the mean values of GDD among pruning dates was evaluated by the Tukey test, and comparison between pruning seasons was made by the F test for orthogonal contrasts, both at the 5% probability level. The results showed good agreement between the values of GDD required to complete the cycle from the winter pruning until harvest when compared with other studies performed with the same cultivar grown in the Southern and Southeastern regions of Brazil. However, there was a consistent statistical difference between GDD computed for winter and summer pruning, which allowed us to conclude that this bio-meteorological index is not sufficient to distinguish vines pruned in different seasons and physiological phases applied in humid subtropical climates.

Meccanizzazione dei vigneti allevati a doppia cortina e a cordone libero

La ricerca svolta ha voluto approfondire le possibilità offerte dai sistemi di allevamento dei vigneti a Doppia Cortina (GDC) e a Cordone Libero nei riguardi della meccanizzazione. La ricerca ha considerato gli interventi di potatura invernale, di gestione della chioma (spollonatura, cimatura, defogliazione e pettinatura della doppia cortina) e di vendemmia. Un’operazione particolarmente seguita è stata la potatura invernale realizzando differenti livelli di meccanizzazione. Tutti gli interventi sono stati eseguiti sia manualmente che meccanicamente, confrontando i tempi d’impiego, la qualità del lavoro svolto e gli impegni di manodopera. I risultati sono stati sintetizzati in una valutazione economica, ipotizzando differenti livelli di costo della manodopera impiegata, per ottenere giudizi di convenienza per i singoli interventi e per costruire una valutazione completa e più organica della linea di lavoro proposta. Nelle due forme d’allevamento la meccanizzazione della potatura invernale e della gestione della chioma hanno rispettato pienamente gli obbiettivi tecnici prefissati, dimostrando di essere un valido mezzo per ridurre tempi e costi di gestione. Per questi interventi l’acquisto delle macchine risulta conveniente anche per vigneti di piccola dimensione. Ancor più evidenti in queste due forme d’allevamento sono i vantaggi economici offerti dalla vendemmia meccanica, realizzata con pochi maltrattamenti e perdite di prodotto. La tendenza a meccanizzare integralmente gli interventi di gestione del ciclo colturale della vite, può essere nei prossimi anni un motivo di interesse e di scelta nella realizzazione di nuovi impianti con queste due forme di allevamento, che hanno dimostrato di essere un’espressione completa di sinergia tra macchina e pianta.

Efectos de la carga frutal y del ambiente lumínico en ciruelo D’Agen (Prunus domestica L.)

En Mendoza, los productores de ciruelo europeo no realizan raleo de frutos. La alta carga afecta directamente la calidad de la fruta, como así también puede comprometer la siguiente floración. La falta de poda invernal provoca un progresivo sombreado del interior de la copa, en donde se observa madera improductiva. El objetivo del presente estudio fue evaluar los efectos de la carga frutal y de la radiación lumínica sobre la eficiencia productiva, la calidad de los frutos y el retorno de floración. En un huerto comercial de ciruelo europeo cv. D’Agen sobre pie 'Marianna 2624', en San Rafael, Mendoza, se ajustó la carga frutal en primavera a dos niveles (9 y 18 frutos . cm-2 de área de la sección transversal de cada rama primaria, ASTR), y en la mitad de las plantas se atenuó la radiación incidente en un 54% mediante malla plástica negra. El sombreado artificial no afectó la eficiencia productiva, mientras que la reducción de la carga frutal la disminuyó, evidenciando una compensación insuficiente mediante el incremento en el peso medio de los frutos. Las plantas no sombreadas y con baja carga frutal tuvieron frutos con mayor porcentaje de sólidos solubles. En la temporada siguiente, la densidad de frutos resultó similar en ambos niveles de carga frutal, siendo mayor el retorno de floración y menor el porcentaje de cuaje cuando la carga frutal previa fue baja.

'Syrah' vine on different rootstocks in winter cycle in the south of Minas Gerais State, Brazil

The objective of this work was to evaluate rootstock influence on agronomical, ecophysiological and qualitative characteristics of 'Syrah' vines managed by double pruning. Grapevines were grafted onto 'SO4', '110 Richter' and '1103 Paulsen' rootstocks and trained in vertical shoot position, with no irrigation. Ecophysiological characteristics, yield and composition of ripe grapes were evaluated in three crop seasons (2007, 2008 and 2010). Rootstocks did not affect pre-dawn water potential, with values close to -0.2 MPa, indicating that there was no soil water deficit at the end of ripening (June). There was also no significant effect of rootstocks on yield. The rootstock '1103 Paulsen' induced lower vegetative growth, lower photosynthetic rate and the best results for berry maturation for crop seasons with lower amount of rainfall. The rootstocks '110 Richter' and 'SO4' showed higher vigor under the meteorological conditions of 2010 and the greatest photosynthetic rates in the same period. Meteorological conditions significantly affected technological and phenolic ripeness, with best results observed in drought years. The '1103 Paulsen' rootstock provides better balance between vigor and yield, increasing grape quality.

Road network extraction with new vectorization and pruning from high-resolution RS images

With the increasing resolution of remote sensing images, road network can be displayed as continuous and homogeneity regions with a certain width rather than traditional thin lines. Therefore, road network extraction from large scale images refers to reliable road surface detection instead of road line extraction. In this paper, a novel automatic road network detection approach based on the combination of homogram segmentation and mathematical morphology is proposed, which includes three main steps: (i) the image is classified based on homogram segmentation to roughly identify the road network regions; (ii) the morphological opening and closing is employed to fill tiny holes and filter out small road branches; and (iii) the extracted road surface is further thinned by a thinning approach, pruned by a proposed method and finally simplified with Douglas-Peucker algorithm. Lastly, the results from some QuickBird images and aerial photos demonstrate the correctness and efficiency of the proposed process.

Commentaries and Responses to "The Driver Behaviour Questionnaire as a predictor of accidents: A meta-analysis" [Commentaries lead by Anders af Wahlberg; Responses lead by J.C.F. de Winter]

The following discussion is in response to a 2010 article published in the Journal of Safety Research by J.C.F. de Winter and D. Dodou entitled “The Driver Behaviour Questionnaire as a predictor of accidents: A meta-analysis” (Volume 41, Number 6, pp. 463-470, available on sciencedirect.com). The editors are pleased to provide a forum for this exchange and welcome further comments.

SeqSLAM : visual route-based navigation for sunny summer days and stormy winter nights

Learning and then recognizing a route, whether travelled during the day or at night, in clear or inclement weather, and in summer or winter is a challenging task for state of the art algorithms in computer vision and robotics. In this paper, we present a new approach to visual navigation under changing conditions dubbed SeqSLAM. Instead of calculating the single location most likely given a current image, our approach calculates the best candidate matching location within every local navigation sequence. Localization is then achieved by recognizing coherent sequences of these “local best matches”. This approach removes the need for global matching performance by the vision front-end - instead it must only pick the best match within any short sequence of images. The approach is applicable over environment changes that render traditional feature-based techniques ineffective. Using two car-mounted camera datasets we demonstrate the effectiveness of the algorithm and compare it to one of the most successful feature-based SLAM algorithms, FAB-MAP. The perceptual change in the datasets is extreme; repeated traverses through environments during the day and then in the middle of the night, at times separated by months or years and in opposite seasons, and in clear weather and extremely heavy rain. While the feature-based method fails, the sequence-based algorithm is able to match trajectory segments at 100% precision with recall rates of up to 60%.

Winter Harmonica

Poem

The benefits of thermal clothing during winter in patients with heart failure : a pilot randomised controlled trial

Background Many Australian cities experience large winter increases in deaths and hospitalisations. Flu outbreaks are only part of the problem and inadequate protection from cold weather is a key independent risk factor. Better home insulation has been shown to improve health during winter, but no study has examined whether better personal insulation improves health. Data and Methods We ran a randomised controlled trial of thermal clothing versus usual care. Subjects with heart failure (a group vulnerable to cold) were recruited from a public hospital in Brisbane in winter and followed-up at the end of winter. Those randomised to the intervention received two thermal hats and tops and a digital thermometer. The primary outcome was the number of days in hospital, with secondary outcomes of General Practitioner (GP) visits and self-rated health. Results The mean number of days in hospital per 100 winter days was 2.5 in the intervention group and 1.8 in the usual care group, with a mean difference of 0.7 (95% CI: –1.5, 5.4). The intervention group had 0.2 fewer GP visits on average (95% CI: –0.8, 0.3), and a higher self-rated health, mean improvement –0.3 (95% CI: –0.9, 0.3). The thermal tops were generally well used, but even in cold temperatures the hats were only worn by 30% of subjects. Conclusions Thermal clothes are a cheap and simple intervention, but further work needs to be done on increasing compliance and confirming the health and economic benefits of providing thermals to at-risk groups.

Respiratory illness during winter : a cohort study of urban children from temperate Australia

Objective: To examine the epidemiology and burden of respiratory illness during winter in urban children from temperate Australia. Methods: We conducted a cohort study of healthy Melbourne children, aged from 12 to 71 months. Parents kept a daily respiratory symptom diary and recorded resource use when an influenza-like illness (ILI) occurred. Results: One-hundred and eighteen children had 137 ILI episodes over 12 weeks for a rate of 0.53 ILI episodes per child-month (95% CI 0.44-0.61). Risk factors for ILI included younger age, fewer people residing in the household, structured exposure to other children outside the home, and a higher household income. Episodes had a mean duration of 10.4 days with 64 visits to a general practitioner (46.7 GP visits per 100 episodes), 27 antibiotic courses prescribed (19.7 antibiotic courses per 100 episodes), and three overnight hospitalizations (2.2 admissions per 100 episodes). Parents reported an average of 11.7 h excess time spent caring for a child per episode. Conclusions: Respiratory illnesses are a common and largely neglected cause of illness in Australian children. Pathogen-specific data are required to better assess the likely impact of available and developing vaccines and other treatment options.

Skating on Olympic ice: working with winter Olympians

Working as a sport psychologist with Olympic athletes requires a clear understanding of a broad range of multifaceted individual, group, situational, and environmental issues, all of which have the ability to impact upon performance. This article provides an overview of some of the common yet vital issues that have been observed to arise when working with Olympic Winter Games athletes and teams; what to expect, how to recognise them when they occur, and why they are important to prepare for in the context of supporting athletes to achieve the best performance they can at an Olympic Games. Aimed at the emerging sport psychology practitioner, discussion of issues such as performing under pressure, dealing with distractions, adjusting to external factors, team culture, and servicing models creates an informal set of “practical guidelines” based upon real-world experiences that can also be applied to other major sporting competitions.