Art i església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604)

Aquest treball de recerca del doctorand Bartomeu Martínez Oliver titulat Art i Església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604) és innovador pel tema, però també per l’enfocament metodològic, ja que obre noves vies per conèixer millor l’art eclesiàstic, en el seu cas de Mallorca al tombant del segle XVII, mitjançant l’anàlisi rigorós de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique conservades a l’arxiu diocesà de Mallorca. Bartomeu Martínez Oliver centra l’interés en la personalitat d’un prelat extraordinari que governà la diòcesi de mallorquina durant més de trenta anys. A més de l’enèrgica aplicació dels principis reformadors del Concili de Trento (1545-1563), aquest bisbe valencià (que gaudia d’una conspícua cultura, no debades era nét de Jeroni Vich i Vallterra, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma i important col•leccionista de pintura renaixentista) va ser l’introductor de noves devocions a l’illa, per exemple la Immaculada Concepció, i va afavorir els intercanvis artístics entre Mallorca i València. Finalment, dins la novetat del tema a Mallorca, cal dir que la investigació de Bartomeu Martínez connecta amb les investigacions sobre el pontificat immediatament anterior del bisbe Diego de Arnedo (1562-1572) i també, amb els treballs que s’han fet en altres diòcesis de l’Estat espanyol, i específicament a Catalunya. En aquest sentit, aquell treball de recerca ampliarà el coneixement real de l’aplicació conciliar que ha suscitat molts de tòpics dins la historiografia

La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).

Discursos gratulatorios, que en las visitas publicas... practicadas por la... ciudad de Valencia, cerca de... Don Josef Climent ... i Fr. Don Rafael Lasala ... [Texto impreso]

Sign. : [sol]3, A-C4, D2

Valoració de l'UCI oberta vs tancada dels professionals que han desenvolupat la seva tasca assistencial en els dos règims de visites: factors contribuients

Es pretén conèixer la valoració que fan els professionals de la Salut que treballen en un sistema de visites obert, dins una Unitat de Cures Intensives Polivalent d’Adults, en comparació a l’experiència d’haver treballat en un sistema de visites tancat. Malgrat ser ben valorat per pacients, familiars i professionals; el sistema obert provoca inconvenients que afecten directament a la tasca assistencial dels professionals. Cal trobar estratègies que permetin millorar les relacions interprofessionals amb les famílies i disminuir les interferències a l’hora de fer les cures, a la vegada, que es puguin mantenir els beneficis d’un sistema de visites obert.

Mémoire relatif à la carte des vallées d'Aspe, d'Ossau, d'Asson, d'Azun et Barretous, dans les montagnes des Pirennées, depuis Oleron jusques aux vallées de Canfran, et de Biescas frontiere de l'Arragon, visitées, et corrigées par M.rs d'Arnou, et Touros dans le mois de 7.bre 1753

Ancien possesseur : Argenson, Antoine-René de Voyer (1722-1787 ; marquis de Paulmy d')

Récit de visites faites à MM. Du Guet et Boileau, en 1700, par une visionnaire, Catherine d'Almayrac, du diocèse de Rodez, appelée aussi Mlle Rose, ou Mlle de Ste-Croix.

Contient : Lettres relatives à une autre visionnaire, Marie Benoist, ou Bucaille, de Cherbourg (1699)