Les villae de Costantí a Carlemany: aportacions gironines a la qüestió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)

Article que tracta la qüestió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)

chartularium monasterii Veteris-villae, ordinis Cisterciensis, in dioecesi Dolensi ; quod partim ex chartis, partim ex chartulario ejusdem monasterii Rogerius de Gaignieres describi curavit.

Rogerii de Gaignieres

La escultura de las villae de la zona del noreste hispánico: los ejemplos de Tarragona y Tossa

Se presenta en primer lugar un estudio de las esculturas procedentes del ager Tarraconensis que incluye también los nuevos descubrimientos. Se da a conocer un conjunto recuperado recientemente en la villa de Els Ametllers (Tossa de Mar, Gerona). En cuanto a la plástica del entorno de Tarraco, se ha podido constatar que existen dos grupos claramente diferenciados. Uno de ellos está constituido por hallazgos poco numerosos o aislados, las piezas son de dimensiones menores que el natural y, salvo algunas excepciones, de factura modesta y de temática relacionada con el entorno dionisiaco. El otro, que se corresponde con el importante conjunto de estatuas procedente de la villa de Els Munts, se caracteriza por las grandes dimensiones y por la buena calidad estilística de algunas de ellas, así como por la variedad de los tipos escultóricos representados. El conjunto de la villa de Els Ametllers da testimonio de su riqueza con una decoración escultórica más que notable en el siglo i d. de C. realizada en mármoles de gran calidad. En general, las esculturas de las villae de la zona del noreste hispánico nos dejan constancia del alto nivel social y del poder económico de los dueños de las mansiones y al mismo tiempo nos indican el lujo del que se querían y podían rodear las clases privilegiadas.

1.° Statuta villae Montispessulani, edita anno 1205. — 2.° Sommaire des choses historiales qui concernent les faits de la ville de Montpellier, depuis l'an 1204. jusques à l'an 1502

Colbertinus

Les villae de Costantí a Carlemany: aportacions gironines a la qüestió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)

Article que tracta la qüestió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)

Le villae rusticae romane e la loro dimensione economica : uno sguardo alla penisola italiana

What a villa was is a question that engaged the Latin authors themselves, for the term is used with a certain flexibility throughout Roman history: rustic farm, luxurious mansion provided with agricultural production quarters, ultimately village in Late Antiquity. The common denominators, however, were the location outside the urban boundaries and the embedded idea of productivity. Also modern scholars have used the term villa to refer to different things depending on the geographic area under investigation. In this paper I focus on Italian villae rusticae, offering a survey of their economic dimension and attested production activities. Through a series of case studies, some specific examples of attested productions in rural villas, in addition to common agricultural activities are discussed, such as textile and lime production. The key concept to remember is that depending on location and available natural resources, an array of productions was possible, either to achieve self-sufficiency or for exchange on the market.

Catalogus plantarum : existentium in hortis regiae villae prope Modoetiam

Mode of access: Internet.

Directorium annuale ad diuinum officium persoluendum, et sacrosanct. Miss. Sacrif. Celebrandum in tota Archidiaec. Toletana in omnibusq[ue] ecclesiis villae Matritensis pro anno d[omi]ni. MDCCCXLV de mandato ... Michaelis Golfanguer ... /

Mode of access: Internet.

Villae Io. Baptistae Portae Libri xii:

The last 48 pages, in double columns, contain the Index.

Descriptio poetica Villae Calarisianae in libros duos opus dividtur : primus Calarisis situ, fertilitate, amaenitate, primâquè palatii domo descriptâ, tabellas omnes ex ordine enumerat : secundus nobili Calarisis sacello, regumq[ue] adventu enarrato, sousarum genealogiam exponit /

Engraved title vignette (monogram), head- and tail-pieces and pictorial initials by Gabriel François Louis Debrie.

"Pars fructuaria". Studie zu Nebengebäuden mit Speicherfunktion auf römerzeitlichen Villae im Hambacher Forst. Mit Vergleichen aus den germanischen und britannischen Provinzen

Die Arbeit untersucht die Nebengebäude von 11 bislang nicht umfassend bearbeiteten Villa- Fundplätzen des Tagebaugebietes Hambacher forst und vergleicht diese mit den Nebengebäuden anderer römischer Villae sowohl in den rheinischen Tagebaugebieten als auch in der übrigen Provinz Niedergermanien sowie Obergermanien und Britannien. Hierbei konnten neue Aussagen zur Funktion, zur Nutzung, zur Konstruktion sowie zur baulichen Entwicklung gemacht werden. Darüber hinaus wurden auf Grundlage der gewonnenen Erkenntnisse bestehende Denkmodelle ins besondere zur Errechnung der Fundus-Größen römerzeitlicher Villae kritisch hinterfragt und geschärft.

Villa romana do Rabaçal, Penela, Portugal. Um centro na periferia do império e do território da civitas de Conímbriga. Estudo de mosaicos

Dissertação apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Doutor em História da Arte da Antiguidade.

Anàlisi del sistema productiu i comercial del vi de la Tarraconensis a partir de la combinació de metodologies

Des del segon quart del s. I aC i, especialment, durant el regnat d’August, es va desenvolupar a l’antiga província Tarraconensis un sistema productiu centrat en l’explotació agrària vitivinícola amb una finalitat clarament comercial. La majoria d’assentament vitivinícoles es troben emplaçats al litoral català, associats de vegades a figlinae que fabricaven les àmfores per al transport i comerç de l’excedent vinícola. No obstant, a l’àrea del Vallès Occidental i del Baix Llobregat es troben una sèrie de vil•les vinculades a la producció de vi i a la fabricació d’àmfores que han proporcionat restes molt significatives sobre la contribució d’aquesta zona a l’expansió econòmica de la província. La caracterització arqueològica i arqueomètrica d’un gran nombre d’àmfores procedents de diversos tallers ceràmics situats al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, utilitzant diverses tècniques d’anàlisi química, mineralògica i petrogràfica, ha portat a establir quins tipus d’àmfores es van fabricar a cada taller i de quina manera. S’han identificat alguns dels processos tecnològics de la cadena operativa: la selecció i processat de les matèries primeres per conformar la pasta procedents, generalment, de l’àrea on es troba cada centre de producció, el modelatge, l’assecat i la cocció de les peces. En alguns dels casos analitzats, s’ha identificat quins tipus de contenidors van ser importants a l’establiment i la seva provinença. La integració d’aquests resultats en la base de dades analítica que disposa l’ERAAUB ha permès avaluar el grau d’estandardització dels processos tecnològics en aquesta àrea. La contrastació final amb les dades històriques i arqueològiques contribueix al coneixement arqueològic de les àmfores vinàries de la Tarraconensis i, a través d’elles, al coneixement de les societats que les van fabricar, comercialitzar i utilitzar.