1000 resultados para Vicent, Francesch. Llibre dels jochs partitis dels schachs
Resumo:
ndice
Resumo:
Ledici completa de les obres de Francesc Eiximenis s una empresa filolgica que presenta dificultats objectives, no noms perqu les obres tenen un pes material ms que considerable, sin tamb per la gran quantitat de testimonis manuscrits i impresos que cal collacionar. Amb lobjectiu dajudar a superar aquestes dificultats, ja fa alguns anys que lInstitut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona ha emprs la publicaci de les Obres de Francesc Eiximenis, i avui afortunadament podem afirmar que les obres dEiximenis, especialment les indites, ja tenen equips de treball que socupen de la preparaci de les edicions corresponents. Parallelament, i en la mateixa lnia de treball, sha iniciat una nova descripci integral dels testimonis manuscrits i impresos de Francesc Eiximenis, els primers resultats de la qual es podran consultar en lnia ben aviat. En el marc que acabo de descriure fa temps que un equip treballa en ledici crtica del Llibre dels ngels (en endavant LA), escrit a Valncia el 1392
Resumo:
El projecte El Llibre dels Morts; el Papir de Tor s un estudi on shi exposa levoluci que ha patit aquest text dels antics egipcis fins arribar al seu estat final. En aquest shi inclou una anlisi concreta del Papir de Tor, conservat al Museu Egipci de Tor (Itlia). La primera part s un context daquest Llibre dels Morts en el qual sanalitzen els antecedents que aquest text pot tenir des dels seus orgens, els centres religiosos que hi apareixen reflectits i tamb les recensions fetes en lpoca faranica i els estudis degiptologia ms destacats sobre aquest tema. Finalment es dur a terme una anlisi dun dels primers papirs que van ser transcrits, el Papir de Tor. Paraules
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
"Retrau mon seyor sent Jacme que fe sens obres morta es. Aquesta paraula volch nostre Seyor complir en los nostres feytz". As comienza el Llibre dels fets de Jaime I de Aragn, obra fundacional de la historiografa catalana medieval, en la cual se hace or la voz del Rey, para dar testimonio de un destino (personal y nacional) cumplido. La construccin de la propia historia desde una perspectiva providencialista culmina con su puesta por escrito, ltima voluntad de Dios que Jaime cumple. Entre las estrategias que construyen el sentido del texto, lo sostienen y sealan reflexivamente el modo en que se espera que tal sentido sea entendido, nos interesa observar la productividad de la conmutacin narracin / comentario, que se articula a travs del dispositivo de enunciacin en primera persona (que postula una serie de correferencias: narrador, enunciador, portavoz, personaje, autor). El anlisis plantea diversos niveles de pertinencia. Nos interesa observar los modos en que el enunciador se manifiesta respecto de su enunciado, responsabilizndose o distancindose de ciertas opiniones, comprometindose con lo que dice, intentando influir persuasivamente sobre las creencias de sus enunciatarios, proyectando imgenes de s mismo, construyendo narrativamente un efecto de verdad.
Resumo:
"Retrau mon seyor sent Jacme que fe sens obres morta es. Aquesta paraula volch nostre Seyor complir en los nostres feytz". As comienza el Llibre dels fets de Jaime I de Aragn, obra fundacional de la historiografa catalana medieval, en la cual se hace or la voz del Rey, para dar testimonio de un destino (personal y nacional) cumplido. La construccin de la propia historia desde una perspectiva providencialista culmina con su puesta por escrito, ltima voluntad de Dios que Jaime cumple. Entre las estrategias que construyen el sentido del texto, lo sostienen y sealan reflexivamente el modo en que se espera que tal sentido sea entendido, nos interesa observar la productividad de la conmutacin narracin / comentario, que se articula a travs del dispositivo de enunciacin en primera persona (que postula una serie de correferencias: narrador, enunciador, portavoz, personaje, autor). El anlisis plantea diversos niveles de pertinencia. Nos interesa observar los modos en que el enunciador se manifiesta respecto de su enunciado, responsabilizndose o distancindose de ciertas opiniones, comprometindose con lo que dice, intentando influir persuasivamente sobre las creencias de sus enunciatarios, proyectando imgenes de s mismo, construyendo narrativamente un efecto de verdad.
Resumo:
"Retrau mon seyor sent Jacme que fe sens obres morta es. Aquesta paraula volch nostre Seyor complir en los nostres feytz". As comienza el Llibre dels fets de Jaime I de Aragn, obra fundacional de la historiografa catalana medieval, en la cual se hace or la voz del Rey, para dar testimonio de un destino (personal y nacional) cumplido. La construccin de la propia historia desde una perspectiva providencialista culmina con su puesta por escrito, ltima voluntad de Dios que Jaime cumple. Entre las estrategias que construyen el sentido del texto, lo sostienen y sealan reflexivamente el modo en que se espera que tal sentido sea entendido, nos interesa observar la productividad de la conmutacin narracin / comentario, que se articula a travs del dispositivo de enunciacin en primera persona (que postula una serie de correferencias: narrador, enunciador, portavoz, personaje, autor). El anlisis plantea diversos niveles de pertinencia. Nos interesa observar los modos en que el enunciador se manifiesta respecto de su enunciado, responsabilizndose o distancindose de ciertas opiniones, comprometindose con lo que dice, intentando influir persuasivamente sobre las creencias de sus enunciatarios, proyectando imgenes de s mismo, construyendo narrativamente un efecto de verdad.
Resumo:
Aplicacin de la ptica de anlisis de la alteridad a la mencin del islam y al papel concedido a los musulmanes en el "Llibre dels Feits" de Jaume I. Se indican propuestas para una aplicacin sistemtica de esta metodologa de trabajo y se ponen bastantes ejemplos de la misma.
Resumo:
Publicaci que reprn l'anlisi feta immediatament desprs dels Jocs Olmpics de 1992, ara amb la perspectiva que donen els deu anys transcorreguts. Tot partint del llibre dels mateixos editors "Les claus de l'xit", publicat l'any 1995, que recollia estudis sobre els impactes socials, esportius, econmics i culturals, queden palesos els efectes a mitj i llarg termini d'aquell esdeveniment. Tamb inclou la transcripci d'una conversa realitzada el juny del 2002 entre els tres mxims responsables dels Jocs: Joan Antoni Samaranch, Pasqual Maragall i Josep Miquel Abad.
Resumo:
Aquest treball analitza la conquesta cristiana de Mallorca des de la comparaci dels relats del Llibre dels fets, de Jaume I, la Crnica de Desclot i el Kitab Tarih Mayurqa de al-Mahzumi.
Resumo:
Un dels episodis ms memorables del Llibre dels feits s la descripci de latac final a la Ciutat de Mallorca el 31 de desembre del 1229. Es tracta del dia de sant Silvestre i, encara que Jaume I no esmenti aquesta efemride en el seu relat, potser no es tracta duna coincidncia. Per un cristi del segle XIII sant Silvestre era, dacord amb el divulgadssim Actus Beati Silvestri, el responsable de la conversi al cristianisme de lemperador Constant i dHelena, la seva mare. Era, per tant, un personatge clau en la histria de la difusi i de la consolidaci de la religi cristiana. Potser per aquesta ra es va fer coincidir amb el 31 de desembre la data de latac definitiu a una ciutat que ja estava delmada a causa dun setge llarg i dur. La caiguda de Mallorca en mans cristianes tamb es podia interpretar, sens dubte, com un moment important en la histria de la difusi del cristianisme si ms no a la nostra banda del Mediterrani. Potser cal tenir tamb en compte en relaci amb aquesta qesti que, segons una tradici recollida en el Flos Mundi, un compendi dhistria universal en llengua vulgar de principis del segle xv, i catalogada en el repertori de llegendes historiogrfiques dAnna Cortadellas (2001: 179), no va ser pas lapstol sant Jaume, sin una deixebla de sant Silvestre la responsable de la conversi dEspanya a la religi cristiana
Resumo:
Resumen basado en el del vdeo en cataln
Resumo:
Goldsmiths'-Kress no. 08400.0, suppl.
Resumo:
Simn Palmer,