989 resultados para Verge Maria-Culte
Resumo:
Sign. : A4, 2[sol]4, 3*4, A-Z4, 2A-2X4
Resumo:
Descripción basada en: Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Ed. Alfons el Magnànim, 1983, pp. 157-247
Resumo:
Tít. tomado del principio del texto
Resumo:
Tít. tomado del principio del texto
Resumo:
La Vita Christi de Isabel de Villena y La vida de la sacratíssima verge Maria de Miquel Peres son dos obras devocionales surgidas en la Valencia de finales del siglo XV, y caracterizadas ambas por su temática mariana. Sin embargo, nunca se han analizado conjuntamente para ver posibles dependencias o divergencias. Este trabajo expondrá por primera vez cómo, pese a la proximidad temática, cada autor ofrece un texto diferente para abordar el protagonismo de la Virgen en los hechos evangélicos.
Resumo:
Sign.: []2, A-B4, C2
Resumo:
Marca tip. en port.
Resumo:
Sign.: [calderón]4, A-C4, D2
Resumo:
Sign.: [A]16
Resumo:
Contiene: Proclamacion encomiastica, panegirica, evangelica que en el acto de la Doctrina general /dixo Francisco de Carra y Luesma. Certamen poetico intitulado El Zelo con el Laurel /dedicaronlo los niños a su Madre Maria SS.ma
Resumo:
En p. 2, grab. xil. representando a María Ana de Jesús
Resumo:
Precede al titulo: Aue Maria
Resumo:
Les traduccions catalanes impreses al Rosselló en el segle XIX són cinc; totes de temàtica religiosa. Rafael Crusat traduí la Novena al glorios patriarca Sant Josep, Digne Espos de la Sempre Verge Maria (1711) reimpresa al segle XIX; Pere Marcè i Sentaló traduí Los set salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal (1802); d'autor desconegut són el Compendi del catecisme al us de totas las iglesias del imperi francès (1807) i els Cantichs catalans, traduits dels cantichs de Sant Sulpici (1826); Joan Miquel Aymar traduí la Carta apostolica de N.S. Pare Pio per la providencia divina papa sobre la definicio dogmatica de la immaculada concepció (1889). Aquestes traduccions es justifiquen per la necessitat comunicativa del català a la diòcesi d'Elna Perpinyà : els catecismes, les pregàries, els cants i les novenes s'hi feien en català . Ara bé, aquestes traduccions apareixen en un moment en què la llengua catalana roman abandonada a l'oralitat familiar i és precisament arran d'això que tenen un gran mèrit en la construcció de la nostra llengua nacional a la Catalunya Nord. En el segle XIX, el del triomf de la "catalanada", quan el país s'hagués pogut decantar cap al secessionisme lingüístic, tot entronitzant el parlar rossellonès com a llengua local, els traductors d'obres religioses utilitzen una ortografia etimològica i una varietat de llengua supradialectal.