999 resultados para Varró, Marc Terenci, 116-27 aC. Economie rurale, livre premier


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Mode of access: Internet.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Mode of access: Internet.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Pages 538 and 539 misnumbered as 238 and 239.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

"Donnée ... par le Sieur Liger." cf. ed. published: Paris : Chez Savoye, 1790.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Aims: This study has compared the tissue expression of the p53 tumour suppressor protein and DNA repair proteins APE1, hMSH2 and ERCC1 in normal, dysplastic and malignant lip epithelium. Methods and results: Morphological analysis and immunohistochemistry were performed on archived specimens of normal lip mucosa (n = 15), actinic cheilitis (AC) (n = 30), and lip squamous cell carcinoma (LSCC) (n = 27). AC samples were classified morphologically according to the severity of epithelial dysplasia and risk of malignant transformation. LSCC samples were morphologically staged according to WHO and invasive front grading (IFG) criteria. Differences between groups and morphological stages were determined by bivariate statistical analysis. Progressive increases in the percentage of epithelial cells expressing p53 and APE1 were associated with increases in morphological malignancy from normal lip mucosa to LSCC. There was also a significant reduction in epithelial cells expressing hMSH2 and ERCC1 proteins in the AC and LSCC groups. A higher percentage of malignant cells expressing APE1 was found in samples with an aggressive morphological IFG grade. Conclusions: Our data showed that epithelial cells from premalignant to malignant lip disease exhibited changes in the expression of p53, APE1, hMSH2 and ERCC1 proteins; these molecular change might contribute to lip carcinogenesis.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Des del segon quart del s. I aC i, especialment, durant el regnat d’August, es va desenvolupar a l’antiga província Tarraconensis un sistema productiu centrat en l’explotació agrària vitivinícola amb una finalitat clarament comercial. La majoria d’assentament vitivinícoles es troben emplaçats al litoral català, associats de vegades a figlinae que fabricaven les àmfores per al transport i comerç de l’excedent vinícola. No obstant, a l’àrea del Vallès Occidental i del Baix Llobregat es troben una sèrie de vil•les vinculades a la producció de vi i a la fabricació d’àmfores que han proporcionat restes molt significatives sobre la contribució d’aquesta zona a l’expansió econòmica de la província. La caracterització arqueològica i arqueomètrica d’un gran nombre d’àmfores procedents de diversos tallers ceràmics situats al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, utilitzant diverses tècniques d’anàlisi química, mineralògica i petrogràfica, ha portat a establir quins tipus d’àmfores es van fabricar a cada taller i de quina manera. S’han identificat alguns dels processos tecnològics de la cadena operativa: la selecció i processat de les matèries primeres per conformar la pasta procedents, generalment, de l’àrea on es troba cada centre de producció, el modelatge, l’assecat i la cocció de les peces. En alguns dels casos analitzats, s’ha identificat quins tipus de contenidors van ser importants a l’establiment i la seva provinença. La integració d’aquests resultats en la base de dades analítica que disposa l’ERAAUB ha permès avaluar el grau d’estandardització dels processos tecnològics en aquesta àrea. La contrastació final amb les dades històriques i arqueològiques contribueix al coneixement arqueològic de les àmfores vinàries de la Tarraconensis i, a través d’elles, al coneixement de les societats que les van fabricar, comercialitzar i utilitzar.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

L’elastografia de transició (ET) és un mètode no invasiu per avaluar la fibrosi hepàtica. El major problema és la baixa aplicabilitat (20% de resultats inadequats), relacionats amb obesitat del pacient i baixa experiència de l’explorador. En aquest estudi es planteja augmentar aplicabilitat i fiabilitat diagnòstica. L’estudi va incloure 868 registres. Amb una segona avaluació per personal experimentat i una tercera amb material específic es van obtenir registres adequats en la majoria dels prèviament inadequats. La fiabilitat diagnòstica va augmentar a la segona i tercera exploracions. Conclusió: La revaluació dels registres inadequats permet augmentar aplicabilitat i fiabilitat diagnòstica de la tècnica.