Expressió escrita en nois i noies de cicle superior d'EGB. Estudi descriptiu sobre el producte escrit: un estudi de casos sobre el procés de composició escrita

La recerca sobre l'expressió escrita ha evolucionat de forma espectacular al llarg d'aquest segle. Si fins als anys 60 l'objectiu dels estudis es centrava exclusivament en les produccions escrites i en l'anàlisi del sistema de la llengua des d'una òptica essencialment gramatical, actualment l'interès dels investigadors s'orienta a analitzar els diversos aspectes comunicatius, lingüístics i socioculturals de l'acte d'escriure i a comprendre els diferents processos i operacions cognitius implicats en els processos redaccionals. En aquest sentit, doncs, per un costat, gràcies a les aportacions de diverses ciències del llenguatge (la lingüística del text, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica filosòfica, la sociolingüística, etc.) el text escrit ja no s'analitza com una suma de frases que compleixen amb les regles i convencions gramaticals, el text escrit és vist com una unitat lingüística amb entitat pròpia que té una finalitat comunicativa concreta, es produeix en un context determinat i que s'estructura internament a través de l'ús de regles de gramàtica, però també, de cohesió i coincidència textuals. I, per l'altre costat, des de la dècada dels 70, un nombre de recerques, sobretot des de la psicologia cognitiva es preocupen per aprofundir en el coneixement dels subprocessos i operacions inherents al fet d'escriure, amb la intenció fonamental de plantejar quins són els principals problemes que l'escriptura pressuposa per als escriptors aprenents, i així contribuir a reorientar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita a les escoles. A partir d'aquí, queda definida la intenció última d'aquest treball: obtenir informació sobre l'ús dels coneixements, habilitats i estratègies implicats en un procés psicològic complex com és l'expressió escrita en els nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona. La pretensió, doncs, és contribuir al coneixement de les característiques de l'expressió escrita, tant les que fan referència a les produccions escrites com el procés de composició, que presenten els nois i noies de Cicle Superior d'EGB a la ciutat de Girona. Entenem que aquest és un primer pas, un punt de partida, perquè posteriorment es pugui continuar treballant en desenvolupament de propostes tècnico-pràctiques que serveixin per fonamentar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita. Amb aquest propòsit, doncs, l'estudi s'estructura en tres parts: En la primera o Marc Teòric, es defineixen els elements teòrics que regeixen i basen la recerca. Per a l'establiment d'aquest marc conceptual, es presenta primerament la concepció de llengua, funcional i comunicativa, que, a finals del segle XX fonamenta tant els models lingüístics com les perspectives didàctiques. Es revisen, en un segon moment, diverses aportacions tècniques sobre el concepte d'expressió escrita i es formula la definició pròpia, que permet articular coherentment la investigació realitzada: L'expressió escrita és un procés psicològic complex, en el qual hi intervenen operacions cognitives de naturalesa diversa, i que implica l'ús de coneixements i d'habilitats variats. Coneixements i habilitats que tenen com a finalitat la comunicació d'idees per mitjà de símbols gràfics i que, d'una banda fan referència a la gramàtica i a la llengua que s'utilitza en els textos escrits (codi escrit) i, de l'altra, a les estratègies comunicativo-lingüístiques que s'empren per a produir-los (procés de composició). S'aborda després l'aproximació conceptual al codi escrit, ressaltant la noció moderna de text i de les propietats textuals, tasca que esdevé decisiva per al plantejament de la primera fase de la recerca. En l'apartat següent, s'aprofundeix en la comprensió teòrica del procés de composició escrita, la qual es configura com a punt de partida clau per al desplegament de la segona fase de la recerca. I, per últim, s'analitza el procés d'ensenyament/aprenentatge de l'expressió escrita, amb la voluntat de pressentir les principals perspectives i propostes teòrico-didàctiques actuals, per acabar contrastar-les amb les pràctiques escolars que avui es donen de forma habitual en l'ensenyament de l'expressió escrita. La segona part o La Recerca inclou tres capítols. En el primer o Capítol II, s'ofereix el plantejament general de la recerca és a dir, s'estableixen els objectius generals plantejats i es presenten les dues fases amb què aquesta recerca s'estructura. En el Capítol III es desenvolupa la que s'anomena primera fase de la recerca, un estudi descriptiu que es proposa com a objectiu general conèixer quin és el domini general de les habilitats i els coneixements de l'expressió escrita en llengua catalana, concretament en relació al text produït, al codi escrit, que presenten els nois i noies del cicle superior d'EGB de Girona. Amb aquesta intenció, s'especifiquen aquests coneixements i habilitats agrupant-los d'acord amb les cinc propietats textuals a priori establertes: adequació, coherència, cohesió, correcció gramatical i variació. Sota una perspectiva metodològica i un mètode descriptiu. es desenvolupen les diferents passes que se segueixen per a la consecució dels objectius marcats: 1) es selecciona la mostra d'estudi (388 nois i noies de tres escoles de Girona), 2) s'efectua el procés d'obtenció de la informació necessària, prèviament realitzant una àmplia revisió bibliogràfica sobre el tema de l'avaluació del producte escrit, la qual porta a elaborar dos instruments propis: el bàsic o Prova d'Expressió Escrita i el complementari o Full de Valoració de l'Expressió Escrita per part del Professor. i a recollir també d'altres dades informatives, a ressaltar, les qualificacions acadèmiques de l'hora de llengua, 3) s'apliquen els instruments ideats i es recull l'altra informació prevista. 4) s'analitza la informació obtinguda per mitjà d'una anàlisi estadística descriptiva i diferencial, més exhaustivament i completa en el cas de la Prova d'Expressió Escrita, en tant que instrument bàsic i específicament dissenyat per a respondre als objectius de l'estudi. i 5) s'analitzen i s'interpreten amb rigurositat totes les aportacions informatives obtingudes, per acabar definint les principals conclusions extretes de la realització d'aquesta primera fase de la recerca. En el Capítol IV, s'exposa l'anomenat Estudi de Casos o segona fase de la recerca, el qual es planteja com a objectiu general constatar si es presenten diferències clares pel que fa al procés de composició seguit en l'elaboració i construcció del text escrit, entre els nois i noies de Cicle Superior d'EGB que mostren un nivell elevat en el domini dels coneixements i habilitats del codi escrit, i els que en mostren un nivell de domini baix. Objectiu general que pressuposa l'establiment de dos subobjectius generals: 1) Conèixer quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició, que segueixen en l'elaboració i construcció del text escrit d'aquells nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona que, seleccionats a partir de l'estudi realitzat en la primera fase de la recerca, presenten un major domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit, i 2) el mateix que l'anterior però centrat en aquells nois i noies que presenten un menor domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit. Amb aquests propòsits, es defineix primerament el marc teòric que regula el desenvolupament d'aquesta segona fase de la recerca: es tracta de la proposta teòrica de referència que, en base al model cognitiu del procés de composició escrita proposat per Flower i Hayes, defineix els processos i subprocessos sota els quals s'estructura l'estudi: anàlisi de la situació comunicativa , planificació (generalització d'idees, organització i formulació d'objectius), textualització, revisió i control, alhora que també concreta les estratègies i habilitats específiques a través de les quals es vol obtenir la informació referida a cadascun d'aquests processos i subprocessos redaccionals. Seguidament, i en el marc d'una perspectiva metodològica qualitativa, definida i especificada a través d'un Estudi de Casos, es desplega el pla de treball marcat per a la consecució dels objectius preestablerts: 1) d'acord amb uns criteris rigurosament sistematitzats, i a partir de la informació principal obtinguda en la primera fase del a recerca, es seleccionen els 12 casos d'estudi agrupats en dos grups: el grup A o els 6 casos que presenten el nivell més baix en el domini dels coneixements i habilitats del producte escrit, i el grup B o els 6 casos que en mostren el nivell més alt; 2)es realitza el procés d'obtenció de la informació, a través de l'aplicació de dos instruments: l'observació i l'entrevista, per a l'elaboració a curada i rigurosa dels quals, prèviament s'efectua una revisió bibliogràfica sobre el tema de la complexitat de l'avaluació dels processos cognitius i sobre els requeriments metodològics derivats de la naturalesa essencialment qualitativa dels propis instruments; 3) s'apliquen els dos instruments en els 6 casos del grup B i els casos del grup A; 4) s'analitza la informació obtinguda a través de tècniques d'anàlisi de contingut, en primer lloc, establint unitats de registre que faciliten una primera aproximació a ala temàtica enregistrada a través de l'observació i de l'entrevista de cadascun dels 12 casos, i, en segon lloc, establint categories en el contingut de les unitats establertes, estructurant i classificant així la temàtica de les dades obtingudes; 5) s'elabora l'informe, és a dir, s'exposen quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició escrita definides en la proposta teòrica de referència, especificant aquest informe per als casos del grup A, per als casos del grup B, i sobretot oferint un informe específic per a la comparació entre els casos del grup A i els del grup B; i 6) es revisa el desenvolupament dels diferents moments de l'Estudi de Casos i es reanalitza amb rigurositat la informació exposada en els tres informes, per finalitzar definint les principals conclusions que es deriven de la realització d'aquesta segona fase de la recerca. En la tercera i última part o capítol V, primer es sintetitzen les principals aportacions i conclusions de cadascun dels quatre capítols anteriors, per finalitzar exposant les implicacions més significatives que aquesta tesi permet establir de cares a la pràctica de l'ensenyament/aprenentatge i la recerca educatives en l'àmbit de l'expressió escrita.

Influence of acid-etching and ceramic primers on the repair of a glass ceramic

The objective of this study was to evaluate the influence of different primers on the microtensile bond strength (μT BS) between a feldspathic ceramic and two composites. Forty blocks (6.0 × 6.0 × 5.0 mm 3) were prepared from Vita Mark II . After polishing, they were randomly divided into 10 groups according to the surface treatment: Group 1, hydrofluoric acid 10% (HF) + silane; Group 2, CoJet + silane; Group 3, HF + Metal/Zirconia Primer; Group 4, HF + Clearfil Primer; Group 5, HF + Alloy Primer; Group 6, HF + V-Primer; Group 7, Metal/Zirconia Primer; Group 8, Clearfil Primer; Group 9, Alloy Primer; Group 10, V-Primer. After each surface treatment, an adhesive was applied and one of two composite resins was incrementally built up. The sticks obtained from each block (bonded area: 1.0 mm2 ± 0.2 mm) were stored in distilled water at 37°C for 30 days and submitted to thermocycling (7,000 cycles; 5°C/55°C ± 1°C). The μT BS test was carried out using a universal testing machine (1.0 mm/min). Data were analyzed using ANOVA and a Tukey test (α = 0.05). The surface treatments significantly affected the results (P < 0.05); no difference was observed between the composites (P > 0.05). The bond strength means (MPa) were as follows: Group 1a = 29.6; Group 1b = 33.7; Group 2a = 28.9; Group 2b = 27.1; Group 3a = 13.8; Group 3b = 14.9; Group 4a = 18.6; Group 4b = 19.4; Group 5a = 15.3; Group 5b = 16.5; Group 6a = 11; Group 6b = 18; Groups 7a to 10b = 0. While the use of primers alone was not sufficient for adequate bond strengths to feldspathic ceramic, HF etching followed by any silane delivered higher bond strength.

Fragmentos de la vida y virtudes del V. Ilmo. y Rmo. Sr. Dr, Don Vasco de Quiroga, primer obispo de la Santa iglesia cathedral de Michoacán...

UANL

Vigésima segunda carta pastoral que el primer Obispo de León, Dr.y Maestro D. José María de Jesús Díez de Sóllano y Dávalos, dirigea su Ilmo. y V. Cabildo, a su seminario conciliar, y a los señores vicarios foraneos, curas propios, interinos, coadjutores y encargados, cleros y fieles de su diócesis, publicando la encíclica del Señor León XIII que comienza Aeterni Patris de 4 de agosto del presente año, sobre la filosofía del Dr. Santo Tomás Aquino.

UANL

Décima novena carta pastoral que el primer Obispo de León dirige al V. Clero y fieles de su Diócesis, publicando la primera encíclica de Ntro. Smo. Padre el Señor León XIII

UANL

Estrategia did?ctica para la ense?anza de los pares m?nimos /?/,/?/;/s/,/z/;/b/,/v/, en el idioma ingl?s para estudiantes de primer nivel de un instituto de ingl?s en la ciudad de Cali. [recurso electr?nico]

Este trabajo tiene como prop?sito estudiar la pronunciaci?n de tres pares m?nimos del ingl?s a trav?s de una estrategia did?ctica para que estudiantes entre los 17 y 30 a?os, de un nivel b?sico, puedan mejorar su desempe?o en dicha habilidad. Esta investigaci?n est? enmarcada en el campo de la investigaci?n descriptiva-experimental y resalta la importancia que tiene la pronunciaci?n en la ense?anza del ingl?s como lengua extranjera. A su vez, busca que los profesores de ingl?s como Lengua Extranjera tengan mayor conciencia del papel de la pronunciaci?n en la ense?anza y aprendizaje del ingl?s. En este trabajo se encontrar?n los resultados arrojados por la investigaci?n, las descripciones de las diferentes etapas del dise?o y la implementaci?n.

Can previous acid etching increase the bond strength of a self-etching primer adhesive to enamel?

Because a greater research effort has been directed to analyzing the adhesive effectiveness of self etch primers to dentin, the aim of this study was to evaluate, by microtensile testing, the bond strength to enamel of a composite resin combined with a conventional adhesive system or with a self-etching primer adhesive, used according to its original prescription or used with previous acid etching. Thirty bovine teeth were divided into 3 groups with 10 teeth each (n= 10). In one of the groups, a self-etching primer (Clearfil SE Bond - Kuraray) was applied in accordance with the manufacturer's instructions and, in the other, it was applied after previous acid etching. In the third group, a conventional adhesive system (Scotchbond Multipurpose Plus - 3M-ESPE) was applied in accordance with the manufacturer's instructions. The results obtained by analysis of variance revealed significant differences between the adhesive systems (F = 22.31). The self-etching primer (Clearfil SE Bond) presented lower enamel bond strength values than the conventional adhesive system (Scotchbond Multipurpose Plus) (m = 39.70 ± 7.07 MPa) both when used according to the original prescription (m = 27.81 ± 2.64 MPa) and with previous acid etching (m = 25.08 ± 4.92 MPa).

An oligonucleotide primer set for PCR amplification of the complete honey bee mitochondrial genome

Mitochondrial DNA markers have been widely used to address population and evolutionary questions in the honey bee Apis mellifera. Most of the polymorphic markers are restricted to few mitochondrial regions. Here we describe a set of 24 oligonucleotides that allow PCR amplification of the entire mitochondrial genome of the honey bee A. mellifera in 12 amplicons. These fragments have important applications for the study of mitochondrial genes in different subspecies of A. mellifera and as heterospecific probes to characterize mitochondrial genomes in other bee species.

Influence of the Additional Er:YAG Laser Conditioning Step on the Microleakage of Class V Restorations

The purpose of this study was to evaluate the influence of an additional Er:YAG laser conditioning step after laser cavity preparations, on the microleakage of class V composite restorations. Forty-eight bovine incisors were randomly divided into four groups: G1(control) cavities prepared with bur, G2- cavities prepared with laser (400 mJ/2 Hz), G3-cavities prepared and subsequently conditioned with Er:YAG laser (60 mJ/2 Hz); G4-idem for G3, but the laser conditioning was carried out without water-spray. All the cavities were restored using Clearfill SE Bond (R) and Z-250 (R) composite resin. The samples were thermal cycled for 700 cycles and then immersed in 50% silver nitrate solution. The sectioned restorations were exposed to a photoflood lamp to reveal silver nitrate penetration. The Kruskal-Walis one-way analyses of variance test and post hoc Wilcoxon pair-wise comparison were used to compare microleakage degrees. At the gingival margin G2 showed a lower microleakage mean than the control bur-prepared cavities (p = 0.0003). At occlusal margins there were no statistically significant differences between the groups (p = 0.28). It may be concluded that Er:YAG laser class V cavity preparations do not need to be followed by an additional laser conditioning step to result in levels of microleakage similar to or lower than those obtained after bur preparations. (C) 2008 Wiley Periodicals, Inc. J Biomed Mater Res Part B: Appl Biomater 87B: 538-543, 2008

Las Memorias del duque de Sully (o los avatares del primer proyecto de unión europea)

El presente artículo se consagra al análisis de la redacción, edición y difusión de las Memorias del duque de Sully. Con ese propósito, la prim-era sección refiere el contexto que rodea la preparación de la obra; la segunda presenta las características generales de la confederación y la tercera profundiza en las discrepancias de sus versiones; en la cuarta, quinta y la sexta se estudian la cronología y las etapas de la redacción, los cambios operados en los manuscritos y sus vías de difusión; la séptima examina el debate sobre la primacía histórica de las Memorias. El artículo pretende reconstruir las condiciones que determinan la elaboración y recepción del primer proyecto paneuropeo.

Servicio civil en Chile, análisis de los directivos de primer nivel jerárquico (2003-13)

Resumen Este artículo analiza los principales factores que condicionan la selección de un directivo público de primer nivel jerárquico en Chile con base en una perspectiva de corte sociológico y el uso del concepto especies de capital. El trabajo realiza un recorrido teórico y descriptivo sobre la modernización del Estado y la profesionalización de la gestión pública en Chile. Posteriormente con una muestra de 45 casos correspondientes a altos directivos nombrados durante el período 2003-13, se trabaja con modelos de regresión logística para determinar los factores que condicionan la selección de estos funcionarios. Se llega a la conclusión que el capital político no es un factor que favorece la selección del actor.

Análisis de productividad, calidad y costos en laboratorios del primer nivel: la biometría hemática

OBJETIVO: Conocer el grado de eficiencia con la que funcionan los laboratorios clínicos del primer nivel mediante una evaluación que integre: la productividad, la calidad y los costos. MÉTODOS: Se seleccionaron 10 laboratorios clínicos de un total de 52 existentes en la Ciudad de México; se utilizó el modelo de Donabedian en sus componentes de estructura, proceso y resultado utilizando la biometría hemática como rastreador. RESULTADOS: Los principales problemas fueron: inadecuada distribución del recurso humano calificado; malas condiciones del material de vidrio; inadecuado proceso analítico y baja productividad. Estos problemas se reflejaron en un incremento de un 200% en los costos unitarios respecto al costo ideal. Solamente son confiables los resultados de 50% de los laboratorios analizados. Veinte porciento de los laboratorios analizados son eficientes. CONCLUSIONES: La solución a los problemas encontrados requiere de estrategias integrales que comprometen a diferentes ámbitos, por lo que su solución se plantea difícil. Se recomienda analizar el costo-beneficio de crear un laboratorio central y dejar a los demás laboratorios como sitios para la toma de muestras exclusivamente.