198 resultados para Urbanització -- Rif (Marroc : Serralada)
Resumo:
Ressenya del llibre Urbanisation et urbanisme dans les montagnes rifaines (Maroc). L’obra tracta sobre la urbanització i l’urbanisme al Marroc, zona caracteritzada per la complexitat i les problemàtiques espacials, econòmiques, socials, mediambientals, legals, etc., que comporta l’explosió urbana que ha experimentat aquest país, especialment la segona meitat del segle XX
Resumo:
Ressenya del llibre Répertoire des Thèses universitaires réalisées sur les Montagnes Rifaines (Maroc) en Français, Espagnol, Anglais et Arabe. Obra de caràcter bibliogràfic que recopila 556 tesis doctorals i memòries de 3r cicle produïdes, entre altres, a Marroc, França, Espanya, Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Suïssa, Egipte, Algèria, Estats Units, etc., i referides a la zona nord del Marroc de les que 396 són en francès, 81 en àrab, 46 en castellà, 32 en anglès i 1 en català
Resumo:
The nucleotide sequence of cosmid B1790, carrying the Rif-Str regions of the Mycobacterium leprae chromosome, has been determined. Twelve open reading frames were identified in the 36716bp sequence, representing 40% of the coding capacity. Five ribosomal proteins, two elongation factors and the β and β'subunits of RNA polymerase have been characterized and two novel genes were found. One of these encodes a member of the so-called ABC family of ATP-binding proteins while the other appears to encode an enzyme involved in repairing genomic lesions caused by free radicals. This finding may well be significant as M. leprae, an intracellular pathogen, lives within macrophages.
Resumo:
Dissertação de mest., Cultura Árabe e Islâmica e o Mediterrâneo, Faculdade de Ciências Humanas e Sociais, Universidade do Algarve, 2007
Resumo:
Els autors s’endinsen en aquest article en l’estudi de les relacions entre geografia, orientalisme i colonialisme a Europa al tombant del segle passat, tot introduint la perspectiva de gènere i en el marc d'un interès més general per la història del pensament geogràfic contemporani. Ho fan a partir de l’anàlisi contextualitzada d'un text de l’època que fa referència al cas espanyol i a la seva aventura colonial africana. Es tracta del llibre El Marroc sensual i fanàtic (1936) d’Aurora Bertrana, una versió molt elaborada del discurs de la diferència i una bona il•lustració de la literatura de viatges de dones europees, força excepcional i atípica -això sí- en el context literari català i espanyol de l’època
Resumo:
Durante el curso escolar 2001-2002 la autora realizó una visita de estudios a Marruecos para intentar comprender mejor al colectivo de alumnos de su centro escolar procedente de Marruecos, su historia, sus costumbres, sus elementos culturales y educativos, para buscar puntos en común entre ambas culturas y para dar respuestas a las necesidades de todo el alumnado, atendiendo a la diversidad del aula.
Resumo:
Resumen de la revista en catalán
Resumo:
El programa tiene la finalidad de crear un proyecto de participación ciudadana dirigido a la infancia, buscando la implicación activa y efectiva de un colectivo escolar en el proceso de urbanización de un nuevo espacio verde para la ciudad, muy cercano a la escuela.
Resumo:
Resumen del documento en catalán
Resumo:
A group of teachers and students of the Geography Unit of the University of Girona conducted a field trip in a part of Northern Morocco, which once belonged to the Spanish Protectorate. The visit took place between 24th and 30th April 2000. Some teachers of the University of Tetouan accompanied the group and offered comprehensive geographical explanations of the area, including physical, social and economic aspects
Resumo:
La recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi que ha interrelacionat el procés d'integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d'assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d'educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l'escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l' educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s'ha desenvolupat des d' una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s 'ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d'un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d' una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l'escolarització dels infants i joves des de les concepcions d'educació i d'escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l' emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d'integració sociocultural en la societat d'arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s'ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d'integració en la societat d'avui, des d'una perspectiva habermasiana i el paper de l'educació i de l'escola des d'una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s'ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s'ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s'han ubicat sobre: l'educació en l'islam i en l'actual sistema d'ensenyament nacional. Posteriorment s'ha estudiat el context d'immigració a través d'aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l'alumnat d'origen marroquí a través d'un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s'exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l'espai de les comunitats marroquines d'Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d'integració sociocultural i escolar en el context d'assentament. La recerca també ha recollit l'opinió i l'experiència dels treballadors i famílies d'origen marroquí sobre l'escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l'escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d'integració sociocultural i escolar en el país d' assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d'integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l'islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d' integració dominant en la societat d'arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l'assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d'identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d'integració escolar que ha de tenir corn a referent que l'escola no pot integrar ni l'alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d'allò que succeeix al seu entorn i a l'alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l'alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d'aconseguir la integració de l'alumnat a l'aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d'afavorir la integració de l'alumnat fora de l'espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d' afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l'escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d'un nou model de participació en el qual l'escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l'escola i la família, amb l' objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d'ambdues institucions.
Resumo:
The human malaria parasite Plasmodium falciparum expresses erythrocyte-surface directed variant antigens which are important virulence factors Many are transcribed from multigene families and presumably their mode of expression is strictly controlled to guarantee immune evasion in the human host. In order to elucidate the dynamics of rif transcription and to investigate if rif switching is comparable to var switching we monitored rif variant gene expression in parasites with different cytoadhesive properties as well as after a number of reinvasions. We found identical transcripts in parasite lines with different adhesive phenotypes suggesting that rif genes do not have a critical role in determining the cytoadhesion specificity of infected erythrocytes. We show for the first time that rif genes may show a conserved mode of transcription, maintaining the previously dominant rif transcript in subsequent reinvasions, but also observed rapid switching at rates up to 45% per generation, much higher than for the var gene family. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
The regulation of variant gene expression in Plasmodium falciparum is still only partially understood. Regulation of var genes, the most studied gene family involved in antigenic variation, is orchestrated by a dynamic pattern of inherited chromatin states. Although recent evidence pointed to epigenetic regulation of transcribed and repressed rif loci, little is known about specific on/off associated histone modifications of individual rif genes. To investigate the chromatin marks for transcribed and repressed rif loci, we cultivated parasites and evaluated the transcriptional status of chosen rif targets by qRT-PCR and performed ChIP assays using H3K9ac and H3K9me3 antibodies. We then monitored changes in the epigenetic patterns in parasites after several reinvasions and also evaluated the "poised'' mark in trophozoites and schizonts of the same erythrocytic cycle by ChIP using H3K4me2 specific antibodies. Our results show that H3K9 is acetylated in transcribed rif loci and trimethylated or even unmodified in repressed rif loci. These transcriptional and epigenetic states are inherited after several reinvasions. The poised modification H3K4me2 showed a tendency to be more present in loci in trophozoites that upon progression to schizonts strongly transcribe the respective locus. However, this effect was not consistently observed for all monitored loci. While our data show important similarities to var transcription-associated chromatin modifications, the observed swiftly occurring modifications at rif loci and the absence of H3K9 modification point to a different dynamic of recruitment of chromatin modifying enzymes.