Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.

Use of fresh autogenous vaginal tunic in the experimental lamellar keratoplasty in dogs (Canis familiaris, LINNAEUS, 1758)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Use of fibrin glue derived from snake venom in testicular biopsy of rams

Sequelae due to testicular biopsy such as hemorrhage, adhesion and fibrosis may be limiting factors to the use of this surgical procedure. Fibrin glue (FG) derived from snake venom was used to minimize these sequelae, as well as to evaluate its healing property in tunica vaginalis and scrotal skin of rams. Applicability of fibrin glue derived from snake venom was tested in different tissues of other animals such as in sciatic nerve and colon of rats and skin of rabbits. In the present study, 30 healthy adult rams were used. They were divided into 3 groups of 10 animals each as follows: G1: fibrin glue group (application of fibrin glue on puncture sites and skin incisions after bilateral testicular biopsy with a Tru-Cut needle); G2: swab/nylon group (hemostasis by compression with a swab on puncture sites and skin suturing with nylon after biopsy) and G3: control group (the animals were not subjected either to biopsy or to surgery). On the 20th day after biopsy, the presence of adhesion strands between the sites of skin incision and testicle was evaluated by palpation Adhesion strands were found in three testicles (15%) in G1 and in two testicles (10%) in G2. One hundred days after biopsy, orchiectomy was carried out and the material collected was assessed for subcutaneous (SC) and/or tunica vaginalis adhesions. G3 did not present any abnormality. Groups G1 and G2 presented four testicles each (20%) with adhesion between the tunics at biopsy site. On the other hand, subcutaneous adhesions were found once (5%) in G1 and three times (15%) in G2. Fibrin glue showed to be of easy application, required short postoperative monitoring, presented fast and good-quality healing property and tended to reduce formation of subcutaneous adhesion.

Effects of low-intensity pulsed ultrasound on wound healing in corneas of dogs following keratoplasty

The effects of low-intensity pulsed ultrasound on wound healing were evaluated at the graft-cornea transition in dogs following lamellar keratoplasty using tunica vaginalis preserved in 98% glycerin. Twenty-one dogs were subdivided into three groups of seven animals. The first group (W/US) received daily treatment of low-intensity pulsed ultrasound (20 mW/cm 2) for 15 min for the first 10 days post surgery. The second group (N/US) was submitted to the same procedure but with the ultrasound apparatus turned off. The third group, the control (CO), underwent the surgical procedure only. The animals were clinically evaluated during the initial (1-15 days), intermediate (16-30 days) and late (31-120 days) postoperative period. The corneas were evaluated by light microscopy at 1, 3, 7, 15, 30, 60 and 120 days after surgery. Clinically, there were no differences which would promote an advantage to any of the treatments. Light microscopy, however, revealed more extensive vascularization and more advanced wound healing in the W/US group, as well as a tendency towards early graft incorporation. Based on the present results, low-intensity pulsed ultrasound shows advantages, especially in situations where trophic support is a mandatory condition, facilitating better graft incorporation and rapid recovery of stromal organization.

Estrutura e ultra-estrutura de membranas biológicas de ovinos da raça santa inês (Ovis aries, L., 1758) a fresco e conservadas em glicerina

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Microdissection testicular sperm extraction causes spermatogenic alterations in the contralateral testis

Testicular sperm extraction (TESE) associated with intracytoplasmic sperm injection has allowed many men presenting non-obstructive azoospermia to achieve fatherhood. Microdissection TESE (microTESE) was proposed as a method to improve sperm retrieval rates in these patients; however, there have been failures. Little is known about whether microTESE leads to spermatogenic alterations in the contralateral testis. We assessed histological outcomes of experimental microTESE in the contralateral testis of adult male rabbits. Nine adult male rabbits were divided into three groups: control (testicular biopsy to observe normal histological and morphometric values), sham (incision of the tunica vaginalis, and a contralateral testicular biopsy to observe histological and morphometric patterns, 45 days later), and study (left testicular microTESE, and a right testicular biopsy to observe histological and morphometric patterns, 45 days later). Sections were assessed by calculating Johnsen-like scores, and measuring total tubule diameter, lumen diameter and epithelial height. The results were compared using ANOVA and Bonferroni's statistical analysis. Morphometric evaluation of the seminiferous tubules did not demonstrate differences between the three groups. However, microTESE caused spermatogenic alterations, leading to maturation arrest in the contralateral testis.

Comparative genomic analysis links karyotypic evolution with genomic evolution in the Indian Muntjac (Muntiacus muntjak vaginalis)

The karyotype of Indian muntjacs (Muntiacus muntjak vaginalis) has been greatly shaped by chromosomal fusion, which leads to its lowest diploid number among the extant known mammals. We present, here, comparative results based on draft sequences of 37 bac

Localization of Sry gene on Y chromosome of Muntjac munticus vaginalis

The chromosomes 1, Y-1, Y-2 of Muntjac munticus vaginalis were isolated by fluorescence activated chromosome sorting and amplified by degenerate oligonucleotide primed-polymerase chain reaction ( DOP-PCR). A primer pair within human Sry HMG box was design

Actividad biológica de factores difusibles de probióticos (fdp) sobre Giardia Lamblia y Trichomonas vaginalis bajo condiciones axénicas in vitro.

Tesis (Maestría en Ciencias con Acentuación en Microbiología) UANL, 2011.

Comparación de la actividad hemolítica y fosfolipásica A2 de Trichomonas vaginalis cultivada en presencia y ausencia de vitaminas 107 diamond.

Tesis (Maestría en Ciencias con acentuación en Microbiología) UANL, 2014.

Aislamiento y caracterización parcial de una Fosfolipasa A2 de Trichomonas vaginalis.

Tesis (Doctorado en Ciencias con Especialidad en Microbiología) UANL, 2012.

Efecto de los extractos de syzygium aromaticum sobre el crecimiento de entamoeba histolytica, giardia lamblia y trichonomas vaginalis.

Tesis (Doctor en Ciencias con acentuación en Química de Productos Naturales) UANL, 2014.

Bioprospecção química da esponja callyspongia vaginalis (Callyspongiidae)

Recently, marine organisms have attracted attention because of the complexity and potent biological activity from your secondary metabolites. Our planet has 80% it surface covered by oceans and seas, therefore, housing a wide number of different forms of life, among them, the sponges. These sessile and filtrating animals, according to numerous researches, come showing like true chemistry factories. The substances from these animals, sometimes show as news targets to therapeutics agents, and some countries has already use them for treatment of some diseases. Further of the secondary metabolites, the polysaccharides of marine origin also have been target of studies, because the presence of the sulfates groups in its molecules. Polysaccharides with differents biological activities have been related in a large number of researches. Actually, many studies show the sponges as source of promising medicine. These studies inspire new researches, because the few number of sponges species studied until now. Because of that, the present work shows the chemistry prospection of the sponge Callyspongia vaginalis. Chromatographic methods in silica gel allowed the isolations of two secondary metabolites: the known β- sitosterol and a ceramide, no reported in the genus Callyspongia, previously. The analysis of the their lipid extracts show different kinds of fatty acids with a variety of chain length (saponifiable fraction), and others metabolites like Lupenone and stigmasterol, also unprecedented in the genus. The Polysaccharide characterization and the elucidation of the secondary metabolites acquired through of chromatography analysis (CC, molecular exclusion) and spectrometric (NMR 1H and 13C, mass, IR), respectively and comparison with literature data