Heterogeneity across immigrants in the Spanish labour

The purpose of this paper is to analyze the diferences that immigrants have in the Spanish labour market. Immigrants in Spain come from a diversity of continents (Africa, South America, Eastern Europe, Asia, etc.), and there are substantial diferences in characteristics not only among continents but also among countries in each continent. Using a quantile regression method of decomposition we estimate these diferences that are reflected in the labour market and in particular are mirrored in the wage, so some immigrants are more discriminated or segregated that others because they have less advantage. For example Argentineans and Peruvians have the same origin and culture but we can find diferences in the wage that they receive in the Spanish labor market, or for example Moroccans have a advantage with respect to the Rest of Africans, due to the geographical proximity to Spain. So when we study the pay gap and the gender pay gap we need to take into consideration the origin of immigrants. We also want to study how the integration of immigrants evolved across years, whether the wage gap that we find in the first episode of work between immigrants and natives disappears or continues to be present in the Spain labour market.

Crisis económica, empleo e inmigración : informe del estudio “Inmigración, Empleo y Cohesión Social”

El análisis se centra por tanto en el impacto de la crisis económica tanto en el fenómeno migratorio (flujos de entrada) como en el mercado de trabajo y en modo particular en los posibles efectos asimétricos que la recesión tiene en las condiciones y trayectorias laborales de trabajadores inmigrantes y autóctonos. A modo de contextualización, el informe comienza con una breve exploración de los cambios en los Crisis Económica, Empleo e Inmigración flujos migratorios como consecuencia del cambio de ciclo que se produce desde mediados de 2007, . A continuación se ofrece una visión general de la evolución del empleo y el paro en España en los últimos años con especial énfasis en los efectos que la reciente crisis ha podido tener. Se presta particular atención a los cambios en la composición del grupo de desempleados, tanto a nivel estatal como regional. Asimismo, se compara el impacto sobre el mercado de trabajo de la crisis económica de inicios de los 90 con la actual. Otro aspecto que ha sido tratado es el de las posibles trayectorias de los trabajadores inmigrantes y autónomos, con especial énfasis en los flujos desde el estado de empleado a desempleado o inactivo. Asimismo, se exploran las características de los perceptores de prestaciones de desempleo usando datos tanto del registro de los servicios públicos de empleo como, en menor medida, de la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL). Finalmente, en la cuarta sección comparamos la evolución reciente del mercado de trabajo en España con la de otros países europeos de su entorno. Ya que uno de los objetivos prioritarios del estudio es la comparación entre población autóctona e inmigrante, intentamos proveer una visión general de lo ocurrido en otros países en este sentido. Debido a la falta de datos comparables, ésta parte del informe se limita a apuntar algunas tendencias generales basadas en datos sobre la situación socio-laboral de los inmigrantes en diversos países.

Movilidad ocupacional de los inmigrantes en una economía de bajas cualificaciones. El caso de España

Esta investigación analiza la movilidad ocupacional de los inmigrantes entre sus países de origen y España, así como sus principales determinantes. La misma se basa en los microdatos de la Encuesta Nacional de Inmigrantes y el uso de una escala de estatus ocupacional de carácter internacional (ISEI). La evidencia muestra que, por lo general, los inmigrantes sufren una fuerte degradación ocupacional en España con respecto a sus países de origen. Ésta se explica en buena medida por la intensa degradación que suelen experimentar al incorporarse al mercado de trabajo español, puesto que la mejora ocupacional asociada a su estancia en nuestro país es limitada. La degradación ocupacional al llegar es mayor para las mujeres, los inmigrantes de mayor nivel educativo y los procedentes de países en desarrollo. La recuperación posterior confirma la hipótesis de una movilidad ocupacional en forma de U profunda para los dos últimos colectivos, mientras que las mujeres padecen mayores dificultades para progresar ocupacionalmente. Residir en España, convalidar estudios extranjeros, aprender castellano y regularizar la situación documental mejoran el estatus ocupacional, pero, excepto en el último caso, de forma lenta. Acceder al primer empleo en España a través de redes informales tiene un efecto negativo sobre el logro ocupacional. Por último, mayor tiempo buscando empleo y una búsqueda de trabajo que incluya la movilidad geográfica se traducen en una mejora ocupacional mayor, mientras que el desempleo tiene un efecto negativo.

Work, risk and health: differences between immigrants and natives in Spain

We analyze the impact of working and contractual conditions, particularly exposure to job risks, on the probability of acquiring a disability. We postulate a model in which this impact is mediated by the choice of occupation, with a level of risk associated to it. We assume this choice is endogenous, and that it depends on preferences and opportunities in the labour market, both of which may differ between immigrants and natives. To test this hypothesis we use data from the Continuous Sample of Working Lives of the Spanish SS system. It contains individual, job and firm information of over a million workers, including a representative sample of immigrants. We find that risk exposure increases the probability of permanent disability by 5.3%; temporary employment also influences health. Migrant status -with differences among regions of origin- significantly affects both disability and the probability of being employed in a risky occupation. Most groups of immigrants work in riskier jobs, but have lower probability of becoming disabled. Nevertheless, our theoretical hypothesis that disability and risk are jointly determined is not valid for immigrants: i.e. for them working conditions is not a matter of choice in terms of health.

La producción científica sobre comportamientos demográficos diferenciales de la población extranjera en España (1986-2006)

L’objectiu d’aquest treball és l’anàlisi de la producció científica sobre els comportaments demogràfics diferencials de la població estrangera a Espanya durant el període 1986-2006. Per aquest motiu, s’ha realitzat una exploració bibliogràfica sobre migracions internacionals en general amb més de 1.800 referències; analitzant de forma exhaustiva la producció dedicada a l’estudi de les dinàmiques demogràfiques dels estrangers (natalitat i fecunditat, nupcialitat, mortalitat i migracions internes). Així mateix s’ha realitzat un recorregut per l’evolució recent dels tres factors que es consideren que incideixen en la producció científica: l’activitat legislativa, les mesures institucionals i la producció estadística.

Análisis del comercio étnico en Ciutat Vella

Aquest treball tracta sobre els negocis ètnics al districte de Ciutat Vella de Barcelona i la seva contribució al miracle regional. L'assumpte ha guanyat rellevància en els últims 20 anys, a jutjar pel nombre d'immigrants a Ciutat Vella. L'estudi del nexe entre etnicitat i esperit empresarial a Ciutat Vella, ha llançat una llum tremenda sobre les dimensions culturals de les iniciatives empresarials, inclòs el paper que té la pròpia identitat ètnica en la recerca i explotació d'oportunitats empresarials, i el paper de les comunitats ètniques en la prestació de suport financer, laboral i altres estratègies, en el context del seu propi entorn, així com en les seves relacions amb els clients que estan fora de la seva pròpia comunitat.

Do Legal Immigrants and Natives Compete in the Labour Market? Evidence from Catalonia

The precondition for labour-market competition between immigrants and natives is that both are willing to accept jobs that do not differ in quality. To test this hypothesis, in this paper we compare the working conditions between immigrants and natives in Catalonia. Comparing immigrants’ working conditions in relation to their native counterparts is not only a useful analysis for studying the extent to which immigrants and low-skilled native workers are direct competitors in the labour market, but also allows us to contribute to the literature on this issue by moving away from the conventional approach used in previous studies. Our results indicate that: i) natives and immigrants display a different taste for job (dis)amenities; ii) Catalan-born workers might be in direct competition with EU15 immigrants, while non-Catalan Spanish workers might be competing with Latin American immigrants, and; iii) African-born immigrants are the group in the Catalan workforce that by far face the worst working conditions.

Determinants sociodemogràfics, incentius i rendiments econòmics de l'aprenentage de l'idioma Català per part de la població immigrant a Catalunya

En aquest projecte s’han estudiat diferents aspectes relacionats amb l’aprenentatge del català per part de la població immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomàtiques dels immigrants es una altra forma de capital humà, que no només facilita la seva integració social, sinó que també incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi s’ha enfocat l’aprenentatge de l’idioma català per part de la població immigrant com una inversió de la qual es deriven costos i beneficis. Una qüestió rellevant és quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castellà, bé per que és la seva llengua materna o per que l’han après amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara més interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell fluït del castellà, i encara més els que arriben a Catalunya sense conèixer cap de les dues llegües oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econòmics i demogràfics del nivell de coneixement del català entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, és clau determinar el rol que juguen variables com el grau d’exposició, eficiència i els incentius econòmics, com per exemple les conseqüències laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, també es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentració d’immigrants d’un mateix país exerceix un efecte depressor en l’aprenentatge del català per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hipòtesi de si el coneixement del català per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, també analitzarem si aquest coneixement del català implícita tenir accés a millors oportunitats de treball. La confirmació d’aquestes hipòtesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econòmic per invertir en l’aprenentatge del català.     

Temporary and circular labour migration : reassessing established public policies

Today, Temporary Labour Migration is a fundamental course of action promoted by relevant economic and political agents, such as EC, the GCIM, or the OECD. Based on a specific empirical case study of Temporary and Circular Labour Migration in the Catalonian agrarian sector, which has been distinguished as a particularly successful formula, we identify a new area of interest: the emergence of a new empirical migrant category, the Circular Labour Migrant, which remains theoretically unnamed and lacks public recognition. We argue that, until now, there have been two historical phases regarding temporary labour migration: one of total deregulation and another of partial regulation, led by private actors with support from public institutions, and featuring circularity. IN a developed Welfare State context, it would be normatively pertinent to except a step towards a third phase, one involving the institutionalization of this new mobility category through the elaboration of a public policy.

Els Negocis ètnics : el nou petit comerç de la BCN cosmopolita?

T’has parat mai a pensar com és de rica la nostra ciutat culturalment parlant i com és de significativa la varietat de negocis que en ella hi ha?En els darrers anys molts d’aquest negocis han estat establerts per immigrants.L’estudi que us presentem a continuació és un anàlisi d’aquesta recent tipologia de comerç i de l’impacte que està tenint en la Barcelona actual.

¿Trabajadores inmigrantes y acción colectiva: una panorámica sobre las relaciones entre inmigración internacional y sindicalismo en Europa?

Las organizaciones sindicales han mantenido, a lo largo del tiempo, una doble posición en relación a los fenómenos migratorios. Por un lado, han reclamado la igualdad de derechos sociales y económicos entre trabajadores inmigrantes y autóctonos como estrategia para oponerse a las intenciones de la patronal y la concurrencia entre trabajadores. Por otro lado, desde una posición defensiva, han tendido a exigir un control estatal restrictivo de la inmigración, manifestando un pragmatismo y una fuerte tendencia hacia la ideología del proteccionismo nacional sobre el mercado de trabajo. En este artículo queremos poner en perspectiva las relaciones entre trabajo inmigrante y sindicalismo, en particular tomando como ejemplo algunos de los países europeos en los que, en tanto que «importadores de mano de obra», la cuestión de la inmigración ha tenido una mayor incidencia a lo largo del siglo XX. En la última parte del texto se insiste en que las relaciones del sindicalismo con el trabajo inmigrante no pueden analizarse separadamente del proceso de reformulación de las formas de representación del trabajo y la cultura obrera.