Tourism and urban transport: holding demand pressure under supply constraints

Scholars and local planners are increasingly interested in tourism contribution to economic and social development. To this regard, several European cities lead the world rankings on tourist arrivals, and their governments have promoted tourism activity. Mobility is an essential service for tourists visiting large cities, since it is a crucial factor for their comfort. In addition, it facilitates the spread of benefits across the city. The aim of this study is to determine whether city planners respond to this additional urban transport demand pressure by extending supply services. We use an international database of European cities. Our results confirm that tourism intensity is a demand enhancing factor on urban transport. Contrarily, cities do not seem to address this pressure by increasing service supply. This suggests that tourism exerts a positive externality on public transport since it provides additional funding for these services, but it imposes as well external costs on resident users because of congestion given supply constraints.

Factors explaining urban transport systems in large European cities: A cross-sectional approach

The paper analyses the link between human capital and regional economic growth in the European Union. Using different indicat The importance of effective and efficient mobility in large cities is becoming essential for planners and citizens due to its impact in terms of social, economic and geographic development. The aim of this research is to determine factors explaining urban transport systems by estimating aggregate supply and demand equations for 45 large European cities. Supply and Demand equations are separately and jointly determined using OLS and SUR estimation models. On one hand, our findings suggest the importance of economic variables on the supply of public transport. On the other, we highlight the role of those factors influencing the generalized cost of transport as main drivers of demand for public transit. Additionally, regional variables are introduced to capture institutional heterogeneity in this service, and we find that regional patterns are powerful explanatory determinants of urban transportation systems in Europe.

Pla director de la bicicleta de Santa Perpètua de Mogoda

El Pla Director de la Bicicleta de Santa Perpètua pretén, no tan sols oferir unes condicions òptimes per a l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport al municipi, sinó promocionar el seu paper com a element revitalitzador de la vida als carrers de la població.

Los Sistemas de bicicletas públicas urbanas

El objetivo es analizar algunas de las características, ventajas y problemas de los sistemas de bicicletas públicas urbanas. Se presta especial atención a los modelos de 3ª generación y concretamente al caso del Bicing de Barcelona, poniendo de manifiesto dos costes relevantes que no están recogidos en el contrato de concesión: el coste de oportunidad del suelo o espacio ocupado y las externalidades asociadas a los vehículos de redistribución y mantenimiento. A su vez se plantean alternativas de inversión que pueden generar un impacto similar en el cambio modal de los desplazamientos a favor de la bicicleta.

Ecomobilitat a Sitges: anàlisi de la situació actual i propostes de millora

La mobilitat urbana és una de les temàtiques més importants a les ciutats ja que convergeixen diversos aspectes a nivell social i ambiental. El present article es centra en el sistema de mobilitat de la ciutat de Sitges tot avaluant l’estat de la xarxa viària, el parc de vehicles, els sistemes de transport i els serveis bàsics actuals. En l’anàlisi socioambiental de les variables d’aquest àmbit, s’han detectat una sèrie de problemes com ara una distribució no equitativa dels serveis bàsics, desigualtat en la distribució de carrers vianalitzats i carrils bici i manca d’homogeneïtat en la distribució de pàrquings. Els resultats obtinguts permeten proposar una sèrie de millores en busca d’una mobilitat més sostenible. Millorar les parades de bus que no tenen sistema de marquesina per a protegir-les del fred i el sol, augmentar potencialment el carril bici desplegant-lo per carrers que no en tenen, desenvolupar campanyes per a fomentar l’ús de la bici i augmentar la presència de carrers d’exclusiu ús per a vianants.

La movilidad laboral diaria: contrastes territoriales en el Eje Atlántico Gallego

Los procesos de aglomeración de la población y de las actividades en los nodos urbanos generan una serie de fuerzas centrífugas y centrípetas que, cada vez con más fuerza, ayudan a explicar gran parte de las actuales configuraciones territoriales. En las ciudades y sus inmediatas áreas de influencia surgen puestos de trabajo que atraen importantes movimientos de trabajadores desde unos focos a otros, dibujando estructuras territoriales de carácter axial por donde fluye un importante número de desplazamientos. Se presenta el caso de las dos provincias atlánticas gallegas, por ser un territorio que, a otras escalas de conjunto, muestra un mayor dinamismo.

La integración del ferrocarril de alta velocidad en el medio urbano. El caso de Segovia-Guiomar

La llegada del tren de alta velocidad genera oportunidades de dinamización que deben de ser ante todo concretadas a escala local. Los lugares suelen reaccionar desplegando medidas de planificación y gestión para garantizar la mejor integración de la nueva infraestructura, procurar su coherencia con el modelo territorial y el mejor aprovechamiento de la accesibilidad que genera el nuevo tren. En este artículo se estudian las medidas desarrolladas en Segovia a raíz de la implantación del tren de alta velocidad con una estación localizada en la periferia, por lo que tuvieron que desplegarse un buen número de acciones de planificación territorial y gestión de la movilidad. A través del planeamiento municipal se trata de integrar la estación y su entorno al conjunto urbano, con el desarrollo de suelo urbanizable y nueva infraestructura viaria. La gestión de la movilidad pasa inicialmente por la articulación de la estación con el centro urbano a través de servicios de autobuses coordinados con los horarios de los trenes.

Shaping urban traffic patterns through congestion charging : What factors drive success or failure?

Congestion costs are emerging as one of the most important challenges faced by metropolitan planners and transport authorities in first world economies. In US these costs were as high as 78 million dollars in 2005 and are growing due to fast increases in travel delays. In order to solve the current and severe levels of congestion the US department of transportation have recently started a program to initiate congestion pricing in five metropolitan areas. In this context it is important to determine those factors helping its implementation and success, but also the problems or difficulties associated with charging projects. In this article we analyze worldwide experiences with urban road charging in order to extract interesting and helpful lessons for policy makers engaged in congestion pricing projects and for those interested in the introduction of traffic management tools to regulate the entrance to big cities.

Tren d’alta velocitat i desenvolupament local urbà. Aportacions a una nova base teòrica

Una de les finalitats principals del tren d’alta velocitat és la d’aportar desenvolupament local en aquelles ciutats i territoris on se’n construeixi una estació. Per aquesta raó, calen reflexions teòriques que ajudin els agents i les institucions a planificar correctament l’arribada de la nova gran infraestructura de transport, especialment en els aspectes relacionats amb la capacitat d’organització dels actors territorials. La teoria reticular pot ser una base teòrica útil per evitar concepcions deterministes de la relació entre infraestructura i territori, per explicar com es produeix el procés de desenvolupament local i per demostrar la importància dels agents territorials en aquest procés

Entitat Metropolitana del Transport. Centre Operatiu d'Autobusos del Prat

El projecte contempla la resolució d’un Centre Operatiu d’Autobusos Metropolitans amb un programa que ha de donar cabuda a un mínim de 300 places d’aparcament de diferents mesures, tallers de manteniment, túnels de neteja, sortidors de repostatge, vestuaris, administració, oficines i serveis generals. L’emplaçament se situa en el barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, en un solar que esdevé la façana d’aquesta població a l’entrada a Barcelona des de l’aeroport. L’entorn el conformen els espais de protecció de les pistes que es perllonguen fins a tocar el Parc Natural del Delta del Llobregat, una zona humida protegida d’àmbit europeu. Al mateix temps, els requeriments del concurs sol•liciten mantenir un 50% de la superfície del solar com a parc urbà. Això comporta abordar la resolució d’un edifici extens, però de 3 alçades i mitja, per tal de poder encabir tot el programa. Tot i així, la proposta integra el gran volum de l’edificació en harmonia compositiva i cromàtica amb el canyissar i manté l’alçària en una cota similar a la dels edificis de l’entorn. L’àrea verda es concentra en la part de la parcel•la que té continuïtat directe amb el pati del nou Esplai del barri, per tal de optimitzar-ne l’ús. Al mateix temps, les àrees de circulació, neteja i manteniment dels autobusos se situen a la part posterior del solar, per fer-les compatibles amb la resta de requeriments funcionals i perquè la volumetria principal doni front a les vies d’entrada a l’àrea metropolitana. La cotxera està continguda en un únic volum lleugerament soterrat, per limitar l’alçària total. La construcció principal, de 120 x 55 x 14,5 metres, es troba configurada per una estructura regular que respecta les mesures i moviments dels autobusos, i per una pell consistent en una gelosia oberta en tres cares, i tancada en l’alçat nord. Aquest tancament es realitza amb prismes verticals de colors similars a la vegetació del entorn, separats harmònicament per tal de dissoldre lleument els contorns del volum. Com a contrapunt a la gran peça principal, es proposa un petit edifici vidriat que indica l’entrada a les oficines i conté les activitats administratives.Les àrees de funcionament es resumeixen en les següents:1. La circulació dels autobusos: el conjunt disposa de tres vies simultànies, una d’accés i dues de sortida, situades en línia amb dos punts de repostatge, aspiració interior i traspàs de dades i recaptacions, aptes per a ser utilitzades per tres vehicles alhora. També es disposen tres túnels de rentat previs a l’entrada a l’interior de la cotxera, amb pas per a tres carrils en by-pass. Es preveu una quarta via especial d’accés i sortida directes al taller, per situacions extraordinàries.2. La circulació dels vehicles de personal: tenen un accés i un recorregut independent al dels autobusos, amb control informatitzat. 3. La entrada peatonal de visites o personal: l’edifici disposa també d’una entrada peatonal que es produeix des de la porta principal, situada en el front del edifici administratiu.4. El edifici principal: consta de diferents nivells. El Nivell 0, a cota –1,3 m. es troba ocupat per la zona d’aparcament de vehicles privats (98 uts), l’aparcament de minibusos (20 uts), el taller d’autobusos (23 uts standard amb ITV, 2 uts articulats, 1 ut pintura articulat, 2 uts reparcions sostres), i l’àrea d’explotació i de dependències per conductors (vestidors, àrea de descans, cafeteria i espais habitables).El Nivell 1, a cota 2,4 m. està ocupat per l’aparcament de 47 autobusos de 13 m. de llarg i per 20 autobusos de 15 m.El Nivell 2, a cota 4,8 m. l’ocupen 22 places d’autobusos de 15 m., 6 places d’articulats i 37 de 13 m.El Nivell 3, a cota 7,2 m. és idèntic al Nivell 1.El Nivell 4, és idèntic al Nivell 2 i permet que la rampa continuï fins a un Nivell 5 de coberta, que excepcionalment pot convertir-se en aparcament descobert de 67 autobusos de més.La proposta contempla amb fermesa criteris de Sostenibilitat. Aquests es centren en primer lloc en la sobrietat del projecte que garanteix una organització clara en quan a circulacions i rendiment del espai i que, per tant, no malbarata més recursos dels necessaris. En segon lloc, s’aprofiten al màxim la llum i la ventilació naturals i, al mateix temps, es genera la pròpia energia per millorar la eficiència. També es resol el re-processament dels residus generats pel complex, es re-aprofiten les aigües utilitzades en els vestuaris i oficines pel rentat dels vehicles, i s’emmagatzemen les aigües pluvials per tal de complementar la generació d’energia i per escalfar amb el sol aigua calenta de neteja. En tercer lloc, es té especial cura en l’impacte ambiental del edifici, procurant adequar-lo a l’estructura urbana tant en alineacions com el alçària. També s’evita la contaminació acústica apantallant el so intern per tal de no enviar-lo a les àrees habitades, s’endrecen els accessos dels autobusos des de la rotonda de la via pública per alterar el mínim el trànsit dels veïns, i es concentra l’àrea verda en la zona on es té més contacte amb l’activitat veïnal comunitària: l’Esplai del barri.

Tren d’alta velocitat i desenvolupament local urbà. Aportacions a una nova base teòrica

Una de les finalitats principals del tren d’alta velocitat és la d’aportar desenvolupament local en aquelles ciutats i territoris on se’n construeixi una estació. Per aquesta raó, calen reflexions teòriques que ajudin els agents i les institucions a planificar correctament l’arribada de la nova gran infraestructura de transport, especialment en els aspectes relacionats amb la capacitat d’organització dels actors territorials. La teoria reticular pot ser una base teòrica útil per evitar concepcions deterministes de la relació entre infraestructura i territori, per explicar com es produeix el procés de desenvolupament local i per demostrar la importància dels agents territorials en aquest procés

Les grans infrastructures de transport i el desenvolupament de la ciutat mitjana. El Tren d'Alta Velocitat a les ciutats de Lleida, Avinyó i Novara

L'objectiu central de la tesi és estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantació d'una gran infrastructura com el Tren d'Alta Velocitat (TAV). Es parteix de la hipòtesi que el desenvolupament local urbà a partir del TAV depèn de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part teòrica i segona de més aplicada. Diversos autors han arribat a la conclusió que la relació tradicional que s'ha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix d'uns paradigmes deterministes, que s'exemplifiquen amb una relació de "causa-efecte". Per aquest motiu, s'han criticat els estudis sobre els efectes socioeconòmics de les infrastructures de transport, així com el mateix concepte d'"efecte". Aquesta crítica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusió que el desenvolupament econòmic no és un fet automàtic i que no es poden predir les conseqüències a mig i llarg termini del TAV. El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat -i el territori- és un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexió amb la xarxa local d'actors i territorialització en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la dinàmica de governance dels actors és primordial, i es divideix en la gestió interna de la xarxa local (projecte local) i la gestió multinivell de les administracions. En base als referents teòrics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de l'arc mediterrani europeu, Lleida, Avinyó i Novara, situades respectivament a Espanya, França i Itàlia. La metodologia preveu l'estudi d'aspectes tècnics de la ciutat com els de transport (Posició territorial de la ciutat a partir del TAV, Característiques de l'estació TAV), urbanístics (Model urbanístic a escala municipal/urbana, Model urbanístic a escala de l'estació) i econòmics (Diferents projectes econòmics de la ciutat relacionats amb el TAV). També preveu l'estudi d'aspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperació en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creació d'un projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva dinàmica, Àmbit territorial dels projectes). Finalment s'efectua una avaluació del procés i dels resultats del desenvolupament local. Com a conclusió es demostra que el procés de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport depèn, en bon part, de la capacitat de governance. Depèn, per un cantó, de la capacitat dels agents locals d'elaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estratègies d'aprofitament i, de l'altre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperació per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar l'arribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les característiques d'eficàcia, sostenibilitat, productivitat i equitat.

Improvement Of The Physical Performance Is Associated With Activation Of No/pgc-1α/mttfa Signaling Pathway And Increased Protein Expressions Of Electron Transport Chain In Gastrocnemius Muscle From Rats Supplemented With L-arginine.

To examine the influence of l-arginine supplementation in combination with physical training on mitochondrial biomarkers from gastrocnemius muscle and its relationship with physical performance. Male Wistar rats were divided into four groups: control sedentary (SD), sedentary supplemented with l-arginine (SDLA), trained (TR) and trained supplemented with l-arginine (TRLA). Supplementation of l-arginine was administered by gavage (62.5mg/ml/day/rat). Physical training consisted of 60min/day, 5days/week, 0% grade, speed of 1.2km/h. The study lasted 8weeks. Skeletal muscle mitochondrial enriched fraction as well as cytoplasmic fractions were obtained for Western blotting and biochemical analyses. Protein expressions of transcriptor coactivator (PGC-1α), transcriptor factors (mtTFA), ATP synthase subunit c, cytochrome oxidase (COXIV), constitutive nitric oxide synthases (eNOS and nNOS), Cu/Zn-superoxide dismutase (SOD) and manganese-SOD (Mn-SOD) were evaluated. We also assessed in plasma: lipid profile, glycemia and malondialdehyde (MDA) levels. The nitrite/nitrate (NOx(-)) levels were measured in both plasma and cytosol fraction of the gastrocnemius muscle. 8-week l-arginine supplementation associated with physical training was effective in promoting greater tolerance to exercise that was accompanied by up-regulation of the protein expressions of mtTFA, PGC-1α, ATP synthase subunit c, COXIV, Cu/Zn-SOD and Mn-SOD. The upstream pathway was associated with improvement of NO bioavailability, but not in NO production since no changes in nNOS or eNOS protein expressions were observed. This combination would be an alternative approach for preventing cardiometabolic diseases given that in overt diseases a profound impairment in the physical performance of the patients is observed.

Characterisation Of The Membrane Transport Of Pilocarpine In Cell Suspension Cultures Of Pilocarpus Microphyllus.

Pilocarpine is an alkaloid obtained from the leaves of Pilocarpus genus, with important pharmaceutical applications. Previous reports have investigated the production of pilocarpine by Pilocarpus microphyllus cell cultures and tried to establish the alkaloid biosynthetic route. However, the site of pilocarpine accumulation inside of the cell and its exchange to the medium culture is still unknown. Therefore, the aim of this study was to determine the intracellular accumulation of pilocarpine and characterise its transport across membranes in cell suspension cultures of P. microphyllus. Histochemical analysis and toxicity assays indicated that pilocarpine is most likely stored in the vacuoles probably to avoid cell toxicity. Assays with exogenous pilocarpine supplementation to the culture medium showed that the alkaloid is promptly uptaken but it is rapidly metabolised. Treatment with specific ABC protein transporter inhibitors and substances that disturb the activity of secondary active transporters suppressed pilocarpine uptake and release suggesting that both proteins may participate in the traffic of pilocarpine to inside and outside of the cells. As bafilomicin A1, a specific V-type ATPase inhibitor, had little effect and NH4Cl (induces membrane proton gradient dissipation) had moderate effect, while cyclosporin A and nifedipine (ABC proteins inhibitors) strongly inhibited the transport of pilocarpine, it is believed that ABC proteins play a major role in the alkaloid transport across membranes but it is not the exclusive one. Kinetic studies supported these results.