Análisis del comercio étnico en Ciutat Vella

Aquest treball tracta sobre els negocis ètnics al districte de Ciutat Vella de Barcelona i la seva contribució al miracle regional. L'assumpte ha guanyat rellevància en els últims 20 anys, a jutjar pel nombre d'immigrants a Ciutat Vella. L'estudi del nexe entre etnicitat i esperit empresarial a Ciutat Vella, ha llançat una llum tremenda sobre les dimensions culturals de les iniciatives empresarials, inclòs el paper que té la pròpia identitat ètnica en la recerca i explotació d'oportunitats empresarials, i el paper de les comunitats ètniques en la prestació de suport financer, laboral i altres estratègies, en el context del seu propi entorn, així com en les seves relacions amb els clients que estan fora de la seva pròpia comunitat.

Incivisme a ciutat vella

La conducta cívica el que fa és mostrar el nostre respecte a les normes socials, ètiques i legals que consensuem i convenim com a societat envers el nostre comportament a la via pública i el nostre compromís en el procés de participació quotidià com a ciutadans en la construcció del benestar comú. Per tant, podem pensar que una manca de civisme el que ens està indicant d’entrada, és que hi ha una manca de respecte a les normes i de compromís ciutadà, i, donat el tema que ens ocupa, una manca de respecte envers allò que és públic ja sigui l’espai amb el seu mobiliari i disseny urbanístic, ja siguin la resta de ciutadans i ciutadanes que omplen de vida aquest espai públic i de convivència.

Pot modificar un canvi urbanístic l'economia d'un barri? : El cas de Ciutat Vella i el cluster cultural

Tots hem sentit a parlar del canvi del Raval en aquests últims anys. Actualment la majoria del jovent no només hi estudia sinó que hi passa la major part del seu tempsd’oci, en bars, restaurants, museus, galeries d’art, comerços...Nosaltres ens hem preguntat: Per què el Raval ha canviat tant? S’han fet molts treballs, molts estudis, s’han intentat trobar les diverses causes que han produït aquest fenòmen.Més específicament ens hem preguntat: Pot ser que degut a la construcció del cluster cultural format pel MACBA i el CCCB, entre d’altres, s’hagi produït aquest canvi?Així doncs, en aquest treball intentarem contestar ambdues preguntes. Intentarem ser precisos, concisos, breus i clars; esperem que us resulti interessant.

Rockfall travel distance analysis by using empirical models (Solà d'Andorra la Vella, Central Pyrenees)

The prediction of rockfall travel distance below a rock cliff is an indispensable activity in rockfall susceptibility, hazard and risk assessment. Although the size of the detached rock mass may differ considerably at each specific rock cliff, small rockfall (<100 m3) is the most frequent process. Empirical models may provide us with suitable information for predicting the travel distance of small rockfalls over an extensive area at a medium scale (1:100 000¿1:25 000). "Solà d'Andorra la Vella" is a rocky slope located close to the town of Andorra la Vella, where the government has been documenting rockfalls since 1999. This documentation consists in mapping the release point and the individual fallen blocks immediately after the event. The documentation of historical rockfalls by morphological analysis, eye-witness accounts and historical images serve to increase available information. In total, data from twenty small rockfalls have been gathered which reveal an amount of a hundred individual fallen rock blocks. The data acquired has been used to check the reliability of the main empirical models widely adopted (reach and shadow angle models) and to analyse the influence of parameters which affecting the travel distance (rockfall size, height of fall along the rock cliff and volume of the individual fallen rock block). For predicting travel distances in maps with medium scales, a method has been proposed based on the "reach probability" concept. The accuracy of results has been tested from the line entailing the farthest fallen boulders which represents the maximum travel distance of past rockfalls. The paper concludes with a discussion of the application of both empirical models to other study areas.

El monument funerari de l'Ardiaca Major de la Seu Vella de Lleida Berenguer Barutell

We know about the tomb of Berenguer Barutell, built in the Seu Vella of Lleid by Rotllí Gaulter, from the Work's Books and the relation of the delivery notes, registered by the same craftman and sculptor. In this study, we can offer all the execution process and the analysis stylistic and iconographic in detail.

La Seu Vella de Lleida i la introducció de l'arquitectura gòtica a Catalunya

This study is trying to evidence how Gothic entered Catalonia in the XIII century, specially in the Seu Vella of Lleida. First only partially with the introduction of isolated elements that, essentially, did not alter the leading Romanesque, particularly the prompted arch and the cross vault; but on the last third of the XIII century, the gothic elements are well manifested leading to its total introduction in 1300.

Ensenyar a aprendre : una vella aspiració amb noves coordenades. 'Enseñar a aprender : una vieja aspiración con nuevas coordenadas'.

El autor hace un breve repaso de lo que han sido las técnicas de estudio desde mediados del siglo pasado hasta la actualidad, pasando por el enfoque constructivista de los años ochenta. El contenido del artículo se centra en cuatro aspectos muy significactivos: Aprender es comprender, no simplemente tomar información. Aprender a aprender se enseña dentro del currículum, esto es, conociendo las capacidades propias del niño a la hora de estar atento, de memoria, etc. Aprender es un oficio permanente y aprender es estar preparado para la incertidumbre.

'La Murga', deu anys rehabilitant pisos a Ciutat Vella

Se detalla la experiencia de aprendijaze-servicio que consiste en rehabilitar pisos de personas que no tienen los suficientes recursos para hacerlo ellas mismas. Escoltes Catalans lleva a cabo este proyecto que se aplica en el barrio de Ciutat Vella de Barcelona.

Masies de la Catalunya Vella. 'Masías de la Cataluña Vieja'.

Crédito de Ciencias Sociales para Educación Secundaria Obligatoria que también puede servir para alumnos del siguiente curso de la Postobligatoria. Se da una primera parte de guía para el profesor y una segunda de material para el alumno. Se pretende introducir al alumnado en el estudio de la masía, centrándolo en dos puntos esenciales: el origen, las funciones y la evolución arquitectónica; y el estudio de las condiciones de vida del payés habitante de la masía en distintas épocas históricas. Dentro del contenido para el alumnado, se proponen actividades a partir de material audiovisual y diapositivas.

La basílica : del romànic al gòtic, la Seu Vella de LLeida. 'La basílica : del románico al gótico, la Seu Vella de LLeida'.

El vídeo y el material adjunto plantea dos partes: 1) la basílica dónde se hace una introducción histórica al monumento, las etapas constructivas y los elementos que caracterizan los dos estilos. Se explican las características del edificio basilical, los elementos que lo componen, las 7 puertas de acceso y las capillas góticas añadidas a la construcción románica, 2) el claustro y el campanar. Realiza una explicación detallada del claustro y los diferentes elementos que lo componen. La imagen se vuelve más contemplativa para mostrar la máxima diversidad y belleza de los distintos elementos escultóricos y arquitectónicos.

Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de la Vella sito en el termino de la Villa Real de Cati, del Obispado de Tortosa, en el Reyno de Valencia

Sign.: A-B8, A-O8