Document sobre el rebuig dels Testimonis de Jehovà a les transfusions de sang

El document pretén aportar pautes útilsals ciutadans, als centres assistencials i a l'Administració, i que subministra criterisètics i jurídics que ajuden a aclarir el debat sobre si les decisions sanitàries adoptadespels cristians anomenats Testimonis de Jehovà, sobre la base de les seves creencesreligioses, han de ser respectades encara que la seva conseqüència fi nal sigui lapèrdua de la vida.

Document sobre el rebuig dels Testimonis de Jehovà a les transfusions de sang

El document pretén aportar pautes útilsals ciutadans, als centres assistencials i a l'Administració, i que subministra criterisètics i jurídics que ajuden a aclarir el debat sobre si les decisions sanitàries adoptadespels cristians anomenats Testimonis de Jehovà, sobre la base de les seves creencesreligioses, han de ser respectades encara que la seva conseqüència fi nal sigui lapèrdua de la vida.

Educar contra Auschwitz

No descobrirem res si afirmem que el tema de la Shoah no constitueix cap novetat pedagògica: els darrers anys s"ha generat una important literatura que ha considerat Auschwitz un referent ineludible per a l"educació contemporània1. De fet, aquesta producció pedagògica ha abordat d"una o altra manera la tragèdia de la Segona Guerra Mundial i, molt especialment, el martiri o holocaust del poble jueu amb la mort en els camps d"extermini i en les marxes de la mort de milers i milers de víctimes innocents, en especial, ancians, dones i infants. Altrament, aquest fet no ens ha de fer perdre tampoc la memòria d"aquells altres col·lectius que com ara els gitanos, els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els opositors al nazisme, els malalts mentals, i d"altres, també van ser perseguits i conduïts fins als forns crematoris. I això més encara quan l"any 2005 es van complir seixanta anys del fi d"aquell malson amb el descobriment dels camps d"extermini (Lagers) per les tropes aliades -sobretot les soviètiques en el front de l"Est, quan el 27 de gener de 1945 van arribar a Auschwitz-, que van treure a la llum un món d"horror i barbàrie sense precedents en la història de la humanitat.

Caciquisme rural i contrautopies pageses. Testimonis d'unes cobles de la Conca de Barberà i del Priorat

Aquest article presenta i estudia un conjunt de cobles de la tradició oral recollides a la Conca de Barberà i al Priorat. Les cançons, creades en el marc de la Restauració, denuncien un conjunt de greuges lligats al caciquisme i al desenvolupament de l’Estat i de les relacions capitalistes que aquest fomenta. Les cobles presenten dos grans registres expressius, que obeeixen a diferents perspectives dels greuges que denuncien. D’una banda tenim unes cobles caracteritzades per una sàtira violenta, dreturera, una sintaxi cantelluda, antítesis primàries, i un recurs viu a les deformacions de l’adversari. En aquests casos, les lletres obeeixen a factors percebuts en la immediatesa de la comunitat, d’acord amb una perspectiva tradicional. D’altra banda, tenim cobles que es caracteritzen per un relaxament còmic i jocós de la sàtira, per una major narrativitat o arromançament, i també per una catarsi benèfica. En aquests casos, les cançons responen a un nou ordre de factors —polítics/política de partit, representants de l’Estat, noves modes estètiques, etc.— que en la societat rural, especialment entre aquells sectors poc introduïts a la modernitat, són percebuts amb una amplitud panoràmica, d’acord amb una ingenuïtat perceptiva, amb un distanciament naïf cap a la realitat. Es tracta d’un ordre de percepcions que informen els trets expressius que hem apuntat quant a aquestes cobles. Unes manifestacions ben il·lustratives d’aquestes darreres composicions són unes contrautopies que recullen, amb voluntat de totalitat, el conjunt d’abusos que pateix la societat pagesa, general o local.

Testimonis pedagògics: Relat d'una dissenyadora esdevinguda formadora de mestres: la passió per la creativitat.

Es tracta d'un relat on l'autora va dibuixant les seves maneres de fer en la seva tasca docent a la qual va arribar seguint diferents direccions que es troben i s'entrecreuen i, alhora, comencen, es torcen i es converteixen en un lloc d'aturada. Al seu torn, es descriuen les afinitats que relacionen aquests recorreguts amb els amics i amigues de viatge i les bosses plenes de les sorpreses, desencisos, empentes, i troballes; i el dropbox on s'hi van ficant totes les coses -els artistes, els autors, i tot allò que es vulgui- que agraden i ajuden per anar fent feina.

De testigo a la asunción del deseo: avatares del tratamiento psicoanalítico en una paciente testigo de Jehová.

Tesis (Maestría en Psicología con orientación en Clínica Psicoanalítica) UANL, 2014.

Aprendre a veure el m??n : testimonis de l'alumnat. 'Aprender a ver el mundo : testimonios del alumnado'

Resumen tomado de la publicaci??n

Objectors i insubmisos: cinc testimonis: la professionalització de l'horror

Testimoni de l’autor sobre la seva declaració, l’any 1977, de no voler fer el servei militar. Es va declarar objector de consciència i, amb aquesta acció, ell i altres varen tocar, com es deia en aquell moment, els pilars fonamentals de la societat

Historia deiparae virginis Mariae ad veritatem collecta, et veterum patrum testimonis comprobata, accurateque discussa /

Mode of access: Internet.

Dret costumari a la Barbagia sarda

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Dipartimento di Diritto pubblico e studi sociali de la Università degli studi di Cagliari, Italia, durant els mesos de maig i juny del 2006. L’estada s’insereix com a part del necessari treball de camp d’una recerca sobre el dret costumari de la Barbagia, regió interior i de muntanya de l’illa d’economia històricament basada en el pasturatge. Durant l’estada es van assolir satisfactòriament els tres principals objectius que es perseguien: realitzar algunes entrevistes i recollir testimonis sobre un aspecte concret de la recerca, la institució costumària de mediació “sos omines”; aconseguir l’accés a casos judicials significatius de la fenomenologia vindicativa local; i observar i recollir informació sobre “su tussorju”, l’esquilada anual de les ovelles, esdeveniment important dins el calendari festiu i el cicle econòmic agropastoral. Aquest últim objectiu s’inscriu dins l’actitud que ha actuat com a constant en tota la fase de treball de camp etnogràfic, consistent en tractar de conèixer i viure la dinàmica de la vida social sense exigir-li en concret: simplement viure-la a prop, deixant-se portar per ella per anar coneixent d’una forma natural els seus “secrets”, actitud clàssica del treball de camp antropològic però que en aquest cas esdevé una necessitat i pràcticament una exigència, donada la delicadesa de les qüestions que tracta. D’aquesta manera, la observació de l’esquilada de les ovelles, que ha format part històricament d’una sèrie d’esdeveniments importants per a la vida dels pobles un cop tornen (o tornaven: actualment són molt pocs els que ho fan a peu ) els pastors de la transhumància al pla, ha significat una ocasió més per respondre els contractes i la confiança amb la gent d’allà, un altre dels objectius de l’estada.

L'estraperlo a Artesa de Segre: la lluita per la supervivència: el pa de cada dia

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. L’estraperlo es pot definir com el comerç il•legal que es va dur a terme durant la postguerra espanyola i que consistia a comprar o intercanviar productes a baix preu a un lloc i vendre’ls o aconseguir-ne d’altres en un indret on es cotitzaven millor. Aquests productes eren articles intervinguts per l’estat o subjectes a racionament (1936-1952) i va passar a ser el mitjà de subsistència per a la majoria de persones que el van practicar. S’ha desenvolupat una aproximació a l’estraperlo a Artesa de Segre des de tres perspectives. La recollida de bibliografía ha permès situar-la dins l’ampli món de la postguerra espanyola. En el treball de camp, els testimonis ofereixen diferents punts de vista sobre les vivències de l’estraperlo i posteriorment s’analitzen els principals aspectes convergents i divergents a través d’un estudi comparatiu. Tota aquesta informació s’ha organitzat i presentat també en format audiovisual: el testimoni de l’estraperlista és narrat amb la seva pròpia veu. Les conclusions que s’en deriven són: l’estraperlo sorgí com a solució a la manca d’aliments i no és assimilable a el contraban; les circumstàncies precàries, les mancances de la postguerra i la disciplina arbitrària imposada pel mateix govern obligaren a la seva pràctica.

Estudi i edició crítica de Records de l'Avi

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'€any 2009.Es tracta d'estudi de caràcter històric, literari i crí­tic del monòleg d'un sol acte 'Records de l'Avi', escrit per l'igualadí Gabriel Castellà i Raich (1876-1959) l'any 1913. L'obra narra una jornada de la batalla del Bruc (1808). L'estudi s'inicia amb una recerca sobre la situació històrica del territori de l'autor. A continuació, inclou la biografia i la contribució literària de Gabriel Castellà. D'altra banda, la part de caràcter literari fa referència als aspectes referents a l'obra 'Records de l'Avi', per tal de donar a conèixer els seus aspectes interns. També es fa una edició crí­tica, en la qual s'analitzen els errors de l'obra a partir de la comparació de dos testimonis -un dels quals manuscrit- que actualment encara existeixen. Amb aquesta comparació s'han pogut realitzar alguns canvis, fets amb l'objectiu de poder aproximar l'obra de la manera més precisa possible al format que l'autor hauria desitjat.

La evolución de la publicidad en el siglo XX: ¿El paso de una publicidad racional a una publicidad emotiva?

El present treball d’investigació reflexionarà sobre els canvis i l’evolució de la publicitat al llarg del segle XX. Per això, partirem des del punt d’inflexió que va suposar un dels millors anuncis gràfics de la història i possiblement, el que s’ha considerat l’anunci gràfic d’automòbil més important: Think Small. D’aquest punt repassarem i compararem les teories, els testimonis i les obres dels més importants redactors publicitaris dels últims 100 anys. (Des de Bernbach, Ogilvy, Reeves, Rubicam, Burnett fins a Moliné, Lorente, Bassat i Segarra). Afrontarem la dicotomia històrica entre aquells teòrics que van defensar la publicitat racional i la tipologia d’anuncis de caire informatiu enfront aquells que es basaren en el dramatisme i els anuncis emocionals en un prisma diagonal del qual esdevindran alguns dels conceptes, tècniques i teories claus que conformen la història de la publicitat: USP, AIDA, Imatge de marca, Posicionament, Copy Platform, Anunci Natural, etc. Es prestarà una especial atenció a algunes de les obres mestres de la publicitat en els últims temps, com les campanyes: ¿Te gusta conducir? o Be Water My Friend, ambdues de BMW, així com un específic repàs a les tendències de l’agència de publicitat DDB i les seves campanyes d’Audi i Volkswagen per desentranyar les influències de la coneguda com a Revolució Creativa que encara persisteixen en les seves obres. Farem èmfasi en l’aparició de la Televisió i posteriorment, del fenomen Internet i altres canvis que s’han produït en la tècnica, la producció i el muntatge. Tot això, finalment, respondrà a la pregunta: Ha existit el canvi d’una publicitat racional a una publicitat emotiva?