Care to terminal patients. Perception of nurses from the intensive care unit of a hospital

Objective. To identify the perception of nurses with regard to the process of providing care to patients in the context of hospice care. Method. Qualitative study using the methodological framework Collective Subject Discourse. A total of 18 nursing professionals of the adult intensive care unit of a public hospital in São Paulo, Brazil were interviewed between June and August 2012. Results. The process of providing care to terminal patients is permeated by negative, conflictive and mixed feelings. As regards communication, while the participants acknowledge its importance as a therapeutic resource, they also admit a lack of professional qualification. Conclusion. The interviewees have difficulties to deal with care provided to terminal patients. The qualification of these professionals needs to be improved, starting in the undergraduate program.

Cuidar de pacientes em fase terminal: a experiência de alunos de medicina

O objetivo deste estudo foi compreender os significados que alunos de medicina atribuem à experiência de cuidar de pacientes em fase terminal. Os dados foram coletados mediante entrevistas individuais com vinte e quatro estudantes de medicina de uma universidade paulista. As convergências dos depoimentos dos participantes foram agrupadas em três categorias: a) deparando-se com o mundo da doença terminal/morte; b) relação com o paciente e sua família; c) reflexão sobre o cuidar do paciente terminal. Nos depoimentos, os estudantes expressam ansiedade ao cuidar deste tipo de paciente, assim como as dificuldades em lidar com os próprios sentimentos. Consideram-se pouco preparados para relacionar-se com esses pacientes, mas aprenderam com a experiência vivida. Os resultados do estudo apontam para a necessidade de se introduzirem, na formação médica, conteúdos visando desenvolver competências interpessoais e capacidade de reflexão sobre questões de ética e deontologia médica, envolvendo a terminalidade da vida.

Cuidando de pacientes em fase terminal: a perspectiva de alunos de enfermagem

Este estudo busca compreender como alunos de graduação em Enfermagem percebem a si mesmos ao cuidar de pacientes em fase terminal e expor os significados da experiência vivida. Foram entrevistados 14 alunos, respondendo à questão: Como se mostra a você o cuidar do paciente na fase terminal? Para os alunos, é sempre uma experiência dolorosa, que os coloca face a face com suas fragilidades e inseguranças. Eles atribuem suas dificuldades à própria incapacidade de aceitar a morte e ao despreparo e inexperiência. Relatam que falta apoio dos profissionais com quem compartilham esse cuidado. No que se refere à formação profissional, para alguns a experiência foi positiva, apesar das dificuldades; outros a avaliam negativamente, resultando em rejeição a situações semelhantes. Novas investigações sobre o tema são necessárias para aprofundar e ampliar a reflexão para o âmbito da formação dos enfermeiros em nível nacional.

Pressure sores among malnourished necropsied adults - preliminary data

Pressure sores are common among bedridden, elderly, or malnourished patients, and may occur in terminal ill patients because of impaired mobility, fecal or urinary incontinence, and decreased healing capacity. The aim of this study was to compare frequency of pressure sores between malnourished and non-malnourished necropsied adults. METHOD: All (n = 201) adults (age ³ 18 years) autopsied between 1986 and 1996 at the Teaching Hospital of Triangulo Mineiro Medical School (Uberaba) were eligible for the study. Gender, race, weight, height and main diagnoses were recorded. Ninety-six cases were excluded because of probable body water retention (congestive heart failure, hepatic insufficiency, nephrotic syndrome) or pressure sores secondary to peripheral vascular ischemia. Body mass index (BMI) was used to define malnourished (BMI < 18.5 kg/m²) and non-malnourished (BMI > 18.5kg/m²) groups. RESULTS: Except for weight (42.5kg; range: 28-57 vs. 60; 36-134.5kg) and BMI (16.9; range: 12.4-18.5 vs. 22.7; range: 18.5-54.6kg/m²), respectively, there were no statistical differences among 43 malnourished and 62 non-malnourished cases in relation to age (54.9 ± 20.4 vs. 52.9 ± 17.9 years), percentage of white persons (74.4 vs. 64.5%), male gender (76.7 vs. 69.3%) and main diagnoses. Five malnourished (11.6%) and 7 (11.5%) non-malnourished cases had pressure sores (p=0.89). CONCLUSION: Pressure sores were equally common findings in necropsied persons with protein-energy malnutrition, as assessed by body mass index.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

A morte do filho: observação psicológica de famílias de crianças leucêmicas

Esse trabalho é um estudo descritivo de campo com fins exploratórios que permitam situar a problemática da perda do filho, em famílias de crianças leucêmicas, com o objetivo de explicitar um atendimento psicológico para apoiar essas famílias. Nesse intuito, procurou-se observar os padrões de comportamento encontrados nessas famílias desde o aparecimento da doença, as mudanças que surgiram devido à ameaça de morte e o falecimento. Estudos feitos por médicos, enfermeiras, psiquiatras assistentes sociais e psicólogos que trabalham com doentes graves e pacientes terminais, forneceram parâmentros para nortearem o que foi observado em campo. O estudo foi realizado no IPPMG, hospital-escola pertencente à UFRJ. Observou-se a situação de quatorze famílias de crianças leucêmicas no decorrer da doença através de entrevistas individuais não diretivas e observações no contexto da Instituição. Baseando-se em padrões de comportamento que foram encontrados por vários autores em trabalhos com pacientes terminais e também observados nesse estudo, levantou-se a hipótese que a partir desses padrões de comportamento é possível desenvolver meios de acompanhamento psicológico para ajudar essas famílias a viverem esse período de crise - a perda do filho. Foi constatado que a própria equipe de saúde também está vivendo essa crise e passa pelos mesmos padrões de comportamento que a família. Assim sendo, seria necessário ulteriormente prever um trabalho com a equipe de saúde para que essa possa lidar mais com as famílias e com o impacto da morte.

Aspectos psicológicos do câncer : um estudo em pacientes laringectomizados

A proposta do presente trabalho é abordar as principais questões referentes às relações entre o câncer e sua expressão psicológica, através do trabalho realizado durante a fase de tratamento e reabilitação de pacientes do Instituto Nacional de Câncer -R.J. portadores de câncer de laringe, submetidos à laringectomia total. Tal objetivo deve-se a verificação de que diversas publicações específicas apontam para avaliações das relações citadas ou pela vertente da busca de etiologia psicológica do câncer, ou pela tentativa da formulação de métodos para assistência de pacientes terminais e que mesmo com o avanço da medicina, com o aumento do tempo de vida de seus portadores, ainda constata-se a escassez de investigações no campo da psicologia que -incidam sobre as possibilidades de planejamento terapêutico que visem o problema do tratamento e da readaptação dos pacientes às suas novas condições. Cabe, contudo, o esclarecimento de que esta dissertação não pretende atender à formulação de uma nova teoria sobre a assistência psicológica a pacientes com câncer, ou até a laringectomizados, mas tentará propor formulações, que colhidas através da verificação empírica, possam contribuir para a elaboração de novos estudos e pesquisas no interior desta perspectiva.

Ciência e espiritualidade: conversas com pacientes terminais

It has been reflected on Science and spirituality having as focus the relation between them and the process lived by terminal patients after the confirmation of the finitude of their lives. It has searched with this research to excite discussions that corroborate the tematization of a possible dialogue between science and spirituality, signaling perspectives of debates and formation of an understanding of the problematic that involves these human constructs in the development of alternatives for the understanding of the life finitude. We point out the moment of split between science and spirituality through the cartesian paradigm from a historical approach and after focusing the illness and death as foundation for our discussion. We use as methodological strategy, focal talks with terminal patients having as guidance a guideline with five punctuations: the singular citizen, diagnosis impacts, indicators of science, spirituality marks and death fear that served of base for analysis and data interpretation in according to selected theoretical foundations. Thus, it was possible to perceive that science, although not to keep an explicit dialogue with spirituality, it has pointed through is representation forms to the process indicatives that will culminate with the death. And these indicators had shown that in this direction it is efficient. We believe that the confrontation of the death can happen through of a new science that dialogues with the spirituality, where does not have separation between reason and emotion on the part of science; as well as it does not have reason disdain on the part of the spirituality

O debate bioético e jurídico sobre as diretivas antecipadas de vontade

Pós-graduação em Direito - FCHS

O cuidador de paciente com neoplasia cerebral maligna primária: os desafios do cuidado

Patients with primary malignant brain tumor endure several motor and cognitive dysfunctions, demanding the presence of a caregiver even more because the time necessary for their assistance increases considerably. Usually this task is performed by a family relative, whose activities include taking care of the patient’s personal hygiene, escorting them to medical appointments, managing their money and performing their housework. All of this overwhelms the caregiver both physical and psychologically. This bibliographic research intends to analyze the role in which a caregiver plays in the quality of life of those kinds of patients, the complications of such task, the caregivers’ needs and the daily life of those terminal patients. It was used CAPES, PubMed and Google Academic databases for researching articles related to family caregivers who assisted adult patients with primary malignant brain tumor. The study concluded that being a caregiver of patients in such conditions harms one’s quality of life, with consequences such as stress, insomnia, financial problems and lack of social support. Theirs needs include: having someone to talk to about the matter, attending programs for reducing stress and increasing their knowledge about the disease. In advanced phases of the condition, the patient shows great mobility problems, aphasia and regular seizures, which end up overwhelming the caregiver. The level of quality of life found was above other types of cancer’s caregivers. Therefore, they represent a group with special needs, which should be especially handled by health professionals.

Competências do psicólogo em cuidados paliativos

Relatório de Estágio apresentado à Escola Superior de Saúde Dr. Lopes Dias do Instituto Politécnico de Castelo Branco para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em Cuidados Paliativos, realizada sob a orientação científica do Professor Doutor Manuel Luís Capelas e Mestre Eduardo Manuel Neves Oliveira Carqueja, Professores Convidados pela Escola Superior de Saúde Dr. Lopes Dias do Instituto Politécnico de Castelo Branco.

Activation of beta(2)-adrenergic receptors hastens relaxation and mediates phosphorylation of phospholamban, troponin I, and C-protein in ventricular myocardium from patients with terminal heart failure

Background-Catecholamines hasten cardiac relaxation through beta-adrenergic receptors, presumably by phosphorylation of several proteins, but it is unknown which receptor subtypes are involved in human ventricle. We assessed the role of beta(1)- and beta(2)-adrenergic receptors in phosphorylating proteins implicated in ventricular relaxation. Methods and Results-Right ventricular trabeculae, obtained from freshly explanted hearts of patients with dilated cardiomyopathy (n=5) or ischemic cardiomyopathy (n=5), were paced at 60 bpm. After measurement of the contractile and relaxant effects of epinephrine (10 mu mol/L) or zinterol (10 mu mol/L), mediated through beta(2)-adrenergic receptors, and of norepinephrine (10 mu mol/L), mediated through beta(1)-adrenergic receptors, tissues were freeze clamped. We assessed phosphorylation of phospholamban, troponin I, and C-protein, as well as specific phosphorylation of phospholamban at serine 16 and threonine 17, Data did not differ between the 2 disease groups and were therefore pooled. Epinephrine, zinterol, and norepinephrine increased contractile force to approximately the same extent, hastened the onset of relaxation by 15+/-3%, 5+/-2%, and 20+/-3%, respectively, and reduced the time to half-relaxation by 26+/-3%, 21+/-3%, and 37+/-3%. These effects of epinephrine, zinterol, and norepinephrine were associated with phosphorylation (pmol phosphate/mg protein) of phospholamban 14+/-3, 12+/-4, and 12+/-3, troponin I 40+/-7, 33+/-7, and 31+/-6; and C-protein 7.2+/-1.9, 9.3 +/- 1.4, and 7.5 +/- 2.0. Phosphorylation of phospholamban occurred at both Ser16 and Thr17 residues through both beta(1)- and beta(2)-adrenergic receptors. Conclusions-Norepinephrine and epinephrine hasten human ventricular relaxation and promote phosphorylation of implicated proteins through both beta(1)- and beta(2)-adrenergic receptors, thereby potentially improving diastolic function.

Increased plasma levels of N-terminal brain natriuretic peptide (NT-proBNP) in type 2 diabetic patients with vascular complications

Résumé : Les concentrations plasmatiques du peptide natriurétique de type B sont augmentées chez les diabétiques de type 2 atteints de complications vasculaires. But : Les concentrations plasmatiques du peptide natriurétique de type B (NT-proBNP) sont augmentées chez les diabétiques de type 2 atteints de complications vasculaires. Les concentrations plasmatiques du peptide natriurétique de type B (BNP), ou de sa pro-hormone (NT-proBNP), sont reconnues depuis peu comme marqueur de choix de la dysfonction cardiaque. Les diabétiques de type 2 sont à haut risque de développer des complications cardiovasculaires. L'objectif de cette étude a été de déterminer si les concentrations plasmatiques de NT-proBNP étaient comparables chez des diabétiques de type 2 avec ou sans complications vasculaires. Méthodes : Nous avons mesuré le NT-proBNP plasmatique chez 54 diabétiques de type 2, 27 sans complications micro- ou macrovasculaires et 27 présentant des complications soit micro- soit macrovasculaires, soit les deux. Le même dosage a été effectué chez 38 témoins sains, appariés pour l'âge et le sexe avec les diabétiques. Résultat : Le NT-proBNP plasmatique était plus élevé chez les diabétiques avec complications (médiane 121 pg/ml, intervalle interquartile 50-240 pg/ml) que chez ceux sans complications (37 pg/ml, 21-54 pg/ml, P < 0,01). Comparés au groupe témoin (55 pg/ml, 40-79 pg/ml), seuls les diabétiques avec complications vasculaires avaient un NT-proBNP plasmatique significativement augmenté (P < 0,001). Chez les diabétiques la maladie coronarienne et la néphropathie (définie selon l'excrétion urinaire d'albumine) étaient chacune associée de façon indépendante avec une augmentation des concentrations plasmatiques de NT-proBNP. Conclusion : Chez les diabétiques de type 2 souffrant de complications micro- ou macrovasculaires, les concentrations plasmatiques de NT-proBNP sont augmentées par rapport à celles des malades indemnes de complications vasculaires. L'augmentation de sécrétion de ce peptide est associée de façon indépendante avec la maladie coronarienne et la néphropathie. La mesure du NT-proBNP plasmatique pourrait donc être utile pour dépister la présence de complications micro- ou macrovasculaires.