L'adquisició del paràmetre del subjecte nul en català

Aquest treball s'enquadra dintre de la disciplina de l'adquisició del llenguatge, encarregada d'estudiar els diferents processos que l'ésser humà du a terme en el desenvolupament de la parla. En aquest cas, s'estudiarà l'adquisició del subjecte nul en català, i es partirà de la següent qüestió: els xiquets catalanoparlants menors de 5 anys, han fixat correctament el paràmetre del subjecte nul? Per resoldre aquesta qüestió, partirem de la hipòtesi del VEPS (Very Early Parmeter Settings), que afirma que els paràmetres (una de les dimensions de la variació estructural del llenguatge humà) es fixen abans de l'estadi de dues paraules. Per realitzar l'estudi, comptabilitzarem els subjectes nuls en frases subordinades i no subordinades per a 4 adults i 8 xiquets parlants del català, material que extraurem de la base de dades CHILDES. Finalment compararem els nostres resultats amb els de l'anglés de Valian (1991), llengua que no admet l'omissió de subjecte.

(Arrêt du grand conseil qui déclare nul un arrêt du parlement de Rouen du 31 août 1775 par lequel défenses sont faites aux bailliages du ressort dudit parlement d'enregistrer aucuns édits, déclarations et lettres patentes qu'ils n'aient été préalablement vérifiés audit parlement.)

[Acte. 1776-04-25. Paris]

(Arrêt du grand conseil qui déclare nul l'arrêt du parlement de Nancy, du 27 mars 1776, touchant l'enregistrement dans les bailliages des édits, déclarations et arrêts.)

[Acte. 1776-04-25. Paris]

(Arrêt du grand conseil qui déclare nul un arrêt du parlement de Metz, du 16 juin 1776, touchant la juridiction des présidiaux.)

[Acte. 1776-07-13. Paris]

Arrêt du grand conseil qui déclare nul un arrêt du parlement de Nancy, du 5 juillet 1776 (rendu contre les officiers du présidial de Dieuze.)

[Acte. 1776-08-07. Paris]

Arrêt du grand conseil qui déclare nul un arrêt du parlement de Metz du 20 août 1776 (portant défenses aux présidiaux de son ressort d'obtempérer aux arrêts du grand conseil)

[Acte. 1776-10-01. Paris]

Des dels debats sobre l'objecte i el subjecte d'estudi de la ciència fins a l'adopció d'una metodologia feminista (Part 1 de 2)

Aquesta sessió introductòria del seminari vol situar a les participants en els debats epistemològics feministes. En primer lloc, s'abordaran diferents crítiques feministes a la construcció de la ciència heteropatriarcal i les propostes corresponents per a superar les seves limitacions. Seguidament, es reflexionarà sobre les conseqüències de la institucionalització dels estudis de les dones i/o de gènere que ha dut a posar èmfasi a l'objecte d'estudi en lloc dels processos de creació del coneixement. Finalment, s'argumentarà la proposta que dóna lloc al seminari: la necessitat de realitzar una reflexió profunda i feminista sobre les modalitats de producció dels sabers, amb la convicció de que per a què la ciència sigui menys heteropatricarcal és fonamental la manera com la produïm.

Des dels debats sobre l'objecte i el subjecte d'estudi de la ciència fins a l'adopció d'una metodologia feminista (Part 2 de 2)

Aquesta sessió introductòria del seminari vol situar a les participants en els debats epistemològics feministes. En primer lloc, s'abordaran diferents crítiques feministes a la construcció de la ciència heteropatriarcal i les propostes corresponents per a superar les seves limitacions. Seguidament, es reflexionarà sobre les conseqüències de la institucionalització dels estudis de les dones i/o de gènere que ha dut a posar èmfasi a l'objecte d'estudi en lloc dels processos de creació del coneixement. Finalment, s'argumentarà la proposta que dóna lloc al seminari: la necessitat de realitzar una reflexió profunda i feminista sobre les modalitats de producció dels sabers, amb la convicció de que per a què la ciència sigui menys heteropatricarcal és fonamental la manera com la produïm.

Del subjecte com a individu

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Différences entre élèves dans une classe de mathématiques: l’apport de l’analyse didactique

Nul ne songe à nier qu’il y ait des différences entre les élèves « en mathématiques ». Cependant, la description de ces différences prend plusieurs formes et s’appuie sur des types de corpus également multiples selon le champ de recherche dans lequel l’on s’inscrit: certains s’intéressent plutôt aux différences de performances en considérant les productions écrites de ces élèves, d’autres plutôt aux différences dans les comportements à partir d’enregistrements de séances, d’autres encore aux différences dans les ressentis, à partir d’entretiens…Cependant encore, les interprétations ou les explications apportées à ces différences sont aussi multiples : elles peuvent ainsi être intérieures à l’espace de la classe ou au contraire extérieures au monde scolaire si par exemple elles sont recherchées dans les différences entre les milieux socio-culturels dans lesquels les enfants évoluent.Nous souhaitons montrer comment une approche didactique apporte un éclairage intéressant à cette problématique des descriptions et des interprétations des différences entre élèves

An??lisi i tractament d'un problema de lectura en un subjecte amb lesi?? cerebral. 'An??lisis y tratamiento de un problema de lectura en un sujeto con lesi??n cerebral'

Las dificultades para la lectura han recibido gran atenci??n en los ??ltimos a??os, especialmente la dislexia. Se establece una relaci??n en el art??culo entre las bases filos??ficas de una ciencia y sus aplicaciones. Se relata el tratamiento seguido, a partir del an??lisis conductual, y la contrastaci??n de hip??tesis desde la filosof??a del an??lisis conductual. Finalmente se concluye que el tratamiento no acaba al resolver el problema que imped??a iniciar el aprendizaje sino que se debe trabajar la comprensi??n lectora.

El mètode biogràfic : la tornada al subjecte i a la interacció com a centre del procés investigador. 'El método biográfico : retorno al sujeto y a la interacción como centro del proceso investigador'.

Resumen basado en el de la autora

Subjecte i grup en el marc de les dinàmiques institucionals dels centres educatius. 'Sujeto y grupo en el marco de las dinámicas institucionales de los centros educativos'.

El autor analiza el tipo de relaciones que debe haber entre las personas (docentes, en el caso de la enseñanza) y las instituciones (las escuelas). Insiste en que en las relaciones de trabajo se debe poder cubrir la exigencia de satisfacer las necesidades de la organización y también de la de sus miembros. De hecho, la tarea de la escuela es una tarea grupal, no de cada profesor por separado. Asímismo comenta algunos requisitos para el buen funcionamiento de la escuela, tales como la implicación de los profesores en el trabajo grupal, la interdependencia i algunos beneficios como considerar el grupo como contenedor de las ansiedades que genera el trabajo.