X Sopar de Tardor: Nomenament dels Socis d'Honor 2009

El presente artículo traza y dibuja la trayectoria del arquitecto Gaspar Jaén i Urbàn (1952, Elche) en tres de sus frentes de trabajo vital. Un primer territorio explorado es el de la dualidad arquitecto-escritor, no solo poeta, que desarrolla una intensa labor como docente de Dibujo y Expresión Gráfica en la Universitat d'Alacant, tarea que le absorverá hasta el punto de abandonar su puesto de arquitecto municipal. Un segundo territorio que profundiza en las investigaciones arquitectónicas y en los libros de los que es autor o director, además de otras múltiples formas de escritura, que reflexionan sobre la cultura, la sociedad, el patrimonio y el tiempo que nos ha tocado vivir. Y un tercer territorio en el que emerge el hombre de mundo, el 'humanista': viajero, cinetífico y artista (que se suma a la de arquitecto y escritor, además de docente e investigador), en donde se da cuenta de sus intereses personales que se manifiestan en sus viajes y de sus compromisos con su tierra: La Festa y el Misteri, Elche y los huertos de Palmeras. En síntesis una aproximación a la complejidad de la naturaleza humana de un intelectual y humanista en el tránsito al tercer milenio.

Operació Ring-Ring, 2002 tardor, als instituts : desafiant la pluja. 'Operación Ring-Ring, 2002 otoño, en los institutos : desafiando la lluvia'.

Resumen del autor en catalán

El nostre entorn : el bosc a la tardor, l'explotació del bosc. 'Nuestro entorno : el bosque en otoño, la explotación del bosque'.

Se tratan los rasgos más remarcables del otoño, las setas y su entorno y costumbres. La obtención del carbón. Las normativas que regulan la cacería, los diferentes bártulos de cazar. La extracción del corcho y las aplicaciones que tiene. El uso de plantas de bajo bosque como combustible para una panadería. También, se trata la explotación del bosque: corcho, encina, diferentes pinos. Se explican las características de estos árboles y la utilización de sus frutos y madera. Incluye la entrevista a un empresario forestal. Presenta dos especies de árboles no autóctonas y los perjuicios que ocasionan al suelo y a la fauna. Informa de la protección de algunas especies en peligro de extinción: el acebo, el abeto de Navidad, el enebro y el musgo.

La tardor. 'El otoño'.

La cinta de vídeo presenta las características climáticas y metereológicas del otoño mediterráneo. Se centra en los cambios que representa esta estación en la flora y la fauna. Relaciona la actividad humana con las estaciones. Se proponen distintos trabajos para completar la visión del vídeo: A) hacer una recopilación de citas o dichos populares B) buscar informaciones sobre los datos climáticos C) hacer un estudio de las principales actividades agrícolas, ramaderas, forestales y pesqueras de la zona donde vive el alumno D) Entrevistar un agricultor, ramadero o pescador, según la zona para elaborar un trabajo sobre su actividad.

Del fràgil color taronja de les palmeres d'Elx a la tardor

En este artículo se plantea la conveniencia de salvaguardar los valores menores de las ciudades y de los paisajes. En este caso, se defiende el color anaranjado-amarillento de los racimos de dátiles a punto de madurar que caracterizaba el paisaje ilicitano en el otoño, algo que con la pérdida de valor agrícola de estas plantaciones y con el desarrollo de un exagerado sentido de la limpieza, ha dejado de estar presente en los huertos y jardines de Elche.

Romanç dels sopars d'en Baena, que el vate Gaspar Jaén i Urban va recitar a Elx l'any del senyor de 1984, per al sopar d'en Baena núm. 5, en quaresma, en març i en primavera

En este romance festivo se celebran los "sopars d'en Baena", unas reuniones mensuales que se celebraban en Elche en los primeros años ochenta con un carácter lúdico y festivo, en una época de gran efervescencia cultural y social en toda España.

Conditionally One of 'Us' : A Study of Print Media, Minorities and Positioning Practices

This study deals with how ethnic minorities and immigrants are portrayed in the Finnish print media. The study also asks how media users of various ethnocultural backgrounds make sense of these mediated stories. A more general objective is to elucidate negotiations of belonging and positioning practices in an increasingly complex society. The empirical part of the study is based on content analysis and qualitative close reading of 1,782 articles in five newspapers (Hufvudstadsbladet, Vasabladet, Helsingin Sanomat, Iltalehti and Ilta-Sanomat) during various research periods between 1999 and 2007. Four case studies on print media content are followed up by a focus group study involving 33 newspaper readers of Bosnian, Somalian, Russian, and 'native' Finnish backgrounds. The study draws from different academic and intellectual traditions; mainly media and communication studies, sociology and social psychology. The main theoretical framework employed is positioning theory, as developed by Rom Harré and others. Building on this perspective, situational self-positioning, positioning by others, and media positioning are seen as central practices in the negotiation of belonging. In support of contemporary developments in social sciences, some of these negotiations are seen as occurring in a network type of communicative space. In this space, the media form one of the most powerful institutions in constructing, distributing and legitimising values and ideas of who belongs to 'us', and who does not. The notion of positioning always involves an exclusionary potential. This thesis joins scholars who assert that in order to understand inclusionary and exclusionary mechanisms, the theoretical starting point must be a recognition of a decent and non-humiliating society. When key insights are distilled from the five empirical cases and related to the main theories, one of the major arguments put forward is that the media were first and foremost concerned with a minority actor's rightful or unlawful belonging to the Finnish welfare system. However, in some cases persistent stereotypes concerning some immigrant groups' motivation to work, pay taxes and therefore contribute are so strong that a general idea of individualism is forgotten in favour of racialised and stagnated views. Discussants of immigrant background also claim that the positions provided for minority actors in the media are not easy to identify with; categories are too narrow, journalists are biased, the reporting is simplifying and carries labelling potential. Hence, although the will for the communicative space to be more diverse and inclusive exists — and has also in many cases been articulated in charters, acts and codes — the positioning of ethnic minorities and immigrants differs significantly from the ideal.

Història urbana de Girona: una història dibuixada

El Dr. Josep Maria Nolla ha contribuït de manera decisiva al coneixement dels orígens de la ciutat de Girona. El seu treball i el dels seus companys en aquesta aventura de recerca és a l'abast de tothom en la col·lecció "Història urbana de Girona", que ha tingut, la tardor del 2007, una traducció brillant en l'exposició "De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat"

Records d'un final d'estiu a Olot: Rusiñol al "país del paisatge"

Estudi de Santiago Rusiñol en els seus orígens com a pintor,i descripció de la seva estada a Olot a l'estiu i principis de tardor de 1988, en què va pintar una trentena d'olis, què el mateix any va exposar a la Sala Parés com a part de la seva primera exposició individual. És llavors quan ell decideix dedicar-se a la pintura. El pintor es referia a Olot com el "país del paisatge"

Ramon Carbó-Dorca: "Per resoldre els problemes bàsics de la ciència, amb un paper i un llapis n'hi ha prou"

Ramon Carbó-Dorca va néixer a Girona un dia de tardor de 1940 en què la ciutat es negava en les aigües dels seus rius. Començar la vida enmig d’una contingència com aquella l’ha dut a pensar —explica— que no paga la pena preocupar-se de segons quines coses. Carbó-Dorca estudia a través de la semblança molecular la relació entre l’estructura i les propietats de les molècules

El Cos de les dones, destorba a la medicina científica? = El cuerpo de las mujeres, ¿le estorba a la medicina científica?

Com sempre en el número de tardor publiquem el monogràfic fruit del seminari d'enguany. Fa més de 17 anys que les dones de Duoda organitzem, amb cura i felicitat, el seminari de maig on donem a conèixer el pensament i el coneixement fruit de la recerca científica des de la nostra mirada de dones tenint en compte la riquesa de la diferència sexual. Aquesta riquesa que uneix cos i paraula guia, si ens deixem, el sentit del nostre fer i estar en el món; guia el nostre fer i estar a la universitat amb amor creant coneixement i pensament més enllà d’allò que ens ve donat. El seminari és un espai de paraula i de relació significatiu per a les dones perquè possibilita obrir sentit nou a les realitats humanes que explorem, i també ho possibilita als homes que en reconèixer autoritat a la paraula dita en femení, s'obren a un intercanvi de relació lliure entre els sexes

[Ressenya del llibre La construcción social del paisaje, de Joan Nogué (ed.)]

Es relacionen les ponències més significatives de les dues últimes edicions del Seminari Internacional sobre el Paisatge que el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona i el Centre Ernest Lluch van organitzar a Olot, la tardor del 2004 i la del 2005. Aquest seminari va aprofundir la temàtica del paisatge des d’una perspectiva interdisciplinària, oberta i innovadora, i va incentivar el debat metodològic i crític al voltant de la construcció social del paisatge

De Llagostera a Romanyà de la Selva

Descripció del viatge entre Llagostera i Romanyà de la Selva realitzat per l’autora un dia de tardor

Sense pèls a la llengua : verbs d'àpats. 'Sin pelos en la lengua : verbos de comidas'.

Se habla sobre el uso incorrecto de los verbos que se refieren a las comidas: esmorzar, dinar, berenar y sopar (desayunar, almorzar, merendar y cenar), ya que siendo verbos intransitivos, por influencia del castellano, se usan erróneamente con complemento directo.

Estimat Bruce Springsteen. 'Querido Bruce Springsteen'.

Resumen del vídeo en catalán