New magnetotelluric data trough the boundary between the Ossa Morena and Centroiberian Zones

The south-western part of the Iberian Peninsula, including the southern branch of the Iberian Massif, has recently been the subject of several magnetotelluric (MT) studies. This area is made up of three different tectonic terranes: the South Portuguese Zone (SPZ), the Ossa Morena Zone (OMZ) and the Central Iberian Zone (CIZ). The boundaries between these zones are considered to be sutures, which appear as high electrical conductivity anomalies in the MT surveys. The OMZ is characterised by a conductive layer at middle-lower crustal levels. To investigate the continuity of this conductive layer into the CIZ, a new MT profile was carried out. This 75-km long ENE profile goes through the boundary between the OMZ and the CIZ. The results of a two-dimensional magnetotelluric inversion revealed a high-conductivity anomaly in the transition OMZ/CIZ (the so-called Central Unit), which is interpreted as due to interconnected graphite along shear planes. High-conductivity anomalies appeared in the middle crust of the CIZ, whose geometry and location are consistent with the conductive layer previously found in the OMZ, thus confirming the prolongation of the conductive layer into the CIZ. The top of this layer correlated spatially with a broad reflector detected by a seismic profile previously acquired in the same area. This, together with other geological and petrological evidence, points to a common origin for both features.

Evidencias geomorfológicas y estructurales del levantamiento tectónico reciente en la terminación suroccidental de la falla de Alhama de Murcia (cordillera Bética oriental)

En este trabajo analizamos la actividad tectónica reciente mediante 1)un estudio geomorfológico de los abanicos aluviales y de la red de drenaje, y 2)un estudio de la deslocación vertical de los abanicos aluviales. Como resultado, se han obtenido valores bajos (hasta 0,04) en los índices de elongación de las cuencas, altos (hasta 7,5) en el índice de gradiente, saltos verticales en los abanicos aluviales del Pleistoceno reciente de hasta 20 metros (140 m. acumulados durante el Cuaternario), y estrías de falla con cabeceos muy altos. Todo indica que hay un levantamiento activo en la zona, y que la componente vertical del deslizamiento es más importante aquí que en el resto de la falla de Alhama de Murcia.

Magnetoestratigrafía de los sedimentos lacustres Pliocenos de la sección de Galera (Cuenca de Guadix-Baza, Cordilleras Béticas).

En este trabajo se presenta el análisis magnetoestratigráfico de los sedimentos lacustres del Plioceno superior de la serie de Galera (Cuenca de Guadix-Baza), dondle se cuenta con un rico registro paleontológico del Rusciniense superior y Villaniense. Su correlación con la Escala de Tiempo de Polaridad Geomagnética (ETPG) aporta una datación precisa de la biozonación local de la cuenca de Guadix-Baza y sus correspondientes biocronozonas MN.

Bioestratigrafia y litoestratigrafia del Paleogeno del area de Sierra EspuÑa (Cordillera Betica oriental, SE de EspaÑa)

Se presentan nuevos datos litoestratigráñcos y hioestratigráficos del Paleógeno de Sierra Espuña (zona limítrofe entre la zona interna y la externa de la cordillera Bética). Los datos bioestratigráficos se han basado en las zonas de macroforami~ferosf,o rarniníferos planctónicos, y nanoplancton calcáreo. Los resultados litoeshatigráficos y bioestratigráficos se han correlacionado con una escala cronoestratigráfica.

Approach to the Lower Pliocene marine-continental correlation from southern Spain. The micrommamal site of Alhaurín el Grande-1 (Málaga Basin, Betic Cordillera, Spain)

A new micromammal site at Alhaurín el Grande (Málaga, southern Spain) located above early Pliocene marine deposits allows an approach to the marine-continental correlation for this age. The early Pliocene marine filling throughout the Málaga Basin is developed in three transgressive-regressive sequences (Pl-1, Pl-2, and Pl-3 units) bounded by discontinuities. At the top of the intermediate sequence Pl-2, peaty sediments have yielded fossils of Rodentia, Lagomorpha, Insectivora, and Crocodylia. The presence of Cricetus barrieri Mein & Michaux, 1970 in combination with murids, both of primitive morphology, such as Apodemus gudrunae Van de Weerd, 1976, and more advanced forms (i.e. Occitanomys brailloni Michaux, 1969 and Stephanomys donnezani cordii Ruiz Bustos, 1986), points to an early Ruscinian age (MN 14 biozone). Based on the planktonic foraminifers, the biostratigraphic data indicate that marine sediments just below the micromammal beds belong to the MPl-2 biozone of the early Zanclean. Available paleomagnetic data from the marine sediments show that the micromammal bed must be located between the normal geomagnetic subchron C3n3n (4.89-4.80 Ma) and the subchron C3n2n (4.63-4.49 Ma), limiting the age of this site to the late part of the early Zanclean.

Preliminary integrated magnetostratigraphic and biostratigraphic correlation in the Miocene Lorca Basin (Murcia, SE Spain).

The Lorca basin is one of the Neogene basins OS South Eastern Spain. The infilling Tortonian-Messinian deposits are mainly composed OS marls and reach up to 1,200 m in thickness. A biostratigraphic survey OS these deposits, assisted by the determination OS the magnetic polarity reversal pattern Sor most OS these deposits (900 m), has enabled the Tortonian-Messinian chronostratigraphy to be precised. The close sampling space for biostratigraphic determination has enabled the accurate location OS Sour main biostratigraphic events than can be correlated with charactenstic events of the Mediterranean biostratigraphic Zones. In addition, the location OS the TortonianNessinian boundary has been accurately placed at some 150 m below the main gypsurn unit outcropping in the basin. The integrated bio-magnetostratigraphic data fiom the studied section allows a tentative interpretation OS the identified magnetozones. Thus, a correlation to the Geomagnetic Polarity Time Scale is presented for more than 900 m of pre-evaporite Miocene stratigraphic succession fiom the Lorca basin. Moreover, about 15' OS anticlockwise rotation has been detected. Its significance is evaluated in the basin geodynamic framework.

Evidence for coseismic events of recurrent prehistoric deformation along the Alhama de Murcia fault, southeastern Spain

The Alhama de Murcia fault is a 85 km long oblique-slip fault, and is related to historical and instrumental seismic activity. A paleoseismic analysis of the Lorca-Totana sector of the fault containing MSK I=VIII historical earthquakes was made in order to identify and quantify its seismic potential. We present 1) the results of the neotectonic, structural and geomorphological analyses and, 2) the results of trenching. In the study area, the Alhama de Murcia fault forms a depressed corridor between two strands, the northwestern fault with morphological and structural features of a reverse component of slip, bounding the La Tercia range to the South, and the southeastern fault strand with evidence of sinistral oblique strike-slip movement. The offset along this latter fault trapped the sediments in transit from the La Tercia range towards the Guadalentín depression. The most recent of these sediments are arranged in three generations of alluvial fans and terraces. The first two trenches were dug in the most recent sediments across the southeastern fault strand. The results indicate a coseismic reverse fault deformation that involved the sedimentary sequence up to the intermediate alluvial fan and the Holocene terrace deposits. The sedimentary evolution observed in the trenches suggests an event of temporary damming of the Colmenar creek drainage to the South due to uplifting of the hanging wall during coseismic activation of the fault. Trench, structural and sedimentological features provide evidence of at least three coseismic events, which occurred after 125,000 yr. The minimum vertical slip rate along the fault is 0.06 mm/yr and the average recurrence period should not exceed 40,000 yr in accordance with the results obtained by fan topographic profiling. Further absolute dating is ongoing to constrain these estimates.

Active tectonics of the Alhama de Murcia fault, Betic Cordillera, Spain

We present an overview of the knowledge of the structure and the seismic behavior of the Alhama de Murcia Fault (AMF). We utilize a fault traces map created from a LIDAR DEM combined with the geodynamic setting, the analysis of the morphology, the distribution of seismicity, the geological information from E 1:50000 geological maps and the available paleoseismic data to describe the recent activity of the AMF. We discuss the importance of uncertainties regarding the structure and kinematics of the AMF applied to the interpretation and spatial correlation of the paleoseismic data. In particular, we discuss the nature of the faults dipping to the SE (antithetic to the main faults of the AMF) in several segments that have been studied in the previous paleoseismic works. A special chapter is dedicated to the analysis of the tectonic source of the Lorca 2011 earthquake that took place in between two large segments of the fault.

Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zones de matollar del Macizo Central Ourensano

El matollar sec europeu format per Erica australis, Erica arborea, Pterosparum tridentatum, Halimium lasianthum i Calluna vulgaris com a espècies predominants és cremat en les serralades del Massís Central de forma repetida durant el pas dels anys. Això ha sigut, tradicionalment, a causa de la necessitat de mantenir-lo transitable per al bestiar, encara que altres circumstàncies s’han afegit actualment a aquesta necessitat, que incrementen el risc d’incendi d’aquesta comunitat, disparant-se el número d’incendis en els últims 30 anys. Sabent això, vam decidir realitzar un estudi a les zones de matollar que trobem al Massís Central situat a la zona del Concello de Villariño de Conso, a Ourense, per conèixer com es comporten les espècies característiques d’aquest tipus d’ecosistema després dels incendis, mitjançant la realització de mostrejos i perfils del sòl. D’aquesta manera hem volgut veure com es desenvolupen les espècies vegetals de matollar al llarg del temps, després de ser cremats. Gràcies a l’estudi hem pogut veure com el matollar observat te unes característiques que li permet sobreviure als incendis i tindre una capacitat de regeneració elevada després de patir aquesta pertorbació. Això es degut a la capacitat per rebrotar d’aquestes espècies arbustives i a la seva competitivitat. També hem vist com a necessari, donar un valor econòmic a la bona conservació de l’hàbitat, per tal de que la població local abandoni pràctiques de gestió forestal nocives, com el foc.

Les Vies verdes del Vallès

En un moment en que Catalunya i, sobretot, la regió metropolitana de Barcelona, experimenta un procés d'ocupació del territori sense precedents, es especialment important avançar en l'estudi dels possibles connectors existents, el seu reconeixement i la seva delimitació en el planejament territorial, El 13 de juliol de 2004 es va signar i fer públic el Manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les vies verdes del Vallès. En aquest manifest es demana, entre altres mesures, el reconeixement i la delimitació en el planejament territorial de 7 grans vies verdes: Obac-Olorda, Sant Llorenç-Collserola, Farell-Marina, Gallifa-Gallecs, Tagamanent-Cellecs, Calma-Corredor, Montseny-Montnegre. Totes aquestes vies exerceixen funcions de connexió ecològica i paisatgística entre les serralades Litoral i Prelitoral i, juntament amb altres espais menys urbanitzats que hi ha al peu de la serralada Prelitoral, integren el sistema d'espais oberts del Vallès. Aquesta ponència presenta, en primer lloc, el marc conceptual on s'inscriu el concepte via verda. En segon lloc, explica els principals antecedents en relació amb les vies verdes del Vallès que apareixen en el Manifest de Sant Celoni, i, finalment l’encaix de les vies verdes del Vallès en el planejament territorial de la regió metropolitana de Barcelona, així com les principals línies estratègiques que es podrien seguir per convertir-les en una realitat

Les Unitats de paisatge de les terres de Girona

El paisatge de les comarques gironines destaca per la seva varietat. Aquest fet és el resultat de la combinació d'un medi biofísic molt divers amb una activitat humana secular. Cal tenir present que a les terres gironines hi estan representades totes les grans unitats de relleu de Catalunya, des dels Pirineus fins a les planes i serralades costaneres

Notes sobre la flora de la Terra Baixa Catalana.

Durant les nostres excursions hem aplegat una bona quantitat de dades sobre la flora catalana. D'aquestes dades hem seleccionat les que creiem que son mes intéressants tant per la seva novetat com per la seva raresa. Llevat de molt poques excepcions ara només aportem citacions de plantes de la terra baixa i, en especial, de les serralades costeres catalanes. Ultra la indicació de les dades de localització de cada pianta (comarca, municipi, indret concret i altitud) i d'alguna indicació de l'habitat o l'ecologia, hi afegim la notació del quadrat U.T.M. de 10 km de costat. Remarquem que en alguns casos, quan ens ha estât possible, hi afegim, entre claudàtors, la xifra del quadrat d'U.T.M. d'un quilòmetre de costat. A la llista que segueix, les espècies són disposades per ordre alfabètic.

Les Unitats de paisatge de les terres de Girona

El paisatge de les comarques gironines destaca per la seva varietat. Aquest fet és el resultat de la combinació d'un medi biofísic molt divers amb una activitat humana secular. Cal tenir present que a les terres gironines hi estan representades totes les grans unitats de relleu de Catalunya, des dels Pirineus fins a les planes i serralades costaneres

Les Vies verdes del Vallès

En un moment en que Catalunya i, sobretot, la regió metropolitana de Barcelona, experimenta un procés d'ocupació del territori sense precedents, es especialment important avançar en l'estudi dels possibles connectors existents, el seu reconeixement i la seva delimitació en el planejament territorial, El 13 de juliol de 2004 es va signar i fer públic el Manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les vies verdes del Vallès. En aquest manifest es demana, entre altres mesures, el reconeixement i la delimitació en el planejament territorial de 7 grans vies verdes: Obac-Olorda, Sant Llorenç-Collserola, Farell-Marina, Gallifa-Gallecs, Tagamanent-Cellecs, Calma-Corredor, Montseny-Montnegre. Totes aquestes vies exerceixen funcions de connexió ecològica i paisatgística entre les serralades Litoral i Prelitoral i, juntament amb altres espais menys urbanitzats que hi ha al peu de la serralada Prelitoral, integren el sistema d'espais oberts del Vallès. Aquesta ponència presenta, en primer lloc, el marc conceptual on s'inscriu el concepte via verda. En segon lloc, explica els principals antecedents en relació amb les vies verdes del Vallès que apareixen en el Manifest de Sant Celoni, i, finalment l’encaix de les vies verdes del Vallès en el planejament territorial de la regió metropolitana de Barcelona, així com les principals línies estratègiques que es podrien seguir per convertir-les en una realitat

Geodynamic events reconstructed in the Betic, Maghrebian, and Apennine chains (central-western Tethys)

A synthetic study has been made to identify main tectono-sedimentary and geodynamic events in central-western Tethys. For this, an interdisciplinary analysis has been performed on successions belonging to tectonic units derived from Betic-Maghrebian-southern Apennine “Flysch basin” domain. The stratigraphic records of the internal, external, and mixed successions deposited in lateral basins of different chains show very similar characters, especially regarding: (a) lithostratigraphy and ages; (b) kind and provenance of supplies (immature and supermature petrofacies from internal and external margins, respectively); (c) presence of “mixed successions” (composed of alternating internal and external petrofacies) attesting to clear palaeogeographic relationships between opposite depositional systems; and (d) timing of the deformation. In addition, specific lithofacies reveal correspondence with similar sedimentary events, such as: (1) very thick silicoclastic supply concentrated in restricted time ranges indicating the main deformational phases in the margin/basin systems; (2) levels rich in black-shales, glauconian, siliceous-producers, and volcaniclastic intercalations, widespread in the studied successions and linked to particular events at the Tethyan scale (anoxic periods, starvation-upwelling, acid-intermediate penecontemporaneous volcanic activity, respectively). Tectonic influence has also been recorded by means of unconformities and tectofacies (such as turbidites, slumps, or olisthostromes, etc.), being correlated with the main deformational phases. Similar stratigraphic and tectonic events have also been found in the Calvana unit of Val Marecchia nappe (Ligurides, northern Apennine). Correlations of stratigraphic and tectonic events support the proposal of an evolutionary geodynamic model involving the presence of a “Mesomediterranean microplate” in intermediate position during Africa-Europe convergence. The closure of central-western Tethys occasioned the Betic-Maghrebian-southern Apennine oceanic branch deformation and the birth of perimediterranean chains during middle-late Miocene.