El multimétodo como estrategia fructífera para el abordaje de los fenómenos sociales : Experiencias en la investigación de la pobreza

Pretendemos valorizar la potencialidad de la estrategia multimétodo para el estudio de los fenómenos sociales, mediante la sistematización de las experiencias recogidas en la línea de investigación de la pobreza urbana. Sostenemos que el relato de las decisiones epistemológicas y metodológicas que nuestro equipo de investigación fue tomando para abordar la complejidad del fenómeno de la pobreza, resultará fructífero a otros investigadores. Por lo tanto, en este artículo asumen importancia equitativa: la fundamentación de la elección de la estrategia multimétodo, la exposición de los criterios utilizados para la selección de fuentes de información aptas para abordar cada arista del fenómeno de la pobreza, el relato del encuentro con obstáculos para acceder a cada tipo de fuente, el dar cuenta de cómo fue posible ir sorteando dichos obstáculos, y la sistematización de algunos de los aportes que pudimos realizar en el terreno de la conceptualización y comprensión del fenómeno, mediante el cruce de información y la complementación de enfoques. La aplicación de la estrategia multimétodo en el estudio de la pobreza fue altamente positiva, y sostenemos que también lo sería en el abordaje de otros fenómenos sociales que compartan con nuestro objeto las características de complejidad, multidimensionalidad, polisemia, y dinamismo histórico geográfico

El multimétodo como estrategia fructífera para el abordaje de los fenómenos sociales : Experiencias en la investigación de la pobreza

Pretendemos valorizar la potencialidad de la estrategia multimétodo para el estudio de los fenómenos sociales, mediante la sistematización de las experiencias recogidas en la línea de investigación de la pobreza urbana. Sostenemos que el relato de las decisiones epistemológicas y metodológicas que nuestro equipo de investigación fue tomando para abordar la complejidad del fenómeno de la pobreza, resultará fructífero a otros investigadores. Por lo tanto, en este artículo asumen importancia equitativa: la fundamentación de la elección de la estrategia multimétodo, la exposición de los criterios utilizados para la selección de fuentes de información aptas para abordar cada arista del fenómeno de la pobreza, el relato del encuentro con obstáculos para acceder a cada tipo de fuente, el dar cuenta de cómo fue posible ir sorteando dichos obstáculos, y la sistematización de algunos de los aportes que pudimos realizar en el terreno de la conceptualización y comprensión del fenómeno, mediante el cruce de información y la complementación de enfoques. La aplicación de la estrategia multimétodo en el estudio de la pobreza fue altamente positiva, y sostenemos que también lo sería en el abordaje de otros fenómenos sociales que compartan con nuestro objeto las características de complejidad, multidimensionalidad, polisemia, y dinamismo histórico geográfico

El multimétodo como estrategia fructífera para el abordaje de los fenómenos sociales : Experiencias en la investigación de la pobreza

Pretendemos valorizar la potencialidad de la estrategia multimétodo para el estudio de los fenómenos sociales, mediante la sistematización de las experiencias recogidas en la línea de investigación de la pobreza urbana. Sostenemos que el relato de las decisiones epistemológicas y metodológicas que nuestro equipo de investigación fue tomando para abordar la complejidad del fenómeno de la pobreza, resultará fructífero a otros investigadores. Por lo tanto, en este artículo asumen importancia equitativa: la fundamentación de la elección de la estrategia multimétodo, la exposición de los criterios utilizados para la selección de fuentes de información aptas para abordar cada arista del fenómeno de la pobreza, el relato del encuentro con obstáculos para acceder a cada tipo de fuente, el dar cuenta de cómo fue posible ir sorteando dichos obstáculos, y la sistematización de algunos de los aportes que pudimos realizar en el terreno de la conceptualización y comprensión del fenómeno, mediante el cruce de información y la complementación de enfoques. La aplicación de la estrategia multimétodo en el estudio de la pobreza fue altamente positiva, y sostenemos que también lo sería en el abordaje de otros fenómenos sociales que compartan con nuestro objeto las características de complejidad, multidimensionalidad, polisemia, y dinamismo histórico geográfico

Information sources selection methodology for recommender systems based on intrinsic characteristics and trust measure

El treball desenvolupat en aquesta tesi presenta un profund estudi i proveïx solucions innovadores en el camp dels sistemes recomanadors. Els mètodes que usen aquests sistemes per a realitzar les recomanacions, mètodes com el Filtrat Basat en Continguts (FBC), el Filtrat Col·laboratiu (FC) i el Filtrat Basat en Coneixement (FBC), requereixen informació dels usuaris per a predir les preferències per certs productes. Aquesta informació pot ser demogràfica (Gènere, edat, adreça, etc), o avaluacions donades sobre algun producte que van comprar en el passat o informació sobre els seus interessos. Existeixen dues formes d'obtenir aquesta informació: els usuaris ofereixen explícitament aquesta informació o el sistema pot adquirir la informació implícita disponible en les transaccions o historial de recerca dels usuaris. Per exemple, el sistema recomanador de pel·lícules MovieLens (http://movielens.umn.edu/login) demana als usuaris que avaluïn almenys 15 pel·lícules dintre d'una escala de * a * * * * * (horrible, ...., ha de ser vista). El sistema genera recomanacions sobre la base d'aquestes avaluacions. Quan els usuaris no estan registrat en el sistema i aquest no té informació d'ells, alguns sistemes realitzen les recomanacions tenint en compte l'historial de navegació. Amazon.com (http://www.amazon.com) realitza les recomanacions tenint en compte les recerques que un usuari a fet o recomana el producte més venut. No obstant això, aquests sistemes pateixen de certa falta d'informació. Aquest problema és generalment resolt amb l'adquisició d'informació addicional, se li pregunta als usuaris sobre els seus interessos o es cerca aquesta informació en fonts addicionals. La solució proposada en aquesta tesi és buscar aquesta informació en diverses fonts, específicament aquelles que contenen informació implícita sobre les preferències dels usuaris. Aquestes fonts poden ser estructurades com les bases de dades amb informació de compres o poden ser no estructurades com les pàgines web on els usuaris deixen la seva opinió sobre algun producte que van comprar o posseïxen. Nosaltres trobem tres problemes fonamentals per a aconseguir aquest objectiu: 1 . La identificació de fonts amb informació idònia per als sistemes recomanadors. 2 . La definició de criteris que permetin la comparança i selecció de les fonts més idònies. 3 . La recuperació d'informació de fonts no estructurades. En aquest sentit, en la tesi proposada s'ha desenvolupat: 1 . Una metodologia que permet la identificació i selecció de les fonts més idònies. Criteris basats en les característiques de les fonts i una mesura de confiança han estat utilitzats per a resoldre el problema de la identificació i selecció de les fonts. 2 . Un mecanisme per a recuperar la informació no estructurada dels usuaris disponible en la web. Tècniques de Text Mining i ontologies s'han utilitzat per a extreure informació i estructurar-la apropiadament perquè la utilitzin els recomanadors. Les contribucions del treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral són: 1. Definició d'un conjunt de característiques per a classificar fonts rellevants per als sistemes recomanadors 2. Desenvolupament d'una mesura de rellevància de les fonts calculada sobre la base de les característiques definides 3. Aplicació d'una mesura de confiança per a obtenir les fonts més fiables. La confiança es definida des de la perspectiva de millora de la recomanació, una font fiable és aquella que permet millorar les recomanacions. 4. Desenvolupament d'un algorisme per a seleccionar, des d'un conjunt de fonts possibles, les més rellevants i fiable utilitzant les mitjanes esmentades en els punts previs. 5. Definició d'una ontologia per a estructurar la informació sobre les preferències dels usuaris que estan disponibles en Internet. 6. Creació d'un procés de mapatge que extreu automàticament informació de les preferències dels usuaris disponibles en la web i posa aquesta informació dintre de l'ontologia. Aquestes contribucions permeten aconseguir dos objectius importants: 1 . Millorament de les recomanacions usant fonts d'informació alternatives que sigui rellevants i fiables. 2 . Obtenir informació implícita dels usuaris disponible en Internet.

Engaging social customers : influencing new marketing strategies for social media information sources

A global, online quantitative study among 300 consumers of digital technology products found the most reliable information sources were friends, family or word of mouth (WOM) from someone they knew, followed by expert product reviews, and product reviews written by other consumers. The most unreliable information sources were advertising or infomercials, automated recommendations based on purchasing patterns or retailers. While a very small number of consumers evaluated products online, rating of products and online discussions were more frequent activities. The most popular social media websites for reviews were Facebook, Twitter, Amazon and e-Bay, indicating the importance of WOM in social networks and online media spaces that feature product reviews as it is the most persuasive piece of information in both online and offline social networks. These results suggest that ‘social customers’ must be considered as an integral part of a marketing strategy.

Medicines information sources and services for consumers : A special focus on the Internet and people with depression

The range of consumer health and medicines information sources has diversified along with the increased use of the Internet. This has led to a drive to develop medicines information services and to better incorporate the Internet and e-mail into routine practice in health care and in community pharmacies. To support the development of such services more information is needed about the use of online information by consumers, particularly of those who may be the most likely to use and to benefit from the new sources and modes of medicines communication. This study explored the role and utilization of the Internet-based medicines information and information services in the context of a wider network of information sources accessible to the public in Finland. The overall aim was to gather information to develop better and more accessible sources of information for consumers and services to better meet the needs of consumers. Special focus was on the needs and information behavior among people with depression and using antidepressant medicines. This study applied both qualitative and quantitative methods. Consumer medicines information needs and sources were identified by analyzing the utilization of the University Pharmacy operated national drug information call center (Study I) and surveying Finnish adults (n=2348) use of the different medicines information sources (Study II). The utilization of the Internet as a source of antidepressant information among people with depression was explored by focus group discussions among people with depression and with current or past use of the antidepressant(s) (n=29, Studies III & IV). Pharmacy response to the needs of consumers in term of providing e-mail counseling was assessed by conducting a virtual pseudo customer study among the Finnish community pharmacies (n=161, Study V). Physicians and pharmacists were the primary sources of medicines information. People with mental disorders were more frequent users of telephone- and Internet-based medicines information sources and patient information leaflets than people without mental disorders. These sources were used to complement rather than replace information provided face-to-face by health professionals. People with depression used the Internet to seek facts about antidepressants, to share experiences with peers, and for the curiosity. They described that the access to online drug information was empowering. Some people reported lacking the skills necessary to assess the quality of online information. E-mail medication counseling services provided by community pharmacies were rare and varied in quality. Study results suggest that rather than discouraging the use of the Internet, health professionals should direct patients to use accurate and reliable sources of online medicines information. Health care providers, including community pharmacies should also seek to develop new ways of communicating information about medicines with consumers. This study determined that people with depression and using antidepressants need services enabling interactive communication not only with health care professionals, but also with peers. Further research should be focused on developing medicines information service facilitating communication among different patient and consumer groups.

Model of sources: a proposal for the hierarchy, merging strategy and representation of the information sources in virtual models of historical buildings

Contributed to: Fusion of Cultures: XXXVIII Annual Conference on Computer Applications and Quantitative Methods in Archaeology – CAA2010 (Granada, Spain, Apr 6-9, 2010)

Combining information sources for confidence estimation with CRF models

Obtaining accurate confidence measures for automatic speech recognition (ASR) transcriptions is an important task which stands to benefit from the use of multiple information sources. This paper investigates the application of conditional random field (CRF) models as a principled technique for combining multiple features from such sources. A novel method for combining suitably defined features is presented, allowing for confidence annotation using lattice-based features of hypotheses other than the lattice 1-best. The resulting framework is applied to different stages of a state-of-the-art large vocabulary speech recognition pipeline, and consistent improvements are shown over a sophisticated baseline system. Copyright © 2011 ISCA.

Use and non-use of electronic information sources by undergraduates at the University of the West Indies

Ramlogan, R.,& Tedd, L. (2006). Use and non-use of electronic information sources by undergraduates at the University of the West Indies. Online Information Review, 30(1), 24-42.