Exportaciones de carbono orgánico y nitrógeno en cuencas forestales mediterráneas

Hay una falta de información de los flujos de carbono orgánico en los ríos europeos (Hope et al., 1994). Debido a esta falta de información y a que no hay ningún estudio de este tipo en ecosistemas mediterráneos con un clima más seco como es la cuenca de la Ribera Salada, surge el interés por conocer cuáles son las exportaciones en este territorio y intentarlo relacionar con los usos del suelo y otras variables territoriales o climáticas mediante el monitoreo de las aguas en tres cuencas diferentes como son Cogulers, Canalda y Ribera Salada. Por otro lado, en este trabajo también se intenta exponer la cantidad de nitrógeno exportado en las cuencas debido a que es una parte de la materia orgánica y un nutriente esencial en los ríos y en el territorio.

Analisi de compostos orgànics persistents i estudi de la procedència d'hidrocarburs en sediments del mar Mediterrani català

Els sediments del fons marí són molt importants en els ecosistemes aquàtics. Aquests sediments són considerats absorbents naturals, ja que s’hi acumulen moltes substàncies nocives, com ara metalls pesants i contaminants orgànics persistents (COPs). En aquest estudi s’han analitzat mostres de sediments del mar Mediterrani amb la finalitat d’examinar els COPs i la possible procedència d’hidrocarburs derivats del petroli. Les mostres han estat extretes davant de la desembocadura del riu Besòs (se n’ha fet una extracció a 8 km i una altra a 54 km de distància respecte la costa) i davant del municipi català anomenat Vilanova i la Geltrú (se n’ha fet, també, una extracció a 8-10 km i una altra a 30-40 km de distància respecte la costa). D’aquestes mostres, obtingudes per perforació, se n’han analitzat el primer i segon centímetres. S’han quantificat els hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), els bifenils policlorats (PCBs) i els compostos organoclorats (OCPs) utilitzats antigament com a pesticides. S’ha posat de manifest que en les zones més properes a la costa, les concertacions COPs són més elevades a la regió més meridional, tot i estar davant de la desembocadura del riu Besòs. Segurament això és degut a la influència de la deriva litoral (corrent costaner marí en direcció NE-SW). Finalment, l’índex Phytane/Pristane, l’índex de preferència de carboni o, en anglès Carbon Preference Index (CPI) i la barreja complexa sense resoldre o, en anglès, Unresolved Complex Mixture (UCM) apunten a la conclusió que l’origen dels hidrocarburs analitzats (n-alcans) podria ser petrogènic.

Magnitud y frecuencia del transporte fluvial de sedimento en una cuenca mediterránea semihúmeda

Este trabajo examina la magnitud y la frecuencia del transporte de sedimento (material disuelto, sedimento en suspensión y carga de fondo) en la cuenca de la riera de Arbúcies (Cordilleras Costeras Catalanas), a partir de los caudales diarios del periodo 1967-1992 y de las muestras de agua y sedimento obtenidas durante los años 1991 y 1992. Los resultados indican que el transporte en disolución es más uniforme en el tiempo que el transporte de material sólido, tanto en suspensión como de fondo. Los cálculos muestran que la carga sólida total depende sobre todo de crecidas frecuentes y de magnitud moderada, correspondientes al nivel de cauce lleno (bankfull). Cabe señalar, en este sentido, que los caudales bankfull suceden el 2,2% del tiempo y transportan el 56% del sedimento en suspensión y el 31% de la carga de fondo total anual. El caudal efectivo para el transporte de sedimento en este río es, por tanto, un suceso relativamente frecuente y de idéntica magnitud al caudal geomorfológicamente dominante o bankfull.

Els Actors de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Xarxes, percepcions i expectatives

Segons la nostra hipòtesi, la viabilitat de l’Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM) dependrà sobretot de la seva capacitat de mobilitzar, d’implicar i de connectar els actors públics i privats dels diferents nivells territorials als quals s’adreça aquesta iniciativa. Per tant, el grau de coneixement i el posicionament dels diferents actors respecte al projecte resulten essencials a l’hora de definir una estratègia de cooperació d’aquestes característiques. L’objectiu d’aquest document és explicar els resultats de l’enquesta duta a terme amb un miler d’actors públics i privats de l’EPM. Aquesta tenia per objectiu obtenir dades relatives a aspectes clau del context en el que s’insereix el projecte, així com informació rellevant per definir estratègies d’actuació que poden ajudar a desenvolupar les capacitats organitzatives i comunicatives necessàries per gestionar una organització complexa com aquesta. L’estudi empíric es va estructurar al voltant de tres línies d’anàlisi: 1r) el present de l’Euroregió; 2n) El posicionament respecte l’EPM i 3r) El futur de l’EPM

L’Euroregió Pirineus-Mediterrània

Analitza una de les experiències de CTF més recent al sud d’Europa: l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Constituïda per un nucli inicial de cinc regions: Catalunya, Aragó, Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia Pirineus, no descarta la cooperació amb altres territoris seguint l’arc pirinenc i mediterrani (d’Itàlia fins al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona, Roina) i les illes de la mediterrània occidental (EPM, 2004: 4.), fet que implica la combinació de tres tipus de cooperació: transfronterer, interregional i transnacional. Aquesta característica juntament amb la pretensió d’esdevenir un pol de desenvolupament econòmic és un indicador de l’especificitat de l’EPM en el marc euroregional europeu.

Congrés Internacional: "De la dictadura a la democràcia : les dones en l'Europa mediterrània, central i de l'est"

El mes de setembre de 1993, el departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i l'european Network for Women's Studies (ENWS) del Consell d'Europa van organitzar el congrés internacional "De la dictadura a la democràcia: les dones en l'Europa mediterrània central i de l'est". Lóbjectiu del congrés va ser desenvolupar una reflexió entorn de la trajectòria de les dones en les crisis dels antics règims dictatorials i en la transició democràtica.

Irradiacions tropicals dins la vegetació nitròfila mediterrània

Tropical irradiations into Mediterranean nitrophilous vegetation. Irradiations of pantropical Ruderali-Manihotetea reach Mediterranean countries. Hygronitrophilous Ecliption prostratae, trodden and disturbed ground-colonizing Eleitsinion indicae and suburban Lycio-Ipomoeion curtain communities are specially examined.

Balanç hidroquímic d'una conca mediterrània en estat seminatural: el cas de la riera d'Arbúcies

A study of hydrochemical characteristics of the Arbúcies river (a seminatural mediterranean basin) has been undertaken during 1991. Mean solute yield for each ion has been determined using the correlation curves between discharge and concentration, and the flow duration curve. The hydrochemical budget of the Arbúcies drainage basin shows that the basin is a net source for al1 the elements. The cationic denudation rate obtained in this granitic basin is 5.24 keqhalyear. This high rate is due to the intensive chemical weathering of the granodionte, that delivers an important amount of cations which will release to be transported. The results demostrate clearly the strength of lithological control on stream loads, particulary on the dissolved component.

Clima i condicions de conreu en els orígens de l'agricultura mediterrània: evidències a partir de la composició isotòpica del carboni en restes arqueobotàniques

Este trabajo ilustra cómo el análisis de la composición isotópica del carbono en restos arqueobotánicos aporta información sobre las condiciones climáticas y de cultivo en el pasado. Tras una introducción metodológica, se presentan distintos ejemplos que utilizan semillas carbonizadas (trigo y cebada) y/o carbones de especies forestales (pino carrasco, encina, etc.), ambos tipos de restos recuperados en yacimientos de la cuenca mediterránea. Mientras la composición isotópica en cereales proporciona inferencias sobre la disponibilidad hídrica de los cultivos, el análisis de carbones ayuda a cuantificar la precipitación. La combinación de ambas fuentes permite hipotetizar sobre la implementación de prácticas agronómicas específicas encaminadas a incrementar la disponibilidad hídrica de los cultivos en el pasado.

Diagenetic processes in a partially dolomitized carbonate reservoir: Casablanca oil field, Valencia Trough, offshore Spain.

Mesozoic and Neogene carbonates located in the Valencia Trough (offshore Spain, western Mediterranean Sea)are oil reservoirs. This paper investigates the diagenetic evolution of the Upper Jurassic limestones, currently dolomitized, that constitute the main reservoir of the Casablanca oil field. Core samples from Casablanca-1A well have been studied to determine the diagenetic products and their relation with porosity evolution, and to reconstruct the fluid flow history prior to and during oil emplacement. On the basis of petrological observations and geochemical analyses (major, minor and trace element composition and oxygen, carbon and strontium isotope composition), a major dolomitization event is recognized postdating subaerial exposure, erosion and karstification. The dolomitization event originated two replacive dolomites (RD1 and RD2) and two dolomite cements (saddle dolomite cement, SDC, and milky-white dolomite cement, MDC)which are partially cogenetic. RD1, RD2 and SDC precipitated at increasing temperatures (over 60ºC and below 110ºC), probably from meteoric water mixed with marine water. The last dolomite type milky-white dolomite cement) precipitated with increasing burial conditions and by arrival of hydrothermal fluids during the Miocene. The post-dolomitization sequence comprises precipitation of calcite cement and partial calcitization of all previous dolomites. The oxygen, carbon and strontium isotope compositions suggest that this calcite cementation occurred from meteoric waters mixed with Burdigalian - Langhian marine waters trapped in the sediments and expelled by compaction in the moderate to deep burial realm. Normal faults were the conduits for upward migration of these fluids as well as for later oil expulsion from the Burdigalian - Langhian source rocks. Late corrosion associated with organic acid-enriched fluids took place prior or simultaneously to oil migration during the Pliocene, enhancing porosity and increasing eservoir quality.

Informe de justificació de la Beca per estades per a la recerca fora de Catalunya pre-doctorals

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Università degli Studi di Urbino, Bologna, Itàlia, entre juliol i desembre del 2005. Es revisa el concepte d’igualtat i multiculturalisme en el Mediterrani, especialment en la conca nord mediterrània com a zona de recepció de la immigració. Paral·lelament s’analitza el concepte de democràcia a la conca nord i sud mediterrània, i la relació entre aquestes dues voreres pel que fa a la percepció mateixa de democràcia i l’Estat de dret. Inclou entrevistes amb Gustavo Gozzi, Enrico Pugliese i Joseph Piqué.

The EU as a security provider in its neighbourhood: the case of non-proliferation of WMD in the Mediterranean area

As a consequence of the terrorist attacks of 9/11 and the US-led war against Iraq, WMD and their proliferation have become a central element of the EU security agenda. In December 2003, the European Council adopted even a EU Strategy against Proliferation of WMD. The approach adopted in this Strategy can be largely described as a ‘cooperative security provider’ approach and is based on effective multilateralism, the promotion of a stable international and regional environment and the cooperation with key partners. The principal objective of this paper is to examine in how far the EU has actually implemented the ‘cooperative security provider’ approach in the area which the Non-proliferation Strategy identifies as one of its priorities – the Mediterranean. Focusing on the concept of security interdependence, the paper analyses first the various WMD dangers with which the EU is confronted in the Mediterranean area. Afterwards, it examines how the EU has responded to these hazards in the framework of the Barcelona process and, in particular, the new European Neighbourhood Policy. It is argued that despite its relatively powerful rhetoric, the EU has largely failed, for a wide range of reasons, to apply effectively its non-proliferation approach in the Mediterranean area and, thus, to become a successful security provider.

Optimización del uso del agua en restauraciones de paisajes y xerojardinería en condiciones de clima mediterráneo

Durante todo el proyecto y su prórroga, el plan de trabajo se ha desarrollado de acuerdo con el programa descrito en la memoria del presente proyecto, así­ se ha incidido en la caracterización ecofisiológica de diversas especies mediterráneas leñosas frente a los estreses ambientales; se ha tratado de optimizar la productividad de dichas especies en condiciones de vivero y por ultimo se ha evaluado la respuesta de este material vegetal tanto a las condiciones de transplante como su respuesta a diversas técnicas de gestión de la revegetación y/o ajardinamiento.

Mediterranean diet changes during the nutritional transition in Spain

En este trabajo analizaremos en primer lugar la presencia i la importancia de los alimentos que caracterizan la dieta mediterránea en los sistemas alimentarios españoles del siglo XIX. Veremos como evoluciona esta presencia y el su peso a la dieta dentro del proceso de transición nutricional moderna española, contemplando dos períodos: desde finales del XIX hasta la década de 1930, y la segunda mitad del XX, períodos caracterizados por un aumento de la ingesta de alimentos, cereales y patatas primer, y de productos de origen animal después, y por la progresiva convergencia con las dietes de les sociedades desarrolladas, que diluirían o minimizarían progresivamente las características diferenciales mediterráneos. Situaremos los cambios que se producen a España en el contexto europeo, i finalmente, analizaremos en que medida, en la etapa inicial, la dieta seguida se ajustaba a les necesidades de la población y a la dieta actualmente recomendada, y si se produjeron cambios significativos en el curso de la transición alimentaria.

The Mediterranean in an Age of Globalisation

This paper reflects the contents of the Plenary Lecture addressed to the participants of the 2nd Graduate Conference, European Consortium for Political Science, Universitat Autonòma de Barcelona, 25 August 2008