[Notes breus (fauna)] Primera citació de brema blanca (Abramis bjoerkna) a Catalunya i noves introduccions de peixos exòtics (Alburnus alburnus, Sander lucioperca i Silurus glanis) a diverses conques catalanes = First record of white bream (Abramis bjoerkna) in Catalonia (Spain) and new introductions of exotic fish (Alburnus alburnus, Sander lucioperca and Silurus glanis) into Catalan river basins

En aquesta nota es recullen noves observacions de diverses espècies de peixos exòtics obtingudes en un mostreig efectuat de febrer a maig de 2003, en catorze embassaments de Catalunya

Light intensity preference of juvenile pikeperch Sander lucioperca (L.)

Light intensity preference of the pikeperch was tested in 1-m(2) tanks divided into four lateral compartments with a hole in the middle to allow the fish to move between compartments. Two experiments were carried out with both 0+ and 1+ pikeperch: one testing intensities from 25 to 300 lx and the other from 1 to 50 lx. Light preference was observed individually for 5 days at 8, 11, 14 and 17 h. on the first and fifth day, the preference was tested without differences in light intensity (control). In both experiments, both age groups showed preference for the lowest available light intensity. Preference for low light intensity in pikeperch may be related to innate activity and feeding behaviour and to avoidance of harmful effects of light. It is suggested that under aquaculture operations, pikeperch should be reared under very dim conditions.

Longer wavelengths of light improve the growth, intake and feed efficiency of individually reared juvenile pikeperch Sander lucioperca (L.)

We tested the effects of monochromatic light on the specific growth rate (SGR), feed intake and feed efficiency (FE) of juvenile pikeperch, Sander lucioperca (L.). Pikeperch were reared individually for 42 days in aquaria covered with blue, green, yellow or red gelatin filters or white paper (control; n=5). Linear regression analysis indicated a significant positive effect of longer wavelengths of light on the condition factor (CF), FE and SGR. The final weight, SGR and CF were significantly higher in fish reared under red than under white light, and FE was better under green, yellow and red light than under white light (Dunnett's post hoc test, P < 0.05) while blue was comparable to white light in terms of the measured parameters. After the growth trial, the spectral sensitivity of photoreceptor cells in the retina was tested using microspectrophotometry, which revealed the presence of rods with lambda(max) at ca. 530 nm and two cone classes, absorbing maximally at ca. 535 and 603 nm, all containing a porphyropsin-based pigment. These results suggest that the presence of mid and long wavelength-sensitive cones enhances visual sensitivity under mid-wavelength and long-wavelength environments, and thus supports the finding that longer wavelengths of incoming light can improve FE and SGR of the cultivated pikeperch.

Survey of parasitic infection of Sander lucioperca (Linnaeus, 1758) and Silurus glanis (Linnaeus, 1758) in Aras reservoir with emphasizes of monogenean parasites

The parasites fauna of 491 specimens of Sander lucioperca, Linnaeus 1758 (246 specimens) and catfish, Silurus glanis, Linnaeus 1758 (245 specimens) in different size from Aras Reservoir situated in North —west of the Iran was investigated. During 2006-2007 Totally 16 parasite species were recorded. The most various parasites was found in catfish (10 species) while the lowest number was recorded in Sander lucioperca (6 species). Among them, however three genera of protozoa (Trichodina, Vorticella, Ichthyophthirius), two genera of Monogenea (Gyrodactylus, Silurodiscoides), Digenea, Cestoda, Nematoda, Acanthocephala and Annelida one species each (Diplostomum, Protocephalus, Eustrongylides, Neoechinorhynchus, Pisicola) and two crustacean genera (Argulus and Lernea) recorded and we can come to conclusion in comparison with the earlier data the actual parasite fauna of two hosts has been greatly improved. According to the present study the prevalence, mean abundance and mean intensity of parasites species of both hosts were highly influenced by seasons of the year. Some species found, however show a tendency to be more abundant ides Trichodina sp., Ichthyophthirius multifiliis, Silurodiscoides vistolensis, Protocephalus osculatus respectively. Most parasites species live in gills and skin, where is highly sensitive to some pathogens parasites species (Trichodina, Vorticella, Ichthyophthirius, Pisicola geometra, Argulus foliaceus; Lernea) and While some are specialist (Silurodiscoides vistolensis and Silurodiscoides siluri) other more or less generalist (ichthyophthirius).

Spatial and temporal variation in fish populations and assemblages in coastal waters of the northern Baltic Proper

The distribution and traits of fish are of interest both ecologically and socio-economically. In this thesis, phenotypic and structural variation in fish populations and assemblages was studied on multiple spatial and temporal scales in shallow coastal areas in the archipelago of the northern Baltic Proper. In Lumparn basin in Åland Islands, the fish assemblage displayed significant seasonal variation in depth zone distribution. The results indicate that investigating both spatial and temporal variation in small scale is crucial for understanding patterns in fish distribution and community structure in large scale. The local population of Eurasian perch Perca fluviatilis L displayed habitat-specific morphological and dietary variation. Perch in the pelagic zone were on average deeper in their body shape than the littoral ones and fed on fish and benthic invertebrates. The results differ from previous studies conducted in freshwater habitats, where the pelagic perch typically are streamlined in body shape and zooplanktivorous. Stable isotopes of carbon and nitrogen differed between perch with different stomach contents, suggesting differentiation of individual diet preferences. In the study areas Lumparn and Ivarskärsfjärden in Åland Islands and Galtfjärden in Swedish east coast, the development in fish assemblages during the 2000’s indicated a general shift towards higher abundances of small-bodied lower-order consumers, especially cyprinids. For European pikeperch Sander lucioperca L., recent declines in adult fish abundances and high mortalities (Z = 1.06–1.16) were observed, which suggests unsustainably high fishing pressure on pikeperch. Based on the results it can be hypothesized that fishing has reduced the abundances of large predatory fish, which together with bottom-up forcing by eutrophication has allowed the lower-order consumer species to increase in abundances. This thesis contributes to the scientific understanding of aquatic ecosystems with new descriptions on morphological and dietary adaptations in perch in brackish water, and on the seasonal variation in small-scale spatial fish distribution. The results also demonstrate anthropogenic effects on coastal fish communities and underline the urgency of further reducing nutrient inputs and regulating fisheries in the Baltic Sea region.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Les origines parallèles du phénotype bleu chez le doré jaune (Sander vitreus)

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

La ilusión de Sander en la percepción háptica activa de personas que ven y personas ciegas.

El estudio comparativo de la percepción háptica de ilusiones visuales en sujetos videntes y ciegos permite contrastar aspectos teóricos del procesamiento cognitivo en la percepción, así como determinar el papel de los procesos visuales en la percepción háptica. Dado que los estudios sobre este tema son escasos y presentan resultados controvertidos, los autores prepararon una investigación articulada en tres experimentos, a fin de: 1) comprobar la existencia de la ilusión de Sander en videntes; 2) estudiar si el efecto de la ilusión varía cuando la figura es explorada con una o las dos manos; y 3) comparar la magnitud del efecto de la ilusion en videntes y ciegos. Los resultados demuestran que la ilusión de Sander en patrones bajorrelieve se cumple en la exploración háptica de videntes y ciegos.

August Sander, Antlitz der Zeit [Rezension]

L. F.

Catalog des Musikalien-Verlages von F. E. C. Leuckart (Constantin Sander ) in Breslau.

Mode of access: Internet.

Teshuʻat melekh rav : be-yom hitsil ha-shem et ha-ḳesar Aleḳsander ha-sheni /

Mode of access: Internet.

Sander's orchid guide, containing all the best known species, varieties, and hybrids of orchids in cultivation. Their native countries, descriptions, seasons of flowering, best methods of cultivation, temperatures,&c., together with the names and parentages of all the known hybrid orchids up to date, January 1st, 1901.

Mode of access: Internet.