997 resultados para Sòl, Ús agrícola del -- Catalunya -- Història -- S. X-XII
Resumo:
Amb aquest estudi intentarem analitzar algunes de les caracterstiques de les terres de conreu a Catalunya, a l'edat mitjana, especialment entre els segles X i XII. A partir d'una anlisi del significat dels noms utilitzats a l'poca, veurem les caracterstiques que tenien els terrenys dedicats al conreu, segons la documentaci escrita; tamb veurem com es crearen i, finalment, la relaci que hi havia entre aquestes terres de conreu i els llocs de poblament, d'una forma especial en les contrades on va predominar l'hbitat dispers.
Variaci temporal de parmetres de qualitat del sl ocasionada per ls i aband agrícola del Cap de Creus
Resumo:
Estudi i avaluaci de les principals propietats del sl i la dinmica erosiva relacionades amb ls del sl i laband agrícola en diferents ambients de la pennsula del Cap de Creus. Per dur a terme aquest estudi shan seleccionat 7 ambients diferents representatius duna seqncia dusos fins laband en diferents etapes de successi vegetal. Els ambients sn diferenciats entre sls cultivats (vinya i olivera), sls forestals (sureda i pineda), pastures (prats) i matollars (Cistus monspeliensis i dErica arborea) respectivament cremat reiteradament i no cremat durant 25 anys. En cada ambient shan instal.lat parcel.les derosi que permeten avaluar la producci de sediments i la mobilitzaci de nutrients (carboni i nitrogen) durant els episodis de precipitaci que generen escolament superficial
Variaci temporal de parmetres de qualitat del sl ocasionada per ls i aband agrícola del Cap de Creus
Resumo:
Estudi i avaluaci de les principals propietats del sl i la dinmica erosiva relacionades amb ls del sl i laband agrícola en diferents ambients de la pennsula del Cap de Creus. Per dur a terme aquest estudi shan seleccionat 7 ambients diferentsrepresentatius duna seqncia dusos fins laband en diferents etapes desuccessi vegetal. Els ambients sn diferenciats entre sls cultivats (vinya iolivera), sls forestals (sureda i pineda), pastures (prats) i matollars (Cistusmonspeliensis i dErica arborea) respectivament cremat reiteradament i nocremat durant 25 anys. En cada ambient shan instal.lat parcel.les derosique permeten avaluar la producci de sediments i la mobilitzaci de nutrients (carboni i nitrogen) durant els episodis de precipitaci que generen escolament superficial
Resumo:
El projecte consisteix en realitzar lavaluaci dels sls del municipi de Sant Gregori i la seva posterior classificaci per Capacitat Agrolgica. Aquest projecte es va portar a terme per palliar la manca dinformaci sobre sls que hi ha nivell local
Resumo:
Es va avaluar el contingut del sl en Mn, Cu, Zn, Ni i Cd fent una extracci amb DTPA, segons el mtode de Lindsay i Norvell (1969). Les mostres analitzades procedien de parcelles agrcoles d'arreu de Catalunya, conservades al Banc de Mostres de Sls del Mapa de Sls de Catalunya del DARP. Els resultats es van agrupar per sistemes agrcoles en funci de l'origen de les mostres, ja que dins de cada un es pot assumir una reducci important en l'interval de variaci de diferents factors. Es va realitzar una comparaci estadstica entre els valors mitjans dels diferents sistemes agrcoles, entre els valors mitjans de les dues profunditats de sl considerades, i una interpretaci agronmica. Els resultats van indicar que els sls procedents d'horticultura intensiva del Maresme sn els que tenen continguts disponibles ms elevats dels metalls considerats. D'altra banda, es fa pals que els valors estan condicionats tant pel material originari del sl com per l'acci antrpica. Per al Cu i el Zn en les mostres de sls del Maresme els continguts trobats estan molt per sobre dels mnims considerats com a agronmicament satisfactoris.
Resumo:
El projecte consisteix en realitzar lavaluaci dels sls del municipi de Sant Gregori i la seva posterior classificaci per Capacitat Agrolgica. Aquest projecte es va portar a terme per palliar la manca dinformaci sobre sls que hi ha nivell local
Resumo:
Postprint (published version)
Resumo:
El present projecte pretn donar una visi de la situaci actual de la tortuga mediterrnia (Testudo hermanni hermanni) a Catalunya, incloent un estudi ms exhaustiu del cas del Garraf. Aquesta subespcie, que segons el registre fssil es present a Catalunya des del neoltic, troba actualment espais com la Serra del Montsant, lAlbera, el delta de lEbre o el Masss de Garraf, hbitats potencials per al seu desenvolupament. En el cas del Garraf, dels resultats obtinguts, cal destacar lalt grau de desconeixena que els visitants del Parc tenen sobre la tortuga mediterrnia, i es per aix, que cal portar a terme un programa deducaci ambiental, amb efectes tamb de reduir el nmero despolis dexemplars, que sestima en 4 exemplars a lany. Altres factors com els incendis o les depredacions tamb sn factors importants en el declivi de les poblacions.
Resumo:
Ressenya del llibre Història de la moneda de la Guerra dels Segadors (Primera Repblica Catalana), 1640-1652. La Catalunya de la guerra dels Segadors mai no va esdevenir una repblica, per s que va actuar com si ho fos en matria monetria. Lobra tracta el paper, no sols de caire econmic, que va jugar la moneda en aquell temps
Resumo:
L'elevada quantitat d'aiges residuals generades per la societat actual i el posterior procs de depuraci per tal d'eliminar els contaminants de l'aigua, provoca un gran volum de fangs que tradicionalment es duien en un abocador controlat o, pitjor encara, a les zones litorals on es dipositaven directament al mar. La reutilitzaci dels fangs, obtinguts com a subproducte del tractament de les aiges residuals en les EDAR, com a adob biolgic en camps agrcoles, s una de les opcions ms utilitzades per a la seva gesti. Aquesta, pot ser una bona opci sempre i quan no suposi un risc per la salut, donat que el contingut al fang d'alguns contaminants pot ser elevat i l'acumulaci excessiva per exemple d'elements potencialment txics (PTE) pot suposar un risc pels sls i les plantes amb els problemes que aix pot ocasionar. Encara que els fangs normalment presenten continguts en PTE inferiors als valors lmit establerts per la normativa europea, la seva aplicaci reiterada pot suposar un risc d'acumulaci dels metalls en el sl i, depenent de la seva mobilitat, tamb en les plantes. En aquest projecte, ens centrem en l'estudi de la mobilitat i biodisponibilitat dels metalls en els sls on s'han cultivat cereals d'hivern, concretament ordi. Els fangs aportats en aquesta experincia sn procedents de l'EDAR de Palams, on reben un tractament de digesti anaerbia. S'avalua tan el contingut pseudototal de PTE en el sòl, amb l'ajuda d'una digesti al microones, com el contingut de metall biodisponible. A continuaci, es determinar la concentraci dels PTE en els extractes mitjanant l'ICP-AES o ICP-MS, depenent de la concentraci d'aquests.El projecte es centra en l'avaluaci del possible impacte de l'aplicaci continuada de bioslids en sls agrcoles. Des d'un punt de vista operacional, l'estudi es portar a terme en parcelles experimentals situades a l'Estaci Experimental Mas Badia, on es porten aplicant fangs de depuradora de manera reiterada durant 12 anys, amb l'objectiu de valorar l'inters agrícola i la incidncia agronmica de laplicaci de fangs de depuradora en diferents cultius, a mig i a llarg termini
Resumo:
European studies of famines before the thirteenth century have been based principally on chronicles and especially on information from monastic annals. These sources, which are especially numerous during the so-called Carolingian Cultural Renaissance, offer abundant evidence of a phenomenon scarcely mentioned in other types of sources, including archival sources: the frequency and gravity of crises of food supply in some regions of continental Europe during the central middle ages, an epoch which, being situated between the terrible famines of the carolingian period and the great panademics of the fourteenth century, has been considered a period without famines. The object of this article is to shed light on the limitations of medieval catalan chronicle sources for the reconstruction of food-supply crises which affected the catalan counties in the tenth through the thirteenth centuries and illustrate, in contrast, the multiple opportunities offered by sources from the lordly archives. A significant part of these archival sources are connected in a direct and indirect manner to the difficulties of the rural and urban populations during famines and therefore, in a broad sense, can be considered a consequence of these crises.
Resumo:
Lleida i el seu territori sintegraren a Alandals des del 713-714 fins al 1149. Durant aquest perode fora dilatat en la història, una civilitzaci, la islmica, ocup i explot el pai-satge que avui coneixem com les comarques del pla de Lleida. Certament, la seva empremta s ben visible en forma de to-pnims, fortaleses, eixos viaris, regadius, aliments i vocables que avui encara sn usats. A ms, si cal destacar una carac-terstica de la societat islmica lleidatana s la seva capacitat dadaptar-se al medi natural i transformar-lo dacord amb les seves necessitats culturals. Aquest llibre presenta les hiptesis i conclusions de la recerca focalitzada en lestudi del mn urb i rural islmic del distric-te andalus de Lleida. Concretament, sha centrat latenci a estudiar lrea de Castelldans i el pla del Mascan.
Resumo:
Aquest projecte es basa en obtenir informaci dels sls duna zona representativa de la comarca de La Selva on hi trobvem sls amb diferents usos i diferents orgens geolgics. Es pretn conixer les propietats fsico-qumiques daquests sls i la contribuci dels diferents usos i orgens geolgics del sl respecte les emissions de dixid de carboni. Tamb s'avaluen les classes de capacitat agrolgica i el coeficient de mineralitzaci del carboni
Resumo:
Desde finales del siglo XI, en Catalua, los principales monasterios y cabildos de cannigos regulares disponen de limosnas que ofrecen la ratio alimenticia diaria a pequeos grupos de laicos, diferenciados de los pobres, vinculados a ellas a travs de actos de donacin de alodios o de autodonacin personal. En este artculo se aborda la relacin entre el auge de este nuevo tipo de caridad contractual y de alguna de las formas de la familiaritas en las que deriv, y las dificultades de una parte de la sociedad durante las carestas, as como el papel que jugaron las principales instituciones monsticas, situadas al frente de importantes seoros, a la hora de mitigar los efectos de stas sobre la poblacin dependiente.
