[Kirja-arvostelu]

Kirjallisuusarvostelu

Caribbean maritime traffic model

Includes bibliography

Chamaeleontidae, bearbeitet von prof. dr. Franz Werner ... Mit 20 abbildungen.

27

Eublepharidae, Uroplatidae, Pygopodidae, bearbeitet von prof. dr. F. Werner ... Mit 6 abbildungen.

33

Toxocara canis (Werner, 1782) eggs in the Pleistocene site of Menez-Dregan, France (300,000-500,000 years before present)

On the archaeological site of Menez-Dregan in Brittany, France, dated 300,000-500,000 years-old, paleoparasitological analysis of cave deposits led to the detection of well-preserved helminth eggs, which morphology and morphometry pointed to the diagnosis of Toxocara canis eggs, a parasite of carnivore mammals. Paleolithic remains suggested a parasitism of the hyena Crocuta spelaea or other canids that inhabited the region.

Lieutenant Werner : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 57863

Figures i mirades salvatges en el cinema de Werner Herzog

Aquest treball de recerca vol explorar com el concepte del salvatge europeu es plasmaen l'obra del cineasta alemany Werner Herzog. Aquesta plasmació es produeix tant anivell figuratiu i narratiu com a nivell estètic. Per una banda, en aquests films hi ha un treball del cos i de com aquest es sotmet a diverses regles socials i de representació, que el salvatge contestarà amb un rebuig de l'ordre establert, sovint concretat en la idea de fuga cap a la natura. Per altra banda, l'estètica dels films de Herzog respon al que denominem una mirada salvatge: la representació d'una societat teatral que s'enfonsa, per una banda, i l'ús de recursos formals per a reproduir una mirada primigènia sobre les imatges, per l'altra. En tots els casos, la dinàmica d'alliberament de les forces civilitzadores constitueix el fonament de la narració i l'estètica del cineasta alemany.

Roger-Guy Werner (1901-1977)

Alors qu'il travaillait les lichens dans son laboratoire, chez lui à Nancy, le Professeur Werner s'écroula, victime d'une attaque cérébrale. Hospitalisé, il mourait quatre semaines après, le 28 mars 1977. Son travail, consacré surtout à la cryptogamie, et notamment à la recherche lichénologique, l'avait donc accompagné jusqu'à la fin de sa vie.