Role of fluid mixing in deep dissolution of carbonates

The presence of cavities filled with new minerals in carbonate rocks is a common feature in oil reservoirs and lead-zinc deposits. Since groundwater equilibrates rapidly with carbonates, the presence of dissolution cavities in deep carbonate host rocks is a paradox. Two alternative geochemical processes have been proposed to dissolve carbonates at depth: hydrogen sulfide oxidation to sulfuric acid, and metal sulfide precipitation. With the aid of geochemical modeling we show that mixing two warm solutions saturated with carbonate results in a new solution that dissolves limestone. Variations in the proportion of the end-member fluids can also form a supersaturated mixture and fill the cavity with a new generation of carbonate. Mixing is in general more effective in dissolving carbonates than the aforementioned processes. Moreover, mixing is consistent with the wide set of textures and mineral proportions observed in cavity infillings.

Establiment d'una xarxa d'estacions de seguiment mitjançant indicadors liquènics. Bases per a valorar l'impacte humà i la qualitat de l'aire al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Com a primera part de la monitorització, mitjançant el líquens com a indicadors, del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, hem seleccionat, marcat i caracteritzat 20 estacions de seguiment. Les estacions han quedat establertes en els següents ambients: rouredes amb boix, bosc caducifoli mixt, fagedes, fagedes amb avet, pinedes de pi roig, avetosa, avetosa amb neret, pinedes de pi negre amb nereto amb ginebró, i roquissars, tant en roques carbonatades com àcides. Donem, com a exemple de l'estudi d¿aquestes estacions, el cas d¿una d'avetosa amb neret. El seguiment de l'evolució, en el temps, de les diferents comunitats, ens haurà de permetre correlacionar les modificacions observades en les estacions amb els canvis produïts en la qualitat de l'aire o a causa de l'impacte humà.

Tipologia de les roques emprades en la construcció de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols

Es descriuen les diferents menes de roques utilitzades en la construcció de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Les dades litològiques obtingudes permeten localitzar de manera aproximada les pedreres d'on procedeixen els carreus que la conformen. A més, la posició de les diferents varietats de roques dins el conjunt del monument permet arribar a distingir les parts que corresponen a l'edifici original d'aquelles que s'hi han afegit posteriorment

Roques i paisatges del sector sud-oest de la Serra de Tramuntana de Mallorca. 'Rocas y paisajes del sector suroeste de la Sierra de Tramuntana de Mallorca'.

Resumen tomado de la publicación

Per què serveixen les roques?' ¿Para qué sirven las rocas?'.

Crédito variable tipificado de Ciencias de la Naturaleza para Educación Secunadria Obligatoria. Pretende investigar y analizar materiales naturales como las rocas, conocer sus propiedades y utilidades en la industria, valorar la importancia y el efecto de la explotación de materias primeras y realizar trabajo de campo sobre el tema. Se especifican los objetivos, contenidos y orientaciones didácticas. Desarrolla una unidad didáctica como ejemplo sobre el trabajo de campo.

De qu?? est?? feta casa nostra? : aplicaci?? industrial de les roques sediment??ries. '??De qu?? est?? hecha nuestra casa? : aplicaci??n industrial de las rocas sedimentarias'

Con este v??deo se pretende acercar al alumnado a la elaboraci??n y aplicaci??n de la cer??mica, el cemento y el yeso.

Atmosfera i hidrosfera, roques i éssers vius : Ciències de la Natura, Biologia i Geologia. Primer cicle. Alumnat. 'Atmósfera e hidrosfera, rocas y seres vivos : Ciencias de la Naturaleza, Biología y Geología. Primer ciclo. Alumnado'.

El propósito de estos cuadernos es que el alumno adquiera nuevos conocimientos sobre el mundo físico, de manera que sea capaz de explicar científicamente algunos de los fenómenos que se producen cotidianamente. Se propone en ellos la realización de actividades variadas que, en ocasiones, requerirán la consulta de libros, audiovisuales o incluso el trabajo en el laboratorio o fuera del aula. Los contenidos se estructuran en cinco unidades: 1.Introducción a la ciencia y al trabajo científico, 2.Aire-Atmósfera, 3.Agua-Hidrosfera, 4.Los materiales: rocas y minerales, 5.La diversidad de los seres vivos.

Mecànica del Sòl i de les Roques. Presentacions de classe

Apunts de classe en forma de diapositives de tot el temeri de Mecànica del Sól i de les Roques, que s'imparteix al 2n curs del Grau en Enginyeria Civil a la Universitat d'Alacant.

Mecànica del Sòl i Mecànica de les Roques

Glossari de termes en valencià, castellà i anglès de Mecànica del Sòl i Mecànica de les Roques.

La belle Hélène; opéra bouffe en 3 actes. Paroles de M.M. Henri Meilhac et Ludovic Halévy. Musique de J. Offenbach. Partition chant et piano arrangée par Léon Roques.

Mode of access: Internet.

Hymenoptera.

We present the fi rst review of Hymenoptera alien to Europe. Our study revealed that nearly 300 species of Hymenoptera belonging to 30 families have been introduced to Europe. In terms of alien species diversity within invertebrate orders, this result ranks Hymenoptera third following Coleoptera and Hemiptera. Two third of alien Hymenoptera are parasitoids or hyperparasitoids that were mostly introduced for biological control purposes. Only 35 phytophagous species, 47 predator species and 3 species of pollinators have been introduced. Six families of wasps (Aphelinidae, Encyrtidae, Eulophidae, Braconidae, Torymidae, Pteromalidae) represent together with ants (Formicidae) about 80% of the alien Hymenoptera introduced to Europe. Th e three most diverse families are Aphelinidae (60 species representing 32% of the Aphelinid European fauna), Encyrtidae (55) and Formicidae (42) while the Chalcidoidea together represents 2/3 of the total Hymenoptera species introduced to Europe. Th e fi rst two families are associated with mealybugs, a group that also included numerous aliens to Europe. In addition, they are numerous cases of Hymenoptera introduced from one part of Europe to another, especially from continental Europe to British Islands. Th ese introductions mostly concerned phytophagous or gall- maker species (76 %), less frequently parasitoids. Th e number of new records of alien Hymenoptera per year has shown an exponential increase during the last 200 years. Th e number of alien species introduced by year reached a maximum of 5 species per year between 1975 and 2000. North America provided the greatest part of the hymenopteran species alien to Europe (96 species, 35.3%), followed by Asia (84 species, 30.9%) and Africa (49 species, 18%). Th ree Mediterranean countries (only continental parts) hosted the largest number of alien Hymenoptera: Italy (144 spp.), France (111 spp.) and Spain (90 spp.) but no correlation was found with the area of countries. Intentional introduction, mostly for biological control, has been the main pathway of introduction for Hymenoptera. Consequently, the most invaded habitats are agricultural and horticultural as well as greenhouses. To the contrary, Hymenoptera alien in Europe are mostly associated with woodland and forest habitats. Ecological and economic impacts of alien Hymenoptera have been poorly studied. Ants have probably displaced native species and this is also true for introduced parasitoids that are suspected to displace native parasitoids by competition, but reliable examples are still scarce. Th e cost of these impacts has never been estimated.

Invaded habitats

More than 65% (1040 species) of arthropod species alien to Europe are associated with human-made habitats, especially parks and gardens, human settlements and agricultural lands, whereas woodlands are yet colonized by less than 20% of the alien fauna, which still has a negligible representation in the other natural and semi-natural habitats. Large diff erences in habitat affi nity are observed between alien taxonomic groups. Phytophagous species are predominant among aliens, representing 47.2% of species alien to Europe.

Estudi òptic dels minerals

El Grup Consolidat d’Innovació Docent de Mineralogia i òptica cristal·lina de la Universitat de Barcelona ha desenvolupat un CD interactiu que simula el funcionament d’un microscopi petrogràfic, per tal de facilitar a l’alumne un material d’autoaprenentatge, ha de servir per a reforçar els coneixements dels minerals formadors de roques en làmina prima. Aquest material te tres entrades diferents, en català, castellà i anglès. Cada mineral té una fitxa general amb les seves propietats òptiques i una complementaria amb les característiques cristal·logràfiques, camp d’estabilitat, diagrames de fases i característiques morfològiques del mineral a observar, les quals marquen els trets determinatius d’aquell mineral per tal de facilitar el seu reconeixement. Per tal de complementar les dades s’han introduït links directes amb la planes web: “webmineral” i “mindat” on hi ha les corresponents estructures i morfologies “interactives” de cadascun dels minerals que apareixen en el programa. En l’aplicació informàtica hi ha 169 filmacions corresponents a 43 dels principals minerals que formen les roques, una filmació correspon a la imatge només amb el polaritzador, i l'altre a la imatge amb el polaritzador més l'analitzador. Cadascuna d'aquestes imatges es presenta amb un gir de 360º; es pot aturar i després continuar girant, simulant el que veuríem al microscopi. D'aquesta manera es pot determinar el pleocroisme, la presència de macles, el color d'interferència i l'angle d'extinció.. S’ha intentat sempre que hi hagués diferents exemples d’un mateix mineral en diverses paragènesis. També s'incorpora una fitxa que l'usuari pot omplir amb les característiques texturals i òptiques del mineral agrupades segons les observacions que es fan, bé amb el polaritzador, amb el polaritzador i l'analitzador o bé amb les condicions específiques per veure la figura d'interferència i el signe òptic. Aquesta fitxa, un cop plena, es pot imprimir. En tot moment hi ha un menú d’ajuda on l’usuari pot remetre i fer la consulta adient per poder continuar.

Danger signaling through the inflammasome acts as a master switch between tolerance and sensitization.

Efficient priming of adaptive immunity depends on danger signals provided by innate immune pathways. As an example, inflammasome-mediated activation of caspase-1 and IL-1beta is crucial for the development of reactive T cells targeting sensitizers like dinitrofluorobenzene (DNFB). Surprisingly, DNFB and dinitrothiocyanobenzene provide cross-reactive Ags yet drive opposing, sensitizing vs tolerizing, T cell responses. In this study, we show that, in mice, inflammasome-signaling levels can be modulated to turn dinitrothiocyanobenzene into a sensitizer and DNFB into a tolerizer, and that it correlates with the IL-6 and IL-12 secretion levels, affecting Th1, Th17, and regulatory T cell development. Hence, our data provide the first evidence that the inflammasome can define the type of adaptive immune response elicited by an Ag, and hint at new strategies to modulate T cell responses in vivo.