Mercè Rodoreda, vint anys després

Recordatori del vintè aniversari de la mort de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda, vint anys després

Recordatori del vintè aniversari de la mort de Mercè Rodoreda

Recepción y difusión internacionales de Mercè Rodoreda: obra original, crítica y traducción

RESUM Recepción y difusión internacionales de Mercè Rodoreda: obra original, crítica y traducción té per objecte determinar la recepció i la difusió de l’obra original de Mercè Rodoreda, així com de l’obra crítica i de les traduccions, en el context internacional a partir de la interpretació de quatre bases de dades: obra literària de Mercè Rodoreda, obra crítica de Mercè Rodoreda i la seva obra, traductors i traduccions en funció de la llengua i de l’obra i, per últim, presència documental de Mercè Rodoreda a les Biblioteques Nacionals del món. El treball de recerca s’estructura de la següent manera. En primer lloc, plantegem i delimitem el tema, els objectius, la metodologia i la descripció de les bases de dades. Acte seguit, interpretem les bases de dades i exposem algunes consideracions. A continuació, presentem les conclusions finals que hem desenvolupat en cadascun dels àmbits en els que se centra la nostra recerca, així com el projecte de tesi doctoral i les noves línies de recerca. Per últim, exposem la bibliografia i els annexes, en els que incloem les bases de dades i reproduim els estudis traductològics comentats en el treball. Amb l’elaboració d’aquest treball de recerca pretenem, entre d’altres, donar a conèixer els gèneres literaris que va cultivar Mercè Rodoreda; recopilar l’obra crítica al voltant de l’autora i distingir la seva temàtica per determinar el nombre d’estudis crítics sobre traducció; identificar quins títols de l’obra de Mercè Rodoreda s’han traslladat a altres llengües, així com confirmar quina és l’obra més traduïda i quines les llengües a les que s’ha traslladat la seva obra; i, per últim, constatar la presència d’obres originals, estudis crítics i traduccions a les Biblioteques Nacionals del món i identificar-ne les possibles àrees d’expansió.

Dues propostes cinematogràfiques sobre la mirada de Mercè Rodoreda

Sobre dues propostes cinematogràfiques de l'obra de Mercè Rodoreda: una d'inèdita, 'La mort i la primavera' d' Agustí Villaronga, i una altra de realitzada, 'La plaça del diamant' de Francesc Betriu

L'aventura difícil d'ésser humans: l'exili en la lírica de Mercè Rodoreda

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. L’objectiu principal de la recerca és determinar si l'exili franquista afectà l'obra poètica de Mercè Rodoreda i, conseqüentment, en quin grau està present en les seves composicions. Així, doncs, es pretén analitzar la influència del transterrament a partir dels temes, paisatges, metàfores, imatges i símbols existents en els seus sonets. La metodologia emprada per elaborar la recerca es basa, inicialment, en un buidatge bibliogràfic d'articles i d'altres documents que tracten el tema de l'exili en la lírica catalana. Seguidament, es confecciona una llista amb possibles poetes a tractar i s'escull Mercè Rodoreda, amb la consegüent lectura i elecció d'obres poètiques a analitzar. Paral•lelament, s'elaboren fitxes on es fa constar la temàtica i els símbols recurrents de les composicions. Finalment, es posa en comú la informació extreta, tot elaborant una anàlisi simbolicoliterària i mitocrítica per extreure’n conclusions. Es pot afirmar que la lírica de Mercè Rodoreda està completament supeditada a les seves vivències d'exili. Tot i que la poeta no explicita el dolor provocat per la diàspora en cap composició, la seva antologia és plena de vocables amb connotació fosca i imatges ombrívoles. La poesia rodorediana es basa en l'evocació de sentiments tristos, melangiosos, dolorosos, d'angoixa vital i de mort, es basa en la lírica de l'eterno dolore, on hi impera una profunda imprecació elegíaca.

Dues propostes cinematogràfiques sobre la mirada de Mercè Rodoreda

Sobre dues propostes cinematogràfiques de l'obra de Mercè Rodoreda: una d'inèdita, 'La mort i la primavera' d' Agustí Villaronga, i una altra de realitzada, 'La plaça del diamant' de Francesc Betriu

Mirall trencat, del llibre a la televisió: anàlisi comparativa dels personatges femenins

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Partint de l’obra ‘Mirall trencat’ de Mercè Rodoreda, una de les més grans escriptores catalanes de tots els temps nascuda enguany fa un centenari, hem pretès fer una anàlisi interdisciplinària en relació amb l’adaptació televisiva duta a terme per J. M. Benet i Jornet. Amb la documentació prèvia com a antecedent, hem pres els personatges femenins principals (aquells més ben dibuixats en la novel•la) com a objecte del nostre estudi de manera que el treball pugui ser el més rigorós possible. Així doncs, el nostre resultat és una extensa anàlisi comparativa que parteix dels trets més característics de Teresa, Sofia, Maria i Armanda per arribar a reflectir la manera com aquests mateixos personatges són retratats a la sèrie.

La plaça del Diamant compleix 50 anys. Les influències d'Armand Obiols i de Joan Sales

L'objecte d'estudi d'aquest assaig de recerca en literatura és el de conèixer a fons les influències que rebé Mercè Rodoreda per a la redacció de les variants d'autor de la seva obra mestra 'La plaça del Diamant'. Concretament analitzarem exhaustivament les influències del reconegut escriptor i crític literari Armand Obiols i, així mateix, les de l'editor Joan Sales i Vallès. Per a aquesta fi ens servirem de dos epistolaris recentment publicats: 'Cartes a Mercè Rodoreda' d'Armand Obiols i 'Mercè Rodoreda. Joan Sales. Cartes completes (1960-1983)'.

Zeitschrift fu r Hygiene und Infektionskrankheiten, medizinische Mikrobiologie, Immunologie und Virologie.

Suspended publication 1945-46.

Zeitschrift für Medizinische Mikrobiologie und Immunologie.

Suspended publication 1945-1946.

The Welland Canals Foundation, Honourable William Hamilton Merritt and the St. Catharines Historical Society and Museum, 1971-1990, n.d.

‘The Father of Canadian Transportation’ is a term commonly associated with William Hamilton Merritt. Although he is most known for being one of the driving forces behind the building of the first Welland Canal, he was many things throughout his life; a soldier, merchant, promoter, entrepreneur and politician to name a few. Born on July 3, 1793 at Bedford, Westchester County, N.Y. to Thomas Merritt and Mary Hamilton, Merritt’s family relocated to Canada shortly after in 1796. The move came after Merritt’s father petitioned John Graves Simcoe for land in Upper Canada after serving under him in the Queen’s Rangers during the American Revolution. The family quickly settled into their life at Twelve Mile Creek in St. Catharines. Merritt’s father became sheriff of Lincoln County in 1803 while Merritt began his education in mathematics and surveying. After some brief travel and further education Merritt returned to Lincoln County, in 1809 to help farm his father’s land and open a general store. While a farmer and merchant, Merritt turned his attention to military endeavours. A short time after being commissioned as a Lieutenant in the Lincoln militia, the War of 1812 broke out. Fulfilling his duty, Merritt fought in the Battle of Queenston Heights in October of 1812, and numerous small battles until the Battle of Lundy’s Lane in July 1814. It was here that Merritt was captured and held in Cheshire, Massachusetts until the war ended. Arriving back in the St. Catharines area upon his release, Merritt returned to being a merchant, as well as becoming a surveyor and mill owner. Some historians hypothesize that the need to draw water to his mill was how the idea of the Welland Canals was born. Beginning with a plan to connect the Welland River with the Twelve mile creek quickly developed into a connection between the Lakes Erie and Ontario. Its main purpose was to improve the St. Lawrence transportation system and provide a convenient way to transport goods without having to go through the Niagara Falls portage. The plan was set in motion in 1818, but most living in Queenston and Niagara were not happy with it as it would drive business away from them. Along with the opposition came financial and political restraints. Despite these factors Merritt pushed on and the Welland Canal Company was chartered by the Upper Canadian Assembly on January 19, 1824. The first sod was turned on November 30, 1824 almost a year after the initial chartering. Many difficulties arose during the building of the canal including financial, physical, and geographic restrictions. Despite the difficulties two schooners passed through the canal on November 30, 1829. Throughout the next four years continual work was done on the canal as it expended and was modified to better accommodate large ships. After his canal was underway Merritt took a more active role in the political arena, where he served in various positions throughout Upper Canada. In 1851, Merritt withdrew from the Executive Council for numerous reasons, one of which being that pubic interest had diverted from the canals to railways. Merritt tried his hand at other public works outside transportation and trade. He looked into building a lunatic asylum, worked on behalf of War of 1812 veterans, aided in building Brock’s monument, established schools, aided refugee slaves from the U.S. and tried to establish a National Archives among many other feats. He was described by some as having “policy too liberal – conceptions too vast – views too comprehensive to be comprehensible by all”, but he still made a great difference in the society in which he lived. After his great contributions, Merritt died aboard a ship in the Cornwall canal on July 5, 1862. Dictionary of Canadian Biography Online http://www.biographi.ca/EN/ShowBio.asp?BioId=38719 retrieved October 2006 Today numerous groups carry on the legacy of Merritt and the canals both in the past and present. One such group is the Welland Canals Foundation. They describe themselves as: “. . . a volunteer organization which strives to promote the importance of the present and past Welland Canals, and to preserve their history and heritage. The Foundation began in 1980 and carries on events like William Hamilton Merritt Day. The group has strongly supported the Welland Canals Parkway initiative and numerous other activities”. The Welland Canals Foundation does not work alone. They have help from other local groups such as the St. Catharines Historical Society. The Society’s main objective is to increase knowledge and appreciation of the historical aspects of St. Catharines and vicinity, such as the Welland Canals. http://www.niagara.com/~dmdorey/hssc/dec2000.html - retrieved Oct. 2006 http://www.niagara.com/~dmdorey/hssc/feb2000.html - retrieved Oct. 2006

L’histoire du cinéma weimarien et son évolution historiographique

Dans son ouvrage Shell Shock Cinema, publié en 2009, Anton Kaes se distancie fortement du travail fondateur et classique de Siegfried Kracauer, From Caligari to Hitler, publiée en 1947, et portant sur le cinéma pendant la période de Weimar. Réfutant la thèse de Kracauer selon laquelle un inconscient collectif allemand annonce la montée du nazisme dans le cinéma de l’entre-deux-guerres, Kaes affirme au contraire que le shell shock, héritage de la Première Guerre mondiale, est l’un des moteurs du cinéma weimarien. Les travaux de Kaes s’inscrivent dans une historiographie en renouvellement qui, confrontant également la thèse de Kracauer, met désormais l’accent sur la Première Guerre mondiale, et non sur la Seconde Guerre mondiale, pour mieux comprendre et analyser le cinéma weimarien. Ce mémoire, tout en étudiant de façon détaillée l’historiographie du sujet, tend à approfondir et à réévaluer la thèse d’Anton Kaes en l’exposant à davantage de films représentant des traumatismes personnels, des traumatismes sociaux et des chocs post-traumatiques (CPT). Ces maux sont exacerbés par des tensions sociopolitiques – insurrection de janvier 1919, Traité de Versailles, occupation de la Ruhr, l’inflation de 1923-24, etc. – alimentant à la fois des représentations symboliques et concrètes d’expériences traumatisantes qui caractérisent l’ensemble du cinéma weimarien.

Archiv für Zellforschung.

13, 1915