Caracterització i conservació d’una població de tortuga de rierol (Mauremys Leprosa) a l’ein del riu Llobregat al terme d’Abrera

S'ha estudiat una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) present al curs principal del riu Llobregat, al seu pas pel municipi d'Abrera (Baix Llobregat). El tram té una longitud de 4.140 metres de recorregut sinuós, inclòs a l'EIN Riu Llobregat, amb predomini d'albaredes i pollancredes. S'ha caracteritzat el tram de riu segons el tipus de secció que presenta al llarg de l'àrea d'estudi. L'activitat de les tortugues comprèn de mitjans de febrer a mitjans de novembre, sense que s'hagi detectat una disminució a l'estiu. L'ús de l'espai no és uniforme amb una marcada preferència per trams del riu amb una certa fondària i velocitat de l'aigua alentida. S’han capturat 68 tortugues de rierol mitjançant nanses de pesca adaptades i, un cop marcades, s'han alliberat al mateix lloc. Per a cada animal es van obtenir les dades biomètriques i es va determinar el sexe. Mitjançant el mètode de captura-recaptura s'ha estimat la mida de la població en 100 ± 11 individus. La ràtio de sexes de la població és de 2:1 a favor dels mascles. La distribució de classes d'edats permet comprovar que la població està ben estructurada. No s'ha comprovat la reproducció, tot i que el nombre de femelles reproductores és elevat. La falta de captures de nounats i d’individus d'un hivern d’edat, i el baix nombre de juvenils capturats fa pensar que la taxa de reclutament és baixa. La mobilitat dels animals aigües amunt està limitada per la presència de dos assuts a l'àrea d'estudi, la qual cosa compromet la connectivitat de la població dins i fora de l'àrea d'estudi. També s'ha detectat la presència de tortuga de Florida (Trachemys scripta spp.) sense que s'hagi observat cap interacció entre ambdues espècies. Es proposen un seguit de mesures per afavorir la conservació de la tortuga de rierol.

Anàlisi del riu Llobregat com a via de transport del Baix Llobregat a l'època romana, amb eines SIG

Desenvolupament d'un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG), que permeti analitzar les funcions dels jaciments romans de la zona del riu Llobregat i consultar els jaciments, emmagatzemats en una base de dades de forma espacial.

SIG i Arqueologia : el riu Llobregat i la seva relació amb el territori en l'època romana

Aquest treball se centra en la utilització i aplicació de les tecnologies dels Sistemes d'Informació Geogràfica; en concret es realitza una pràctica sobre el traçat del riu Llobregat a l'època romana.

Construcció d'un sistema d'informació geogràfica (SIG) que permeti l'anàlisi de la relació del riu Llobregat amb el territori de l'època romana

Anàlisi de les funcions que desenvolupaven els diferents jaciments de la zona d'estudi: el riu Llobregat, com s'interrelacionaven, el perquè de la seva ubicació, etc. S'espera que els nous usuaris de SIG assoleixin el que s'anomena pensament geogràfic.

El riu Llobregat i la seva relació amb el territori a l'època romana

L'objectiu principal d'aquest treball és construir un sistema d'informació geogràfica (SIG) que permeti l'anàlisi de la relació del llit del riu Llobregat amb la ubicació dels jacimentsarqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat a l'època romana.

El riu Llobregat i la seva relació amb el territori en l'època romana

S'ha estudiat la conca del riu i la seva desembocadura durant l'època romana; seguidament s'ha creat una consulta interactiva amb informació associada d'alguns dels jaciments; i finalment s'ha introduit un model digital de terreny, a partir del qual s'han analitzat les conques de drenatge del riu i s'han realitzat vistes en tres dimensions de tota la zona.

SIG i Arqueologia : el riu Llobregat i la seva relació amb el territori en l'època romana

L'objectiu principal d'aquest Treball és construir un sistema d'informació geogràfica (SIG) que permeti l'anàlisi de la relació del llit del riu Llobregat amb la ubicació dels jaciments arqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat en l'època romana.

El Riu Llobregat i la seva relació amb el territori en l'època romana

El Geomedia© facilita agrupar tota la informació com: perfils de terreny, tipus de jaciments, mapes geològics, fonts històriques... per establir la ubicació del riu en època romana i finalment, avaluar els efectes d'una riuada.

El riu Llobregat i la seva relació amb el territori en l'època romana

Sistema d'Informació Geogràfica que realitza un anàlisi de la relació del llit del Riu Llobregat amb la ubicació dels jaciments arqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat en l'època Romana.

Sistemes d'Informació Geogràfica i arqueologia : el riu Llobregat i la seva relació amb el territori a l'època romana.

L'objectiu del Treball és establir una relació entre l'antic traçat del riu Llobregat al seu pas per diverses poblacions de Catalunya enclavades a la Comarca del Baix Llobregat i els jaciments arqueològics datats a l'època romana amb la perspectiva de la utilització de la via fluvial com element de transport.Per a l'anàlisi de les ubicacions de les diferents entitats geogràfiques s'utilitza una eina de programariespecífica: Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) amb la qual es construirà el nostre sistema dereferència per extreure les conclusions oportunes.

SIG i Arqueologia : el riu Llobregat i la seva relació amb el territori en l'època romana.

Aquest treball estudia la construcció d'un SIG que permet l'anàlisi de la relació del llit del riu Llobregat amb la ubicació dels jaciments arqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat en l'època romana.

Estudi de les aigües salines a la conca del riu Llobregat i Cardener : implicacions ambientals

L’increment de la salinitat a les aigües subterrànies a prop de la zones de les explotacions mineres salines representa un problema ambiental amb moltes implicacions socio-econòmiques. La part mitja de la conca del riu Llobregat i Cardener és un clar exemple d’aquesta problemàtica. En molts casos l’origen de la salinitat és dubtós, ja que pot provenir del contacte de l’aigua de l’aqüífer amb formacions geològiques salines naturals o per l’afectació de les escombreres produïdes per l’explotació minera de potasses que es troba en aquesta regió. L’objectiu d’aquest treball és demostrar que el Ra pot ser un bon traçador per determinar l’origen de la salinitat de les aigües i complementar les analítiques químiques elementals i dels isòtops del sofre i de l’oxigen del sulfat (δ34SSO4 i δ18OSO4). La presència dels diversos isòtops del Ra en les aigües subterrànies dependrà de la geologia i del temps de residència de l’aigua dins l’aqüífer. L’anàlisi de 12 mostres de la comarca indica que el 226Ra és el millor dels isòtops del Ra que permet diferenciar l’origen de les aigües subterrànies.

Art i natura a la riba del riu Llobregat

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural

El riu Llobregat : activitats d'educació ambiental a la' escola de natura de la Sala (Berguedà). 'El río Llobregat : actividades de educación ambiental en la escuela de naturaleza de la Sala (Berguedà)'.

Resumen de los autores en catalán

Aportació a l'estudi dels herbassars higronitròfils (Al. Sylibo-Urticion) dels trams finals dels rius Besòs i Llobregat

Artemisio annuae-Conietum maculati ass. nova is described from the lower valley of Llobregat and Besòs rivers. Communities of this association, which is included into the Silybo-Urticion Sissingh 1950 alliance, are hygronitrophilous meadows up to 3 m high and more than 80% of vegetation cover. They are commonly restricted to the river bed and are made up almost exclussively by therophytes and hemicryptophytes. However, the mostcharacteristic trend of these herbaceous communities is the abundance of neophytes, which stand for 20% of the species but close to 50% of vegetation cover. Several widespread neophytes such as Aster squamatus, Conyza spp., Xanthium spp. are commonly found in these communities, and other rare aliens such as Artemisia annua, Rumex cristatus and R. palustris have recently been recorded. Ecological implications of the neophyte abundance in these communities are discussed in relation to the role of human disturbance and population biology of alien species in general.