Com és de vell el nou republicanisme?

Engega ha parlat amb Àngel Duarte sobre la revifalla dels símbols republicans a l'Estat Espanyol

El paper del republicanisme en el foment de l'alfabetització a Mallorca (1868-1936). 'El papel del republicanismo en el fomento de la alfabetización en Mallorca (1868-1936)'.

Resumen tomado de la publicación

Els Senadors republicans catalans durant la monarquía d’Alfons XIII (1903-1923)

Si bé durant el primer quart del segle XX la presència de republicans en el Senat fou sempre escassa, l'autor ha comptabilitzat, entre 1903 i 1923, 31 actes de republicans en el conjunt d'Espanya, 16 de les quals corresponen a senadors catalans. Durant aquest perí­ode, Catalunya fou el baluard més potent del republicanisme a Espanya.

La Ciutat, el paisatge i la nació: Una lectura de l'obra de Pere Coromines

Estudi de l’obra de Pere Coromines i del seu pensament polític a través d’aquesta. Se centra en el tractament que fa l’escriptor de temes com ara la nació, la ciutat (Barcelona), la naturalesa, el paisatge, l’Empordà, la Mediterrània. En paraules de l’autor, “en l'obra de Coromines es detecta una tensió entre la temptació de remuntar-se a un paisatge primigeni, natural, no contaminat, i la reivindicació del paper de la Ciutat en la conformació de la Catalunya nacional”

La Percepció republicana del carlisme: Una aproximació a propòsit de Valentí Almirall i Pere Coromines

Repàs de la relació entre el republicanisme i el carlisme a través de la mirada de Valentí Almirall i de Pere Coromines

Violència, religió i la ciutat: els significats de la política liberal dels anys vint i trenta del segle XIX

Estudi realitzat a partir d’una estada a l’Institut Desenvolupat a School of Comparative American Studies adscrit a la University of Warwick, Regne Unit, entre 2011 i 2012. Aquest projecte analitza en primer lloc la mobilització popular del primer liberalisme i la formació de les primeres organitzacions polítiques liberals que es constituïren a partir de les societats secretes i es propagaren a través dels principals centres de sociabilitat liberal: les societats patriòtiques. En segon lloc mitjançant l’estudi de la mobilitat dels liberals entre l’Espanya metropolitana i el virregnat de Nueva Espanya demostra com es dibuixà un nou model polític basat en el federalisme. El tercer aspecte d’anàlisi és com els exiliats catalans a Anglaterra reberen el suport de la Foreign Bible Society perquè havia mantingut contactes des dels primers anys vint amb l’alt clergat espanyol. El darrer aspecte de la recerca abasta l’estudi de l’espai urbà en relació amb les pràctiques polítiques dels ciutadans a partir de l’anàlisi de la formació i ampliació de les places de la ciutat de Barcelona durant la primera meitat del segle XIX.

Republicanismo: el lugar de la virtud

No hay caracterización del republicanismo que no mencione la virtud cívica. Sin embargo, no siempre es clara la ubicación de la virtud en el entramado de la filosofía política republicana. Tomaré como punto de partida la reflexión de Rawls. Su temor es que la defensa de lo que la democracia necesita, la virtud cívica, ponga en peligro la libertad. Es lo que llamaré el «problema (de Rawls) con la virtud». Un problema que, a su parecer, compromete seriamente al republicanismo. Por mi parte, intentaré mostrar que, en realidad, se trata de un problema del liberalismo que apunta directamente a una bien conocida tensión entre los derechos y la democracia, cuya única «solución liberal» pasa por atrincherar los derechos «frente a la democracia», excluyendo el compromiso ciudadano. En la segunda parte mostraré que el problema es real, pero que no afecta a todos los republicanismos y argumentaré que «el problema de Rawls» afecta, fundamentalmente, a aquel republicanismo que hace de la «realización ciudadana» su objetivo, que busca, por así decir, maximizar la virtud. No sucede lo mismo con aquel otro que otorga a la virtud un carácter instrumental. En la parte final precisaré esa idea de republicanismo que otorga tanto a la virtud como a la democracia un papel instrumental en lo que realmente importa: la libertad.

El republicanismo y la crisis del rawlsismo metodológico

Cinco generaciones de utilitaristas, apoyados en la ciencia social posterior a la revolución marginalista neoclásica, destruyeron la conexión clásica entre la reflexión filosófica normativa y el mundo de los derechos y de las instituciones sociales. El estilo de hacer filosofía política inaugurado por Rawls no sólo prometía romper a su vez con todo eso, sino que, aparentemente, apuntaba a una consciente reanudación de la manera clásica -preutilitarista, preneoclásica- de hacer filosofía política: derechos, virtudes, contratos, clases sociales y entramados institucionales -no sólo utilidades maximizadas por individuos atomísticamente y a -institucionalmente concebidos- volvían al núcleo de una filosofía política que se presentaba como «neocontractualista». En este artículo se argumenta que algunas de las opciones metodológicas asociadas al legado de Rawls (el «rawlsismo metodológico») explican el que la promesa fuera sólo muy parcialmente cumplida. A partir de la crisis del «rawlsismo metodológico» que se ha hecho patente en los últimos años, los autores, republicanos avant la mode, tratan de explicar(se) el espectacular auge experimentado recientemente -a favor y en contra- por la vieja tradición republicana.

Sobre la possibilitat d'una pedagogia republicanista en ambients nòmades i cosmopolites

Passats alguns mesos d'ençà el 75è aniversari de la proclamació de la II República, pot ser un bon moment per recuperar una de les tensions a les que es veu abocat el pensament republicanista actual. Em refereixo a la relació entre la situació cosmopolita, on es dóna el fenomen nòmada (el fantasma que recorre no Europa sinó tot el planeta i ben aviat més enllà), i el republicanisme. Primerament, apuntaré alguns elements del que s"ha anomenat nomadisme contemporani i algunes de les seves conseqüències que crec que tenen un interès pedagògic. Segonament, plantejaré la qüestió de la compatibilitat de la realitat cosmopolita amb el republicanisme, i ho faré tant des de la vessant de cosmopolitització fàctica del nostre temps com de la normativa que pretén consolidar-lo com a model.

The republican case for workplace democracy

The republican case for workplace democracy (WD) is presented and defended from two alternative means of ensuring freedom from arbitrary interference in the firmnamely, (a) the right to freely exit the firm and (b) workplace regulation. This paper shows, respectively, that costless exit is neither possible nor desirable in either perfect or imperfect labor markets, and that managerial discretion is both desirable and inevitable due to the incompleteness of employment contracts and labor legislation. The paper then shows that WD is necessary, from a republican standpoint, if workers" interests are to be adequately tracked in the exercise of managerial authority. Three important objections are finally addressed (i) that WD is redundant, (ii) that it is unnecessary provided that litigation and unionism can produce similar outcomes, and (iii) that it falls short of ensuring republican freedom compared to self-employment.

La Ciutat, el paisatge i la nació: Una lectura de l'obra de Pere Coromines

Estudi de l’obra de Pere Coromines i del seu pensament polític a través d’aquesta. Se centra en el tractament que fa l’escriptor de temes com ara la nació, la ciutat (Barcelona), la naturalesa, el paisatge, l’Empordà, la Mediterrània. En paraules de l’autor, “en l'obra de Coromines es detecta una tensió entre la temptació de remuntar-se a un paisatge primigeni, natural, no contaminat, i la reivindicació del paper de la Ciutat en la conformació de la Catalunya nacional”

La Percepció republicana del carlisme: Una aproximació a propòsit de Valentí Almirall i Pere Coromines

Repàs de la relació entre el republicanisme i el carlisme a través de la mirada de Valentí Almirall i de Pere Coromines

El pensamiento de Hannah Arendt, una visión global.

Tal i com anuncia el títol, l’article pretén introduir al lector que no coneix a Hannah Arendt en el seu pensament, a través dels seus temes essencials, introduint l’acció i la política com la dimensió més important de l’acivitat humana, en la mesura que és capaç de crear el món en el que el sentit comú permetrà l’aparició de la llibertat i la responsabilitat; es planteja també, ja dins l’àmbit de la vida contemplativa, on es planteja el judici moral i l’anàlidi de concepte –clau en la nostra autora- de la banalitat del mal, el que obliga a nalitzar el seguiment arendtià del judici a Eichmann i l’anàlisi més general del totalitarisme, fenomen que introduiex les seves arrels i troba la seva explicació en la modernitat. Com a conclusió, s’introduiex la proposta política de la nostra autora, el republicanisme, forma política defençada per la nostra autora en la mesura en que l’acció humana permet arribar al consens.