Memorial al Rey N. Señor por el Arzobispo de Valencia, Canonigos, y Cabildo de aquella Santa Iglesia. Sobre los perjuizios que se siguen à las Tercias Reales, y a las Dezimas de concederse manutencion en los juizios possessorios de firmas de derecho, sin citacion del Procurador Patrimonial, y del Procurador, y Sindico del Arçobispo, y Cabildo [Texto impreso]

Precede al tít.: Jesus, Maria, Joseph

Desigualtat de rendes i precarietat a les Illes Balears : una visió multidimensional de la situació al començament del segle XXI. 'Desigualdad de rentas y precariedad en las Islas Baleares : una visión multidimensional de la situación al inicio del siglo XXI'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye gráficos y tablas de datos

Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.

Manifestación de las calumnias y absurdos estampados en el papel intitulado "Zurriago a la Junta Diocesana de Valencia", y en varios comunicados que le preceden en el Diario Patriótico de la misma ciudad

Mencion de resp. tomada de texto

Mineralogy of the verdine facies

The verdine facies of coastal marine tropical sediments shows a common variety characterized by a 1:1 newly-discovered dioctahedral-trioctahedral mineral. Although sometimes nearly pure, this mineral is generally admixed with a chlorite, a pyrophyllite, and a 7/14 Å mixed-layer. The rare variety is mostly composed of a green component intermediate between a smectite and a swelling chlorite. There is an abridged English version. -English summary

Pesca i associacionisme al litoral de Girona : la confraria de Sant Pere de Palamós (segles XVII-XVIII)

L’objectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palamós modern per introduir-nos en l’estudi de l’associacionisme marítimo-pesquer anterior a les convulsions polítiques i administratives provocades per les reformes introduïdes per la monarquia il·lustrada a partir de la segona meitat del segle XVIII. La Matrícula de Mar – nom amb que es coneix el sistema de lleves ideat per la Monarquia a partir de 1751 per dotar d’efectius humans els vaixells de l’Armada – va capgirar radicalment la situació del sector pesquer, a banda d’importat i instaurar, pels que l’han estudiat, un model associatiu extern al model confraternal devocional català que aquí presentem. La intenció és veure quina era la situació precedent, en què es caracteritzava i com encaixava l’associacionisme pesquer català en el panorama confraternal medieval i modern: solucionar, en resum, aquest decalatge primigeni. Abans, però, caldria parlar breument de les bases materials, socials i culturals del sector, i molt en concret del paper, rellevant al nostre entendre, de la religió i de les institucions eclesiàstiques en tot aquest procés

Hisendats, de classe dominant classe dirigent

Estudi dels hisendats a les comarques gironins durant el s. XIX. Es tractava de famílies que durant centúries havien anat acumulant propietats agrícoles, i així es van consolidar com una minoria de grans propietaris rurals que podien viure de les seves rendes

El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): Biografia i Catàleg crític

La tesi és un estudi integral de la figura i l'obra del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), un dels artífexs més destacats del panorama artístic català del Set-cents. El primer volum aborda la revisió de la seva biografia partint de les aportacions de la historiografia i de les noves dades inèdites d'arxiu. S'hi fa també un anàlisi de la seva cultura visual i figurativa, una panoràmica sobre la relació del pintor amb el seu ambient artístic més proper i immediat, i un estudi de l'encaix de la seva personalitat artística en el context de la pintura precedent i contemporània peninsular i europea. El primer volum inclou, també, un epíleg on s'aborden temes com els detonants i les conseqüències de la seva extraordinària fortuna crítica. El segon volum és un catàleg crític de la seva obra, organitzat a partir de fitxes individuals de cadascuna de les obres. L'autor considera que dues-centes cinquanta obres conservades, comptant dibuixos i pintures, són autògrafes, quaranta-una de les quals són inèdites. El catàleg també te recull i classifica les obres descartades i les perdudes. Les principals aportacions de la tesi, a banda de l'actualització del coneixement de la seva biografia i de l'elaboració per primera vegada d'un catàleg crític complet de la seva obra, són la localització del testament del pintor, la revisió de la relació de Viladomat amb els artistes de la cort de l'Arxiduc Carles d'Àustria, la proposta d'una nova cronologia per als treballs dels anys vint del segle XVIII, una interpretació nova dels plets contra el col·legi de pintors de Barcelona, la revisió de la seva intervenció a la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró, bona part de la qual l'autor d'aquesta Tesi atribueix al pintor Joan Gallart; la definició dels usos que el pintor fa amb l'estampa de traducció, la relació amb la pintura siscentista dels Juncosa o la importància de l'aprenentatge en un context tradicional, etcètera.

En la prehistòria dels hisendats. De senyors útils a propietaris (vegueria de Girona, 1486-1730)

A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procés de formació històrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anirà diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors útils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econòmic i polític en l'acumulació de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parròquia i la universitat on fixa la seva residència. El seu pes social el manifesta a través dels seus espais de sociabilitat (especialment la parròquia, veritable espai de representació), però també manifesta la seva posició de preeminència, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciació dels uns i d'igualtat dels altres. És l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme.

Alegacion en hecho y derecho en la causa de milicia... de Juan de Vergara contra el Procurador Patrimonial... y real de la ciudad de Valencia y Sindico de... Novelda

Hay un ejemplar encuadernado con: Noticias que se proponen (XVII/724).

Memorial del Real Convento de Predicadores de Valencia en iustificacion del Acuerdo que tomo a veinte de Iunio 1649 de no concurrir a la Procession general con Don Ioseph Sanz Canonigo de la Santa Iglesia de Valencia, y Arcediano de Alzira

Sign.: []2, A-T2

Por Don Iuan Geronimo Masco olim Vives, de la Orden de Alcantara. Con El Convento de Nuestra Señora de la Murta. En el Pleito sobre la mission en posession de los bienes de la casa de los Mascones, que possehia don Diego Vique y Mascò

Sign.: A-N2

Por los curadores de Don Francisco de Vilarasa con Don Ioan Vives de Cañamas y la egregia Doña Tomasa Vives y de Vilarasa ... sobre la svccession en los bienes de la herencia y vinculo de Don Ioan Lorenço de Vilarasa..

Sign.: [ ]2, B-Z2, 2A-2D2

Representacion Iuridica, y politica, que hazen los Ilustres Syndico, y Electos de los señores de vasallos de este Reyno, al ... Arzobispo de Valencia. Sobre Que mande modificar, ô declarar favorablemente ... el Decreto Synodal...

Sign.: A-F2 (la última h.en blanco)