Discurso de la alma brutal que establece no son los brutos puras maquinas naturales, sino que tienen alma realmente sensitiva

Sign.: [calderón]-4[calderón]4, A-F4

Palma : ciutat i ciència. 'Palma : ciudad y ciencia'.

El presente trabajo es el resultado del trabajo de un grupo de profesores de secundaria en el marco del seminario Permanente Ciudad y Ciencia del CPR de Palma, entre 1998 y 2000, y complementa una visita guiada que forma parte del programa del Departamento de Dinámica Educativa del Ayuntamiento de Palma de Mallorca. Resumen tomado parcialmente del propio recurso

Palma : ciutat i ciència. 'Palma : ciudad y ciencia'.

El presente trabajo es el resultado del trabajo de un grupo de profesores de secundaria en el marco del seminario permanente Ciudad y Ciencia del CPR de Palma, realizado entre 1998 y 2000, y complementa una visita guiada que forma parte del programa del Departamento de Dinámica Educativa del Ayuntamiento de Palma de Mallorca. Resumen tomado parcialmente del propio recurso

Les noves tecnologies a la Universitat Politècnica de Catalunya : simulacions en Física i Física i ciència ficció. 'Las nuevas tecnologías en la Universidad Politécnica de Cataluña : simulaciones en Física y Física y ciencia ficción'.

Dentro del conjunto de actividades desarrolladas en la UPC, para conseguir una mejora de la calidad docente universitaria se están incorporando una serie de iniciativas relacionadas con la formación a distancia del estudiante (régimen semi-presencial), así como métodos de aprendizaje alternativos, fuertemente vinculados a las nuevas tecnologías de la información y las comunicaciones. Se explican las dos experiencias desarrolladas en los últimos cursos académicos.

Creativitat i ciència. 'Creatividad y ciencia'.

Reflexión sobre el concepto de creatividad en la ciencia. Se expone la importancia de esta creatividad para el desarrollo de la cultura de un país y el avance de la sociedad. Relacionados con la creatividad también se hace referencia a otros temas como la capacidad intelectual, la imaginación o la invención.

Descobrim la seva presència : la religió i els valors, avuí. 'Descubramos su presencia : la religión y los valores, hoy'.

Resumen basado en el de la autora en catalán

Raskolʹnichʹi di͡ela XVIII stoli͡etīi͡a : izvlechennyi͡a iz di͡el Preobrazhenskago prikaza i taĭnoĭ rozysknykh di͡el Kant͡seli͡arīi.

Mode of access: Internet.

Istoricheskīe materīaly o t︠s︡erkvakh i selakh XVI-XVIII st.

Includes bibliographical references.

Novye materīaly dli︠a︡ istorīi raskola na Vie︠t︡ki︠e︡ i v Starodub'i︠e︡, XVII-XVIII vv.

Mode of access: Internet.

Dvori︠a︡nstvo v Rossīi ot nachala XVIII vi︠e︡ka do otmi︠e︡ny kri︠e︡postnago prava.

Xerox reprint, 1968, by Univ. Microfilms.

Pesca i associacionisme al litoral de Girona : la confraria de Sant Pere de Palamós (segles XVII-XVIII)

L’objectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palamós modern per introduir-nos en l’estudi de l’associacionisme marítimo-pesquer anterior a les convulsions polítiques i administratives provocades per les reformes introduïdes per la monarquia il·lustrada a partir de la segona meitat del segle XVIII. La Matrícula de Mar – nom amb que es coneix el sistema de lleves ideat per la Monarquia a partir de 1751 per dotar d’efectius humans els vaixells de l’Armada – va capgirar radicalment la situació del sector pesquer, a banda d’importat i instaurar, pels que l’han estudiat, un model associatiu extern al model confraternal devocional català que aquí presentem. La intenció és veure quina era la situació precedent, en què es caracteritzava i com encaixava l’associacionisme pesquer català en el panorama confraternal medieval i modern: solucionar, en resum, aquest decalatge primigeni. Abans, però, caldria parlar breument de les bases materials, socials i culturals del sector, i molt en concret del paper, rellevant al nostre entendre, de la religió i de les institucions eclesiàstiques en tot aquest procés

La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).

Un Pla d'igualtat entre homes i dones a la UdG

Per suggeriment de la Comissió de Dona i Ciència, el 21 d'abril del 2006 la Junta Plenària del Consell Interuniversitari de Catalunya va instar de manera oficial que totes les unversitats catalanes iniciessin l'elaboració d'un pla d'igualtat entre homes i dones, i que aquest estigui redactat abans de finals de l'any 2007

Aula de Teatre: El conjunt de Mandelbrot. Preguntes, preguntes i més preguntes

L'Aula de Teatre de la UdG va estrenar el 22 de maig, al Teatre Municipal, l'obra El conjunt de Mandelbrot, una dramatúrgia de Jordi Duran i del matemàtic David Juher que aboca sense complexos la ciència damunt de l'escenari

On és el pensament crític?

La tendència a la crítica en el passat va ser especialment palesa al segle XX; alguns ho hem pogut comprovar pràcticament durant la seva segona meitat. L’art, la religió... la ciència sobretot, era el punt de mira de la crítica. Però, aquest pensament és avui absent, immers en una cultura dominada per la mediocre idea del passar-ho bé, de gaudir, del viure bé, diferent del bon viure. Utilitzant una metàfora geològica, aquesta actitud ha anat “sedimentant” en la societat, gràcies al principal impulsor, que és el diner