Aspectes econòmics de l'evolució del sistema públic d'ensenyament superior a Catalunya, 1985-1992

L'educació superior espanyola ha sofert un procés d'expansió generalitzat a partir de la segona meitat de la decada deis vuitanta. Malgrat aixo, aquesta expansió no pot ser analitzada conjuntament, ates que durant el mateix període es fan efectives les transferencies de competencies en materia d'educació a set comunitats autonomes que comencen a dur a terme polítiques universitaries no sempre concurrents. En aquest article abordarem el model catala d'expansió úniversitaria i el seu finançament, fent emfasi en els problemes derivats dé l'expansió i les seves possibles solucions. Per fer-ho, utilitzarem la següent estructura: en primer lloc, en l'apartat 2 es descriuen els elements basics del procés d'expansió (especialment la creació de les cinc noves universitats) i la situació resultant tal i com es presenta en l'actualitat. Sense aquestes descripcibns no cobrarien sentit les analisis més específiques sobre el finançament, que es presenten en els apartats 3 i 4.

Producció de valor, recursos humans i articulació de l'espai. Catalunya com a exemple (1955-1975)

Com a base per endinsar-se en l'anhlisi de l'articulació espacial d'un territori, proposo postular que aquesta articulació, és a dir, l'espai social en cada moment determinat, és la resultant dels efectes de la formació social vigent sobre una situació genealbgica del territori en el qual intervé. Segons aixb, la variable articuladora en cada formació social estarh formada pel procés de producció i reproducció de valor en la seqükncia: 1) producció de valor; 2) utilització dels diversos recursos productius, tot aprofitant-se de la mobilitat diferencial dels factors; 3) circulació del valor, i 4) gestió i/o apropiació de l'excedent i repartiment social del valor. Tot aixb sobre un territori en el qual s'articularan diverses funcionalitzacions de manera que possibilitin, i maximalitzin si és possible, el resultat per part del bloc gestor-apropiador de l'excedent.

XVIII Setmana de Cinema Formatiu. Recursos Humans i Cinema Formatiu

Reproducció digital del document original

Organització i gestió dels recursos humans ‪[‬versió html‪]‬

Aquest document és un text-guia destinat als alumnes de l'assignatura de Sociologia de l'Empresa dels estudis de Diplomatura en Ciències Empresarials, dissenyat per facilitar el seguiment i l'estudi de la matèria tant pel sistema presencial com semipresencial. Els autors pertanyen al Departament: DOGEDP, i imparteixen classes en assignatures de Sociologia de l'empresa i Direcció de Recursos Humans

Organització i gestió dels recursos humans ‪[‬versió comprimida]‬

Aquest document és un text-guia destinat als alumnes de l'assignatura de Sociologia de l'Empresa dels estudis de Diplomatura en Ciències Empresarials, dissenyat per facilitar el seguiment i l'estudi de la matèria tant pel sistema presencial com semipresencial. Els autors pertanyen al Departament: DOGEDP, i imparteixen classes en assignatures de Sociologia de l'empresa i Direcció de Recursos Humans

El model japonès de gestió dels recursos humans i las seva implantació a les filials japoneses de Catalunya

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral consisteix en determinar si el model de gestió dels recursos humans de les empreses matrius japoneses es transferible a les filials japoneses de Catalunya. Per tot això després d'un estudi teòric sobre la literatura existent del model de gestió dels recursos humans japonès i la internacionalització dels recursos humans, s'ha realitzat un treball empíric mitjançant una enquesta a les filials japoneses instal.lades a Catalunya. En el qüestionari s'analitzen diferents àmbits de la gestió dels recursos humans i que constitueixen les 7 hipòtesis del nostre treball de camp basades en el model de recursos humans japonès referides a: 1- Reclutament i selecció, 2- Promoció i Rotació, 3- Lideratge, comunicació i treball en equip, 4- Motivació, clima laboral i cultura empresrial, 5- Formació i desenvolupament, 6- Avaluació de l'acompliment, y 7- Retribució i beneficis socials. Tot això ens ha indicat quina es la tendència del model japonès de recursos humans a les filials catalanes tenint en compte que estem analitzant un contexte cultural diferent a la idiosincrasia dels treballadors japonesos. El treball ens ha permés de proposar dues línies d'investigació, una a determinar en el temps i una altre en l'espai. En el temps amb la nova generació s'està produint un canvi cultural en el qual els joves japonesos intenten importar part dels valors occidentals que es veurà reflectit al llarg de 10-20 anys. I en l'espai l'aplicació de l'estudi a altres països europeus, com Anglaterra, França i Alemanya que són els principals països on els japonesos prefereixen instal.lar-se.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 8: Procés de recursos humans

Procés de recursos humans. Selecció. Contractació. Nòmines.

Capacitats claus en la direcció de recursos humans

Manual que analiza las cuestiones fundamentales de la Dirección de Recursos Humanos.

The possibility for continuous growth with exhaustible resources: unknowingly an agreement has been reached, but it may not be correct

It is the size of the elasticity of substitution that has been the central issue in the long debate over the possibility of continuous growth in the presence of exhaustible resources. This paper reviews the debate and comes to the surprising conclusion that , unnoticed by the pessimists, the optimist position has gradually evolved so that it now approximates that of the pessimists. The paper also summarises some preliminary work by the author that indicates that this common position may not be correct

Natural Capital's perception by Kodagu communities: a comparative study (Karnataka, India)

When we ask ourselves about a concrete definition of “Natural Capital” we can find a large and wide range of conceptions, which are attached to it. These can turn out to be confusing and contradictory in some cases. In theory, through books and different studies we know natural resources are composed by all the natural actives originated by the nature itself. Besides, these conform a patrimony for society as them are translated into a path towards economy: The Natural Capital. May not the Natural Capital be an easy conception to put in terms of economy it turns out to be an important capacitor for economy growth in most countries. In any case, we can clearly distinguish two ways as Natural Capital can be seen. One may elaborate a definition about it by reading what others have previously written, those who usually are quite far from the direct use of natural resources. On the other hand it would also be interesting to conform a definition of it by asking people who are constantly in contact with natural resources and consequently contribute to form the Natural Capital.

Recursos energètics i crisi : la fi de 200 anys irrepetibles

Els recursos de la natura són finits, especialment les energies no renovables, un fet que no sembla que tinguin en compte molts dels responsables polítics i empresarials. L’autor es pregunta si serà possible mantenir el sistema de desenvolupament industrial iniciat ara fa 200 anys, amb l’explotació del carbó i, més tard, del petroli, del gas natural i de l’urani.Aquesta anàlisi es basa en dades de les grans agències de l’energia (l’Energy Information Administration, EIA, del Govern dels Estats Units, i l’Agència Internacional de l’Energia, IEA-AIE, de l’OCDE), com també en altres fonts estadístiques reconegudes a escala internacional, convenientment contrastades i reelaborades.Els resultats contradiuen moltes argumentacions oficials. Mostren que la crisi energètica serà profunda i que es manifestarà ja en la dècada actual: els recursos no s’acabaran immediatament, però l’escassetat de l’oferta davant de l’augment de la demanda qüestionarà el paradigma del creixement continu. Se suggereix que la crisi financera n’ha estat un preludi. La reducció energètica començarà amb el petroli, fet que comportarà la crisi del transport, el fre de les produccions globalitzades i, en darrera instància, la crisi alimentària (també als països desenvolupats!). El canvi climàtic –imparable, segons les tendències analitzades– serà una dificultat afegida a les readaptacions necessàries.Quin paper podria fer Europa en el futur, amb els recursos energètics ja exhaurits?

Intel·ligència competitiva en la gestió de recursos de talent (RRT)

Les organitzacions afronten una nova era industrial, la era de la Societat del Coneixement. Als recursos clàssics necessaris per mantenir-se competitiu en un mercat cada cop més exigent (RRHH, recursos naturals, recursos financers, etc.), s'hi ha afegit el recurs del coneixement, associat a les persones que tenen la capacitat d'aportar un elevat valor afegit a les organitzacions. Aquestes persones amb aptitud, actitud i sensibilitat per actuar amb intel·ligència són recursos de talent (RRT) i han de considerar-se un factor clau per qualsevol organització. L'estudi dut a terme sobre l'estat de l'art de la gestió de RRT evidencia la manca d'estratègies en aquest sentit. A més a més, s'han detectat alguns aspectes millorables en l'actual percepció entre informació-empresa. Per tots aquests motius, s'ha dut a terme una nova proposta per entendre la relació informacióempresa i s'ha desenvolupat un model de vigilància de RRT, que hauria de quedar integrat en l'estratègia de Gestió del Coneixement de qualsevol organització. L'estudi inclou també la presentació d'algunes eines de vigilància d'informació, fent incís en les eines de cerca d'informació a Internet, per la seva creixent rellevància. Aquesta nova situació industrial presentarà noves oportunitats de negoci relacionades amb la gestió de RRT, així com obrirà possiblement nous debats ètics sobre la conveniència o no, d'entendre les persones com a un recurs més per a les organitzacions.

Deficit, human capital and economic growth dynamics

Long-run economic growth arouses a great interest since it can shed light on the income-path of an economy and try to explain the large differences in income we observe across countries and over time. The neoclassical model has been followed by several endogenous growth models which, contrarily to the former, seem to predict that economies with similar preferences and technological level, do not necessarily tend to converge to similar per capita income levels. This paper attempts to show a possible mechanismthrough which macroeconomic disequilibria and inefficiencies, represented by budget deficits, may hinder human capital accumulation and therefore economic growth. Using a mixed education system, deficit is characterized as a bug agent which may end up sharply reducing the resources devoted to education and training. The paper goes a step further from the literature on deficit by introducing a rich dynamic analysis of the effects of a deficit reduction on different economic aspects.Following a simple growth model and allowing for slight changes in the law of human capital accumulation, we reach a point where deficit might sharply reduce human capital accumulation. On the other hand, a deficit reduction carried on for a long time, taking that reduction as a more efficient management of the economy, may prove useful in inducing endogenous growth. Empirical evidence for a sample of countries seems to support the theoretical assumptions in the model: (1) evidence on an inverse relationship betweendeficit and human capital accumulation, (2) presence of a strongly negative associationbetween the quantity of deficit in the economy and the rate of growth. They may prove a certain role for budget deficit in economic growth

Deficit, human capital and economic growth dynamics

Long-run economic growth arouses a great interest since it can shed light on the income-path of an economy and try to explain the large differences in income we observe across countries and over time. The neoclassical model has been followed by several endogenous growth models which, contrarily to the former, seem to predict that economies with similar preferences and technological level, do not necessarily tend to converge to similar per capita income levels. This paper attempts to show a possible mechanismthrough which macroeconomic disequilibria and inefficiencies, represented by budget deficits, may hinder human capital accumulation and therefore economic growth. Using a mixed education system, deficit is characterized as a bug agent which may end up sharply reducing the resources devoted to education and training. The paper goes a step further from the literature on deficit by introducing a rich dynamic analysis of the effects of a deficit reduction on different economic aspects.Following a simple growth model and allowing for slight changes in the law of human capital accumulation, we reach a point where deficit might sharply reduce human capital accumulation. On the other hand, a deficit reduction carried on for a long time, taking that reduction as a more efficient management of the economy, may prove useful in inducing endogenous growth. Empirical evidence for a sample of countries seems to support the theoretical assumptions in the model: (1) evidence on an inverse relationship betweendeficit and human capital accumulation, (2) presence of a strongly negative associationbetween the quantity of deficit in the economy and the rate of growth. They may prove a certain role for budget deficit in economic growth