Una estratègia per a les biblioteques acadèmiques del primer quart del segle XXI

L'extensió de l'aplicació de les tecnologies digitals a les comunicacions acadèmiques ha estat tal que ha alterat el model de servei que les biblioteques acadèmiques havien estat oferint durant el darrer segle. Tenint en compte el creixement explosiu del contingut digital en el web, avui en dia no està gaire clar el que hauria de ser una biblioteca acadèmica. Aquest article és un intent de proporcionar a les biblioteques acadèmiques una estratègia per el que queda del primer quart de segle XXI. El model té cinc elements: 1) completar el pas de les col·leccions en paper a les col·leccions en format electrònic; 2) retirar col·leccions patrimonials ("legacy")impreses; 3) redistribuir l'espai de la biblioteca; 4) modificar l’orientació dels instruments, els recursos i els coneixements tècnics de la biblioteca i la informació; 5) traslladar el focus de les col·leccions de l'adquisició de fons a la gestió del contingut. Es tindran en compte cadascun dels elements de l'estratègia i les seves interaccions. Es d'esperar que el resultat proporcioni un mapa útil per les biblioteques acadèmiques i els campus als quals donen servei.

Instal•lació solar tèrmica per la producció d’ACS i climatització de 10 H.P.O. a Quart

Aquesta instal•lació solar tèrmica s’ha dissenyat per cobrir part de les necessitats energètiques d’un edifici que consta de 10 habitatges de protecció oficial construïts en 2 plantes a la localitat de Quart. L’objectiu d’aquest projecte és arribar a una cobertura solar aproximada del 50% de les necessitats d’ aigua calenta sanitària (ACS) i climatització

L’assalt de l’aristocràcia gal•loromana al poder episcopal (darrer quart del s. IV-primer quart del s. VI): estratègies de persuasió social i controvèrsies doctrinals derivades de les interpretacions aristocratitzants de la comunitat cristiana

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire d’études sur les monothéismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / École pratique des hautes études / Université Paris IV-Sorbonne), França, entre 2010 i 2011. Anàlisi de la crisi estructural que afectà a l’església gal•la entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianització a gran escala de les elits aristocràtiques gal•loromanes i per la reivindicació per part d’aquest estament de la translació a l’esfera de la jerarquia institucional de l’Església de la seva preeminència econòmica i social. Aquest procés implicà l’aparició d’algunes interpretacions del “fet existencial cristià” que tractaven de legitimar en el plànol teòric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relació a aquest últim punt, s’ha donat particular rellevància a l’anomenada “controvèrsia semipelagiana” a Provença, amb especial èmfasi en dos punts: a) la relació entre l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia en alguns cercles monàstics provençals –Marsella, Lérins– i l’emergència en aquests ambients d’una literatura autobiogràfica en la que la reflexió sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a l’ascetisme cristià està estretament vinculada a un esforç teòric de redefinició i reorientació de l’ethos aristocràtic; i b) la relació entre els punts teològics debatuts en aquesta controvèrsia i les concepcions eclesiològiques dels pensadors que hi prengueren part –entengui’s aquí per eclesiologia la definició teòrica dels límits i dels fonaments de la “comunitat cristiana”, amb especial incidència en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que l’aristòcrata havia d’exercir en aquestes noves comunitats “transversals”–. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistència d’una “teologia semipelagiana”, ateses les antagòniques concepcions eclesiològiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassià entén la comunitat cristiana com una elit ascètica en la que els criteris “laics” d’estratificació social queden suspesos, i rebutja –en la teoria i en la pràctica– que aquesta elit hagi d’assumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lérins, en canvi, l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia és inspirada per l’esforç d’importar a tota la comunitat cristiana els ideals monàstics, quelcom que fou també una via de legitimació de l’autoritat dels monjos-bisbes d’origen aristocràtic sorgits del cenobi de Lérins.

[Illustrations du Quart livre des faictz et dictz héroïques du noble Pantagruel.] / François Rabelais, aut. du texte

Comprend : [Livre IV. Fig. au Prologue : François Rabelais rédigeant les aventures de Pantagruel.] [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. Ier. Fig. au titre :] Comment Pantagruel monta sur mer pour visiter l'Oracle de la divine bouteille [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. II. Fig. au titre :] Comment Pantagruel rencontra un navire de voyageurs retournans du pays Lanternois. [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. III. Fig. au titre :] Comment Panurge feit noyer en mer les moutons et le marchant qui les conduisoit [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. IV. Fig. au titre :] Comment Pantagruel arriva en l'Isle Eunasin, et des estranges alliances du pays. [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. V. Fig. au titre :] Comment Pantagruel descendit en l'Isle de Chely, en laquelle regnoit Panigon [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. VI. Fig. au titre :] Comment nous passasmes Procuration et de l'estrange maniere de vivre entre les Chicquanoux. [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. VII. Fig. au titre :] Comment Pantagruel passa les Isles de Tohu et Bohu et de l'estrange mort de Bringuenaril les avaleurs de moulins à vent [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. IX. Fig. au titre :] Quelles contenances eurent Panurge et frere Jean durant la tempeste [Cote : microfilm R 28836]

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , Tombeau de Bibulus à Rome. Détails au quart de l'exéc[u]tion : [détail d'élévation de la frise, avec entablement et chapiteau, détail d'élévation de la base d'une colonne, deux profils] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 606

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , Forum de Nerva, à Rome. Détails de l'attique au quart de l'Exécution : [élévation partielle de la corniche, deux profils] : [dessin] / [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 559

El problema de les argiles expansibles: el cas del pavelló polisportiu de Quart (Girona)

Solucions a adoptar per construir sobre un terreny d' argiles expansives

Guillem Masó, mercader de Sant Joan de les Abadesses: bestiar, draps i crèdit en una vila monàstica al darrer quart del segle XIV

El present treball es fonamenta amb el contingut del llibre particular o extraordinari del mercader Guillem Masó, de Sant Joan de les Abadesses, actiu durant la segona meitat del segle XIV. La majoria d’assentaments que conté el volum fan referència a tractes de bestiar, amb la inclusió de diverses tipologies o variants en els contractes, des de la simple compravenda fins a comandes-parceria. L’activitat del mercader Masó, tanmateix, no se centra exclusivament en aquests negocis. S’intueix una diversificació de les seves activitats que es vinculen, fonamentalment, amb la producció i comercialització de draps de llana i de lli. El context social i econòmic de la vila de Sant Joan durant aquest període afavoreix la presència d’aquests empresaris tèxtils que, per a aconseguir els seus objectius, s’introdueixen en els ressorts del poder civil de la vila i en els dels gremis i confraries que regulen i controlen els processos de fabricació dels productes