A possible connection between antidiabetic and antilipemic properties of psoralea corylifolia seeds and the trace elements present: a LIBS based study

Psoralea corylifolia (PC), a medicinal plant, is used in traditional medicine to treat diabetes. Purpose of the research was to examine the antidiabetic and antilipemic potential of PC and to determine the relationship between its antidiabetic potential and the trace elements present. Wistar rats (150-200 g) with fasting blood glucose (FBG) of 80-110 mg dl(-1)(sub-diabetic) and 150-200 mg dl(-1)(mild diabetic) were selected for the short term antidiabetic studies and severely diabetic rats (FBG > 300 mg dl(-1)) were chosen for the long term antidiabetic and hypolipemic studies of PC seed extract. Laser induced breakdown spectroscopy (LIBS) was used to detect trace elements in the PC extract and the intensity ratios of trace elements were estimated. The dose of 250 mg kg(-1) of PC extract was found to be the most effective in lowering blood glucose level (BGL) of normal, sub, mild and severely diabetic rats during FBG and glucose tolerance test (GTT) studies. Lipid profile studies on severely diabetic rats showed substantial reduction in total cholesterol, triglycerides, very low density lipoprotein, and low density lipoprotein and an increase in the total protein, body weight, high density lipoprotein, and hemoglobin after 28 days of treatment. Significant reduction in urine sugar and protein levels was also observed. LIBS analysis of the PC extract revealed the presence of Mg, Si, Na, K, Ca, Zn and Cl. The study validates the traditional use of PC in the treatment of diabetes and confirms its antilipemic potential. The antidiabetic activity of PC extract may partly be due to the presence of appreciable amounts of insulin potentiating elements like Mg, Ca, and K.

Integration of ion-exchange chromatography fractionation with reversed-phase liquid chromatography-atmospheric pressure chemical ionization mass spectrometer and matrix-assisted laser desorption/ionization time-of-flight mass spectrometry for isolation and identification of compounds in Psoralea corylifolia

An approach for the separation and identification of components in a traditional Chinese medicine Psoralea corylifolia was developed. Ion-exchange chromatography (IEC) was applied for the fractionation of P corylifolia extract, and then followed by concentration of all the fractions with rotary vacuum evaporator. Each of the enriched fractions was then further separated on an ODS column with detection of UV absorbance and atmospheric pressure chemical ionization mass spectrometer (APCI/MS), respectively, and also analyzed by matrix-assisted laser desorption/ionization time-of-flight mass spectrometry (MALDI-TOF/MS) with matrix of oxidized carbon nanotubes. Totally more than 188 components in P. corylifolia extract were detected with this integrated approach, and 12 of them were preliminary identified according to their UV spectra and mass spectra performed by APCI/MS and MALDI-TOF/MS. The obtained analytical results not only demonstrated the powerful resolution of integration IEC fractionation with reversed-phase liquid chromatography (RPLC)-APCI/MS and MALDI-TOF/MS for analysis of compounds in a complex sample, but also exhibited the superiority of APCI/MS and MALDI-TOF/MS for identification of low-mass compounds, such as for study of traditional Chinese medicines (TCMs) and metabolome. (c) 2005 Published by Elsevier B.V.

Efectes de la invasió de la formiga argentina, Linepithema humile (Mayr), sobre el procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies

La formiga invasora Linepithema humile (Mayr), també coneguda com la formiga argentina, és una espècie present a la península Ibèrica. En aquesta tesi s'ha estudiat com afecta la presència d'aquesta espècie plaga a la comunitat de formigues autòctones y al procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies. L'estudi es va dur a terme en una àrea de sureda i brolla d'estepes i bruc boal situada al nord-est peninsular, prop de la línia de costa mediterrània. Un dels primers y més notables efectes de la invasió a les nostres àrees d'estudi és la dramàtica alteració de la comunitat de formigues, en forma de una reducció de la riquesa específica i de la homogeneïtat d'abundàncies. A més, a les zones envaïdes no hi queda cap espècie de formiga autòctona dispersant de llavors. A causa de la gran abundància d'obreres de la formiga argentina a les zones envaïdes, i del seu elevat ritme d'activitat, aquesta espècie efectua un intens rastreig del sòl, la qual cosa li permet localitzar els recursos en un temps menor que les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, la obertura mandibular de la comunitat de formigues esdevé molt disminuïda a les zones envaïdes a causa de la desaparició de les espècies autòctones, la majoria d'elles de mida més grossa que la formiga argentina, la qual cosa podria limitar la capacitat de manipulació de l'entorn que té la comunitat de formigues a les zones envaïdes, i podria explicar la falta de reemplaçament d'alguns dels rols que duien a terme les espècies de formigues autòctones abans de la invasió. La formiga argentina es mostra atreta per les llavors de les nou espècies vegetals estudiades (dues euforbiàcies: Euphorbia biumbellata i E. characias; dues compostes: Cirsium vulgare i Galactites tomentosa; i cinc papilionàcies: Genista linifolia, G. monspessulana, G. triflora, Sarothamnus arboreus i Ulex parviflorus), arribant a transportar i fins i tot introduir al niu algunes llavors, però amb probabilitats inferiors a les realitzades per les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, el seu comportament davant les nou espècies de llavors és variable, de manera que sembla que el seu efecte sobre la dispersió de llavors podria ser diferent per a cada espècie vegetal. L'alteració del procés de dispersió no sembla alterar l'èxit reproductiu d'una espècie concreta, Euphorbia characias, a les zones envaïdes; ni el seu reclutament, ni la distribució espacial, ni la supervivència de les plàntules són significativament diferents a les zones envaïdes que a les no envaïdes. La desaparició de les espècies de formigues granívores de les zones envaïdes pot afectar la dinàmica de les llavors de plantes no mirmecòcores. Així, les llavors de tres papilionàcies (Calicotome spinosa, Psoralea bituminosa i Spartium junceum) resulten amb un menor nivell de transports (i probablement menor depredació) a les zones envaïdes per la formiga argentina.