639 resultados para Propietats
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Universitat de Aarhus, Dinamarca, durant juliol 2006. En el present treball sinvestiguen, per primer cop, les propietats de absorci bifotniques del fotosensibilitzador 2,7,12,17-tetrafenilporfic (TPPo) i del seu complex de palladi (II) (PdTPPo). Ambos compostos han rebut molta atenci com a possibles otosensibilitzadors per a Terpia Fotodinmica (TFD). Sutilitza la detecci de la fosforescncia de loxigen singlet, centrada a 1270 nm i produda per labsorci de dos fotons, per quantificar la magnitud de la secci dabsorci bifotnica, "delta", dels porficns estudiats. Els experiments se han dut a terme en el marge espectral 750-850 nm i a linfraroig proper a 1100nm. Aquestes longituds dona corresponen a les zones dabsorci bifotnica en les bandes de Soret i Q. Les propietats bifotniques obtingudes es comparen i contrasten amb les dades conegudes de la tetrafenilporfirina (TPP), ismer estructural del tetrafenilporfic per amb ms gran simetria, i es troba que en la banda de Soret (que coincideix amb la regi de la pell ms transparent) els valors de delta per el TPPo i PdTPPo son aproximadament 2000 GM en el mxim, prcticament cent vegades ms grans que per la TPP. A ms a ms, aquestos valors son dos ordres de magnitud ms grans que els obtinguts a lirradiar a 1100 nm (bandes Q). Aquestes observacions es poden explicar mitjanant la amplificaci per ressonncia deguda a la presncia de transicions monofotniques ressonants en la regi de les bandes Q. Els elevats valors de "delta" obtinguts per els tetrafenilporficns estudiats junt a les principals caracterstiques que aquestos presenten (elevat rendiment de formaci doxigen singlet, estabilitat qumica i fotoqumica, absncia de citotoxicitat,...) qualifiquen al TPPo y PdTPPo com a possibles fotosensibilitzadors per a Terpia Fotodinmica Bifotnica.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte ha estat l'estudi de la interacci entre el sistema cannabinoide i lxtasi. En primer lloc es va observar l'efecte de l'xtasi sobre la dependncia fsica que produeixen els cannabinoides, en concret el Delta9-Tethahidrocannabinol, principal principi actiu de la marihuana. Per aix vam administrar crnicament ratolins amb THC fins que es van fer depenents a la droga i sels hi va desencadenar una sndrome dabstinncia. Els signes fsics que mostra un individu quan se li retira una droga indiquen la dependncia que l'individu t per aquesta droga. Vam observar que l'xtasi era capa de disminuir els efectes de la sndrome d'abstinncia a cannabinoides. En segon lloc vam estudiar la participaci del sistema cannabinoide endogen, en concret el receptor CB1 en les propietats farmacolgiques i addictives de lxtasi. Per aix vam fer servir ratolins sense el receptor CB1 i vam observar les diferncies en els efectes de lxtasi respecte animals normals. Per aix vam observar lactivitat locomotora, la temperatura, lansietat i els efectes reforants de lxtasi en tots dos genotips. En animals normals lxtasi produeix un augment tant en la locomoci com en la temperatura, tanmateix, aquest augment es veu disminut en els animals sense receptor CB1. Tamb vam observar els efectes ens els efectes de recompensa primria de lxtasi en ambds genotips. La recompensa primria es refereix a quant li agrada un individu un estmul. No vam observar diferncies entre animals knockout pel receptor CB1 i animals normals. Tamb vam analitzar els efectes reforants de lxtasi en tots dos genotips. Els efectes reforants duna droga indiquen quant vol un individu aconseguir al droga. Vam observar que malgrat els efectes de recompensa primria resten intactes en els animals CB1 knockout, aquest animals no estan reforats per lxtasi. Aix, als animals CB1 knockout els hi agrada lxtasi per no fan cap esfor per aconseguir-lo. Per tant, el receptor CB1 regula els efectes sobre la locomoci, la temperatura i el refor produts per lxtasi.
Resumo:
Shan sintetitzat estructures de CdS a partir de slice mesoporosa (SBA-15, SBA-16 i KIT-6) pel mtode del motlle rgid i shan caracteritzat mitjanant TEM i XRD, i se nhan estudiat les seves propietats de fotoluminescncia mitjanant CSLM. Els resultats obtinguts shan comparat amb una mostra de CdS comercial. El CdS SBA-15 ha conservat lestructura mesoporosa del motlle, mentre que en els altres dos casos sha mantingut noms de manera parcial. Per a totes les mostres, la mida de partcula es troba en el rang dels 3-10 nm. Pel que fa a lestructura, sha detectat fase wurtzita i zinc-blenda, en diferents percentatges entre elles. La formaci de wurtzita pot ser en part responsable del collapse parcial de la mesostructura. El pic de mxima emissi en lespectre de fotoluminescncia es desplaa entre les diferents estructures segons la mida de partcula. Lamplada del pic varia en funci del grau de dispersi de partcula, de manera que sobserva que aquesta s inferior en les mostres sintetitzades respecte de la comercial.
Resumo:
Sha estudiat el grau de protecci fsica del carboni dins dagregats de diferents mides en un sl duna pedrera restaurada fa 17 anys amb terres adobades amb fangs de depuradora, i sha interpretat el seu paper en el context del segrest de carboni en el sl. La metodologia aplicada es basa en la dhumitejament rpid dels agregats del sl per immersi en aigua (Le Bissonnais, 1996), que simula lestabilitat d'un sl sec que es veu sotms a processos tals com la inundaci local o saturaci rpida. Tamb sha determinat la quantitat de carboni oxidable present en els agregats del sl amb el mtode de Nelson i Sommers (1982). Els resultats han mostrat que ladobat amb fangs de depuradora contribueix a augmentar el contingut de carboni orgnic en els agregats del sl i nestimula el segrest a mitj termini (unes 10 tones ha-1 en 17 anys), aportant estabilitat al sl i protegint fsicament el carboni orgnic dins dels agregats de mida major (5-2 mm). A ms sha constatat que per determinar lestabilitat del carboni segrestat en el sl cal conixer com es distribueix entre les diferents mides dagregats. Finalment, laugment del segrest de carboni en el sl propiciat per laplicaci dels fangs de depuradora li dna ms capacitat per fixar CO2 atmosfric.
Resumo:
Electronegative low-density lipoprotein (LDL(-)) is a modified fraction of LDL present in peripheral blood whose proportion is elevated in subjects with increased cardiovascular risk. LDL(-) has been shown to have an inflammatory effect on human endothelial cells and mononuclear blood cells. On the other hand, high-density lipoprotein (HDL) is known to have a protective effect against cardiovascular disease, partly mediated by its anti-inflammatory properties. The objective of the current work is to study the putative protective properties of HDL towards the inflammatory effect of LDL(-) in human monocytes, in order to elucidate the mechanisms behind their interaction. Total LDL and HDL were isolated by ultracentrifugation and LDL(-) was obtained from total LDL by anion exchange chromatography. HDL and LDL(-) were incubated together and then re-isolated, and their characteristics were compared to those of untreated lipoproteins. The inflammatory activity of the lipoproteins was determined by incubating monocytes with lipoproteins and measuring cytokine release from the cultured monocytes. The biochemical composition and electrophoretic mobility of the lipoproteins were also determined before and after their interaction. Incubation of HDL with LDL(-) reduced the inflammatory effect of LDL(-) and, in turn, HDL gained inflammatory properties. This indicates a transfer of inflammatory potential taking place during the interaction of LDL(-) and HDL. Additionally, LDL(-) lost non-esterified fatty acids (NEFAs) while HDL gained the same. We conclude that a transfer of NEFAs takes place between LDL(-) and HDL. These observations suggest that NEFAs play a role in the inflammatory effect mediated by LDL(-).
Resumo:
El treball t com a objectiu l'estudi de les propietats semntiques d'un grup de verbs de desplaament i els seus corresponents arguments. La informaci sobre el tipus de complement que demana cada verb s important de cara a conixer l'estructura sintctica de la frase i oferir solucions prctiques en tasques de Processament del Llenguatge Natural. L'anlisi se centrar en els verbs conduir, navegar i volar, a partir dels sentits bsics que el Diccionari d's dels verbs catalans (DUVC) descriu per a cadascun d'aquests verbs i de les seves restriccions selectives. Comprovarem, mitjanant un centenar de frases extretes del Corpus d's del Catal a la Web de la Universitat Pompeu Fabra i del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, si en la llengua es donen noms els sentits i usos descrits en el DUVC i quins sn els ms freqents. Finalment, descriurem els noms que fan de nucli dels arguments en termes de trets semntics.
Resumo:
Lestudi que es presenta parteix dun projecte que es va comenar adesenvolupar a la universitat de Girona per Silvia Castellano Garriga. El que espretn fer ara, s modificar alguns punts del projecte antic per millorar i ampliarels coneixement sobre els teixits plans de fibra. Els dos teixits plans que s estudien i s analitzen en aquest projecte sn: la fibra de carboni amb resina de vinilester i la fibra de vidre amb resina epoxi. Per cadascun d ells es determinen les propietats elstiques i les tensions
Resumo:
Aquest projecte de doctorat s un treball interdisciplinari adreat a lobtenci de nous nanocompsits (NCs) funcionals sintetitzats a partir de materials polimrics bescanviadors dions que sn modificats amb nanopartcules metlliques (NPMs) de diferent composici. Els materials desenvolupats savaluen en funci de dues possibles aplicacions: 1) com a catalitzadors de reaccions orgniques dinters actual (NCs basats en palladi) i, 2) la seva dedicaci a aplicacions bactericides en el tractament daiges domstiques o industrials (NCs basats en plata). El desenvolupament de nanomaterials s de gran inters a lactualitat donades les seves especials propietats, laprofitament de les quals s la fora impulsora per a la fabricaci de nous NCs. Les nanopartcules metlliques estabilitzades en polmer (Polymer Stabilized Metal Nanoparticles, PSNPM) shan preparat mitjanant la tcnica in-situ de sntesi intermatricial (Inter-matrix synthesis, IMS) que consisteix en la crrega seqencial dels grups funcionals de les matrius polimriques amb ions metllics, i la seva posterior reducci qumica dins de la matriu polimrica de bescanvi inic. Lestabilitzaci en matrius polimriques evita lagregaci entre elles (self-aggreagtion), un dels principals problemes coneguts de les NPs. Pel desenvolupament daquesta metodologia, shan emprat diferents tipus de matrius polimriques de bescanvi inic: membrana Sulfonated PolyEtherEtherKetone, SPEEK, aix com fibres sinttiques basades en polypropil amb diferents tipus de grups funcionals, que ens permeten el seu s com a filtres en la desinfecci de solucions aquoses o com a material catalitzador. Durant el projecte sha anat avanant en loptimitzaci del material nanocomposite final per a les aplicacions dinters, en quant activitat i funcionalitat de les nanopartcules i estabilitat del nanocomposite. Aix, sha optimitzat la sntesi de NPs estabilitzades en resines de bescanvi inic, realitzant un screening de diferents tipus de resines i la seva avaluaci en aplicacions industrials dinters.
Resumo:
En aquest treball es descriu l's de les mesures de semblana molecular quntica (MSMQ) per a caracteritzar propietats i activitats biolgiques moleculars, i definir descriptors emprables per a construir models QSAR i QSPR. L'estudi que es presenta consisteix en la continuaci d'un treball recent, on es descrivien relacions entre el parmetre log P i MSMQ, donant aix una alternativa a aquest parimetre hidrofbic empric. L'actual contribuci presenta una nova mesura, capa d'estendre l's de les MSMQ, que consisteix en l'energia de repulsi electr-electr (Vee). Aquest valor, disponible normalment a partir de programari de qumica quntica, considera la molcula com una sola entitat, i no cal recrrer a l's decontribucions de fragments. La metodologia s'ha aplicat a cinc tipus diferents de compostos on diferents propietats moleculars i activitats biolgiques s'han correlacionat amb Vee com a nic descriptor molecular. En tots els casos estudiats, s'han obtingut correlacions satisfactries.
Resumo:
Aquest estudi semmarca en un projecte titulat Noves possibilitats en el blanqueig en lespastes destintades: Alternatives al blanqueig amb sosa custica i perxid dhidrogen i estsubvencionat per diverses empreses europees del sector. La seva realitzaci sha dut a termeen el Centre Technique du Papier, a Grenoble, Frana. Lestudi contempla la realitzaciduna part del projecte, i t per objecte analitzar els Na2SiO3 modificats, el hidrxid demagnesi (Mg(OH)2) i el hidrxid de calci (Ca(OH)2) per veure si poden actuar com asubstituts del NaOH. Cal intentar aconseguir valors de blancor similars als assolits amb elblanqueig estndard i millorar substancialment la qualitat de les aiges. Segons el centre derecerca es pot considerar una millora projectable a nivell industrial una reducci de la DQO ide la demanda catinica a partir dun 10% a nivell experimental.La pasta que es blanqueja s TMP verge. Els resultats obtinguts a nivell de blancor tambpoden ser considerats aplicables en paper recuperat, prviament destintat, provenintdaquest tipus de pasta
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada a l Institut fr Komplexe Materialien, Leibniz-Institut fr Festkrper- und Werkstoffforschung Dresden, entre 2010 i 2011. S'ha explorat l'efecte de les condicions i influncia dels elements d'aleaci en la capacitat de formaci de vidre, l'estructura i les propietats trmiques i magntiques de vidres metllics massissos i materials nanocristallins en base Fe. La producci d'aquests materials en forma de cintes de unes 20 micres de gruix ha estat mpliament estudiada i s'ha vist que presenten unes propietats excellents com a materials magntics tous. El propsit general d'aquest projecte era l'obtenci de composicions ptimes amb alta capacitat de formar vidre i amb excellents propietats magntiques com a materials magntics tous combinat amb bones propietats mecniques. El projecte prenia com a punt de partida l'aliatge [FeCoBSi]96Nb4 ja que s el que presenta millor capacitat de formar vidre i presenta una alta imantaci de saturaci i baix camp coercitiu. S'ha fet un estudi dels factors fonamentals que intervenen en la formaci de l'estat vitri. La composici abans esmentada ha estat variada amb l'addici d'altres elements per estudiar com afecten aquests nous elements a les propietats, la formaci de vidre i l'estructura dels aliatges resultants amb l'objectiu de millorar-ne les propietats magntiques i la capacitat de formaci de vidre. Entre altres s'ha usat el Zr, Mo, Y i el Gd per millorar la formaci de vidre; i el Co i el Ni per millorar les propietats magntiques a alta temperatura. S'han estudiat les relacions entre la capacitat de formaci de vidre i la seva estabilitat trmica, la resistncia a la cristallitzaci i la estructura de l'aliatge resultant desprs del procs de solidificaci. Per aquest estudi s'han determinat els mecanismes que controlen la transformaci i la seva cintica aix com les fases que es formen durant el tractament trmic permetent la formulaci de models predictius.
Resumo:
En el marc del projecte "Modelitzaci de les propietats ptiques de partcules metlliques en matriu dielctrica" s'han desenvolupat un conjunt d'eines numriques que permeten avanar en l's de l'espectroscpia ptica per a l'obtenci d'informaci morfolgica de materials compostos consistents en partcules metlliques en matriu dielctrica. S'han implementat esquemes numrics per a calcular les propietats ptiques de materials compostos on les partcules poden presentar una distribuci de mides i formes i diferent graus d'ordenament espacial. Les simulacions s'han realitzat a dos nivells: i) amb laproximaci quasi-esttica, que permet descriure el comportament d'aquests materials en termes de constants ptiques efectives i ii) amb clculs electrodinmics exactes, que han servit per avaluar la validesa de laproximaci anterior i que han perms d'estudiar la interacci de partcules amb feixos de llum focalitzats o amb polaritzaci no homognia. A travs de lanlisi d'aquestes simulacions, s'han desenvolupat models senzills que permeten parametritzar la influncia de diferents quantitats fsiques en el comportament ptic del material. Aquests models s'han implementat en un programari de clcul que permeten trobar el valor ptim dels parmetres fsics d'inters mitjanant l'ajust d'espectres ptics. Els models s'han avaluat amb l'anlisi de dades experimentals subministrades per altres laboratoris.
Resumo:
Els pronoms cltics representen una de les idiosincrsies ms singulars de la llengua catalana, tant pel seu polimorfisme com per les funcions sintctiques i discursives que poden exercir en una oraci. Linters principal del nostre estudi s que, tot i les semblances dels sistemes pronominals inherents a les llenges romniques, unes diferncies fonamentals les separen tenint en compte els pronoms cltics: s el cas del catal i del portugus. Per aquest motiu, ens hem proposat dobservar ladquisici dels pronoms cltics catalans per part dalumnes que tenen com a primera llengua el portugus i el catal com a segona. Els pronoms objecte destudi han estat, duna banda, els dacusatiu i de datiu: tot i que sn semblants en catal i en portugus pel que fa a la forma, ocupen posicions respecte del verb oposades. Daltra banda, els pronoms catalans en i hi no tenen equivalents en portugus i, per tant, s rellevant observar-ne ls en lusoparlants, sobretot en contextos en qu apareixen com a pronom de represa dun element dislocat.
Resumo:
Sha caracteritzat un conjunt de catorze lquids inics (ILs) (tres dells slid a temperatura ambient) per la seva conductivitat i rang de potencial til. La seva utilitzaci com a dissolvents en reaccions on la primera etapa s una transferncia electrnica, depn de la composici dels ILs. Aix per estudiar oxidacions monoelectrniques, com per exemple el ferroc, els ILs tils sn : BMIMBF4, BMIMPF6, BMIMTFSI, EMIMOTf i EMIMTFSI. Mentre que per les reduccions monoelectrniques, com per exemple el p-nitrotolu, els ILs ms adequats sn: EMIMTFSI i BMIMTFSI. Ls dels ILs de tercera generaci, est molt ms restringit degut a la naturalesa de lani. Aix doncs, la utilitzaci dels ILs ha de ser dissenyada segons el procs a estudiar.
Resumo:
En els darrers anys sestan duent a terme transformacions dels sl en la comarca del Priorat per plantar noves vinyes. Les transformacions realitzades han consistit en volteig dhoritzons i trituraci de material, comportant canvis importants en les propietats fsiques, qumiques i hidrolgiques del sl. Shan identificat i quantificat els canvis, evidenciant alteracions importants en molts parmetres, com una reducci de la matria orgnica, capacitat de retenci daigua i conductivitat hidrulica, que dificulten lestabilitat estructural del sl, augmentant-ne lescolament superficial i lerosi, i dificultant el correcte desenvolupament de les plantes.
