Espai creatiu. Recordant l'Anna Mir

"Text que va ser llegit a la Junta de la Facultat del 14 de desembre pel professor Ignasi Pèlach, aleshores director en funcions del Departament de Didàctiques Específiques, per recordar la nostra companya Anna Mir, traspassada el dia 7 de desembre de 2005."

Avaluació de la recerca en humanitats. Una qüestió controvertida

La comunitat universitària és el motor de la recerca que es fa a l'Estat espanyol. Docents i investigadors són, gairebé sempre, una mateixa cosa. La seva contribució s'acosta al 70% de tota la recerca que es fa. Incentivar-los adequament és assegurar el progrés d'un sector estratègic com la R+D, i més enllà del país. La retribució econòmica que perceben per aquest esforç es quantifica a través de l'assignació dels anomenats trams de recerca. Es podria deduir que, com més treball de recerca, més retribució, però la realitat porta a creure que al darrere d'aquest sistema s'amguen alguns paranys que condicionen la manera com s'investiga, l'objecte de la recerca i fins i tot la llengua que s'utilitza per fer-la

¿Qué piensan los alumnos universitarios sobre las competencias interpersonales de su profesorado? Un estudio cualitativo

En los cambios que supone y supondrá la implantación del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), en especial la evaluación por competencias del alumnado, escasa atención parecen estar recibiendo las competencias y nuevos aprendizajes que el profesorado va a tener que adquirir e incorporar para adaptarse a este nuevo sistema (Gros y Romaña, 2004). Bajo este concepto de competencias del profesorado, esta comunicación se centra en aquellas principalmente interpersonales (Del Moral, 2004), con el objetivo de analizar la relación actual existente entre profesores y alumnos universitarios a partir de las percepciones de estos alumnos mediante la metodología de las frases incompletas. Para ello se contó con la participación de 167 estudiantes de la universidad Rovira i Virgili de Tarragona, concretamente de los tres primeros cursos de la carrera de Psicología. El instrumento administrado estuvo formado por dos frases incompletas, en las que sin ningún tipo de restricción de espacio, se pedía a los alumnos participantes que contestaran (a) cual había sido la mejor acción y; (b) cual la peor que habían recibido de sus profesores en la universidad hasta ese momento. Los resultados indican que, si bien la mayoría de acciones tanto positivas como negativas que realiza el profesorado hacia el alumnado se centraron en el entorno clase (capacidad de resolver dudas y tener flexibilidad a la hora de impartir clase y evaluar, entre otras), un notable conjunto de acciones más personales (un trato personalizado o un trato inadecuado, entre otras) fueron también percibidas como influyentes en el establecimiento y mantenimiento de relaciones interpersonales entre dichos estudiantes y sus profesores. Así, tales acciones personales parecen traspasar lo que sería la mera capacidad docente desde la óptica de su rol profesional, dando pleno sentido a la formación permanente del profesorado y la formación novel. Tales resultados son valorados en consonancia con la mayor importancia que la tutoría (Arnaiz & Isús, 2001) y el trato individual van a comportar en la nueva formación de grado

L'Exercici de la docència de la psicologia i el Burnout

En l’actualitat el burnout o síndrome de cremar-se per la feina és considerat un risc emergent als països occidentals essent el col·lectiu docent un dels més afectats. L’espai europeu d’educació superior proposa un nou rol pel professor que haurà de ser compaginat amb la gestió, la recerca i la transferència de coneixement. En la present recerca s’analitza el nivell de burnout en una mostra formada per 42 docents (mitjana d’edat: 37,21 anys; D.T.: 8,98; 70,8% dones) del departament de Psicologia de la Universitat de Girona. El burnout s’ha avaluat amb el Maslach Burnout Inventory (MBI) així com amb un qüestionari d’elaboració pròpia que recull variables sociodemogràfiques, característiques del tipus de treball i de l’ús del temps lliure, el locus de control i el burnout percebut. Els resultats obtinguts indiquen valors mitjans en les puntuacions de les dimensions Cansament Emocional i Despersonalització, i valors elevats en Realització Personal. El 20,5% dels docents es percep cremat per la feina

Discurs de la rectora, curs acadèmic 2006-2007

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2006-2007, la rectora de la Universitat de Girona, reflexiona sobre l'obligació de tot professor de mantenir un contacte directe amb l'estudiant i en l'importància de les "especialitzacions"

Canvi de papers: estudiant actor, professor observador

El treball discuteix per una banda com incrementar el treball personal i la responsabilitat dels estudiants en les classes pràctiques de laboratori i per altra banda quins problemes nous representa aquest treball pels professors i quines competències que es requeririen, amb la finalitat de moure l’activitat més cap a un procés d’aprenentatge de l’estudiant i reduint la funció promotora i de lideratge del professor. A part dels continguts, es fomenta la participació activa i s’incrementa el treball de competències transversals dels estudiants: aprendre per ensenyar, planificació, tasques de supervisió, capacitat de negociació, treball en grup, comunicació oral, argumentació i per sobre de tot responsabilitat. Valorar els resultats resulta de moment difícil i contradictori. Per una banda la taxa d’èxit i de rendiment de l’assignatura ha tendit a la baixa, tot i que la valoració de l’assignatura depèn no només d’aquesta activitat, i en aquesta en concret el rendiment és alt. Per l’altre, la valoració que fan els estudiants de l’assignatura és molt positiva, de manera que l’exigència i el sistema d’avaluació continuada, força estricte, no ha comportat una pèrdua d’interès per la matèria. Per part dels professors hi ha un sobreesforç de preparació de les pràctiques perquè s’han hagut de modificar els guions i el material, i un sobreesforç d’avaluació, atès que es fa una avaluació qualitativa i la seva justificació resulta particularment difícil per falta d’experiència. En general aquest tipus d’avaluació no és acceptada fàcilment i genera molta discussió sobre quina ha de ser la manera de fer-ho per no caure en la subjectivitat. El debat avui dia hauria de ser, també, com s’ha de produir la formació del professorat. Finalment, sembla haver-hi una millora en el rendiment dels estudiants que han participat en el pla d’acció tutorial de la facultat de ciències

Percepciones del profesorado universitario sobre la enseñanza y aprendizaje de los conceptos de población y especie

Para cualquier licenciado en ciencias, la formación científica que recibe es básica para su futuro profesional, sea éste la investigación, la enseñanza o la empresa. Actualmente la información a la que tiene acceso el alumno universitario es sobreabundante y puede darle una visión fragmentada, parcial, inexacta y superficial de la disciplina, por lo que el profesor es imprescindible para enlazar dicha información con el conocimiento (Cruz Tomé, 2000). Sin embargo, el papel que a veces juega el profesor puede ser discutible. Así, Carniatto y Fossa (1998) muestran en un estudio realizado con profesorado universitario que éstos no consideran los obstáculos epistemológicos de los estudiantes ni sus ideas previas sobre los fenómenos que tratan. Estas ideas, algunas veces procedentes de la instrucción preuniversitaria, son sustituidas por las adecuadas a su paso por la universidad, pero en otras ocasiones se mantienen, ya que suele predominar una enseñanza tradicional con clases magistrales como mecanismo principal de transmisión de conocimientos. Podemos imaginar que un aprendizaje inadecuado puede interferir en la labor profesional que vayan a desempeñar los licenciados. En el caso de los futuros profesores se dificulta aún más esta labor al recibir escasa instrucción en didáctica, en muchos de ellos únicamente a través del C. A. P. Por este motivo, los que se enfrentan por primera vez a la docencia, con frecuencia lo hacen de manera parecida a como ellos lo han vivido en su última etapa de estudiantes o dan un enfoque didáctico a sus clases muy similar al preferido por ellos cuando eran alumnos (Trumbull y Kerr, 1993). Este panorama nos ha impulsado a conocer la visión que tiene el profesorado universitario sobre su propia docencia, en relación a los dos conceptos en torno a los que se estructura el presente estudio: los de población y especie. Ambos conceptos son básicos para los licenciados en biología, ciencias medioambientales, y disciplinas relacionadas. Son además conceptos que los estudiantes universitarios han tratado en la Enseñanza Media o antes, y de los que pueden presentar ideas previas ajenas a la enseñanza reglada

Mentoria intergradual en un equipo de investigacion

Es obvio que el profesor universitario debe asumir varios tipos de actividades, simultaneando docencia e investigación. A ambas debe dedicar tiempo y esfuerzo lo que implica una preparación científica de nivel óptimo en la especialidad y también el conocimiento de la estructura metodológica de la disciplina que se enseña, a fin de seleccionar las estrategias adecuadas para la acción didáctica. De manera innata cuando planteamos el aprendizaje de un Profesor principiante lo primero y único en lo que pensamos es en su actividad docente. De manera similar a esta, se tiende a plantear la formación de nuestros actuales alumnos y futuros profesionales. Por todo ello la investigación también debería ejercerse desde el marco de la mentorización, formando al profesorado responsable entorno al grupo, proyectos o líneas de investigación

Gerontología educativa y social : pedagogía social y personas mayores.

Resumen tomado del autor

El Geocamp: un portal informàtic interuniversitari i una eina d'autoedició per les activitats de camp en geologia

GEOCAMP(http://einstein.uab.es/_c_gr_geocamp/geocamp) és una proposta d'innovació educativa desenvolupada per un equip de professors universitaris vinculats a tres universitats catalanes (UdG, UAB i UPC). GEOCAMP és un portal d'Internet que engloba material docent desenvolupat específicament per optimitzar el procés d'aprenentatge en les activitats de camp de Geologia. El GEOCAMP ha estat emprat abastament per estudiants de les universitats en les quals l'equip d'autors imparteix docència. La seva potencialitat i lliure disposició ha permès que el seu ús es generalitzi a d'altres centres i nivells educatius tant a la resta de l'estat com a l'estranger

La Participació d'estudiants i professors en una network d'infermeria

El 17th Annual Meeting of the Florence Network (FN) va tenir lloc del 21 al 25 d’abril de 2009 a The Hague University of Applied Sciences (THU) Academy of Health-School of Nursing, sota el lema: “Patient/client centred healthcare”. The Ducht perspective with an international touch”, i es va centrar en l’actual situació dels drets dels pacients a Holanda aplicat en diferents camps de les cures infermeres. L’Escola d’Infermeria de la Universitat de Girona hi va participar amb l’assistència de dues professores i quatre estudiants. E nombre total d’estudiants que varen assistir a la FN es de 47. La procedència dels mateixos en total de 9 països diferents. De tots ells assistien per primer cop 18 persones 4 ho feien per segona vegada i 1 per tercera . Els objectius del treball que es presenta son els següents: 1, Conèixer l’opinió dels estudiants respecte a la seva participació a la Florence Network. 2, Saber quin perfil tenen els universitaris que hi assisteixen 3, Detectar els punts forts i els punts febles que destaquen els estudiants després de participar a la Florence Network

Gender equity in the professoriate : a cohort study of new women professors in Australia

According to statistics and trend data, women continue to be substantially under- represented in the Australian professoriate, and growth in their representation has been slow despite the plethora of equity programs. While not disputing these facts, we propose that examining gender equity by cohort provides a complementary perspective on the status of gender equity in the professoriate. Based on over 500 survey responses, we detected substantial similarities between women and men who were appointed as professors or associate professors between 2005 and 2008. There were similar proportions of women and men appointed via external or internal processes or by invitation. Additionally, similar proportions of women and men professors expressed a marked preference for research over teaching. Furthermore, there were similar distributions between the genders in the age of appointment to the professoriate. However, a notable gender difference was that women were appointed to the professoriate on average 1.9 years later than mens. This later appointment provides one reason for the lower representation of women compared to men in the professoriate. It also raises questions of the typical length of time that women and men remain in the (paid) professoriate and reasons why they might leave it. A further similarity between women and men in this cohort was their identification of motivation and circumstances as key factors in their career orientation. However, substantially more women identified motivation than circumstances and the situation was reversed for men. The open-ended survey responses also provided confirmation that affirmative action initiatives make a difference to women’s careers.

It really is black and white when you look at it like this : reporting on a study into Australian professors' research and teaching priorities

Despite optimistic claims about the research-teaching nexus, Australian academics still face tension between research and teaching. The teaching and research priorities, beliefs and behaviours of 70 Professorial and Associate Professorial academics in Science, Information Technology and Engineering were examined in this study. The academics from 4 faculties in 3 Australian universities, were asked to rank 16 research activities and 16 matched learning and teaching (L&T) activities from each of three perspectives: job satisfaction, leadership behaviour, and perceptions of professional importance. The findings, which were remarkably consistent across the three universities, were unequivocally in favour of Research. The only L&T activity that was ranked consistently well was “Improving student satisfaction ratings for Teaching”. The data demonstrates that Australian government and university initiatives to raise the status of L&T activity are not impacting significantly on Australia’s future leaders of university learning.

The Australian story : catalysts and inhibitors in the achievement of new women professors

Women are substantially under-represented in the professoriate in Australia with a ratio of one female professor to every three male professors. This gender imbalance has been an ongoing concern with various affirmative action programs implemented in universities but to limited effect. Hence, there is a need to investigate the catalysts for and inhibitors to women’s ascent to the professoriate. This investigation focussed on women appointed to the professoriate between 2005, when a research quality assessment was first proposed, and 2008. Henceforth, these women are referred to as “New Women Professors”. The catalysts and inhibitors in these women’s careers were investigated through an electronic survey and focus group interviews. The survey was administered to new women professors (n=255) and new men professors (n=240) to enable a comparison of responses. However, only women participated in focus group discussions (n=21). An analysis of the survey and interview data revealed that the most critical catalysts for women’s advancement to the professoriate were equal employment opportunities and mentoring. Equal opportunity initiatives provided women with access to traditionally male-dominated forums. Mentoring gave women an insider perspective on the complexity of academia and the politics of the academy. The key inhibitors to women’s career advancement were negative discrimination, the culture of the boys’ club, the tension between personal and professional life, and isolation. Negative discrimination and the boys’ club are problematic because they favour men and marginalise women. The tension between personal and professional life is a particular concern for women who bear children and typically assume the major role in a family for child rearing. Isolation was a concern for both women and men with isolation appearing to increase after ascent to the professoriate. Knowledge of the significant catalysts and inhibitors provides a pragmatic way to orient universities towards redressing the gender balance in the professoriate.

Australian story : catalysts and inhibitors in the achievement of new women professors

Women are substantially under-represented in the professoriate in Australia with a ratio of one female professor to every three male professors. This gender imbalance has been an ongoing concern with various affirmative action programs implemented in universities but to limited effect. Hence, there is a need to investigate the catalysts for and inhibitors to women’s ascent to the professoriate. This investigation focussed on women appointed to the professoriate between 2005, when a research quality assessment was first proposed, and 2008. Henceforth, these women are referred to as “New Women Professors”. The catalysts and inhibitors in these women’s careers were investigated through an electronic survey and focus group interviews. The survey was administered to new women professors (n=255) and new men professors (n=240) to enable a comparison of responses. However, only women participated in focus group discussions (n=21). An analysis of the survey and interview data revealed that the most critical catalysts for women’s advancement to the professoriate were equal employment opportunities and mentoring. Equal opportunity initiatives provided women with access to traditionally male-dominated forums. Mentoring gave women an insider perspective on the complexity of academia and the politics of the academy. The key inhibitors to women’s career advancement were negative discrimination, the culture of the boys’ club, the tension between personal and professional life, and isolation. Negative discrimination and the boys’ club are problematic because they favour men and marginalise women. The tension between personal and professional life is a particular concern for women who bear children and typically assume the major role in a family for child rearing. Isolation was a concern for both women and men with isolation appearing to increase after ascent to the professoriate. Knowledge of the significant catalysts and inhibitors provides a pragmatic way to orient universities towards redressing the gender balance in the professoriate.