52 resultados para Processons religioses-Rosari


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Contiene: Proclamacion encomiastica, panegirica, evangelica que en el acto de la Doctrina general /dixo Francisco de Carra y Luesma. Certamen poetico intitulado El Zelo con el Laurel /dedicaronlo los niños a su Madre Maria SS.ma

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Síntesi de les idees, concepcions i significats, que engloben els relleus que decoren la capella de la Mare de Déu dels Colls

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Se presenta la biografía de Alberta Giménez Adrover, promotora de la enseñanza cristiana en Mallorca. Se presentan las acciones llevadas a cabo por Alberta en relación a la educación y la apertura del primer colegio privado mixto en Mallorca, así como su relación y compromiso con la iglesia local.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La doctrina que Rawls anomena "liberalisme polític" -i que trobem exposada en el llibre homònim que Rawls va publicar l'any 1993- ens diu com han de ser i com hem de veure aquelles concepcions de la justícia que pretenen donar compte de l'exercici legítim del poder polític en una societat marcada per un pluralitat insuperable de postures morals, filosòfiques i religioses. En aquest sentit, doncs, el liberalisme polític configura el marc conceptual en el qual hem d'encabir la concepció de la justícia que Rawls va proposar en el seu primer llibre, Una teoria de la justícia -i que va anomenar "justícia com a equitat". En la tesi, el que he mirat de criticar és justament aquest marc conceptual o, si es vol, la interpretació que acaba oferint Rawls de la seva pròpia concepció de la justícia com a equitat. Segons el meu parer, el liberalisme polític no reforçarà la posició de la justícia com a equitat davant de la constatació del pluralisme radical de les societats modernes, sinó que més aviat la debilitarà. I això serà així, crec, perquè el liberalisme polític és una mala resposta al fet del pluralisme en general. Efectivament, no és una bona manera d'abordar el pluralisme filosòfic -per exemple- afirmar que ens hem de quedar "a la superfície, filosòficament parlant" o que una concepció de la justícia ha de prescindir de la fonamentació filosòfica i que en fa prou de partir d'allò que en la societat es considera correcte. No és una bona manera de resoldre les disputes de la filosofia política sostenir que tan sols necessitem fixar-nos en la raonabilitat de les múltiples concepcions de la justícia existents i que podem oblidar-nos de fins a quin punt són correctes o vertaderes. Tot això és el que he mirat de demostrar en la segona part de la tesi -i en la mesura que és així, doncs, constitueix una crítica a la idea rawlsiana segons la qual una concepció de la justícia ha de ser exclusivament "política". Així mateix, la tercera part del treball està dedicada a criticar la noció de consens per superposició, que és la idea amb la qual el liberalisme polític pretén fer front al pluralisme sobretot èticopolític. Al meu parer, l'argument del liberalisme polític a favor del consens per superposició és un argument o bé irrellevant, o bé incoherent. A part d'això, és dubtós que hi hagi cap necessitat d'assolir aquesta mena de consens o que no hi hagi alternatives més realistes i adequades. D'altra banda, he defensat que la solució del consens per superposició no donaria cap resposta a un dels tipus de pluralisme més urgents d'abordar, com és el pluralisme nacional de molts Estats, entre ells el nostre.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Aquesta Tesi Doctoral se situa en l'àmbit dels estudis històrico-educatius. S'estructura a partir d'una aproximació a la història de l'educació especial de les persones amb discapacitat i contextualitzada a partir de l'educació institucionalitzada en centres d'educació especial, a les comarques de Girona, durant el període de 1873 fins a 1997. El primer centre es va crear el 1873. Li seguiran, molts més anys més tard, altres iniciatives que sorgeixen a través de l'impuls de professionals i associacions de pares. L'Església participarà a través dels seus mossens i ordes religioses en la creació d'alguns d'aquests centres. L'administració educativa també assumirà un important paper en la creació, manteniment i consolidació dels centres. Aportem un important estudi sobre la legislació que va aparèixer al llarg d'aquest període. El punt final, el situem el 1997, a partir de la publicació per part del Department d'Ensenyament, del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb NEE.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Este trabalho objetiva estudar a imagem corporal estabelecida pela cultura, mais especificamente, pela Moda, através da gênese de suas variantes, visando atingir os eixos invariantes psicoantropológicos que constituem-se nas grandes categorias lógico-generativas, as quais formam a sua estrutura subjacente constante. Visa-se estabelecer a relação entre o sistema psicológico definido pelo corpo como a entidade que ultrapassa o nível biológico e o sistema de comunicação interpessoal e social. Na interconecção do corpo e da comunicação social, surge a Moda em que a realidade corporal constitui-se em um alicerce para os signos sociais e psicológicos. Para tal, desdobrou-se o sistema de trocas da linguagem, sugerido por Levi-Strauss, em verbal e não-verbal, considerando a comunicação efetuada pela imagem corporal como modalidade da segunda. Utilizando o método estruturalista, tentou-se transpor os conceitos da linguística de Ferdinand de Saussure para o campo da imagem corporal, sincronica e diacronicamente configurada. Foi estabelecido, ainda, a respectiva principal categoria invariante, composta por eixo bipolar: a identidade e a diferenciação, semanticamente preenchidos por fatores afetivos e culturais.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Contiene: Apolo Carretero, alias el Parnaso Triunfal : esto es, nueva coleccion de los ingeniosos versos que se tiraban al pueblo de los Carros Triunfales de los Oficios / su autor Domingo Pablo, enano de Santa Ana, 1761