Mercantilització i privatització de l'educació. 'Mercantilización y privatización de la educación'.

El artículo es un resumen de la conferencia

II fòrum social europeu de Paris. Seminari d'educació : privatització i comercialització de l'educació. Estratègies d'oposició. 'Segundo foro social europeo de Paris. Seminario de educación : privatización y comercialización de la educación. Estrategias de oposición'.

Resumen tomado de la revista

La privatització del coneixement. 'La privatización del conocimiento'.

Muchas investigaciones en todo el mundo se financian con los impuestos de los ciudadanos, pero los mecanismos de difusión, las revistas científicas, están en manos de empresas privadas multinacionales que imponen sus condiciones a unos y a otros, como obligar a los autores a renunciar a todo derecho presente y futuro de difusión en cualquier medio, idioma, sistema o para cualquier propósito, y se enriquecen distribuyendo algo que no producen: conocimiento. Además, el incremento de precio de las revistas ha provocado que cada día las bibliotecas compren menos libros y que el mercado de libros especializados se haya reducido notablemente. Pero la solución ya está en marcha: una concepción más social y pública del conocimiento puede llegar a proponer como condición necesaria que cualquier investigación financiada con fondos públicos sea públicamente accesible a todos a través de internet.

Privatization and competition in the delivery of local services: An empirical examination of the dual market hypothesis

This paper empirically analyses the hypothesis of the existence of a dual market for contracts in local services. Large firms that operate on a national basis control the contracts for delivery in the most populated and/or urban municipalities, whereas small firms that operate at a local level have the contracts in the least populated and/or rural municipalities. The dual market implies the high concentration and dominance of major firms in large municipalities, and local monopolies in the smaller ones. This market structure is harmful to competition for the market as the effective number of competitors is low across all municipalities. Thus, it damages the likelihood of obtaining cost savings from privatization.

Comparison of recent toll road concession transactions in the United States and France

Recent concessions in France and in the US have resulted in a dramatic difference in the valuation placed on the toll roads; the price paid by the investors in France was twelve times current cash flow whereas investors paid sixty times current cash flow for the U.S. toll roads. In this paper we explore two questions: What accounts for the difference in these multiples, and what are the implications with respect to the public interest. Our analysis illustrates how structural and procedural decisions made by the public owner affect the concession price. Further, the terms of the concession have direct consequences that are enjoyed or borne by the various stakeholders of the toll road.

Factors explaining local privatization: A meta-regression analysis

Privatization of local public services has been implemented worldwide in the last decades. Why local governments privatize has been the subject of much discussion, and many empirical works have been devoted to analyzing the factors that explain local privatization. Such works have found a great diversity of motivations, and the variation among reported empirical results is large. To investigate this diversity we undertake a meta-regression analysis of the factors explaining the decision to privatize local services. Overall, our results indicate that significant relationships are very dependent upon the characteristics of the studies. Indeed, fiscal stress and political considerations have been found to contribute to local privatization specially in the studies of US cases published in the eighties that consider a broad range of services. Studies that focus on one service capture more accurately the influence of scale economies on privatization. Finally, governments of small towns are more affected by fiscal stress, political considerations and economic efficiency, while ideology seems to play a major role for large cities.

Escrituras performativas de autora en la escena catalana contemporánea: nuevas dramaturgias no convencionales en la primera década del siglo XXI

En la primera década del siglo XXI, en Cataluña se han desarrollado gran variedad de prácticas escénicas performáticas, que han intentado conectar con la realidad contemporánea del público, como espejo social. Cinco autoras ejemplifican el variado espectro de las nuevas dramaturgias interdisciplinares no convencionales: todas ellas parten de la experiencia personal autobiográfica para cuestionar los conceptos de identidad y representación. Dentro del sistema teatral, la política cultural ha tendido a homogeneizar los formatos teatrales y ha propiciado la progresiva privatización del sector, dejando en un ámbito perifèrico todas aquellas prácticas experimentales fuera de los cánones de producción de mentalidad empresarial

Mecanismes de Neocolonialisme: l'actual influència francesa i britànica al Camerun i a Ghana

Al llarg dels últims 50 anys, el concepte de neocolonialisme ha adquirit una importància central en el debats entre polítics i activistes sobre les dependències que encara afecten les antigues colònies, tot i que no hi ha consens sobre el seu significat exacte ni s’han desenvolupat eines per mesurar-lo. Aquest working paper té l’objectiu d’operativitzar el concepte de neocolonialisme per permetre’ns mesurar, amb una certa precisió, si aquest fenomen és present en un país determinat. Per ferho, es planteja un marc conceptual que inclou indicadors sobre la influència econòmica, política, financera i militar de les antigues potències colonials sobre les excolònies, i que s’aplica a dos casos d’estudi: el Camerun i Ghana. L’article descobreix que França conserva amb el Camerun una relació neocolonial en tots els sentits, mentre que el Regne Unit només manté sobre Ghana una influència econòmica i un lleuger control financer. En termes més generals, aquest paper identifica una tendència cap a la multilateralització i la privatització de les relacions, i estima que el marc conceptual és raonablement funcional.

A Comparative analysis of oil production setors in Saudi Arabia and the United Arab Emirates

Aquest article s'aplica un enfocament comparatiu de la gestió del sector petrolier en dos països rics en petroli a l'Orient Mitjà: Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU). Més explícitament, s'examinen els factors que millor expliquen la variació en les estratègies que han vingut aplicant en el sector des de l'establiment de les seves empreses petrolieres nacionals (NOC). Recorrent a la literatura sobre expropiació / privatització en el camp d'Estudis de l'Energia, en aquest treball es proposa un marc teòric per analitzar la lògica que hi ha al darrera de les diferents formes d'exploració i les estratègies de producció en el sector petrolier. Teòricament, aquesta investigació té com a objectiu avançar en un conjunt d'eines d'anàlisi per abordar millor i entendre els determinants reals del procés de presa de decisions en el upstream. Empíricament, el model es prova en els casos divergents d'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, i una sèrie de lliçons s'han extret. En última instància, aquest treball ha d'augmentar la conscienciació entre els erudits i els polític, tant sobre el poc coneixement que tenim sobre els mecanismes interns que impulsen les estratègies ascendents en el majors estats productor de petroli.

Redes y organizaciones sociales en el proceso de ocupación del Gran Chaco

El proceso de privatización y concentración territorial es objeto de estudio de este trabajo que analiza la ocupación del Gran Chaco durante las décadas previas a la guerra sostenida por los gobiernos paraguayo y boliviano entre 1932 y 1935, conflicto que supuso, finalmente, su definitiva nacionalización. La adquisición de tierras chaqueñas por parte del español Carlos Casado del Alisal, uno de los más polémicos y, a la vez, uno de los más importantes latifundistas del Chaco paraguayo, permitirá entender la manera en que aquella privatización de tierras se articuló en la década de 1880 con redes sociales, políticas y empresariales construidas en la Argentina, en particular con una entidad creada en la capital del país a finales de la centuria, la Asociación Patriótica Española.

Factors influencing privatization of urban solid waste collection: some evidence from Spain

In this paper we analyse some of the organisational aspects of the urban solid waste collection and, in particular, the privatization modality of contracting out. We start by discussing some of the theoretical aspects of contracting out. We then specify and estimate an explanatory model on a sample of municipalities that we surveyed. Our purpose is twofold: on the one hand, we identify the economic factors at work when deciding to contract out the service and, on the other hand, we analyse the role of ideological factors in choosing between the public production of the service or contracting it out. The results show a significant effect of the demand for waste collection on contracting out. There also appears to be a neighbouring effect as the municipalities close to other cities that contract out are also more prone to do so. Finally, the decisions to contract seem to have been motivated by pragmatic rather than ideological reasons.

Against the mainstream: Nazi privatization in 1930s Germany

The Great Depression spurred State ownership in Western capitalist countries. Germany was no exception; the last governments of the Weimar Republic took over firms in diverse sectors. Later, the Nazi regime transferred public ownership and public services to the private sector. In doing so, they went against the mainstream trends in the Western capitalist countries, none of which systematically reprivatized firms during the 1930s. Privatization in Nazi Germany was also unique in transferring to private hands the delivery f public services previously provided by government. The firms and the services transferred to private ownership belonged to diverse sectors. Privatization was part of an intentional policy with multiple objectives and was not ideologically driven. As in many recent privatizations, particularly within the European Union, strong financial restrictions were a central motivation. In addition, privatization was used as a political tool to enhance support for the government and for the Nazi Party.

The First privatization : selling SOEs and privatizing public monopolies in fascist Italy, 1922-1925

[cat] El primer govern feixista d’Itàlia va aplicar una política de privatització a gran escala entre 1922 i 1925. El govern va privatitzar el monopoli estatal de llumins, el monopoli estatal d’assegurances de vida, va vendre la major part de la xarxa i serveis de telefònica pública a empreses privades, va reprivatitzar el major productor de productes metàl·lics, i va atorgar concessions a empreses privades per construir i explotar autopistes de peatge. Tot i que algunes consideracions ideològiques van poder tenir alguna influència, la privatització va ser usada sobre tot com un instrument polític per construir confiança amb els grans industrials i per augmentar el suport al govern i al Partito Nazionale Fascista. La privatització també va contribuir a equilibrar el pressupost públic, qüestió aquesta que va ser el principal objectiu de la primera fase de la política econòmica feixista.

Auction theory, sequential local service privatization, and the effects of geographical scale economies on effective competition

A sequential weakly efficient two-auction game with entry costs, interdependence between objects, two potential bidders and IPV assumption is presented here in order to give some theoretical predictions on the effects of geographical scale economies on local service privatization performance. It is shown that the first object seller takes profit of this interdependence. The interdependence externality rises effective competition for the first object, expressed as the probability of having more than one final bidder. Besides, if there is more than one final bidder in the first auction, seller extracts the entire bidder¿s expected future surplus differential between having won the first auction and having lost. Consequences for second object seller are less clear, reflecting the contradictory nature of the two main effects of object interdependence. On the one hand, first auction winner becomes ¿stronger¿, so that expected payments rise in a competitive environment. On the other hand, first auction loser becomes relatively ¿weaker¿, hence (probably) reducing effective competition for the second object. Additionally, some contributions to static auction theory with entry cost and asymmetric bidders are presented in the appendix

Political economy of municipal water service privatization in Spain: a duration model analysis

This empirical work applies a duration model to the study of factors determining privatization of local water services. I assess how factors determining privatization decision evolve as time goes by. A sample of 133 Spanish municipalities during the six terms of office taken place during the 1980-2002 period is analyzed. A dynamic neighboring effect is hypothesized and successfully tested. In a first stage, private water supply firms may try to expand to regions where there is no service privatized, in order to spread over this region after having being installed thanks to its scale advantages. Other factors influencing privatization decision evolve during the two decades under study, from the priority to fix old infrastructures to the concern about service efficiency. Some complementary results regarding political and budgetary factors are also obtained