29 resultados para Prejudicis
Resumo:
El treball pretén identificar tòpics i prejudicis amb què són vistes les persones estrangeres, fent una aproximació des dels serveis socials locals. El treball se centra sobretot en els tòpics i prejudicis en relació a les dones d'origen estranger que han portat a terme un procés migratori difícil.
Resumo:
La recerca sobre la diversitat lingüística aportada per la immigració a Catalunya topa amb diversos problemes. En aquest article se¿n repassen alguns: el caràcter de constructe cultural del concepte de llengua, les ideologies lingüístiques tant d¿investigadors com de parlants, que sovint oculten el propi coneixement lingüístic i la poca coherència entre dades quantitatives estadísticament adequades o els mecanismes que esbiaixen les entrevistes.
Resumo:
La recerca sobre la diversitat lingüística aportada per la immigració a Catalunya topa amb diversos problemes. En aquest article se¿n repassen alguns: el caràcter de constructe cultural del concepte de llengua, les ideologies lingüístiques tant d¿investigadors com de parlants, que sovint oculten el propi coneixement lingüístic i la poca coherència entre dades quantitatives estadísticament adequades o els mecanismes que esbiaixen les entrevistes.
Resumo:
El principal objectiu del treball que es presenta a continuació ha estat investigar la visió estereotipada que actualment es troba present en la nostra societat sobre l’etapa de l’adolescència, tenint en compte la perspectiva dels propis adolescents i dels seus progenitors. En tot moment s’ha volgut identificar com es perceben els adolescents, com creuen que són percebuts i com realment són percebuts. De la mateixa manera que també s’han volgut copsar les possibles discrepàncies i semblances entre les visions presentades per ambdós col·lectius. En dita investigació, participaren 213 adolescents d’entre 15 i 19 anys, estudiants de 4rt d’E.S.O, 1r i 2n de Batxillerat d’un institut del municipi de Pollença (Mallorca, Illes Balears), als quals se’ls va administrar un qüestionari sobre l’adolescència, i dues famílies amb fills adolescents, amb els quals es va realitzar un grup de discussió. Els resultats manifesten la presència d’estereotips, però les característiques associades a aquests diuen no ser viscudes en la majoria dels casos.
Resumo:
L’objectiu principal d’aquesta investigació ha estat identificar i descriure els estereotips i prejudicis sobre les persones físicament atractives, a més de conèixer si hi ha diferències entre la visió dels adolescents i la visió dels adults en relació a aquest tema. Per a complir aquests objectius, el present estudi s’ha portat a terme amb adolescents de 12 a 19 anys i amb adults de 20 a 60 anys, als quals se’ls hi ha passat un qüestionari dissenyat específicament per a aquesta investigació. A partir de les seves respostes, els resultats clau han estat, per una banda, que no s’han trobat grans diferències entre adolescents i adults, i, per una altra banda, que els models corporals ideals i preferits per ambdues mostres són el musculat i el prim, a més que l’atractiu físic s’associa, en general, amb característiques socialment positives, principalment amb la competència social i a l’èxit.
Resumo:
Aquest informe és fruit del treball de recerca de Maria Truñó en el marc del curs de doctorat de Psicologia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’estudi estableix un marc d’investigació per tal d’analitzar tant els conflictes armats, en aquest cas el colombià, des de la perspectiva del paper que s’atorga a les víctimes, i més concretament a les dones. En la segona part, l’autora repassa els discursos sobre gènere i víctimes del conflicte armat, i de la violència política a Colòmbia, un discurs que sovint es troba ple d’estigmatitzacions i prejudicis que no faciliten gens l’apropament a la realitat. Per últim exposa una sèrie de conclusions relatives a les víctimes de la violència política i les possibilitats de transformació social.
Resumo:
Es presenten els resultats d’un projecte d’innovació didàctica consistent en la realització conjunta de pràctiques professionals entre estudiants de Magisteri d’educació Infantil i Educació Primària, i estudiants de Psicopedagogia. Aquests estudiants van treballar en parelles i van realitzar un conjunt d’activitats, pròpies de les seves futures funcions professionals, amb el suport del company. Concretament la pràctica va consistir en la planificació, desenvolupament i avaluació d’una unitat didàctica sobre un tema curricular. Mentre l’estudiant de Magisteri preparava els materials i activitats corresponents, la seva parella, l’estudiant de Psicopedagogia, l’assessorava en cada una de les fases d’instauració. Per afavorir aquesta dinàmica, els estudiants van comptar en diferents suports i instruments: - Els tutors de la universitat, corresponents a cadascun dels estudis implicats, - Una plataforma Moodle específicament organitzada per tal que els estudiants poguessin analitzar tot el procés conjuntament. En aquest espai podien utilitzar des de recursos per a la programació de la unitat, eines per realitzar un diari personal, un calendari d’activitats conjuntes o esquemes gràfics, fins a altres per editar vídeos gravats de les sessions de classe i per afavorir la seva comunicació. El projecte pretenia contribuir a millorar, tant algunes competències professionals relatives ambdós tipus d’estudiants, com modificar determinades concepcions i actituds entre mestres i psicopedagogs. Els resultats mostren que ambdós objectius van esser assolits amb escreix i que, a més d’aprendre determinades competències professionals, certs prejudicis i actituds sobre les dificultats i interès de treballar am altre, es van eliminar de manera contundent.
Resumo:
Exposició de com foren vistos els pagesos per aquells que no ho eren durant l’època medieval i moderna, tot recollint els prejudicis i malentesos relacionats amb aquest punt de vista
Resumo:
L’ objectiu d’aquest treball és poder contribuir en oferir un coneixement sobre l’Islam i la influència que aquesta religió exerceix sobre la dona musulmana per tal de poder canalitzar aquelles prejudicis existents al respecte, així com per resoldre possibles dubtes que s’hi relacionin
Resumo:
Investigació sobre com és vist el col·lectiu magribí per part dels estudiants i dels professors d'ESO i de Batxillerat d'una escola concertada de tres línies (des de l'Educació Infantil fins a Batxillerat), al centre urbà d'una ciutat de poc més de 100.000 habitants (per tal de constatar si hi ha evidències de prejudicis, de xenofòbia i de racisme envers aquest col·lectiu i comprendre com els prejudicis i els efectes d'aquests prejudicis incideixen en les diferents formes d'educació que atenen la diversitat dels alumnes nouvinguts).
Resumo:
La finalitat d'aquest projecte és aprofundir en el procés d'integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més cap a la convivència. La immigració és vista com un col•lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Eis joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importància d’una acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar l’educació intercultural; potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana; formació del professorat en competències interculturals.
Resumo:
Programa que pretén canviar l’estereotip de l’educador com a simple animador i oferir una altra visió sobre la manera de treballar i entendre el lleure en l’àmbit penitenciari, molt més en consonància amb la pràctica educativa. Es basa en les experiències que des de fa tres anys duen a terme als centres Brians 1, Brians 2 i Figueres els educadors de cap de setmana i que ens parlen de cogestió del temps de lleure. A aquests centres, cal afegir-hi Quatre Camins, que també ha iniciat un projected’aquestes característiques. Els professionals i els interns que hi han participat han demostrat que treballar en el lleure va molt més enllà d’entretenir. Els resultats de la seva experiència ens mostren el lleure com una eina educativa que els educadors hem d’aprofitar i que permet dur a terme amb èxit programacions culturals i dinamitzar projectes col·lectius des del diàleg, la qual cosa és imprescindible per arribar a l’entesa, i afavoreix la participació, l’assumpció de responsabilitat i el compromís personal. Aquest grup d´interns que formarem com a gestors culturals seran els que gestionin, conjuntament amb els educadors i els altres professionals del centre, les activitats socioculturals que han d’arribar a la població interna. L’educador haurà de formar grups d’interns que, treballant en equip, siguin capaços de dinamitzar la vida social i cultural dels centres. Amb aquest projecte es pretén que el grup de gestors culturals participi en la decisió de com gestionar i organitzar el seu temps de lleure i a què volen dedicar-lo. Entès així, el lleure ofereix un marc d’aprenentatge important ja que aporta espais de relació amb els altres i amb l’entorn. Un entorn que per als participants és la presó, però que més endavant serà el barri, el poble o la ciutat. Després de tot, els gestors culturals estan posant en pràctica competències tan bàsiques com analitzar, detectar, planificar, organitzar... amb tot el que això comporta de negociació, d’acceptació, de renúncia, de respecte, de saber argumentar, de comunicació i de treball en equip. Té també una important dimensió de reflexió i de formació crítica. Entenem el lleure com un espai inclusiu perquè és el millor lloc per trencar tòpics, prejudicis i estereotips.
Resumo:
El vincle entre família i escola és un aspecte clau en el clima d’aula, el clima de centre i l’èxit acadèmic. A la vegada ens trobem davant impediments, ja sigui de conciliació familiar i laboral o de prejudicis en la relació entre família i escola, que dificulten aquest vincle. D’altra banda ens trobem davant una societat de la informació i el coneixement que avança a un ritme accelerat i que ofereix il·limitades propostes d’intercanvi i comunicació. La present recerca pretén donar a conèixer quines funcions tenen les aplicacions d’internet en la relació família i escola. En segon lloc, l’estudi identifica els factors i les limitacions que condicionen aquesta relació. Finalment, la recerca proposa possibles pràctiques inclusives entorn les aplicacions d’internet, que poden contribuir a millorar el vincle entre escola i família, com també en el clima d’aula, el clima de centre i l’èxit acadèmic.
Resumo:
[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.
Resumo:
La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.