Nuestra experiencia clínica en los rescates de PTR con el sistema Legión

We carried out a descriptive, retrospective study with a sample side of 121 patients with Legión® prosthesis replacement in our Vírgen del Rocío hospital area, in the city of Seville, from May of 2008 until March of 2011. This study included epidemiological data as well as technical information about the process performed, including post-operative pain, mobility and functional results using a functional assessment scale and series of radiological studies. Average follow-up was 19 months, with a mean age of 71 years and 87% women. We obtained an average of 20.41º for articular balance obtained, correction of prior deformities by restoring the tibia-femoral axis to the anatomic e balance articular angle; we resolved bone loss prior to replacement and carried out an adequate balance of the inter-lineal joint. 66% of the patients continued with no post-operative pain, with the other 33% reporting slight to moderate pain. With regards to pain at the point of the stem, we have found no significant relationship with the incidence angle of the stem on the cortical or with the type of cement. We observed a 74% rate of intervention without complications, with complications being rupture of the patellar tendon in one patient, one case of peri-prosthesis fracture, two iatrogenic avulsion fractures of the anterior tibial tuberosity and seven infections (4 were diagnosed previously).

Colgajo de epiplón pediculado obtenido mediante laparoscopia como técnica de rescate en cirugía de reconstrucción mamaria: Revisión sobre la experiencia clínica quirúrgica en 5 pacientes

Els avenços en cirurgia endoscòpia han permès obtenir el penjall d’epipló amb mínima deformitat per a la zona donant. Es realitzaren 5 penjalls d’epipló pediculat obtinguts mitjançant laparoscòpia com a tècnica de rescat en pacients amb dèficit de cobertura després de reconstrucció mamària mitjançant expansors tissulars i pròtesis no candidates a altres tècniques habituals de cobertura amb teixit autòleg. Segons la nostra experiència clínica el penjall d’epipló ofereix bons resultats a curt i a llarg termini amb un postoperatori favorable i sense complicacions associades a la seva obtenció mitjançant laparoscòpia, perfilant-se com a alternativa vàlida i segura en casos seleccionats de reconstrucció mamària.

Influencia del diseño de alta flexión, con conservación del LCP, en el rango de movimiento tras la implantación de una prótesis total de rodilla

Els nous implants de genoll pretenen millorar la flexió màxima aconseguida amb els implants convencionals. El nostre estudi pretén demostrar que els pacients intervinguts quirúrgicament, per a la implantació d’una artroplàstia total de genoll d’alta flexió, són capaços d’aconseguir un balanç articular i una flexió màxima superior a l’aconseguida pels pacients tractats amb el model convencional. La flexió màxima post-operatòria, a l’any de la intervenció, va ser 13º major en el grup de pacients portadors d’un implant d’alta flexió, respecte al grup de pacients portadors d’un implant convencional. (P & 0,05).

Resultados de la cirugía de rescate tras el fracaso loco-regional en pacientes con carcinoma de cabeza y cuello tratados con quimioterapia

Amb l'augment de l’ús de la quimioradioteràpia concomitant (CCRT) al tractament del carcinoma avançat de cap i coll, la cirurgia ha perdut terreny com a primer tractament i s’ha reservat pel tractament de rescat en cas de recidiva loco-regional. L’objectiu de l’estudi es revisar la nostra experiència en pacients amb recidiva local o regional després del tractament amb CCRT i als que se’ls hi va realitzar cirurgia de rescat. El 83% del pacients amb cirurgia de rescat en el lloc del tumor primari van requerir algun tipus de reconstrucció amb penjalls regionals o lliures microanastomosats.

Tetralogía de Fallot: rescate evolutivo del remodelado ventricular derecho tras la sustitución valvular pulmonar

La insuficiencia pulmonar después de la reparación de la Tetralogía de Fallot ocasiona una dilatación del ventrículo derecho, IT y/o empeoramiento de la CF. El momento de la cirugía viene marcado por la presencia de la clínica y/o dilatación ventrículo derecho. El motivo del presente estudio es realizar una revisión de los pacientes sometidos a sustitución valvular pulmonar, un seguimiento clínico y ecocardiográfico. MÉTODOS Desde enero 2003 a enero 2009, 33 pacientes fueron sometidos a una cirugía de sustitución valvular pulmonar. El 41 % de los pacientes fueron mujeres y el 59 % varones. La edad media de los pacientes fue de 31,3 años, ( 18 - 63 a ). La edad media de la primera intervención fue a los 3,8 años ( 6 meses – 28 años ). Sólo un paciente no había sido sometido a ningún tipo de intervención en la infancia, realizándose una cirugía paliativa – correctora a los 28 años. La indicación de intervención quirúrgica vino marcada por la presencia de clínica en 11 pacientes ( 37 %) y por dilatación VD, ( única o asintomática) en 18 pacientes ( 62%). RESULTADOS No hubo mortalidad operatoria con una estancia media post IQ de 15,21 días ( 9- 27 días). Se analizan los resultados quirúrgicos de estos pacientes a tres niveles: Clínica y tolerancia al esfuerzo en postoperatorio inmediato y tardío. Eventos arrítmicos en el postoperatorio inmediato y seguimiento y Parámetros ecocardiográficos en postoperatorio inmediato y tardío. (Dimensiones cavidades derechas y función contráctil del VD ( TAPSE )).En el seguimiento al año de la intervención ningún paciente presentaba clínica de IP. El 67 % de los pacientes fueron intervenidos manteniéndose asintomáticos con un 37% ( 11 pacientes ) de eventos arrítmicos pre cirugía ( 9 ; 31 % pacientes) fueron sometidos a ablación precirugía y 3 pacientes ( 10 %) requirieron implante de un dispositivo DAI. Después de la cirugía el 86 % de los pacientes, 24 pacientes, se mantenían en CF I; 3 pacientes ( 10 %) continuaron presentando eventos arrítmicos y un solo paciente requirió implante de DAI. El remodelado del VD al año y medio de seguimiento presentó una reducción del 11 % respecto al diámetro teledistólico precirugía ( DTDV x 54,43 ( 41-70 mm), postcirugía ( DTDV x 44,29 ( 32-61), p ≤ 0,01; sin encontrar diferencias significativas en la reducción del dTS pre/postcirugía. La función del VD ( TAPSE pre IQ 16,35 ( 13-229;postcirugía inmediata 15,54 ( 11-23) y al año 17,5. El gradiente medio es inferior al 15 mmHg en el 84 % de los pacientes portadores de válvula biológica. 11 pacientes ≤ 11 mmHg ( 44 %); 10 pacientes ≤ 15 mm Hg ( 40 %). CONCLUSIONES En este estudio realizado en el Hospital Vall d’Hebron, la sustitución valvular pulmonar en pacientes afectos de una Tetralogía de Fallot mejora los diámetros ventriculares, la función contráctil y por lo tanto la capacidad funcional de los mismos. En los pacientes sometidos a Estudio electrofisiológicos que no presentaron inducción de eventos arrítmicos ventriculares, no han presentado episodios arrítmicos tras la cirugía de sustitución valvular pulmonar. Todos los pacientes se mantienen en Clase funcional I tras la cirugía y libres de reintervención con un seguimiento medio de 16,9 ( 5-33 ) meses. Los factores de riesgo para presentar una peor evolución son un retraso en la corrección inicial de la TOF y por lo tanto aparición de enfermedad pulmonar por hipertensión vascular subyacente, edad avanzada en el momento del PVR, deterioro funcional preoperatorio con Clase Funcional según NYHA ( III- IV), o bien aparición de eventos arrítmicos.

Tractament preoperatori de l’oclusió intestinal amb pròtesis de còlon en malalts amb càncer de còlon no metastàsic

S’evalua la supervivència lliure de progressió i la supervivència global dels pacients amb càncer de còlon que han debutat amb oclusió intestinal i com a primer tractament s’ha col.locat una pròtesis metàl.lica autoexpandible al còlon prèviament a la cirurgia del tumor primari. És un estudi retrospectiu i unicèntric on s’inclouen 45 pacients. Els resultats de l’estudi demostren que el fet de col.locar una pròtesis en la fase aguda de l’oclusió no empitjora el pronòstic a llarg termini d’aquests pacients.

Entorn de suport a la inserció de pròtesis

L’objectiu d’aquest projecte és integrar a la plataforma Starviewer ( plataforma informàtica de processament i visualització d’imatges mèdiques creada fruit de la col•laboració del Laboratori de Gràfics i Imatge (GILab) de la Universitat de Girona i l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) de l’hospital Dr. Josep Trueta de Girona) per donar suport al diagnòstic un entorn de suport a la inserció de pròtesis, que permeti automatitzar al màxim les operacions que actualment es realitzen de forma manual. Hem de tenir en compte que, tot i que, la imatge més usada pel radiòleg es la radiografia (Rx) també treballa amb tomografia computada (TAC). El TAC dona una visió 3D de l’organisme, mentre que la Rx és 2D

Prótesis unicompartimental como opción quirúrgica en la gonartrosis medial en el adulto joven

OBJECTIVE: Assess the degree of satisfaction in a series of patients between 50 and 60 years of age who underwent surgery in our unicompartmental prosthesis unit (UPU) for monocompartmental gonarthrosis. Likewise, the definition based on current literature is assessed, as well as our experience in the indications, inconveniences and results of the internal knee unicompartmental arthroplasty discussed with supra-tuberosity tibial osteotomy, which was the common surgical option in these cases.MATERIAL AND METHOD: This study included 19 patients between 50 and 60 years of age (average age 56.7 years) (Interval of 51-60 years) intervened between 7/2007 and 11/2011 by the same surgeon (GDFB). Functional assessment used the Oxford Knee Score (OKS) questionnaire. A bibliographic search was performed in the MEDLINE, COCHRANE and EMBASE databases from 1988 to 2012. RESULTS: With an average follow-up of 29.4 months, 16 of 19 patients stated that they were satisfied with the results obtained and would repeat the intervention. One patient sufered a prosthetic infection and was reviewed for total knee replacement with good results. CONCLUSIONS: the medial, unicompartmental arthroplasty of the knee is a valid surgical option and reproducible in the medium term treatment of monocompartmental gonarthrosis in patients between 50 and 60 years of age.

Recambios en un solo tiempo de prótesis de cadera y rodilla sobre terreno contaminado: nuestra experiencia

Objective: Evaluate the results obtained in the simultaneous replacement of a septic arthroplasty or a second septic replacement (implanting the prosthesis in a contaminated eld). Material and method: Series of 17 cases, with a mean age of 66.8 years and average follow-up of 49 months. The exclusion criteria were serious immunological depression and unknown germ or not sensitive to at least three antibiotics. After the intervention, the corresponding antibiotics were administered between six weeks and three months. Recovery was established as the normality for infection indicator variables at least nine months after the replacement. Results: 14 patients developed towards total recovery (follow-up at least 9 months and maximum 84 months). 3 cases presented relapse, all three carriers of Staphylococcus epidermidis (at 1, 3 and 7 months of follow-up respectively). The success percentage is 82.41% (average follow-up of 49 months). Conclusions: Simultaneous replacements is an interesting option for patients with plural pathologies as it o"ers a single operation, less morbidity, quicker return to activities to restore normal function and less associated costs

Pròtesi invertida d’espatlla: estudi retrospectiu del conflicte escapular en 2 models diferents de pròtesis

Aquest és un estudi retrospectiu que compara la mobilitat i el conflicto escàpulo-humeral entre 2 models diferents de pròtesi invertida d’espatlla. Aquestes pròtesis s’han implantat en pacients amb ruptures del manegot dels rotadors irreparables. Aquesta cirugía no està exenta de complicacions, i una de les més habituals és el conflicto escàpulo-humeral o notch.